De banderes blaves i negres a les platges

Publicat originalment a dBalears (25-06-2023)

En plena emergència climàtica, en època d'escalfament global, els estius ja no són com eren. A Mallorca hem viscut un abril més estiuenc que el maig, i un juny força estrany amb una persistent pols en suspensió, més pròpia del clima de, fa uns anys, al nord del continent africà. El cas és que, com ja hem brufat per Sant Joan, i, en escriure aquestes ratlles, estam a tocar Sant Pere (que, per procedència de família de pescadors, és el meu sus sentimental a l'estiu), ja estam formalment i sentimentalment en l'estiuada. A Mallorca, en aquest temps, se sol xerrar de platges. Xarrem-ne, idò:

Hi ha la creença que el fet que una platja pugui lluir una "bandera blava" és garantia de qualitat. En més d'una ocasió ha sigut motiu de crítica política el fet que una de les platges mallorquines "perdi" la condició de "platja amb bandera blava". Inclús, en alguna conversació que he tingut sobre l'assumpte, he hagut d'aclarir que això de les "banderes blaves" no és cap distinció oficial. Ans al contrari, és un negoci privat, gestionat per l'entitat "Bandera Azul". Si t'apuntes, i pagues tens platges amb bandera blava, i, si no ho fas, doncs, no les tens". ¡És el mercado, amigo!", que digué aquell. És, a les clares, promoció turística, i, com a tal, tot el que envolta aquest -ja veterà- negoci de les banderes blaves de les platges ha evolucionat cap a una pràctica de "greenwashing" (rentada d'imatge verda per fer negoci) esborronadora!

A l'altre costat, un clàssic imprescindible de cada començament d'estiu és l'Informe Banderes Negres d'Ecologistes en Acció que, un altre any, posa en relleu que "sens dubte un dels majors problemes als quals ens enfrontem és a la turistificació i urbanització del nostre litoral". Mallorca no és aliena a aquesta problemàtica. I, en aquest context de turistificació, les dues distincions negatives –l'informe d'Ecologistes en Acció les limita a dues per provincià o comunitat autònoma uniprovincial- són: Una, entenc que genèrica, per la mala gestió que ocasiona la proliferació i descontrol de les motos nàutiques, i una altra per contaminació acústica, en aquest cas concretada en les festes nàutiques nocturnes a Ses Salines.

Tinc la certesa que, en acabar l'estiu, i com a fruit d'una massificació turística a l'engròs, el litoral mallorquí, se podrà emplenar de platges amb banderes negres des d'un punt de vista de la sostenibilitat no greenwashing.

Per al respecte als drets de les persones residents i, potser també, per al futur d'un negoci turístic redimensionat, cal una cosmovisió de qualitat de vida, alternativa a la convencional, economicista, i turistificada. Cal una visió no neoliberal de qualitat de platges.

 

Cap a una societat comunista (sic)

Publicat originalment a dBalears (18-06-2023)

El Gerent de la Federació Hotelera d'Eivissa afirma que té dos pensaments que li ronden contínuament. Tots dos són neoliberals a rompre, millor dit, pinochetisme sense complexos. No m'ha sorprès la defensa que fa d'un sistema de pensions inspirat en el que els Chicago Boys instauraren al Xile de la dictadura del sanguinari Augusto Pinochet. Un sistema que, val a dir-ho, és pura ruïna per a les grans majories socials, i un gran negoci per a una selecta minoria. El sistema de pensions xilè explica, en bona part, les punyents diferències socials estructurals a Xile.

El que sí que m'ha cridat l'atenció és el segon dels pensaments que li ronden a Manuel Sendino. És el següent: "el camino emprendido hacia una sociedad comunista". Ai las! Aquesta boutade, escrita pel Gerent d’una Federació Hotelera a un diari com Ultima Hora, es mereix un comentari. L'article en qüestió es titula "Las pensiones, las vacaciones y la temporada turística". Un article amb el qual m'he ensopegat fullejant l’ "Anuario 2022" de "El Económico" que, des de fa alguns anys,  publica el Grup Serra.

No és una anècdota l'opinió d'aquest senyor. No és fútil. És trumpisme torero!

Tant se val que la desigualtat en la distribució de la renda i la riquesa hagi estat objecte de rigoroses recerques científiques (a tall d'exemple, la recent recerca "World Inequality" on Thomas Piketty, Gabriel Zucman, Lucas Chancel, i Emmanuel Saez, demostren que el 50% de la població mundial més pobra només posseeix el 2% de la riquesa global, mentre que el 10% més ric posseeix el 76%). La ciència preocupada per l'excés de desigualtat és comunisme!

Tant se val que el Banc d'Espanya i el Banc Central Europeu (BCE) confirmin que les grans empreses estan incrementant els preus a major ritme que els costos, i que aquest és el principal motor de l'espiral inflacionista que sofrim. Sostenir que l'augment dels beneficis de les empreses, molt superior al dels salaris, és el gran responsable de l'espiral inflacionista, és cosa d'una conspiració del comunisme internacional!

Tant se val el que digui la comunitat científica local sobre la crisi climàtica perquè , en la lògica del Gerent de la Federació Hotelera d'Eivissa, no són altra cosa que curolles d'un nostrat escamot comunista, i, òbviament, els informes del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) són informes d'una nova Internacional Comunista!

A partir de considerar la Declaració Universal dels Drets Humans una mena de Manifest Comunista, tant se val tot. Establert aquest "marc mental", sindicalistes, defensors i defensores dels serveis públics i del bé comú, feministes, activistes mediambientals i de la lluita contra la crisi climàtica, l'economia social i solidària, Òscar Camps d'Open Arms, Helena Maleno de Caminando Fronteras, el papa Francesc, etc., etc. són part d'una conxorxa comunista!

