Nous motius per seguir indignat (i actuar!)

Avui he publicat això al Babord de El Periscopi 

Cada pic tinc més clar que la crisi és una estafa. Cada dia que passa estic més convençut que hi ha alternatives  a les polítiques de l’austeritat neoliberal. Cada nova lectura sobre aquests assumptes em reafirma que aquesta situació,  d’alarma social i de democràcia de baixíssima intensitat,   només es pot esmerçar amb més democràcia  que garanteixi la llibertat de tothom.  Sobre les desigualtats que permeten que unes elits minoritàries privin de la lliberta a la majora, ja he explicat el meu parer en aquest  mateix espai, alhora que he defensat la Renda Bàsica de Ciutadania com element imprescindible d’una alternativa democràtica i d’esquerres al neoautoritarisme  del capitalisme actual.

Avui vull compartir una informació, dos estudis, i un manifest que s’han publicat aquesta setmana. En la meva opinió tots quatre posen, d’una manera o una altra,  de manifest la poca vergonya amb què s’aprofiten de la crisi per imposar antidemocràticament un model social molt allunyat de qualsevol cosa semblant a un Estat Social i de Dret i que el “no hi ha alternativa” és  radicalment antidemocràtic i fals.

La informació: Neix la primera plataforma de crowdfunding espanyola per a empreses i emprenedors. Després de l'engany sobre el cost zero del rescat (bancari) espanyol, el crèdit segueix sense arribar a les famílies i a les micro i petites empreses. La retòrica neoliberal sobre emprenedoria (a la qual en massa ocasions s'apunta la socialdemòcrata), només es concreta en mesures precaritzadores  del factor treball mitjançant la potenciació dels mecanismes de descentralització empresarial i d'autònoms depenent que substitueixen treballadors  assalariats. Tots pagam el suport públic al sector del “granempresariat”. Els petits s'han d'apanyar amb el crowdfunding.

Els dos informes: 1.- El de Càritas titulat “Precarietat i Cohesió Social”.  Malgrat que  Rajoy i Bauzá afirmin que ja s'ha iniciat la recuperació econòmica i que s'albira la fi de la crisi,  el Comitè Tècnic de FOESSA demostra (tot i que  a Montoro no hi hagi agradat gaire) que estam en presència de doble procés d'empobriment de la societat espanyola, caracteritzat per una caiguda de les rendes i l'augment de la desigualtat en el seu repartiment, amb un enfonsament de les rendes més baixes. Això ha suposat que el percentatge de llars sense ingressos hagi crescut del 2% al 4% en l'últim trimestre de 2013 i que el nombre de llars en aquesta situació hagi passat des d'uns 300.000 a mitjan 2007 a gairebé 700.000 a la fi de 2013. En ple estiu de 2013 eren 15.300 les llars de Balears sense perceptors d'ingressos. Aquests són els efectes de l'anomenada devaluació interna i del austericidi.  2.- El d’ UNICEF que amb el títol de “Polítiques Públiques per reduir la Pobresa Infantil a Espanya: Anàlisi d'Impacte” posa de manifest la feblesa del sistema de protecció social. Els tradicionals  baixos nivells d'inversió pública,  l'escassa capacitat de les prestacions socials  i les polítiques d’austeritat provoquen una incapacitat i ineficiència estructural  per a  reduir la pobresa infantil. Una pobresa infantil -potser la més vergonyosa de les pobreses- que, en el cas de Balears, exigeix un gran debat social i polític. El Govern de Bauzá no pot seguir tenint impunement desactivada la Llei de Serveis Socials de les illes Balears que es va aprovar en la legislatura passada. 

