El genocidi a Palestina que continua

Publicat originalment a Diario de Mallorca (23-10-2026)

Ja han passat quelcom més de tres anys dels atacs del set d'octubre per part de Hamas, i de l'inici de la repressió israeliana a Gaza, que, de bon començament, va ser un autèntic genocidi planificat, i que continua. El professor israelià Ilan Pappé fa temps que afirma que Israel utilitzà l'atac del 7 d'octubre de 2023 "com a pretext per a aplicar polítiques genocides en la Franja de Gaza", al mateix temps que ens recorda allò que és obvi: "els habitants de Gaza i Cisjordània viuen sota ocupació des de 1967". D'aquí plora la criatura!

El crit de "No és una guerra, és un genocidi!" està plenament justificat. Que allò que està succeint a Gaza -i s'estén a Cisjordània a base de pogroms protagonitzats per colons sionistes- és un genocidi de manual ho avalen, entre moltes altres personalitats expertes en la legalitat internacional, la recentment guardonada amb el Premi Nobel de la Pau 2026, Navi Pillay. També ho fa la Relatora especial de les Nacions Unides als territoris palestins ocupats, Francesca Albanese, en el seu imprescindible llibre "Quan el món dorm. Històries, paraules i ferides de Palestina". Per tant, aquell infaust dia l'única cosa que va començar va ser la barbàrie genocida sionista contra Gaza i la posada en marxa d'una angoixant maquinària industrial de deshumanització extrema de la gent palestina.

Tres anys d'activa denúncia contra aquest genocidi, de solidaritat amb Palestina, de mobilització als carrers... són molt temps. I, no obstant això, la història ens demostra que és justament en aquests moments de cert silenci mediàtic quan Israel accelera la violència colonial. Malgrat tot -el suposat alto el foc, la posada en marxa de la mal anomenada "Junta de la Pau" de Trump, etc.- Israel continua bombardejant la Franja de Gaza i el sud del Líban. A Gaza, més de quatre de cada cinc famílies es troben en condicions de vida catastròfiques, és a dir, en una brutal i cruel crisi humanitària. Cal no oblidar que, des de l'últim mal anomenat "alto el foc", Israel ha assassinat amb total impunitat més de 1.000 persones palestines només a la Franja de Gaza. Endemés, als territoris il·legalment ocupats de Cisjordània i Jerusalem Est, els colons supremacistes protegits per l'exèrcit d'Israel assassinen la població palestina, la fan fora de les seves cases, destrueixen edificis i cremen pobles sencers, organitzen pogroms... fan, en definitiva, impossible la vida als palestins i palestines. Afegim-hi que els més de dos milions de palestines que van aconseguir romandre a la Palestina històrica, és a dir, l'actual Estat d'Israel, segueixen malvivint en un sistema de brutal apartheid. Ara més que mai, cal desmentir radicalment la idea que la violència d'Israel a la Franja de Gaza i a tot Palestina ocupada ha quedat enrere. Esta ben viva! Efectivament, hi ha manco titulars mediàtics, però hi ha tanta o més violència. L'estratègia genocida israeliana continua incòlume.

En aquest context, són necessàries -fonamentals diria jo- manifestacions com la celebrada a Palma el passat 9 d'octubre, però cal que siguin més massives. Estic convençut que l'opinió pública està majoritàriament amb Palestina. Però, per acabar amb la violència colonial d'Israel, cal que siguem més als carrers. Només amb la mobilització massiva aconseguirem posar de debò fi a les relacions econòmiques, militars, diplomàtiques, tecnològiques, culturals, o esportives que sostenen l'actual statu quo de l'ocupació i genocidi de Palestina.

Tot i que queda moltíssim per fer, convé no oblidar que la mobilització ciutadana ha aconseguit començar a posar fi a algunes, només a algunes, de les complicitats amb el sionisme genocida. Per exemple, ara fa un any, es va aconseguir que el Gobierno d'Espanya aprovés el Reial decret llei 10/2025 que, malgrat que no hagi posat fi a les relacions militars amb Israel, va ser un petit pas endavant. Ara bé, les coses són com són i les dades del Centre Delàs demostren que aquestes relacions militars han seguit pràcticament intactes. De fet, el Gobierno espanyol va adjudicar 46 contractes a indústries militars israelianes per un valor de més de 1.044 milions d'euros des de l'octubre de 2023, els quals no han estat cancel·lats.

A la manifestació de Palma abans esmentada hi havia una pancarta que deia: "El que consentim a Palestina torna aquí". A mi em va interpel·lar a interrogar-me sobre quant capital turístic i immobiliari còmplice amb el genocidi palestí opera a Mallorca aguditzant la massificació turística i la crisi de l'habitatge que patim.

En qualsevol cas, en el context global actual mobilitzar-se en solidaritat amb Palestina i per posar fi al genocidi és, també, resistir fraternalment a l'opressió, al militarisme i posar-se en peu de pau. En definitiva, és construir altres futurs desitjables, vivibles, en un altre món que és possible.