Democratització turística i identitat balear

Aquest mes d’octubre farà quinze anys que es celebraren les II Jornades de Turisme i Medi Ambient a les Illes Balears, organitzades per l’Institut d’Estudis Ecològics (INESE). La conferència inaugural de l'esdeveniment va ser a càrrec de l'aleshores Rector de la Universitat de Barcelona, Antonio Caparrós Benedicto, qui va llegir un text titulat “La globalización”, i que encara ara segueix essent de molt recomanable lectura. A tall d’exemple citaré dues idees d’aquella conferència que em semblen particularment escaients avui en dia: “ ... gobernar hoy es generar nuevos vínculos sociales, dar lugar a un nuevo tejido social” i “ … creo que es posible generar una identidad balear basada en unos valores identitarios vinculados al medio ambiente y al turismo” (Els materials complets de les esmentades Jornades es varen publicar, l’any 2002 , en el volum “L’Espai turístic” de l’INESE).

A què ve aquesta remembrança d’unes jornades que segurament gairebé ningú recorda? No hi ha res de nostàlgia, ans al contrari. Pens que ara, amb un govern autonòmic d’esquerres -sense les noses de la dreta o del centrisme regionalista-, amb el Parlament més esbiaixat que mai a l’esquerra (o si ho voleu amb més pes objectivament progressista que mai), i amb una sòlida presencia al Parlament i al Govern d’una força política que es reclama de l’ ecosobiranisme, hom podria pensar que ara era l’oportunitat.

Pot ser que durant aquesta legislatura s’aconsegueixi democratitzar la política turística amb participació i transparència de tots els agents social i econòmics d’aquesta terra. Tant de bo sigui així, però a punt de complir-se els primers cent dies, el que s’aprecia és molta tecnocràcia, massa consulta i interlocució amb grups d’interessos, tot sembla pur disseny tourist business friendly. Com és possible que, per a començar amb bon peu, un Govern que ha elevat a rang de conselleria la participació encara no hi hagi posat en marxa algun organisme de participació en la política turística que doni certa transparència a la imprescindible interlocució? De moment, seguim amb les interlocucions bilaterals tan pròpies de les relacions amb els lobbys. Vull suposar que és un problema d’agenda i no de model. En qualsevol cas, cal generar ja nous vincles socials si es vol democratitzar la política turística de les Illes Balears.

Pel que fa a la incorporació dels valors del medi ambient i del turisme a la nostra identitat com a poble, hi ha, ara mateix, dos assumptes cabdals: Taxa Turística i capacitat de càrrega turística i, malauradament, en ambdós casos, si hem de fer cas a allò que diuen els mitjans de comunicació, sembla que el Govern navega per un mar d’indefinició. Vegem alguns exemples: En El Económico (el setmanari d’empresa i de turisme de Ultima Hora) del passat dia 2 d’octubre, s’informa que el Govern va fent camí per a instaurar un suavitzat Impost Turístic que, en paraules de la directora general de turisme, Pilar Carbonell, “Desde la Conselleria de Turismo defenderemos que sea un impuesto de reinversión en la industria turística” i punt. Per contra, en el número de novembre de la revista especialitzada en assumptes turístics Hosteltur, el Vicepresident i Conseller de Turisme, Biel Barceló, sembla que aposta per una la destinació de l'impost més amplia, concretament: “a millorar zones turístiques, preservar el medi ambient i a recuperar el patrimoni històric i cultural”. Com quedem? Si Hosteltur encerta, i hi ha una sensata distribució del que es recapti entre aquestes finalitats, avançarem en una millora de l’empatia entre la gent que, “com estimen aquestes illes, no les destruïm” i el turisme com activitat econòmica principal. En cas contrari, aquesta no-ecotaxa ajudaria a augmentar la mala percepció social d’una bona part de la societat illenca (potser la més compromesa amb un futur de plena sobirania) envers el negoci turístic.

Val a dir que la confusió de missatge governamental entorn de l'inevitable debat sobre els límits a la càrrega turística, és encara molt més gran en l’anterior. En algunes ocasions sembla que només els preocupa la massificació estiuenca i que en “temporada baixa” encara podem créixer en nombre de visitants, i de fet s’ha de promocionar la desestacionalització a força de més turistes en els mesos no estiuencs. Si fos així, el govern estaria plantejant un debat escaient en la situació de la càrrega turística de les Illes Balears dels anys 90 del segle passat, però absolutament desfasat avui en dia. El repte d’ara és com transitem, amb els menors costos possibles, a un escenari de decreixement de la xifra anual de turistes i del global d’estades. Cal advertir que l'estacionalitat té molts aspectes mediambientals, culturals i socials positius que cal posar en valor, però com això són figues d'un altre paner, en parlaré en una altra ocasió.

Publicat orginalment a dBalears (05-10-2015)

Un bon turisme per a un bon país

Aquests dies s'han publicat dues notícies relacionades amb el turisme que, sorprenentment, han passat una miqueta desapercebudes i que tenen a veure amb la contribució del turisme a la societat illenca. Per una banda s'ha presentat l'estudi Impacto econòmic del turisme (IMPACTUR) 2014 de les Illes Balears, elaborat per Exceltur i pagat [herència PP – Bauzá?] pel Govern de les Illes Balears i, d'altra banda, s'ha anunciat el compromís de tenir regulat el “tot inclòs”  per a la pròxima temporada turística.