El manifest: “Cambiar la política económica para recuperar Europa. La propuesta de Economistas Frente a la Crisis”. Un document d'imprescindible lectura que ens convida a no caure en un europeisme naïf ni acrític. Alhora  ens adverteix del risc d'entrar en una fase de creixement sense creació d'ocupació i  en una dinàmica deflacionista de conseqüències molt negatives. Aquest document d' Economistas Frente a la Crisis és una crida per recuperar la política econòmica i posar-la al servei del progrés i dels ciutadans. Perquè hi ha alternatives al desastre de turbo capitalisme de creixents nivells de desigualtat i pobresa que posen en risc la cohesió i el model social europeu.

Deixau-me  acabar recordant a Stéphane Hessel que, després de convidar-nos a indignar-nos i a  comprometre'ns,  en el  seu al·legat pòstum “No us rendiu!”,  ens diu: “Però la indignació no és suficient. Si algú creu que n’hi ha prou amb manifestar-se pels carrers perquè les  coses  canviïn, s’equivoca, És encasaria que la indignació es transformi i en autèntic compromís. El canvi requereix esforç. Està molt bé expressar el nostre rebuig a l’oligarquia, però al mateix temps cal proposar una visió ambiciosa de l’economia i de la política capaç de transformar la condició dels nostres països. No ens podem quedar en la protesta. Cal actuar.”

Renda Bàsica de Ciutadania: garantia de llibertat

Avui he publicat això a El Periscopi

Fins ara, els filòsofs -com bé sap tothom- només han interpretat el món de diverses maneres; la qüestió és canviar-lo.

D'això es tracta: de canviar el món, i no resignar-se a l'actual panorama de desigualtats escandaloses i de malbaratament a l'engròs dels recursos d'un planeta que és finit. Per això em semblen molt escaients aquestes paraules de Tony Judt per iniciar aquesta reflexió sobre la Renda Bàsica de Ciutadania. Tinc la convicció que la Renda Bàsica és una peça essencial (efectivament no l'única) per a un model alternatiu de societat i, alhora, és part de la solució de molts dels problemes de l'actual conjuntura d'alarma social. Pot ser sigui una proposta impertinent per l' statu quo. D'això es tracta: d'esmerçar la situació que Zygmunt Bauman descriu dient que “No hi ha un model de societat alternatiu. L'esquerra solament sap dir-li a la dreta, “qualsevol cosa que facin vostès nosaltres la fem millor”. Costa distingir entre Governs d'esquerra i de dreta, la veritat.”

Pot ser per això la Fundació Ateneu Pere Mascaró sigui, sens dubte, l'entitat que, a les Illes Balears, més treballa en la difusió i estudi de la Renda Bàsica. No debades des de la seva fundació és membre de la Xarxa Renda Bàsica (XRB) -la secció espanyola de Basic Income Earth Networ (BIEN)-, i va ser l'entitat organitzadora del XII Simposi de la XRB que es va fer a Palma a finals de l'any 2012, en el que, entre altres coses, es va debatre una proposta de feina per a calcular la viabilitat de la proposta de Renta Bàsica en l'àmbit de les Illes Balears. Per als que defensam aquesta proposta, l'estudi de la seva viabilitat tècnica i financera és una qüestió cabdal a la qual hi dediquem molts d'esforços. No volem parlar de coses utòpiques. Les necessitats de canvi de paradigma social són tan necessàries i urgents que només tenim temps per a treballar escenaris de canvi realitzables. Una fita important en aquesta direcció ha estat la recent celebració a Donosti del tretzè Simposi de la XRB a on es presentaren estudis realitzats sobre les declaracions d' IRPF que demostren que, amb una reforma fiscal realment progressiva, la Renda Bàsica és absolutament viable a Catalunya i a Guipúscoa. A més de viable, els estudis demostren que, amb aquesta assignació monetària incondicional, es redueixen les desigualtats i són moltes més les persones que hi surten guanyant.

