(I)Responsabilitat Social Corporativa

Rafael Borràs

Publicat originalment a dBalears (10-06-2019)

En temps de pactes postelectorals, i a tocar de la constitució dels nous ajuntaments , seria bastant lògic que dediqués aquest espai a comentar aquests assumptes. Però, tot plegat, em sembla un "déjà-vu". El peix està tot venut. L'únic dubte és si el PSIB-PSOE es convertirà, en temes com ara model econòmic, crisi climàtica, dualització social, territori, mobilitat, relacions laborals, cultura, ús social del català, en una mena de "casa comuna programàtica de l'esquerra". Temps al temps!

En qualsevol cas, aquesta setmana la cosa va d' (I)Responsabilitat Social Corporativa. No és una dèria extemporània. Dues de les notícies més rellevants de la setmana passada hi tenien molta relació amb aquesta absència de Responsabilitat Social Corporativa (RSC).

La primera de les notícies feia referència a un assumpte que fa temps que cueja: El judici a l'empresari Luis Riu, per un presumpte frau fiscal multimilionari i suborns, se celebrarà el mes d'octubre d'enguany. En una altra ocasió, ja vaig escriure a dBalears sobre aquest cas de "Corrupció a Miami", però, com més temps passa, més m'interessa aquest assumpte. Entre altres coses, em resulta del tot fascinant la hipocresia empresarial que significa que no hi hagi sarau sobre Responsabilitat Social Corporativa on el departament de RSC de RIU Hotels no tingui un protagonisme estel·lar. És sabut que la RSC té molt de màrqueting, però, en qualsevol cas, per a què tingui uns mínims de versemblança comercial, ha de ser integral. Per exemple, una acció de RSC relacionada, posem pel cas, amb el reciclatge de residus podria estar bé, però en combinar-la amb l'evasió fiscal, esdevé amb una vulgar estafa de màrqueting.

La segona de les notícies té a veure amb un informe realitzat pel prestigiós grup de transport sostenible, Transport & Environment, segons el qual Palma és la segona ciutat d'Europa més contaminada pels creuers, i  "Carnival Corporation, l'operador de creuers de luxe més gran del món, va emetre gairebé 10 vegades més òxid de sofre (SOX) a les costes europees que els 260 milions d'automòbils europeus el 2017". Immediatament, l'Associació Internacional de Línies de Creuers (CLIA, per les seves sigles en anglès) va sortir a rebutjar les conclusions d'aquest informe. I ho fa sense contradir el treball de Transport & Environment amb noves dades. La seva "gran impugnació" és que "les dades analitzades no estan científicament contrastades". En aquest cas la (I)Responsabilitat Social Corporativa consisteix en la utilització per part de CLIA del mateix argument de patrimonialitzar el cientifisme, sense explicar en què es basa aquest suposat coneixement científic irrefutable. Val a dir que és el mateix argumentari que es va utilitzar -i es continua utilitzant- per negar la triple crisi ecològica (clima, biodiversitat, ecosistemes).

Combinar la lectura d'aquestes notícies de (I)Responsabilitat Social Corporativa amb la del llibre pòstum del gran Josep Fontana, "Capitalisme i democràcia 1756-1848. Com va començar aquest engany", arrodoneix la comprensió que el capitalisme (que és quelcom més que l’economia amb mercats)  és una negació permanent i persistent dels límits de la immoralitat, la indecència, i la manca d'ètica; dels límits de l'esclavització, i l'explotació; dels límits al creixement; dels límits energètics, i ecològics... Capitalisme i Responsabilitat Social té bastant  d'oxímoron.

Conflictes

Publicat originalment a Diario de Mallorca (09-06-2019)

Els grans assumptes d’aquestes setmanes han sigut els resultats electorals, i l’aplicació -més o menys matussera- d’una mena de "teoria econòmica de jocs" a la negociació per a la formació de governs a tots els àmbits (municipal, provincial (insular en el nostre cas), autonòmic, i estatal), i, no obstant això, hi ha vida més enllà d’aquests assumptes. I, si hi ha vida, hi ha conflicte. Millor dit, conflictes d'una importància que transcendeixen aquestes estires i arronses dels pactes. Posem dos exemples que, de la seva resolució, depèn el bon o el mal viure de la gent, o, senzillament, la vida en el planeta Terra.

