El CIS, i la gent que avui no tenim res a celebrar

Els baròmetres del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) gairebé sempre ens ofereixen informacions interessants, més enllà d'allò que acapara l’ impacte mediàtic: intenció de vot o valoració dels líders polítics. És el cas de la pregunta sobre sentiment d'identitat inclosa a l’estudi demoscòpic publicat la setmana passada, que avalua l'estat de l'opinió de la societat illenca just després de les eleccions del passat 24 de maig (el treball de camp es va realitzar del 27 de maig al 23 de juny de 2015). El resultat és que un 13,4% se senten més balears que no espanyols/es i un 8,9% se senten únicament balears. No és un mal resultat però, quin seria el resultat si es demanés si ens sentim més de cadascuna de les illes que no espanyols/es? Segur que aquest 22,3% de la població que  se sent gens o poc espanyola seria bastant major.

D'altra banda, aquest últim baròmetre del CIS ens informa que un 20% de la ciutadania illenca afirma que prefereix una organització territorial de l'Estat en la qual la Comunitat Autònoma tingui major autonomia que en l'actualitat, i un 8,1% diu preferir un Estat en el qual es reconegués a la Comunitat Autònoma la possibilitat de convertir-se en un estat independent. Val a dir que en el mateix baròmetre del CIS de l'any 2011 aquests percentatges eren del 15,6% i del 4,9% respectivament, per tant, es pot dir que el nombre de persones que recolzen un major autogovern de les Illes Balears ha augmentat un 7,6% en aquests darrers quatre anys. És una progressió modesta, però progressió al cap i a la fi. Des del meu punt de vista  hi ha un problema de fiabilitat que no es altre que la formulació de les preguntes del CIS. Quins serien els resultats si es demanés, posem per cas, si es vol que els impostos que paguem a Balears es quedin tots –o en major proporció- a casa nostra, si sembla just el tracte que rebem amb les inversions de l'Estat, si es prefereix que l'educació depengui de Madrid i AENA d’aquí. És a dir, si es demanés per coses concretes segur que serien molts més els ciutadans i ciutadanes que, en la pràctica, estarien  d'acord amb majors cotes de sobirania.

Com va dir el mestre Josep Fontana, la identitat nacional és el resultat d'un sentiment col·lectiu cultural, però també de la convicció de què amb un altre cos polític nascut d'un nou contracte social és possible canviar el present i construir un futur millor. Doncs per això avui, 12 d'octubre, no tinc absolutament res a celebrar.

Publicat originalment a dBalears (12-10-2015)

Pobresa laboral

El passat sis d’octubre es presentà la memòria d’activitats de Càritas arreu del territori espanyol durant l’any 2014. Potser el més rellevant és que en el perfil de les persones que atenen a la xarxa d'acolliment i atenció primària de l’entitat hi ha un tret cabdal: El 53% de les persones que acudeixen a Càritas viuen en llars en els quals algun dels seus membres està ocupat en un treball remunerat. Seguidament, curt i ras, els responsables de l'ONG catòlica afirmen: "Això implica que l'accés a l'ocupació no sembla oferir la suficient protecció davant la pobresa o l'exclusió social". És, sens dubte, el millor resum que es pot fer de la situació actual, si més no dels fenòmens emergents i cada pic més estesos, dels mercats laborals espanyols en general i del de les Illes Balears en particular.

L’aposta institucional per la rendibilitat empresarial, amb devaluació salarial i desregulació laboral com palanques fonamentals, està provocant una gran regressió social impensable no fa massa temps i, alhora, no s’avança cap a un model econòmic sustentat en un teixit empresarial amb veritable productivitat. L’aparició amb força de la figura dels treballadors i treballadores pobres és la negació del progrés compartit. Una ocupació assalariada, que no distribueix renda a bastament per garantir una vida digna per a tothom, ens està indicant que, si el que es vol és una democràcia amb cohesió social i tarannà igualitari, s'està produint una fallada sistèmica, d’un sistema que no ha implantat altre distribuïdor de renda que no sigui el treball remunerat o unes prestacions socials lligades a aquesta remuneració.

