Publicat
originalment a dBalears (06-01-2020)
Tinc el costum de
començar l'any amb la lectura de la "Nota
Internacional" en la qual el Barcelona Centre
for International Affairs, CIDOB, fa les previsions de l'agenda internacional
anual. El CIDOB és el think tank més antic del Regne d'Espanya, i, des de la
seva independència i rigor, ha atresorat un reconegut prestigi. És rellevant
que, des d'aquesta posició no precisament d'esquerres, a les previsions per a
aquest 2020 ocupi el primer lloc la conflictivitat política i social.
Val a dir que 2019 ha
finalitzat amb mobilitzacions populars a mig món -des de Hong Kong a
Xile, passant per Zimbabwe, França, o Catalunya- i que de la seva continuïtat i
intensitat, i de la resposta que doni el poder dependrà, en gran part, la
agenda global de 2020. Aquesta onada de conflictivitat, que en cada cas té
peculiaritats concretes pròpies, obeeix a un malestar comú provocat per la
globalització neoliberal de la desdemocratització i la desigualtat. Hom diria
que, en aquest tot just iniciat any, serà tan cert com ho ha estat sempre que,
en paraules del President Salvador Allende, "la historia es nuestra y la
hacen los pueblos". A més a més, em sembla especialment oportuna
l'apreciació que fa el CIDOB en relació al factor generacional d'aquestes
mobilitzacions d'arreu: "per als nascuts amb el canvi de segle, aquestes
protestes tenen un valor formatiu, i poden marcar el seu compromís polític i
social".
El segon tema que el
CIDOB preveu per a l'agenda dels pròxims dotze mesos és un altre assumpte
relacionat amb l’ “allendista” màxima de "la història la fan els
pobles". L'apartat intitulat "la politització del clima" parla de
la importància que tindran els moviments socials -especialment
#FridaysForFuture (FFF), i #Extinction Rebellion (XR)- en els avanços o
reculades en la batalla contra el col·lapse climàtic. Es preveu una lluita
acarnissada per a fer front a "forces que abracen el negacionisme climàtic
o que menyspreen la urgència del repte com una preocupació de rics urbanites
globalistes". La reivindicació de justícia climàtica de debò marcarà, de
ben segur, l'agenda global de 2020!
D'altra banda, i sempre
segons les previsions del CIDOB, en els pròxims mesos sentirem parlar molt del
futur de l'ONU, que celebrarà el seu 75 aniversari en ple qüestionament del
multilateralisme; de l'alentiment de l'economia, i de la, veurem si persistent,
governança sense rumb de l'econòmica global; i de les tensions entorn de la tecnologia
(singularment pel que fa a l'extensió del 5G).
Aquesta agenda global
es completa amb els problemes derivats de la falta de democràcia i de respecte
als drets humans a la Xina, i la seva relació amb el "mercat
mundial"; les eleccions als EUA; el futur de la UE, ara capitanejada per
la nova Comissió, presidida per Ursula von der Leyen; l’esdevenir d'Àfrica (amb
la controvèrsia entre "afrooptimisme” i “afrorrealisme"); i la
continuïtat de la conflictivitat i de la crisi humanitària al Mediterrani.
Aquestes són les
previsions del CIDOB, i convé tenir-les en compte. Però no deixen de ser
previsions que, en un món tan tensat per les monumentals desigualtats en tots
els àmbits, poden saltar per l'aire en un tres i no res. La necessitat de viure
vives desitjades, és a dir, la necessitat vital de fer realitat el que al
principi d'any semblen utopies, pot trastocar-ho tot. Veurem si aquestes
utopies només, i no és poc, continuen restituint, en paraules d'Eduardo Galano,
"en derecho a soñar", o, veritablement, restitueixen a cada vegada
més gent el dret a viure dignament i en pau.