Però, què és això de la RB? Idò és un ingrés pagat per l'Estat a cada membre de ple dret de la societat o resident acreditat, fins i tot si no vol treballar de forma remunerada, sense prendre en consideració si és ric o pobre, o dit d'una altra manera, independentment de quines puguin ser les altres possibles fonts de renda, i sense importar amb qui convisqui. No és una proposta pal·liativa de la pobresa i/o l'exclusió social, no és un subsidi més, ans al contrari, és una alternativa a la panòplia de subsidis. Però sobretot, és una proposta de política econòmica que, en garantir la llibertat material de tothom mitjançant una radical redistribució de la riquesa, evita de soca-rel l'existència de situacions de pobresa i d'exclusió social. En paraules dels autors i autores del manifest fundacional del moviment francès Utopia: “Establir una renda bàsica de ciutadania no és intentar corregir els efectes del neoliberalisme o socórrer als més pobres, és fonamentalment qüestionar la lògica capitalista i cercar una altra manera d'organització social”.

Sóc conscient que l'hegemonia neoliberal ha convertit en una mena de veritat inqüestionable un model de societat basat en l'economia de la desigualtat. (Si un combina les últimes dades de l' OIT i les que acaba de publicar la Revista Forbes es dóna de cara amb la següent brutal evidència de la injustícia mundial: 62 milions més de persones aturades des de 2008 i 852 persones milionàries més que l'any 2009). Malgrat tot, pretenen presentar-nos com “normals” aquestes grans desigualtats econòmiques i, alhora, s'entesten a ocultar la manca de llibertat que això provoca: La súper concentració de riquesa en poques mans (1.645 milionaris/es acumulen més de 6,4 bilions de dòlars) és la negació de la llibertat real -encara que en algunes parts del planeta es mantinguin les formalitats- de la gran majoria de la població. En aquest sentit, m'interessa recordar que des de l'origen de la proposta de Renda Bàsica -ja fa més de trenta anys- hi ha hagut diversos arguments per a explicar-la i defensar-la. Sempre he simpatitzat amb el pensament republicà democràtic que associa la RB amb la garantia al dret material de ciutadania per al conjunt de la població. Ara, en l'època de la crisi de les grans desigualtats, la Renda Bàsica ha esdevingut també imprescindible per fer front tant a les clàssiques formes d'exclusió social (atur de llarga durada, problemes sociosanitaris, dèficits formatius) com a les “noves situacions de pobresa” (treballadors/es pobres, desnonats, persones inocupables, pobresa energètica, tecnològica o infantil, exclusió financera, etc.). A'aquesta pandèmia desigualitària i empobridora de la majoria de la ciutadania afecta de ple a societats ,com ara les Illes Balears que bravegen d'opulència i comercialitzen luxe i hedonisme turístic

Val a dir que, ja fa alguns anys, el premi Nobel Wasslily Leontieff ens va advertir que “quan la creació de riquesa ja no depengui del treball dels homes, es moriran de fam a les portes del cel llevat que responguin amb una nova política d'ingressos a la nova situació tècnica.” Idò ja hi som, i la RB es pot albirar com part important de la nova política d'ingressos. A l'esquerra no li queda més remei que assumir que el futur de la humanitat i del planeta lligat únicament al creixement i al temps treballat remunerat és una quimera. Cal, idò, articular projectes de canvi entorn dels models de vida i no tant –o no exclusivament- arrendador del treball. En definitiva, la Renda Bàsica és una proposta ineludible per a qualsevol programa emancipador en el segle XXI. Ho és sobretot per  l'esquera realista. És a dir,  de la que no renúncia a la pulsió igualitària de la democràcia, a les propostes de decreixement solidari, i té la convicció que la garantia a la llibertat material que proporciona la Renda Bàsica soscava de soca-rel el patriarcat i, per tant, és una proposta concreta contra l'organització social que nega la igualtat a la meitat de la població.

Com deia abans, ja s'ha demostrat la viabilitat de la Renda Bàsica en els casos de Catalunya i de Guipúscoa. Ara toca fer-ho per a la ciutadania de les Illes Balears. Alguns no defallirem en la tasca de demostrar que hi ha alternatives. Que sí que es pot!

