La societat dual que s’albira

S'estenen com a taques d'oli les situacions legals en les quals és possible treballar amb sous que no arriben als 500 euros mensuals. Això és el que passa, cada pic amb major freqüència, per una banda amb els contractes de formació, fins i tot per a persones de més de 30 anys, sense res a veure amb allò que s'ha estudiat inicialment en el sistema educatiu. Però el que està més estès és la contractació a temps parcial que, en la majoria dels casos, va associada a una gran disponibilitat de tota la jornada a aquest treball teòricament de poques hores. És a dir, lluny de ser una oportunitat per conciliar la vida familiar i/o personal amb la laboral, o de ser una fórmula flexible d'accés a un mercat de treball amb poca oferta de contractació, el treball a temps parcial ha esdevingut en un factor clau de l'actual turboprecarització laboral. Amb el Real Decret Llei aprovat pel Govern espanyol el divendres 20 de desembre de 2013 aquesta gran disponibilitat de la persona contractada a temps parcial a un sol ocupador s'ha fet total i en qualsevol circumstància. No hi dubte que la legislació laboral del Govern del PP (el govern de la devaluació social, salarial i democràtica) és una màquina de creació de "treballadors i treballadores pobres". El gran èxit de la legislació laboral neoconservadora és haver aconseguit que tenir un treball no sigui sinònim d'integració social, de participació en la roda del consum, de no ser, en definitiva, una persona sense carències materials importants en aspectes bàsics per a una existència digna.

Amb un mercat laboral que no garanteix a tothom que hi participa uns drets mínims de ciutadania econòmica, no és estrany que a les Illes Balears la Taxa de Risc de Pobresa o d'Exclusió Social, definida a l'anomenada Estratègia Europea 2020 (a on els components relacionats amb la quantitat i qualitat de l'ocupació són claus), s'hagi incrementat en un 7,8% des de 2008 a 2012, i que a l'any 2012 afectés gairebé 3 de cada 10 persones illenques.

D'aquest procés d'empobriment en parlam al número 24 de TEMES SOCIOECONÒMICS GADESO (disponible aquí) en el que presentam els principals resultats de la darrera Enquesta de Condicions de Vida (ECV). A més de l'abans esmentada taxa UE de pobresa, les dades més rellevants són: a) La renda mitjana individual ha baixat un 8% en el període 2008-2012 i un 12% en el quadrienni 2009-2012, i la renda mitjana de les llars han descendit un 9% i un 13% en aquests dos períodes. b) Els ingressos anuals per determinar el llindar a partir del qual es considera l'existència de risc de pobresa són de 7.040 euros per a llars d'una persona i de 14.784 a les de dos adults i 2 nens. En el quinquenni 2000-2013 aquesta xifra ha baixat un 8,7%. c) En el període 2008-2012 la taxa de risc de pobresa (les persones que no arriben al llindar anterior) ha augmentat un 9,8%, i s'ha enfilat fins a un 24,2% en l'any 2012. d) Un 22,9% de les persones i un 20,8% de les llars tenen dificultats i moltes dificultats per arribar a fi de mes. e) El 7,5% i el 6,3% de llars i persones, respectivament, pateixen carències nutritives. f) En el 6,3% de les llars illenques no es poden mantenir temperatures adequades. g) Un 33,6% de les llars illenques i un 35,9% de les persones no tenen capacitat per a afrontar despeses imprevistes. h) Un 14,2% de les llars illenques tenen retards en el pagament de despeses relacionades amb qüestions bàsiques de l'habitatge. Pel que fa a les persones en aquesta situació, s'ha arribat a un màxim històric, amb un 17,5%. i) Un 6,1% de les llars i un 5,9% de les persones no poden permetre's disposar d'un automòbil. j) Un 4,3% de les llars i un 5,7% de la ciutadania no poden disposar d'un ordinador personal, i k) Un 42,2% dels illencs i illenques no poden anar de vacances ni una setmana a l'any.

