Publicat a
Diario de Menorca (14.02.2013)
Fa
uns dies es commemorava el dia internacional de la dona, que enguany coincidí
amb el cinquè 8 de març de l’actual crisi econòmica, social, política i ètica.
Són mals anys pel progrés de la igualtat entre dones i homes. Les retallades en
serveis socials, sanitat, atenció a les persones en situació de dependència o en
educació tenen efectes més importants sobre les dones perquè la societat les
obliga a desenvolupar i conciliar un doble rol en l’àmbit públic - privat. Això
no és un apriorisme, és una realitat constatable en abundant literatura
científica que demostra que l’austericidi reserva una dosi de patiment especialment
dura per a les dones. Es pot citar, a tall d'exemple, un
recent informe de l'OIT titulat "Treballadores domèstiques al món"
que, entre altres coses, posa de manifest les debilitats i manques del nostre
sistema de relacions laborals, unides a la fràgil xarxa de provisió de serveis públics.
A la Fundació Gadeso, preocupats i ocupats com estem en l’anàlisi
del nostre mercat de treball, de les tendències sociològiques de la nostra
societat i de les dinàmiques de descohesió que provoca la crisi, no ens hem volgut
estar de dir la nostra. Per això hem publicat el número 17 de la revista digital “TEMES
SOCIOECONÒMICS GADESO” titulat “La crisi manté la
desigualtat real de les dones illenques”, que està disponible a www.gadeso.org.
Com és habitual hi trobareu un bon grapat de dades sistematitzades
de distints àmbits i corresponents a l’any 2012. Les xifres més rellevants són, per una banda, les relatives a la població de les Illes Balears que està formada per gairebé un
50% de dones i un 50% d’homes; distribuïda per nivell educatiu de forma que entre la població amb estudis primaris
predominen lleugerament els homes, mentre entre la població amb estudis
superiors hi ha més dones. Un altre conjunt de dades tenen a veure amb el mercat laboral: Les dones representen el
45,9% de la població activa; la taxa d’atur femení és gairebé un 2% superior a
la masculina; l’atur registrat femení és un 4,4% inferior al masculí; les dones
representen el 43,3% de la població ocupada de Balears; el percentatge de
temporalitat entre les dones (51%) és lleugerament major que entre el
col·lectiu masculí (49%); el 76% de les persones assalariades a temps parcial
són dones; i el salari anual mitjà de les dones illenques és, segons les dades
de 2010, que són les darreres disponibles, un 17,16% inferior al dels homes.
Tal
vegada les dades més punyents, són les referides al procés d’empobriment o, si
ho prefereixen, de descohesió social: Resumidament podem dir que, tot i que
durant l’any 2012, la majoria de persones en atur de llarga durada son homes
(56%) però allò important és atendre que el percentatge de dones en aquesta
situació puja, en el darrer any, un 2%, mentre que el d’homes baixa; o que les
dones, segon els paràmetres de l’Estratègia Europea 2020, tenen una major taxa
de risc de pobresa o d’exclusió social.
Hi
ha una dada extraordinàriament significativa que evidencia -si me permeten
dir-ho així- el grau de subdesenvolupament de la societat illenca en matèria d'igualtat
entre dones i homes: La conciliació de la vida
personal, familiar i laboral és una tasca gairebé exclusiva de les dones, amb una participació masculina en els permisos
laborals per a la cura del nens recent nats (prestacions de maternitat de la
Seguretat Social a les que, amb unes determinades condicions, hi tenen dret
tant el pare com la mare) d’un 1,36%; i en més d’un 92 % dels casos, quan es
sol·licita una excedència per cura de familiars són les dones les que ho fan.
Davant aquesta foto d’una realitat de desigualtat,
què fer? En la meva opinió, primer treure conclusions. I, en aquest sentit hom
pot afirmar que la crisi ha frenat el dificultós camí cap a la igualat
real entre dones i homes a tots els àmbits de la vida. Les dades corroboren
que, sense una intervenció decididament igualitària de les administracions
públiques, la bretxa entre dones i homes tendeix a agreujar-se. A tall d'exemple,
algunes decisions polítiques, com ara la manca
d’impuls a les escoletes públiques, estan dificultant la conciliació de la vida
personal i professional i, en la pràctica, esdevenen una dificultat per a la
incorporació de les dones a l'activitat econòmica, laboral i social. Per
contra, l’experiència demostra que les polítiques actives d’igualtat, com ara
la llei electoral de Balears que estableix quotes, donen bons resultats. Així, al Parlament
i als Plens dels Consells Insulars s’observa una situació de paritat gairebé òptima.
Una altra cosa són els executius i els consellers i conselleres insulars no
electes que, sense una norma imperativa de paritat per al seu nomenament,
campen cap a la masculinització, sent el cas més sagnant el del Govern de les
Illes Balears a on no hi ha, recordem-ho, cap dona.
El segon que cal fer és actuar. En aquest sentit,
per una banda, s’ha de reiterar la urgència d’un Pla d’Ocupació
de les Illes Balears (POIB), amb la suficient dotació pressupostària com per a
implementar un conjunt de Polítiques Actives d’Ocupació (PAO), ajustades a la
realitat del mercat de treball illenc, amb accions dirigides específicament a
millorar l’ocupabilitat de les dones i a impulsar els Plans d’Igualtat a les
empreses. Per un altre costat, s’ha de posar èmfasi en la proposta de Pacte
contra la pobresa i l’exclusió social, que hauria d’incorporar una perspectiva
de gènere per abordar correctament les especificitats del risc de pobresa
femenina.
En qualsevol cas, la situació de crisi i
el perill real d’aprofundiment en les desigualats de les dones aconsella una
major presència i activitat de l’Institut Balear de la Dona amb una directora
de l’IBD a jornada completa i amb dedicació exclusiva. En cas contrari, a més
de l’any 2012 el que es pot perdre en matèria d’igualtat entre dones i homes
pot ser una generació sencera.
Rafael Borràs Ensenyat: Editor de PANORAMA
SOCIOLABORAL i TEMES SOCIOECONÒMICS. Fundació
Gadeso