Pel que fa referència al IMPACTUR, és a dir, a l'estudi privat del càlcul del PIB turístic balear, de l'impacte econòmic i de l'ocupació laboral de l'activitat turística illenca. N’extrec dues informacions. Primera que el PIB Turístic a Balears va experimentar un creixement interanual del 2,9% en 2014 fins a aconseguir la xifra de 12.003 milions d'euros; segona que el nombre de llocs de treball vinculats al turisme va registrar un avanç interanual del 3,1% fins a les 150.346 ocupacions i, per tant, els nivells d'ocupació turístics superen els previs a la crisi. Allò que l’ IMPACTUR no ens explica és si el creixement del PIB turístic ho ha estat en detriment d'altres activitats econòmiques que diversifiquessin la nostra economia, si aquest major PIB ha ajudat a una menor desigualtat i com ha impactat en els indicadors mediambientals. L'estudi del lobby EXCELTUR tampoc ens  aclareix si l'augment de l'ocupació turística ha estat a costa d'una major precarització de les reaccions de treball i, per tant, si la pobresa laboral ha crescut o si, per contra, ha disminuït. Val dir que la presentació d'aquest IMPACTUR ha coincidit amb la presentació de la Memòria de 2014 de Càritas Espanya  que ens impactava amb la següent dada: “el 53% de les persones que acudeix a Càritas viu en llars en els quals algun dels seus membres està treballant. Això indica que tenir una ocupació no sembla que estigui oferint suficient protecció davant l'impacte de la pobresa o l'exclusió social.”

Sobre la regulació del “Tot Inclòs” sembla que alguna cosa es vol fer, però no se sap molt bé què fer. Seria convenient un posicionament clar sobre un tema en debat gairebé perpetu. Crec que en el document de 2005 de “Conclusions de l'informe elaborat per la comissió d'experts per a l'estudi i el seguiment del Tot Inclòs” estan les possibles línies d'actuació. Una, la majoritària, és no fer res, i l'altra, la minoritària, advoca per entrar a sac. Jo simpatitz amb aquesta darrera posició i pens que, per a una regulació light del Tot Inclòs, no fa falta perdre, com diuen al meu poble, ni el temps ni la llavor.

Sigui com sigui, prenent  en consideració que “només un turisme de salaris alts és un bon turisme” (Un bon país no és un país low cost. Una proposta contra la indecència Miquel Puig. Edicions 62), hom pot preguntar  quina és l’estratègia turística balear per a  fer aquestes illes un país menys indecent?

Publicat originalment  a www.elperiscopi.com (08-10-2015)

Avui: Jornada Mundial pel Treball Digne

Cada 7 d'octubre des de l’any 2008 se celebra, a proposta de la Confederació Sindical Internacional (CSI), la Jornada Mundial pel Treball Digne. Aquest dia es reivindica, a tot el món, un treball digne i el ple respecte als drets dels treballadors i treballadores. Val a dir que el concepte de treball digne és equivalent al de “treball decent” que va ser llançat en 1999 per l'Organització Internacional del Treball (OIT) i que es defineix com aquell amb un salari i condicions que garanteixen una vida digna al treballador o treballadora i la seva família, que es desenvolupa en condicions segures i saludables, que garanteix la protecció social, i en el qual es respecten els drets fonamentals de llibertat de sindicació i de negociació col·lectiva, amb drets iguals i no discriminació laboral per raó de sexe, religió o pensament.

Potser algú pensi que això del “Treball Digne” res té a veure amb el nostre mercat laboral i que la jornada d’avui és una mena de dia del Domund Sindical. Òbviament la realitat és una altra, i a casa nostra els fenòmens sociolaborals emergents van lligats a un esborronador  dèficit de treball digne. Per això en el llibre “Precarietats” afirm que la precarietat laboral a l'engròs i l'extensió de l'explotació laboral són factors claus en el procés d'empobriment que viu la societat de les Illes Balears. En aquest sentit, és fonamental que els nous governs prenguin en consideració l'important que és que, en els seus respectius àmbits i en funció de les competències de cada institució, facin una aposta integral i transversal a favor del Treball Decent i, alhora, record que tots els experts i les expertes en la matèria adverteixen que les polítiques de Treball Decent depenen decisivament que s'implanti una política macroeconòmica encertada que fomenti l'ocupació de qualitat i redueixi la pobresa.

L’aposta pel Treball Digne, és una aposta per una societat digna. La dignitat d’una societat que, a tall d’exemple, no consumeix on no poden exhibir l’etiqueta de “lliure de treball infantil”, compra, preferentment, en el comerç just i, sobretot, no es resigna a què la precarietat laboral i vital de la gent no rica sigui la norma per malviure. Aquí i ara la lluita pel Treball Digne implica modificar el funcionament d’un mercat de treball incapaç d’incorporar a sectors cada vegada més amplis de la població, i modificar les regles de joc per acabar amb les ocupacions que no són garantia d'unes condicions de treball i de vida mínimament dignes. En definitiva avui -primer matí de Rato sense passaport- és un bon matí per començar el dia fent propòsits d’acabar amb les trampes de la precarietat i  les diverses formes de pobresa laboral.

Publicat originalment a www.elperiscopi.co (07-10-2015)