Aquesta radiografia de les carències materials que pateixen les persones i les llars de les Illes Balears és la que fa albirar una dualització social. Una realitat que en alguns titulars de premsa resumeixen així: "El paro es la causa de la pobreza del 70% de las familias de la isla que piden ayuda para comer". Hi ha conciutadans i conciutadanes que, tot i no necessitar ajudes per a menjar, pateixen, a tall, d'exemple, desnonaments o pobresa energètica.

Quina és la resposta dels governants a aquesta situació d'emergència social? La més comuna és parlar del dèficit pressupostari i d'austeritat per als no rics. N'hi hi alguna que és encara més punyent exemplificada el passat dia 12 de desembre en aquell titular d'un diari d'àmbit estatal que deia: "El Gobierno presenta un Plan de Inclusión social que ya existe". Si no entenen que els autèntics desficis són els democràtics i d'igualtat, no han entès absolutament res. Les persones i les famílies modestes no tenen perquè tenir una paciència infinita. Poden, si volen, albirar una altra sortida de la crisi.

Publicat a : MENORCA.info disponible aquí

Foto: R. Borràs. Museo de Arte Latinoamericano de Buenos Aires –MALBA- 

L’altra cara de les xifres d’atur 2013

Article publicat a www.elperiscopi.com

L'última informació que conec del govern dels EUA sobre la situació del seu mercat laboral en novembre parlava d'un increment general de, fa no fa, 200.000 ocupats i de 215.000 llocs de treball nous en el sector privat. Però ni la nota ni els portaveus de la Casa Blanca deixaven d'insistir en allò que més els hi preocupava: la dada d'atur de llarga durada, que afecta el 37,3% dels aturats; la baixa taxa de participació laboral (les hores treballades en funció de la disposició), que en el 63% està al seu nivell més baix en tres dècades; i l'atur juvenil que està en el 20,8%. La mateixa informació oficial insistia que a les dades bones i a les dolentes se'ls hi havia de sumar una altra molt important per avaluar la situació laboral i social i la capacitat de consum interna que, no s'oblidi, és clau per a la bona salut de l'economia: Els 7,7 milions de persones USA forçades a treballar a temps parcial perquè no tenen una altra opció. Hi ha altres països seriosos que donen i valoren la informació dels seus respectius mercats laborals amb un rigor semblant al dels EUA. Serà per raons associades a l'estima que tenen a la veritat, a la valorització envers els seus sistemes estadístics, o per mor de la tradició luterana... En qualsevol cas saben que, al cap i a la fi, el que interessa és emprar les estadístiques per detectar falles i conèixer els problemes de la gent (les xifres no pateixen ni sofreixen).

Tant al conjunt del Regne d'Espanya com a les Illes Balears succeeix exactament el contrari. Es presenta com a una bona dada la de 4.701.338 persones registrades a les oficines públiques d'ocupació d'arreu de l'estat i la de 91.215 persones de Balears registrades a les oficines del SOIB en el mes de desembre. Però ningú repara atenció que el nombre de persones demandants d'ocupació inscrites és de 6.158.894 en el conjunt d'Espanya i de 155.212 a les Illes Balears. He comentat en moltes ocasions que la categoria estadística d'atur registrat exclou a molta gent (vegeu aquí una explicació). Especialment, durant l'any 2013 he explicat en bastants ocasions que la baixada de l'atur registrat té poc a veure amb la creació d'ocupació i molt a veure amb la sortida de persones estrangers i joves cap a altres indrets o al mercat laboral irregular. El descens de 4.620 persones registrades com a aturades (-4,82%) en el mes de desembre en relació al mateix mes de l'any passat, i la variació d'un -6% de la mitjana anual de 2013 en relació a la de 2012 (87.544 vs 82.282) és conseqüència del fort procés de retorn d'estrangers als seus països d'origen. No debades, si comparem les mitjanes d'enguany amb les de l'any passat observem que, del total de la baixada de persones registrades a les oficines del SOIB, 3.068 eren estrangeres, és a dir el 67%. La pèrdua de població activa, que explica bona part del descens d'atur registrat, es completa amb la sortida dels aturats i aturades joves a cercar-se la vida pel món, i si observem les estadístiques de mobilitat laboral, ens adonarem que la fuita d'efectius del mercat laboral illenc cap a altres comunitats autònomes és la tercera via de minoració d'efectius del nostre mercat laboral.