Afirmar -a col·lació d’unes reformes de les pensions que, malgrat no haver capgirat totes les retallades dels governs del PP, han recuperat el poder adquisitiu per a 10 milions de persones, han eliminat el factor que l'hagués retallat en un 30%, i ha millorat els ingressos amb visió de justícia social- que "por eso mantengo que es una sociedad encaminada a una igualdad de corte comunista, en la que al final da igual el esfuerzo del ciudadano, o queda muy rebajado. Vamos camino de ello" és, en el millor dels casos, unir-se als simpatitzants de Berlusconi que al seu funeral (bon vent i barca nova, Berlusconi!) corejaven "chi senar salta comunista è" ("el que no salti és comunista").

Insistesc, no és una anècdota. Aquesta opinió de Manuel Sendino és part substancial de la narrativa –de la hiperbòlica retòrica populista- que regirà l’acció de govern de les institucions de les Illes Balears els quatre anys vinents. I, si no espavilam, a partir del 23 de juliol governarà en el Regne d'Espanya. Vius i ungles!

Coalició PP-Vox: L'accessori i el fonamental

Publicat originalment a dBalears (11-06-2023

Tant al Regne d'Espanya com en l'àmbit autonòmic, PP i Vox són, més enllà de matisos discursius, una veritable coalició programàtica. El PP i la seva escissió coincideixen sense embuts en assumptes cabdals com ara: la mútua, en feliç expressió de Miquel Urbán, "reverència religiosa a les elits econòmiques". La coincidència és evident en la cosmovisió turbo neoliberal. És a dir, en tot allò que fa referència a la rebel·lió fiscal de la població rica; la regulació econòmica a favor dels poderosos i les poderoses; la concepció de les llibertats individuals confrontada amb l' "Estat Providència" com a garantia de la llibertat de la meitat de la població –les dones-, de les minories, i dels col·lectius minoritzats; la consideració de la fal·làcia de la "meritocràcia" com a gairebé únic ascensor social; la negació de la ciència per abraçar el mite del mercat que ho regula tot –abraçada força evident pel que fa a la crisi climàtica-; la ideologia privatitzadora de tot allò que pugui ser negoci i la nacionalització de tot el que siguin pèrdues dels private business; la, per la gràcia de Déu i de la constitució borbònica, santa, uniformadora i castellanitzadora unitat d'Espanya...

La diferència més rellevant entre la dreta extrema i l'extrema dreta és que la primera és una mica més caritativa en la pràctica institucional i discursiva. En aquest sentit, el PP fa seu allò que digué el magnat mexicà Carlos Slim: "La riquesa és com un hort. Has de compartir-ne el fruit, no l'arbre". Altrament dit, el PP de l'època de Steve Bannon, està per "gestionar caritativament" la injustícia social, climàtica, de gènere... però no per reduir-la estructuralment amb polítiques de justícia igualitària de debò. Una gestió a cop d'aprofundiment de les precarietats, d'un estrafaig d'estat del benestar externalizat. En l'àmbit discursiu, en el seu camí etern cap al "centre", és més curós que Vox en la profusió dels discursos d'odi.

Per tant, en els resultats de les negociacions per a la formació dels governs de les institucions autonòmica, insulars, i municipals, el fet rellevant no és si hi haurà o no representants de Vox en els dits governs. La cosa substancial serà saber si Marga Prohens i els seus aconsegueixen que es notin de debò els seus matisos en la, de facto, coalició programàtica PP-Vox.

A tall d'exemple: Assolirà el PP que Vox accepti que les polítiques d'igualtat de gènere són consubstancials amb la democràcia?, que la cohesió social i el sosteniment d'un cert benestar col·lectiu depèn de polítiques amables envers les persones nouvingudes?, que el diàleg social autonòmic i el sindicalisme de classe són part especial del pacte constitucional del 78?, que la política lingüista tendent a impulsar l'ús de la llengua pròpia és un tret fundacional de l'autonomia de les Illes Balears?, aconseguirà el PP de Balears que Vox respecti discursivament i fàcticament la legalitat pel que fa, posem pel cas, a l'obligació de les administracions públiques de les Illes Balears establerta a l'article 16 del vigent Estatut d'Autonomia d'actuar primordialment per a garantir "l'assistència social a les persones que pateixin marginació o exclusió social; la igualtat de drets d'homes i dones en tots els àmbits, en particular en matèria d'ocupació i treball; la protecció social contra la violència, especialment la violència de gènere; els drets i l'atenció social dels immigrants amb residència permanent a la comunitat autònoma de les Illes Balears"?, cedirà el PP i posarà a les Illes Balears en el mapa de les regions mundials del negacionisme climàtic? o, per acabar amb els exemples, quines cessions farà el PP a Vox en matèria de política autonòmica de cooperació intencional?, amb un hipotètic Parlament presidit per algú de Vox, serà possible l'històric consens parlamentari envers la causa del poble sahrauí?, es mantindria l'Intergrup per la Pau i la Llibertat del Sàhara Occidental?

Aquestes són, al meu entendre, les coses fonamentals. Tant se val si hi ha o no hi ha consellers i conselleres de Vox en el Govern de Marga Prohens. Això és accessori car, a casa nostra i arreu, el feixisme del segle XXI ja ha sigut normalitzat -fins i tot ben rebut!- pel PP i les elits econòmiques.