I. El conflicte de la desigualtat. Encara ara, no s'ha canviat del tot el tractament de l'austeritat rigor mortis, ideat durant la crisi-estafa, altrament dita Gran Recensió, i ja s'anuncia una nova dosi de la mateixa medicina. El Banc d'Espanya, que mai falla en aquesta tasca, en el seu darrer informe no s'està d'insistir-hi. Alhora que proclama que "será necesario que aumente el empleo a edades avanzadas", és a dir, que l’edat de jubilació ha d’ endarrerir-se, proposa reformar (retallar) les pensions (les públiques, és clar) abans que no sigui massa tard, car en el futur immediat hi haurà massa persones majors amb motius per protestar, i a sobre les jubilades i els jubilats acostumen a votar. Una altra de les perles conflictives d'aquest document és que, alhora que es reconeix que el 10% de llars pobres destinen el 50% de la renda a pagar la hipoteca, l'opinió del Banc d'Espanya és que "no parece adecuado regular el precio de los alquileres". El conflicte és transcendent, en tant que és una aposta per la desigualtat i per una progressiva dualització social.

I, tanmateix, la nova dosi de càstig social no ve recomanada únicament pel regulador bancari. Tot indica que estem en presència de la gran renúncia a la derogació de les Reformes Laborals, de 2010 i de 2012 amb la gasosa proposta, per part del PSOE, d'un nou "Estatut dels Treballadors del segle XXI". Mentrestant, els salaris reals (no els formals que, per cert, en les nostres recents eleccions autonòmiques van ser matèria d'espot electoral per part del partit guanyador) continuen baixant, tal com posa en relleu l'informe del Banc d'Espanya al qual abans he fet referència. Per una altra banda, la precarietat laboral continua minvant l'estabilitat vital de cada vegada més àmplies capes de la nostra societat. És cert que els discursos oficials ens presenten un fals miratge de millora de l'anomenat mercat laboral, conseqüència, en bona part, de miratges estadístics. Però la crua realitat és que, ara i aquí, per a entendre la pobresa cal parlar de baixa intensitat d'ocupació, com a conseqüència de la seva precarietat, i no només d'atur administrativament registrat i d'afiliacions a la Seguretat Social, sense prendre en consideració de quants dies d'afiliació estem parlant.

El cas és que, sense revertir urgentment les regles legals de la precarietat laboral, es crea molt poca ocupació que vagi associada a una certa seguretat d'integració social. Veritablement, el que es crea és subocupació, i pobresa laboral. En aquest sentit, em sembla oportú recordar que, fa alguns anys, Heiner Flassbeck ja advertia en el text "Un manifest global per a recuperar les nostres economies i sortir de la crisi" (Deusto, 2014) que "la caiguda del preu en el mercat laboral comporta un nou problema", i el problema, o, millor dit, el conflicte, es diu desigualtat.

II. El conflicte de la crisi ecològica. Tenim les evidències de l'impacte del carboni en el turisme perquè sabem que les emissions de la indústria turística (viatges, més el cicle de vida complet del carboni en l'activitat del turisme) s'ha, com a mínim, triplicat en els últims anys. Els investigadors i les investigadores, posem per cas del Laboratori Interdisciplinari sobre Canvi Climàtic de la Universitat de les Illes Balears (LINCC-UIB), ens adverteixen que, en un territori i tan turistitzat com les Illes Balears, qualsevol acció seriosa contra l'escalfament climàtic passa, si o si, pel decreixement d'emissions de CO2, i que això només és possible amb una estratègia que combini justícia social i decreixement turístic. Fa uns dies la prestigiosa entitat Transport & Environment informava que Palma és la segona ciutat d'Europa més contaminada pels creuers. Està més que estudiat que l'augment d'autopistes i/o desdoblaments va associat d'un major ús del cotxe. Continuem consumint territori com si no importés el demà. L’Indicador de Pressió Humana (IPH) mitjà del primer trimestre d’enguany (1.218.462 persones), tot i que les festes de Pasqua han estat ben avançat l’abril, ha crescut en 7.684 persones en relació al mateix trimestre de l’any passat, amb Pasqua a finals de març…

