Dades laborals de juny: A l’estiu tota cuca ja no viu

Pot ser la dita del refranyer popular “a l’estiu tota cuca viu” fos d’ aplicació al mercat laboral illenc fins fa pocs temps. En plena temporada turística, gairebé tothom podia tenir una feina. Més bé o més malament, els estius eren l’època de l’any en la que uns feien la “temporada” que els permetia mal passar els hiverns o pagar deutes. Uns altres -normalment el jovent o els membres de la família que no eren sustentadors principals- s’incorporaven per primera vegada al mercat laboral. És veritat que des de fa molts d’anys ho feien en unes condicions de precarietat laboral important. Era, el que podríem dir, una “precarietat de transició”. Però això ara s’ha convertit en una “precarietat d’horitzó”. I ja no és veritat que a l’estiu tota cuca viu. Tenir un contracte, una alta a la Seguretat Social, una feina estiuenca, no garanteix un horitzó d’integració social plena. És un episodi més d’una vida laboral de precarietat continua.

Les dades laborals que ahir es varen publicar, referides als registres d’atur  i afiliacions a la Seguretat Social del mes de juny, ens mostren un panorama laboral força preocupant. Vegem:

- En plena temporada estiuenca (les dades són de dia 30 de juny) hi ha 83.739 persones apuntades en demanda d’ocupació, de les quals 62.578 són considerades aturades registrades. La diferència de 21.161 entre una i altra dada es correspon a persones aturades en un ERO temporal, Fixos Discontinus en atur (els anomenats “FFDD d’estiu”, és a dir, de sectors no turístics o, fins i tot, d’hotels que, abusant de la llei, tenen plantilles de FFDD rotatòries), persones ocupades amb una jornada molt reduïda que sol·liciten un treball més normalitzat, persones aturades que participen en algun programa de Polítiques Actives d’Ocupació, etc.

- L’atur registrat de llarga durada (més de 12 mesos ininterromputs) arriba al 42% del total (26.255 persones). La minva d’aquest col·lectiu està cada pic més associada a la finalització de la prestació de desocupació. És, idò, un focus d’ “atur desanimat”, és a dir, persones desocupades que no estan inscrites al SOIB.

- L’atur registrat baixa en termes interanuals en 8.156 registres (un -11,53%). Més del 25% d’aquesta baixada correspon al col·lectiu d’estrangers. Segueix doncs el procés de retorn als seus països dels estrangers. Cal recordar que les recents dades de població certifiquen que, efectivament, els estrangers se’n van (i deixen d’estar apuntats a les llistes d’atur registrat), mentre que els espanyols d’altres Comunitats Autònomes que venen, en el cas de cercar feina, ho fan a través d'altres mecanismes que no són el SOIB.

- Tot indica que “l’atur desanimat” va en augment en general, però especialment entre els i les joves. L’atur registrat de persones menors de 25 anys (5.670 en el mes de juny) representa tot just el 25% de l'atur estimat per l’EPA. Sembla que les generacions digitals i natives de la precarietat no confien massa en el SOIB per trobar alguna oportunitat de contractació. Les males experiències laborals inicials no ajuden a tenir confiança en els serveis públics d’ocupació.

- Dels 48.328 contractes registrats durant el mes de juny, el 91% són temporals. D’aquests, el 52% (23.058) són de menys de 3 mesos de duració. L’acumulat dels sis primers mesos de 2014 és d’un 87% de contractes temporals (inclosos els “indefinits” amb un any de període de prova).

- Sobre les Afiliacions a la Seguretat Social s’ha de dir que són de poca informació si no ens diuen quantes n’hi ha a temps parcial (més o menys que fa un any?). Aquesta és una qüestió clau que s’explica al darrer Temes Socioeconòmics Gadeso titulat TREBALL A TEMPS PARCIAL: INSERCIÓ PARCIAL? En el cas de les dades de juny 2014 s’observa un augment d’afiliacions de 24.341 (un +5,49%) en relació al mes anterior. Això és purament estacional. El que importa és saber quantes de les 15.504 afiliacions d'increment interanual (+3,43%) són de treball a temps parcial (és a dir mitja afiliació) i quantes són motivades per la curta durada dels contractes. En aquest sentit convé que sàpiguen, a tall d’exemple, que, en el conjunt del Regne d’Espanya (no dispòs de les dades de Balears), el dia 30 de juny d’ enguany es varen produir un total de 161.262 altes i un total de 284.628 baixes d’afiliacions a la Seguretat Social, la qual cosa ens indica una dinàmica d’entrades i sortides molt accelerada per la gran temporalitat i la curta durada de la contractació.

- Acabaré amb una dada de maig però que es va fer publica ahir: De les 67.837 persones en atur registrat durant el mes de maig, només 39.647 tenien una prestació de desocupació. Les que cobraren una prestació contributiva van ser 17.534 (amb una quantia mitjana de 822,1 €), 18.427 cobraven el subsidi i 3.689 van ser titulars de la Renda Activa d’Inserció (426 € en ambdós casos).

Definitivament s’ha de ser molt cínic per afirmar que hi ha un canvi de tendència en la bona direcció. Cada mes hi ha més gent en risc d’exclusió i més treballadors i treballadores en rics de pobresa. Tant és així que, malauradament, ja no podem dir que a l’estiu tota cuca viu. En tot cas, hi ha molta cuca que mal viu.  Sóc incapaç de dir-ho tan ben com ho fa Toni Gomila  a  la seva columna d'avui  a l’Ara Balears. No se la perdin!

