Quantes vegades s'ha afirmat que
era impossible introduir algun canvi al model de creixement de les Illes
Balears? Doncs, les mateixes que s'ha pontificat que era impossible qualsevol
modificació d'un model turístic com el balear, que es basa en l'incessant
creixement del nombre de visitants, acompanyat d'un decreixent nombre de dies
d'estada mitjana. Al final, hem tingut raó els que, des de fa temps, hem
sostingut que els canvis en el model econòmic eren possibles. Ras i curt: Des de la perspectiva dels que des de
fa anys defensam que calen modificacions en el model turístic per
transitar del monocultiu turístic de la "balearització" a un
decreixement just, amb la Llei Turística de Bauzá&Delgado es van introduir
rellevants canvis a pitjor. Més recentment, amb la legalització del lloguer
turístic en habitatges plurifamiliars, s'ha incentivat un altre canvi prou
important del model econòmic de les illes, un canvi que, a parer meu, no té
garanties de ser a millor.
La Llei 6/2017, de 31 de juliol,
de modificació de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes
Balears, relativa a la comercialització d'estades turístiques a habitatges, és
un exemple paradigmàtic d'una nova tendència neoliberal en la qual
l'alternativa a la desregulació ha esdevingut en noves regulacions en les quals
les administracions (estatals, regionals, o locals) actuen d'ariet per a
l'obertura de nous mercats liberalitzats. Contràriament a aquesta "lògica",
existia l'alternativa -sempre existeixen alternatives!- de mantenir la
prohibició, i la persecució d'una pràctica il·legal escandalosament no
perseguida. Aquesta era l'alternativa que garantia el dret de ciutat, a partir
de mantenir tant com es pugui la separació entre l'espai turístic i l'espai
residencial.
El cas és que la nova regulació
autonòmica sobre lloguer turístic planteja importants incògnites sobre els
efectes a curt termini en àmbits tan importants com ara el mediambiental, la
petjada climàtica, el dret de debò de l'espai públic a les ciutats i pobles, i,
fins i tot, resten bastants dubtes sobre els seus efectes sobre el dret a un
habitatge digne i assequible. Però ara em vull referir únicament a alguns dels
dubtes sobre els efectes a les condicions laborals.
Per una banda, estableix que
"la persona comercialitzadora ha de complir tots els requeriments
normatius que exigeixi l'activitat, entre d'altres: els requeriments que puguin
ser exigibles per exercir l'activitat empresarial; els de la legislació
laboral, si té personal contractat; i els requeriments de caràcter tributari
continguts en la normativa específica". Només caldria! Si la norma hagués recollit l'obligació
d'aplicar a aquest personal contractat el Conveni Col·lectiu d'Hoteleria de les
Illes Balears que, si no record malament, era una de les reivindicacions dels
sindicats, hauria estat una novetat en positiu. Com no és així, les conseqüències que s'albiren són que una
part dels turistes podran allotjar-se a
immobles en què determinats serveis turístics seran prestats per persones amb
salaris i condicions laborals legals que
no els permetrà alliberar-se del risc de
pobresa i/o exclusió social.
Per una altra banda, convé tenir
present que la qüestió de qui i com es presten aquests serveis turístics, i la
conseqüència que això comporta, no és una qüestió menor. Tingui's en compte que
la Llei 6/2017, de 31 de juliol, estableix que "la persona
comercialitzadora d'estades turístiques a habitatges d'ús residencial ha de garantir,
amb l'objecte de facilitar l'estada, la prestació directa o indirecta dels
serveis turístics següents: a) Neteja periòdica de l'habitatge, abans de
l'entrada de nous clients, o durant l'estada d'aquests. b) Subministrament de
roba de llit, llenceria, parament de la casa en general, i reposició d'aquests.
c) Manteniment de les instal·lacions. d) Qualsevol altre que es pugui
determinar reglamentàriament. En cas de contractar-se personal per dur a terme
els serveis esmentats, s'han de complir les normes laborals, de seguretat
social i de prevenció de riscs laborals aplicables als treballadors, així com
el conveni col·lectiu que sigui d'aplicació". A part del que s'ha dit
sobre els efectes de l'aplicació d'un conveni col·lectiu diferent del sectorial
que s'aplica en hotels i apartaments turístics, i que la ràtio de persona
empleada per client serà, ho és ja, molt menor que als hotels, cal prendre en
consideració, en paraules del professor i investigador en Dret del Treball a la
Universitat de València, Adrián Todolí, els trets de laboralitat de qui fa
aquestes funcions. Todolí afirmava a les pàgines de Diario de Mallorca,
(17-09-2017) referint-se als que lloguen i gestionen el lloguer turístic, que:
"Han d'estar donats d'alta com a autònoms. Ho diu l'article 305 de la llei
de la seguretat social, si hi ha una activitat econòmica de forma habitual han
de cotitzar com a autònoms".
Per tant, o els lloguers
turístics són gestionats per empreses, perdent així el suposat caràcter
d'"ajuda a l'economia familiar", o aquestes famílies hauran de
cotitzar com a autònoms. Controlarà la Conselleria de Turisme aquest requisit?
M'alarma que, de moment, no s'hagi sentit ni una paraula sobre aquest assumpte
per part dels i les responsables de la Conselleria amb seu al carrer Montenegro
de Palma.
Tot plegat, demostra empíricament
que els canvis són possibles. El dubte rau en si amb aquests canvis sobre els
lloguers turístics són, en l'àmbit sociolaboral, més versemblants escenaris de
creixements turístics sense generació equivalent d'ocupació, amb més
precarietat laboral, majors desigualtats socials, i majors borses d'economia
submergida. Mala peça al teler que no estigui garantit un progrés basat en la
cohesió social.
Publicat originalment a Diario de Mallorca (26-IX-2017)