Apagada estadística, involució democràtica

El meu comentari d’avui a El Periscopi :

La involució democràtica és de gran calat. Hi ha una pèrdua evident de drets de ciutadania social, la gairebé desaparició dels drets democràtics en l’àmbit laboral són palesos, les palanques institucionals que garanteixen de debò la igualtat d’oportunitats s’han anat en orris... Per arrodonir la regressió democràtica s’imposa un relat tergiversat de l'acció del govern. S'intenta amagar els estralls que en la vida de la ciutadania no rica provoquen les retallades.

Aquesta imposició d’un discurs polític que nega la realitat  força de mitges veritats i  mentides no és cosa nova en el cas de governs del PP. Cal recordar que el Govern d’Aznar fou un exemple de relat polític mentider i opac. Recordeu les mentides sobre les armes químiques per justificar la gerra d’Irak, la manipulació informativa sobre l’autoria dels criminals atemptats de l'11-M, la barroera utilització partidista de RTVE que arribà a negar l'existència d’una vaga general o s’entestà a referir-se a CCOO com “c, c, o, o”,  l'apagada estadística sobre dades econòmiques i de mercat de treball. Sobre aquella apagada estadística d’Aznar en tinc alguns records personals: No se sabia quin dia es publicarien les dades d’atur registrat, et negaven dades sobre immigració que eren bàsiques per regular-la amb un poc de seny, s’ocultà informació que ja albirava una bombolla immobiliària incontrolable, ni tan sols es publicaven les dades oficials del preu de l'habitatge! 

Ara, tornem-hi, torna-hi. El govern actual del PP ha decretat una nova apagada estadística. He escrit en més d’una ocasió que s’estan eliminant productes estadístics, com ara, l’Enquesta de Conjuntura Laboral que  va desaparèixer a finals de l’any 2012 i  l’ Enquesta de Qualitat de Vida en el Treball no es realitza des de l’any 2010. També hi ha retards en la publicació d’algunes estadístiques que, a la pràctica, les converteixen en inservibles. A tall d’ exemple, l’Enquesta de Condicions de Vida (ECV) de la que encara no es disposen de les dades definitives de 2013 o d’Estructura Salarial la darrera dada publicada de la qual correspon a l’any 2011.

Un altre exemple d'opacitat: La reforma laboral del Govern de Rajoy  va significar una autentica revolució neocon del dret laboral, però aquest Govern fa tot el possible perquè no es coneguin  els seus efectes reals. En aquest sentit va la desaparició progressiva de dades sobre la negociació col·lectiva en l'important Butlletí d'Estadístiques Laborals. Tampoc sabem exactament què passa amb el “contracte indefinit de suport als emprenedors” per a empreses amb menys de 50 empleats. Aquest contracte era una mesura estrella de la reforma i se sospita que ha estat un estrepitós fracàs. Segur que l'opacitat s'estendrà sobre els resultats de l'anomenada “tarifa plana” per, teòricament. incentivar la contractació indefinida.

La volta de rosca gairebé definitiva a l’opacitat i tergiversació de la realitat social, és la notícia que l'INE revisarà l’ EPA de tal manera que el percentatge d'atur baixarà entorn d'un punt, però no el nombre de persones aturades. Pot ser tècnicament sigui més o menys correcta aquesta modificació metodològica en l’estimació de l’atur, però no és urgent i és inoportuna. Tècnicament seria igualment correcta la modificació dels criteris que regulen la condició d’atur registrat, i això sí és urgent i convenient perquè l'Ordre Ministerial d' 11 de març de 1985 (BOE de 14/3/85) ha quedat absolutament obsoleta.

Tanmateix d’un govern que qualifica les persones aturades d’ “estoc”, es pot esperar qualsevol cosa.