Un altre factor que fa baixar els registres d'atur és la gent que, una vegada acabada la prestació, no renova la inscripció. N'he parlat gairebé cada mes de l'anomenat “atur desanimat”, que va en augment per la manca d'esperança que el SOIB faci ofertes de feina. Avui afegiré una explicació que em sembla rellevant: El desmantellament dels instruments per millorar l'ocupabilitat de les persones aturades (formació, informació, orientació, programes d'ocupació social, Agents de Desenvolupament Local i altres Polítiques Actives d'Ocupació) del SOIB fa que les persones aturades desanimades siguin cada pic més nombroses. Si acaben les prestacions, no hi ha ofertes de treball, ni hi ha PAOs per a tothom, perquè han de romandre inscrites?

Quan es diu que qualsevol baixada de l'atur registrat és una bona noticia és perquè se sobreentén que és conseqüència d'alguna generació d'ocupació. Però això és fals. Amb les dades conegudes ahir, podem observar que la mitjana d'afiliacions a la Seguretat Social a Balears de l'any 2013 va ser de 400.101, la qual cosa representa un minso augment de 1.481 afiliacions en relació a l'any anterior. És a dir, mentre els registres dels SOIB baixen un 6%, les afiliacions només pugen un 0,3%. La lectura d'aquests dos percentatges desdiu l'assimilació interessada de baixada d'atur registrat amb creació d'ocupació. És més, si comparéssim les afiliacions a la Seguretat Social en termes homogenis de treball a temps complet resultaria que, a Balears, l'any 2013 ha estat un any de destrucció d'ocupació formal. De l' estirabot del treball a temps parcial no desitjat que s'ha produït durant l'any 2013 en parlaré en una altra l'ocasió, però deixau-me apuntar que a 31-11-2013 hi havia a Balears un total de 78.843 persones (un 33% del total) d'alta a la Seguretat Social amb una jornada laboral a temps parcial.

En definitiva, no es crea ocupació. Hi ha una moderació en la destrucció de llocs de feina i una gran transformació de l'ocupació existent en precària: Durant l'any 2013 el 89,12% dels contractes registrats a les Illes Balears han estat temporals. I alhora s'estén la precarització social: En el mes de desembre l'atur de llarga durada era del 30,7% del total i tots els símptomes (les dades es publiquen amb un mes de retard) apunten a una forta baixada de la taxa de cobertura de les prestacions de desocupació.

Si les dades de mercat laboral fetes públiques ahir les hagués presentat un portaveu USA, o algú amb un poc de seny i sensibilitat social, hauria dit que eren un desastre. Els portaveus d'aquí digueren que tot eren flors i violes.

Foto: R. Borràs. Museo de Arte Latinoamericano de Buenos Aires –MALBA- Títol: Sudameríca nº 10, 1958. Obra de María Freire (Montevideo, Uruguay, 1917)

31-D: Una altra Mallorca és possible

Un article compartit que avui publica l’AraBalears 

"I a l'alba [31-XII-1229] fou decidit que oíssim les misses i que rebéssim el cos de Jesucrist. I oïdes les misses i rebut el cos de Jesucrist , diguérem que s'armessin tots, cadascú de les armes que devia portar...".

La festa de l'Estendard és més que un dia de festa institucional palmesana. És la festa cívica més antiga d'Europa i recorda la conquesta catalana de Mallorca. L'homenatge, que es fa ininterrompudament des del segle XIII, a la senyera de les quatre barres és per recordar els nostres orígens com a poble. No tenim cap dubte que el 31 de desembre hauria de senyalar en els calendaris el dia de la Diada de Mallorca. I tanmateix no en farem qüestió, de la institucionalització d'aquesta data, tant se val si n'hi ha més de dies que ens recordin els orígens i la catalanitat del poble mallorquí. Allò que realment ens preocupa i ocupa és l'arrelament popular i social del 31 de Desembre, com a data de reafirmació del que som, per plantar cara als que volen liquidar qualsevol senyal de la nostra identitat i inserir-nos a una mundialització neocapitalista, per la via de l'espanyolització més barroera.