El número 21 de Panorama Sociolaboral Gadeso que acabam de publicar sota el títol de "Més persones ocupades amb menys qualitat de l´ocupació i menys protecció" (disponible aquí), presenta una selecció d´ estudis i informes publicats sobre el mercat laboral en els darrers mesos i rubricats per tota mena d´entitats públiques i privades i agents socials d'àmbit local, estatal, europeu i internacional. Malgrat que la pluralitat de visions és gran, hi ha una coincidència en la caracterització de la situació actual del mercat laboral espanyol i balear: Per una banda s´observa un creixement del nombre de persones amb ocupació i, alhora, un fort deteriorament de la qualitat de la dita ocupació. I, per una altra banda, es constata una progressiva baixada de la cobertura de protecció a les persones en atur. Deteriorament de la qualitat de l´ocupació i baixa taxa de protecció de l’atur incorporen més pobresa laboral a la nostra societat.

Aquesta és la panoràmica general d’un mercat laboral que ha esdevingut en no inclusiu i que té problemàtiques d’urgent solució: la de les persones en atur de llarga i molt llarga durada, i la de les persones joves en atur o en situació de subocupació. Correm el risc de ser una societat amb un problema estructural d´ inocupabilitat! Val a dir que en bastants ocasions he insistit que les darreres reformes de les normes laborals espanyoles, sense que hagin incentivat de debò la generació d’ocupació, han provocat el sorgiment amb força de nous perfils de precarietats laborals i socials, com ara, les persones contractades a temps parcial no desitjat o els autònoms forçats. Malauradament, a la llum de les noves evidències, en l'immediat haurem d’incorporar a aquestes noves precarietats la problemàtica dels becaris i dels treballadors i treballadores externalitzats.

Per si a algú li sembla que les memòries de Càritas les escriuen radicals antisistema, prenguin nota del següent advertiment del darrer informe de l'OCDE: "milions de persones corren el risc de quedar atrapades en el nivell inferior [del llindar de pobresa] de l'escala d'ingressos". Resulta evident que de la baixa qualitat en l’ocupació transitem cap a la pura pobresa laboral. Si volem ser competitius amb cohesió social, cal canviar de rumb.

Publicat originalment a Diario de Mallorca (15-10-2015) 

RIP Ecotaxa? Encara no!

Les esquerres no haurien d’oblidar la capacitat transformadora que -encara que sigui modesta i lenta- té l'acció de governar. A aquestes altures de segle XXI parlar de “turisme sostenible”, és no dir res, tret que es prenguin mesurades de debò -i mesurables- per a conservar la biosfera. Fa temps que Daniel Tanuro adverteix sobre la impossibilitat del capitalisme verd. A parer meu, l'enginyer agrònom, ambientalista i militant ecosocialista belga, té tota la raó del món. O s’introdueixen lògiques econòmiques no-capitalistes o anem directes a l'abisme econòmic, social i ambiental, ja que "els éssers humans som interdependents i ecodependents: el Homo economicus competitiu i independent d'uns altres i de la naturalesa és una absoluta ficció” (Ramón Fernández Durán). Per això, no basta fer millor les coces (el turisme massiu de sempre però amb bon rotllo , cal fer coses diferents.

Per molt que la taxa turista s’anomeni  ara impost del turisme sostenible,  això del turisme sostenible no deixa de ser una altra perversió de les paraules, tan habitual en la política postmoderna. Aquesta perversió conceptual serà una realitat si al final els recursos d’aquest nou impost, tal com ahir s’anuncià, van destinats a: 1) Protecció, preservació i recuperació del medi natural, rural i marí. 2) Millora de la qualitat i la competitivitat del sector turístic, foment de la desestacionalització, creació de producte turístic i promoció turística. 3) Desenvolupament d’infraestructures relacionades amb el turisme sostenible. 4) Recuperació i rehabilitació del patrimoni històric i cultural. 5) Impuls de projectes de recerca científica, desenvolupament i innovació tecnològica (R+D+I) que contribueixin a la diversificació econòmica o relacionats amb l’àmbit turístic. I 6) Millora de la formació i la qualitat de l’ocupació del sector turístic.

Esper i desig que aquest esborrany de taxa turística sigui radicalment modificat per posar com a radicalment prioritari la inversió dels recursos recaptats en finalitats ecològiques, i no tant al Homo economicus de més turisme. Recaptar per a més negoci d’una minoria amb els recursos d’una biosfera de tots i totes, no és una altra cosa que la política a favor de les classes extractaves. El fi definitiu de l’Ecotaxa com eina de solidaritat fiscal amb la biosfera illenca i icona d’un altre turisme possible i necessari,  no pot ser un acord pel canvi!

Publicat originalment a www.elperiscopi.com (15-10-2015)