I si és reduint la pobresa que es millora l'economia?

Publicat originalment a dBalears (18-10-2026)

El Dia Internacional per a l'Erradicació de la Pobresa es commemora cada 17 d'octubre a tot el món. És una d'aquestes dates que forma part del calendari anual de dies que, per iniciativa de l'ONU, van carregades de bones intencions. Concretament, va ser el desembre de 1992 que, mitjançant la Resolució 47/196, l'Assemblea General de les Nacions Unides va declarar oficialment aquest dia per a promoure, ni més ni menys, la consciència sobre la necessitat d'erradicar la pobresa i la indigència d'arreu del món. En la dita resolució s'insta a visibilitzar els efectes de la pobresa extrema i recordar que la pobresa és una violació dels drets humans, i, alhora, s'insta a impulsar compromisos i polítiques per part dels governs i la societat civil per a fer costat a les famílies i persones vulnerables. No obstant això, el 17 d'octubre té un precedent històric anterior que és interessant de recordar: Aquest dia de 1987 més de 100.000 persones es van reunir a la plaça del Trocadero de París, convocades pel Pare Joseph Wresinski (fundador del Moviment Internacional ATD Quart Món), per a retre homenatge a les víctimes de la pobresa extrema, la fam, i la violència.

A casa nostra uns dels actes ja tradicionals del Dia Internacional per a l'Erradicació de la Pobresa és la presentació, per part de Xarxa per a la Inclusió Social-EAPN-Illes Balears, de l'Informe sobre l'estat de la pobresa a les Illes Balears. Un informe que enguany no ha faltat.

Abans d'anotar les informacions que consider més rellevants del esmentat informe, em permetran uns comentaris sobre les fonts estadístiques emprades i les seves febleses. Les dades provenen de l'Enquesta de Condicions de Vida (ECV), que elabora anualment l'INE, i que té importants dèficits de precisió. Anotem-ne quatre d'aquests dèficits: Retard, car les dades corresponen a l'any anterior, per tant, l'ECV d'enguany ens presenta una fotografia de 2025. Poca representació, donat que el disseny mostral assigna a les illes Balears aproximadament entre 1.500 i 2.000 habitatges seleccionats com a mostra teòrica anual, però en la pràctica l'enquesta és contestada només per aproximadament unes 800 persones. Exclusió de realitats, doncs les entrevistes se circumscriuen a persones que viuen en un habitatge "normalitzat", és a dir, no s'enquesta a les persones sense sostre o que malviuen a una habitació, una caravana, un assentament, un cotxe, etc. El Llindar de la pobresa és l'estatal (llar unipersonal: 12.220,4€/any, aproximadament 1.018€ al mes, i per la pobresa extrema per a una persona sola, equival a uns 8.146 € a l'any, és a dir, aproximadament 678€ al mes). Òbviament, són quantitats extraordinàriament desacoblades de la realitat dels preus de les Illes Balears. Val a dir que, amb voluntat política, aquestes febleses de l'ECV tenen fàcil solució amb un acord del Govern de les Illes Balears amb l'INE per ampliar la mostra estadística, o, encara millor, fent una enquesta sobre l'estat de la pobresa pròpia de les Illes Balears que, entre altres coses, ens proporcionés dades insulars de pobresa. Sembla que, políticament, com menys se sàpiga de la situació de la pobresa i de les desigualtats a casa nostra millor! Ara bé, és mal de fer solucionar un problema social si no tenim bones dades per fer un bon diagnòstic.

A parer meu (tot i que recoman la lectura completa de l'informe), les dades i informacions més rellevants de l'informe que coment són els següents: a) Un mínim de 190.000 persones pateixen situacions de pobresa i exclusió social. b) Gairebé un de cada quatre menors de divuit anys està en risc de pobresa i o exclusió social. c) Un 6,9% de la població de les Illes Balears es troba en situació de pobresa extrema, altrament dit, més de 86.000 persones viuen en llars amb ingressos inferiors de 357 € mensuals en el cas d'una família de dos adults i dos menors o menys de 680€ si viu sola. d) El 29,5% de la població no té capacitat per afrontar despeses imprevistes. e) El 20% de la població amb millors ingressos de les Balears rep una renda 4,6 vegades superior a la del 20% més pobre i el 10% més ric rep 8,5 vegades el que ingressa el 10% més pobre. f) El 37,5% de les pensions que es perceben a les Illes Balears són d'una quantia inferior al llindar de la pobresa, i, d'aquestes, gairebé la meitat són pensions de pobresa extrema. g) L'accés a l'habitatge és un dels principals problemes de les Illes Balears, i s'ha convertit en un factor fonamental per explicar processos d'exclusió i empobriment.

Conclusions de tot plegat n'hi ha moltes. I, tanmateix, crec sincerament que la principal és que no funciona un dels dogmes més preats pel neoliberalisme, el que proclama que la millora de l'economia redueix la pobresa. Potser és a la inversa, és a dir, tal vegada és reduint la pobresa que es millora l'economia.