Per nosaltres, el 31 de desembre és una data per manifestar cívicament el nostre compromís de continuar lluitant per una altra Mallorca. Cal repensar el procés d'integració de la Mallorca actual en la globalització hegemonitzada pel capitalisme salvatge. No acceptam que el nostre destí com a poble sigui la irrellevància en el món del segle XXI. Fa temps que Karl Marx ens ensenyà que el capital s'ha convertit en una "força a la qual hem de sotmetre'ns", en un poder que desenvolupa "una energia cosmopolita, universal, que fa fallir qualsevol límit i qualsevol vincle i es presenta com l'única política, l'única universalitat, l'únic límit i l'únic vincle", per això el nostre sobiranime és, alhora, voluntat d'emancipació del poder universal del capital avui concretat en el neoliberalisme que ens ofega.

Tanmateix, el 31 de desembre de 2013 ha de ser un reconeixement a la capacitat de mobilització del poble mallorquí en defensa de la nostra llengua pròpia, l'ensenyament públic i de qualitat, la sanitat per a tothom, les prestacions socials per a les persones en situació de dependència, els drets laborals i sindicals, els serveis socials i la cultura catalana i el territori. Un reconeixement a totes les dones i a tots els homes que treballen de valent per una Mallorca millor. Aquest apoderament és, sense menystenir els orígens, la nostra identitat moderna.

És possible una altra Mallorca, és necessària una altra Mallorca. En aquests moments històrics que ens ha tocat viure, tot està per fer i tot és possible. La igualtat torna a ser una fita ineludible. Cal rebel·lar-se contra la política de l'austeritat i de retallades de l'estat del benestar; la política laboral que abarateix l'acomiadament i fa que creixi el nombre de persones treballadores pobres; la dèria recentralitzadora del govern de Rajoy, el desballestament dels serveis municipals i la injustícia fiscal (enorme frau, paradisos fiscals i unes balances fiscals absolutament injustes amb les Illes Balears).

La Mallorca per fer és la d'una illa amb perspectives de prosperitat compartida; amb un sector turístic com a motor de la nostra economia, però amb criteris d'economia de bé comú; amb una economia productiva diversificada, innovadora i internacionalitzada; de l'ocupació de qualitat, l'economia social i solidària, i la radical protecció del territori i de la costa.

La Mallorca possible és la d'una societat amb més i millor democràcia, amb mitjans de comunicació públics en català al servei de la pluralitat i la cultura, que lluita de debò per eradicar la violència de gènere i qualsevol altra manifestació de masclisme, que disposa d'uns potents serveis socials que impedeixen l'exclusió social. La Mallorca per fer i possible és la que no consent els desnonaments dels dèbils ni la corrupció; que s'enorgulleix dels seus mestres, professors; dels seus serveis públics de sanitat; de la seva gent que treballa en els serveis públics, a la pagesia i a la mar; de les seves energies no contaminants; dels seus industrials i productors locals, dels seus investigadors... La d'una societat emprenedora que recerca posar fi a l'actual augment aclaparador de les desigualtats i al deteriorament ecològic del planeta.

En el Llibre dels Fets de Jaume I el Conqueridor (edició a cura de Jordi Bruguera), el fragment sobre la presa de la Ciutat de Mallorca s'inicia amb la cita del començament d'aquest article i acaba així: "I, quan nós fórem aquí, ells no es defeneren; però un sarraí, que sabia el nostre llatí, ens digué que els donéssim homes que els guardessin de mort, i que retrien l'Almudaina". "Nostre llatí" és l'expressió habitual de Jaume I per designar la llengua catalana. Idò ara, amb el nostre llatí, cal posar Mallorca en el mapa europeu per empènyer cap a una Europa de la cohesió social i la civilitat. I al món per fer possible aquest altre món necessari pel qual tants de companys i companyes lluiten dia a dia arreu. No hi ha altra Almudaina a retre!

MIQUEL ROSSELLÓ, RAFEL BORRÀS, LILA THOMAS, BIEL PÉREZ, JOSEP VALERO, MARIA SALLERAS I JOSEP TRUYOLS