.

Publicat a El Periscopi ( (03-VII-2014)

Foto R. Borràs (Stedelijk Museum, Absterdam ). “Flowers (Large Flowers,  1964-1065) Obre de  Andy Warhol

Salaris discriminatoris

El guany salarial mitjana anual de l'any 2012 va ser a les Illes Balears de 20.960,53 €, un 1,8% menys que l'any anterior. Aquest resultat mitjà vol dir que cada pic més treballadors i treballadores illencs tenen uns guanys salarials que freguen el llindar de la pobresa. Això és el que es desprèn de l'Enquesta Anual d'Estructura Salarial que ahir va publicar l'INE. La complexitat de l'operació estadística provoca que les dades ens arribin amb un considerable retard, però així i tot és la millor font d'informació de la composició, de l'estructura dels guanys salarials de la gent que treballa.

Pendent d'un examen més minuciós, el primer que em crida l'atenció és l'estructura fortament discriminatòria dels salaris. Veiem:

Discriminació segons sexe: Les dones tenen un guany salarial mitjana anual de 19.022,24 €, mentre que per als homes és de 22.859,04 €. En termes de guany per hora normal, les dones guanyen 12,99 € per 14,88 € dels homes.

Discriminació segons modalitat de contracte: La gent que té contractes indefinits aconsegueixen un guany mitjà anual de 21.823,15 €, i la que té contractes temporals només arriba als 16.409,29 €. Atenció a la dada de guany per hora de treball normal: Indefinits 14,44 €, temporals 11,36 €.

Discriminació segons edat: Les dades del guany salarial de les persones menors de 25 anys són poc sòlides, per tant és millor no esmentar-los. Però si val la pena observar que mentre el guany salarial dels treballadors i treballadores que tenen entre 25 i 34 anys és de 17.559,72 €, mentre que la de les que ja han complert els 55 aconsegueix uns guanys de 23.149,78 €.

Discriminació segons origen: La gent que té nacionalitat espanyola aconsegueix un guany salarial mitjana de 21.778,62 €, mentre que la gent d'una altra nacionalitat només arriba a... 15.332,60 €!

I des de l'any 2001 els plans d'igualtat en el sí de les empreses estan gairebé paralitzats, i les polítiques globals d'igualtat han estat víctimes de l'austeritat sense pietat. Pel bon camí? 

Publicat a El Periscopi (26-VI-14)

Foto R. Borràs (Stedelijk Museum, Absterdam ).”Les bêcheurs” 1889. Vicent Van Gogh

Del “tot turisme” a l' infantilisme de l' “anti-turisme”

Un jove estudiant universitari mallorquí m’ha fet arribar la publicació titulada  “TOT INCLÒS”.  El primer que em va cridar l’atenció va ser el sotstítol més  que contundent:  “Danys i conseqüències del turisme a les nostres illes”. Tot seguit em propòs esbrinar qui són els autors i autores. D’alguns conec la seva solvència acadèmica i/o el compromís amb la justícia social o amb la  preservació del territori i l’ecologia en general. Inicialment m’estranya un poc el contingut no solament crític, sinó demolidor,  amb  gairebé tot el que significa el turisme  a aquesta terra.  Pot ser m’hauria d’haver adonat que és un biaix lògic d ‘una publicació de la Coordinadora Llibertària de Mallorca.  O  coment amb l’universitari que m’havia remès la publicació, i m’esborrona l’entusiasme i alt grau de coincidència que té amb tots i cadascun  dels continguts de la revista “TOT INCLÒS”.

No tinc cap dubte que és imprescindible una l’altra política turística, un nou model turístic que passa inevitablement  per diversificar el turisme  de sol i platja en primer lloc, i després el turisme en general.  Fa falta una mirada positiva a l'estacionalitat, si més no, perquè és una aturada que ecològicament  esdevé imprescindible. És molt necessària que els turistes contribueixen amb una taxa finalista a quantes inversions públiques de conservació del territori, del patrimoni,  de reconversió amb criteris ecològiques de les zones turístiques,  i de combat contra l’escalfament global, i que a més a més aquestes inversions es decideixin  amb procediments de democràcia participativa. Necessitem posar límits al creixement, a l'excés de pressió humana i  al grau de saturació turística. No hi ha dubte de la necessitat d’una  altra praxis en les relacions laboral i en la cura del capital humà. Potser necessitem revolucionar  el turisme que hem conegut fins ara. Segur que el turisme del segle XXI ha de seguir  garantint  la prosperitat compartida de la nostra gent amb majors graus d'igualtat. Però no ho podem maleir tot. En aquest cas no hi ha “tot inclòs”.

Per aquests motius em preocupa que el jove estudiant de la UIB, a més  de coincidir “fil per randa” amb tots i cada una de les  paraules de la publicació de la Coordinadora Llibertària de Mallorca, em transmetés un encès sentiment de turismefòbia.  Ben mirat, amb tantes dècades de submissió, excepte algun episodi gairebé anecdòtic, de la representació  democràtica al poder econòmic turístic, l'estrany és que no  hi hagi més “infantilisme anti-turisme”.

Publicat a El Periscopi.