I, no obstant això, s'actua políticament amb una certa dosi d' "ecoescepticisme", és a dir, "minimitzant la triple crisi ecològica actual (clima, biodiversitat, i ecosistemes)", en paraules d' Éloi Laurent, qui, en el seu llibre "Les nostres mitologies econòmiques" (El Viejo Topo, 2016), ens adverteix que "les crisis ecològiques actuals [a diferència de les anteriors crisis] no només són especialment greus, sinó que també són molt ràpides. Es produeixen a un ritme que no permet l'adaptació a aquestes condicions noves...". Per això, allò que està en joc és la vida, prioritàriament i principalment, de les classes menys riques, o directament empobrides.

Ben mirat, aquests conflictes no fan més que confirmar, tal com explica el mestre Josep Fontana en la seva magnífica obra pòstuma intitulada "Capitalisme i democràcia 1756-1848. Com va començar aquest engany", que el capitalisme i la democràcia han sigut construccions socials històricament conflictives.

Eleccions 26-M: Fi de cicle

Publificat originalment a dBalears (03-06-2019)

Fa molta vessa analitzar els resultants electorals del diumenge 26 de maig. En qualsevol cas, és per demés: els resultats són els que són, és a dir, un gir a la dreta en relació als resultats de 2015. El bloc neoconservador ha sortit més dretanitzat, amb un component indissimuladament neofeixista. I el bloc pseudoprogresista manco "ecosobiranista" en el qual el "si que és pot" haurà d'esperar, qui sap fins quan, que li donin permís. I, tanmateix, la bona notícia és que aquestes dretes extremades no governaran gairebé cap de les principals institucions de les Illes Balears.

La vessa és encara més gran a l'hora d'analitzar els perquès d'aquest resultat electoral. Que s’ho miri cadascuna de les forces polítiques que no han vist satisfetes les seves expectatives! I el PSOE-PSIB –únic clar vencedor d’aquets cicle  electoral- continuï celebrant el "sant adveniment" de Pedro Sánchez i Iván Redondo, i els encertadíssims fitxatges dels spins doctors del Consolat de la Mar. Entre els uns i els altres han aplicat, gairebé a la perfecció, aquella màxima de Gramsci segons la qual "... la realitat està definida amb paraules. Per tant, el que controla les paraules controla la realitat".

En aquest sentit, ni MÉS ni PODEM han contradit en cap de les institucions governades pels celebèrrims "Acords pel canvi" una concepció aparentment única de "progrés". Greu error. El progrés no és una cosa incolora, insípida, i indolora. Progressar és avançar amb una concepció holística en la bona direcció. Però, quina és aquesta bona direcció? Avançar en el decreixement turístic, en el canvi de societat del malbaratament de les elits emmirallades únicament en el creixement del PIB, i fer-lo amb justícia social. Sens dubte, aquí i ara, la construcció de l'autopista Llucmajor-Campos, la complaença amb quelcom semblant a l'anomenat Deep State o Estat Profund en matèria d'Inspecció i de promoció turística, o la negació del dret a un habitatge digne per tothom, no són bons exemples de progrés amb un horitzó emancipatori.

El cas és que el diumenge 26 de maig de 2019 es va tancar el cicle electoral que es va obrir amb la mobilització social contra els programes de càstig social iniciats en 2010, va continuar amb el 15-M, amb l'enorme aixecament popular contra les polítiques de José Ramón Bauzá, i, des de el 24 de maig de 2015, amb una correlació de forces institucional escorada a l'esquerra com mai s'havia vist a les Illes Balears.

Ara s'obrirà un nou cicle institucional. Tant de bo els pactes de govern permetin fer front de debò a les múltiples facetes de crisi ecosocial, cultural, identitària, i de cohesió social que patim a les Illes Balears. Això és, ara mateix, l'essencial. En cas contrari hi ha el perill d'entrar en una dinàmica del que l'antropòleg indi, i catedràtic de Mitjans, Cultura i Comunicació de la Universitat de Nova York, Arjun Appadurai, anomena "el cansament de la democràcia", és a dir, donar pas a l'autoritarisme, el masclisme, la radical dualització social, i l'ecofeixisme. Estiguem atentes i atents, mobilitzades i mobilitzats!