Publicat originalment a dBalears (19-07-2026)
L'Informe Fènix és un document d'anàlisi econòmica, elaborat per un grup d'experts i
economistes, que alerta de la insostenibilitat del model econòmic actual de
Catalunya, i, de retruc, de les Illes Balears. De la mà de l’OCB, aquesta setmana s'ha presentat
l’informe a Palma.
A parer meu, el gran encert d'aquest informe és el
qüestionament d'un model de creixement basat en el turisme de masses i els
salaris baixos, i fer-ho amb rigor, honestedat, i des d'una perspectiva gens
sospitosa d'esquerranisme o de simpaties amb el decreixement. Està molt bé que
des de posicions, diguem que, socioliberals es denunciï la insostenibilitat del
model, i es reivindiqui un canvi. És extraordinàriament positiva aquesta
confluència d'opinions i anàlisis sobre la necessitat de canvi, i no sols d'una
altra "gestió del model actual". Una altra cosa són la concreció del nou model i les
estratègies per assolir el canvi.
L'informe ha tingut un ampli impacte mediàtic, i,
curiosament, un baixíssim diàleg amb el Govern de les Illes Balears i els
anomenats agents socials i econòmics de casa nostra. D'una manera o d'una
altra, sembla que l'han ignorat. Mala peça al teler. L'agreujament de la
insostenibilitat del nostrat model econòmic és tan gran que qualsevol
contribució al debat hauria de ser
rebuda amb gratitud per tothom, inclús des de la discrepància total o
parcial.
Ara bé, de la lectura de l'informe m'han aparegut
molts dubtes com ara els següents:
És el mateix salaris baixos que baixa productivitat? A les Illes Balears tenim una
situació de baixos salaris molt generalitzada, de salaris en molts casos amb una
capacitat adquisitiva real molt baixa. Però hom diria que no tenim un problema
estructural de baixa productivitat. Ans al contrari, si prenem en consideració
que la productivitat laboral està contaminada per les relacions de propietat,
del conflicte entre salaris i beneficis empresarials, i per la distribució de
la riquesa generada, crec que tenim una productivitat laboral més aviat
elevada.
Convé convertir el Producte Interior Brut per càpita
(PIB pc) en una mena de nou tòtem d'anàlisi econòmic? "El PIB ho mesura
tot, en resum, excepte allò que fa que la vida valgui la pena" va dir
Robert Kennedy en el seu famós discurs a la Universitat de Kansas, l'any 1968.
Afegim-hi que el PIB pc, no mesura adequadament les desigualtats en la
distribució de la renda, i molt manco de la riquesa. Altrament dit, no es pot
assumir que la distribució del PIB pc és equitativa. Per tot plegat cal ser
molt curosos i no fer d'aquest indicador macroeconòmic un nou fetitxe.
Tanmateix, el gran dubte és el següent: Entenc que els
autors de l'Informe Fènix parteixen de la idea que l'economia de les Illes
Balears ha de continuar creixent. Però, és possible el creixement infinit en un
context de crisi climàtica i recursos naturals finits? Es pot, alhora, postular
creixement de PIB o de PIB pc sense tenir en compte explícitament la triple
crisi ecològica (clima, biodiversitat i ecosistemes)? Crec que no és possible,
i que el decreixement és inevitable. Ara bé, perquè sigui un decreixement just
cal engegar una veritable transició en aquesta direcció. En cas contrari serà
sobtat i profundament injust. Pot semblar un escenari, el del decreixement,
irreal, però l'únic escenari no realista és voler mantenir l'statu quo.
Els pròxims dies hi ha dues cites importants relacionades
amb la idea de decreixement: Dimecres, 22 de juliol a les 19 h a l'Estudi
General Lul·lià de Palma la presentació del Manifest No Normal
Mallorca, i, diumenge 26 de juliol, la gran manifestació de "Mallorca al
límit" convocada per la plataforma Menys Turisme, Més Vida. L'organització
i mobilització social han esdevingut -si és que alguna vegada ho van deixar de
ser- en el valor més estratègic per provocar canvis.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada