Cabòries del darrer diumenge de 2023

Publicat a dBalears (31-12-2023)

Això no és, ni prop fer-s'hi, un balanç de res. Senzillament, són cabòries personals d'aquest matí del darrer diumenge de l'any. No sabria dir què és allò que m'ha encuriosit més aquest any 2023, però és ben segur que hi ha hagut tres fets m'han tocat:

Llegir Mark Fisher en català. L'editorial Virus havia publicat el mes d'octubre de 2022 la traducció al català de l'obra més rellevant del professor i crític cultural britànic, "Realisme capitalista. No hi ha alternativa?". Però no el vaig llegir fins a començar 2023. Ja coneixia alguns textos, sobre tot articles publicats al bloc K-PUNK. Amb aquells articles Mark Fisher ja em semblava una de les ments més lúcides per interpretar els paranys del capitalisme del segle XXI. A K-PUNK va explicar que sent professor de filosofia a una escola orientada al món del treball, va prendre consciència de com la frase de Margaret Thatcher "No hi ha alternativa" s'ha infiltrat en joves que no havien conegut una altra cosa que el capitalisme global. Fisher ens parlava que, segrestats per la resignació, molts sentien que "així són les coses, i no es pot fer res sobre aquest tema".

La reflexió de Mark Fisher no és per a fomentar una nostàlgia reaccionària, sinó per a sortir de la complexitat laberíntica del present. Ho fa reflexionant, per exemple, que el que ha d'assetjar-nos no és que la socialdemocràcia, tal com va existir, ja no sigui factor de canvi sistèmic, sinó "l'encara no dels futurs que el modernisme popular ens va preparar per a esperar, però que mai es van materialitzar". Si a la impossibilitat de pensar un futur diferent, Mark Fisher l'anomena "realisme capitalista", com hauríem d'anomenar, a casa nostra, la impossibilitat de convertir en hegemònic un sentit comú de futur desturistificat? Hiperrealisme capitalista? Sigui com sigui, llegir Mark Fisher aporta al lector o lectora nous arguments i certeses que per capgirar aquesta normalitat de l'anomenat, fa uns anys, pensament únic, cal molta cultura crítica. Tenia raó Montserrat Roig en afirmar que la cultura és l'opció política més revolucionària a llarg termini. Però ara, amb l'acumulació de crisis civilitzatòries, hi ha més pressa que mai. N'hi hi ha tanta de pressa que s'escau recordar l'eslògan  de l'edició 2020 dels amics de Barnasants: "La cultura és el kalàixnikov del segle XX".

Pensant amb l’exitosa manifestació d’ahir, 30 de desembre, la segona cabòria matinera d'aquest diumenge que acomiadam 2023 té a veure amb el com resistim a l'ofensiva reaccionària que els bàrbars, és a dir PPVox i tota la seva cohort de poders fàctics, han començat a desplegar des de la majoria de les institucions de les Illes Balears. Bastarà l'oposició institucional a la contra? N'hi haurà a bastament amb mobilitzar-se contra les retallades materials i de drets de tota mena? Tant una cosa com l'altra seran, a parer meu, imprescindibles però insuficients. Per fer front al model de societat dels bàrbars cal imaginar-ne un altre veritablement alternatiu al que hi ha. La disputa no és, només, sobre assumptes materials o normatius concrets. Potser ningú que no sigui Antoine de Saint-Exupéry - l'autor del Petit Príncep- ha expressat millor el que vull dir: "Si vols construir un vaixell, no comencis per buscar fusta, tallar taules o distribuir el treball; primer has d'evocar en els homes l'anhel de mar lliure i ample" (Del llibre “Ciutadella”).

I, la darrera de les cavil·lacions: El risc de normalitzar les barbaritats televisades en directe en el genocidi palestí és el perill de la banalització del mal. Amb permís de Hannah Arendt, començo a pensar que volen normalitzar que l'estat de tota condició humana és el mal.

I acab, no amb una cabòria, sinó amb una certesa constatada, una certitud gaudida: Mentre escrivia això sonava el disc "L'Illòman de call vermell". Els poemes de Damià Huguet musicats pel grup Negrei3colors és, malgrat tot, una fantàstica manera de començar aquest darrer diumenge de 2023. Salut, república i bona Diada de Mallorca!

 

Encén una espelma en suport del Poble Sahrauí!

Publicat originalment a dBalears  (24-05-2023)

Un altre any, l'Associació d'Amics del Poble Sahrauí de les Illes Balears (AAPSIB) convoca el capvespre del dia de Nadal la ja tradicional concentració i encesa d'espelmes en suport al poble sahrauí. Un suport que, en aquesta concentració, es concreta en el suport als presos polítics i desapareguts sahrauís, i per la independència [l'única solució] i la llibertat del Sàhara Occidental.

Les enceses d'espelmes estan íntimament lligades a les accions en defensa dels Drets Humans, és a dir, per exigir l'efectivitat de tots i cada un dels drets proclamats a la Declaració Universal aprovada fa setanta-cinc anys, i en tots els tractats relacionats amb els DDHH que l'anomenada comunitat internacional ha aprovat. Pot ser que l'origen d'aquest lligam entre la defensa i promoció Drets Humans i l'encesa d'espelmes és un proverbi xinès que diu: "Més val encendre una espelma que maleir la foscor". Efectivament, sempre és molt millor lluitar i treballar, des d'on cadascú pugui, per un món millor que no només indignar-se i/o lamentar-se. Maleïm, idò, la foscor que la injustícia imperant estén sobre el cas de descolonització inconclús del Sàhara Occidental, encenent espelmes!

Em sembla especialment pertinent, entorn de les dates nadalenques, fer esment a tres d'aquestes foscors: La Lliga per a la Protecció dels Presos Sahrauís a les Presons Marroquines (LPPS), en el seu últim informe, adverteix de la crítica situació que pateixen diversos activistes civils empresonats. Tot explicant casos concrets, i afirmant que, en general, "l'ocupació marroquina continua sense respectar les regles mínimes per a la protecció dels presoners i els Convenis de Ginebra per a la protecció de civils, inclosos els presos, després de sotmetre'ls a tortures i signar informes policials baix pressió i coacció, després d'haver dut a terme els judicis simulats, i imposant dures sentències contra ells, persisteix amb determinació a practicar diverses formes de venjança i discriminació contra ells". És intolerable que el Govern d'Espanya -de iure potència administradora de la seva antiga colònia- contribueixi a ocultar –enfosquint- aquesta realitat, i rentant-se les mans de les tortures i desaparicions en els territoris sahrauís ocupats il·legalment pel Marroc.

La segona de les foscors a comentar és la situació de crisi humanitària en els Campaments de Refugiats. Fa mesos que la Mitja Lluna Roja Sahrauí, i el Consorci de ONGs que treballen sobre el terreny denuncien que, entre altres causes, l'augment internacional dels preus ha reduït l'impacte dels recursos disponibles, que ja eren extremadament limitats per a una població que depèn de l'ajuda humanitària per a satisfer les seves necessitats bàsiques. És, diguem-ho sense embuts, urgent augmentar el volum d'ajuda humanitària!

I, una darrera foscor a il·luminar encenent espelmes: En aquests dies de desitjos de pau, molts retòrics i esdevinguts en banals reclams comercials pel consumisme, algú ha de dir que no n'hi ha de guerres de baixa intensitat. La represa de la guerra, ara fa tres anys i escaig, per la ruptura per part del Marroc de l'alto el foc en vigor des de 1991- al Sàhara Occidental és, lamentablement, un conflicte bèl·lic amb tots els ets i uts. L'única "baixa intensitat" és la mediàtica, és a dir, el mur del silenci aixecat sobre aquesta guerra dels sahrauís contra l'ocupant marroquí. I, encara més: Algú ha de dir que la pau no és només l'absència de guerra. Veritablement, el Poble Sahrauí gaudirà de la pau, de la mà de la legalitat internacional, amb la independència.

Per posar simbòlicament llum a aquestes -i tantes altres- foscors sobre el conflicte del Sàhara Occidental, la convidada, estimada lectora i estimat lector, és que el 25 de desembre a les 20 hores a la Plaça de Cort de Palma encenguis una espelma en suport del Poble Sahrauí. Som-hi!

 

Mals temps per a la lírica

Publicat originalment a dBalears (17-12-2023)

Disculpau-me que comenci aquestes ratlles amb el títol del grapejat, fins a l'avorriment, poema de Bertold Brecht. Però no he sabut resistir la temptació de fer-ho, car la situació s’ho paga:

Els crims de guerra i de genocidi que l'Estat israelià i el govern de Benjamin Netanyahu estan executant contra Palestina semblen no tenir aturador. I, mentrestant, no revifa una mobilització popular per aturar aquesta catàstrofe immunda. Tot indica que la guerra a Ucraïna està empantanegada, i que serà una "guerra llarga". I l'absència de moviment social pacifista d'arreu d'Europa té unes conseqüències escruixidores: Guanya la indústria armamentista, i perd el "No a la guerra". La descolonització del Sàhara Occidental no avança, i Espanya, malgrat el nou govern PSOE-Sumar, continua sense assumir el seu rol de potència administradora que és de l'última colònia del continent africà. Una COP28 amb un acord final que Ecologistes en Acció qualifica de "decebedor, insuficient i ple de coladors". El president del Partit Popular Europeu (PPE), Manfred Weber, en el Ple de l'Eurocambra, per fer balanç de la presidència espanyola de la UE, ho deixa clar: Els populars abandonen qualsevol vel·leïtat "centrista", adjuren del seu passat democristià, i abracen en populisme realment existent, és a dir, el populisme ultradretà. Una metamorfosis, per cert, que ja l'han feta els populars espanyols, i, òbviament, el nostrat PP...

A casa nostra continuam batent rècords de pressió humana (la darrera dada, coneguda aquesta setmana que avui acaba, és que les Balears van tenir una mitjana d'1.852.752 persones a les Illes durant el mes de setembre). També es bat un nou rècord històric de passatgers a l'aeroport de Son Santjoan. L'acumulat gener-novembre és de més de 30 milions de viatgers, un 8,8% més que en aquest període de 2022. Entretant, l'Agència Tributària informava que, a les Illes Balears, un total de 195.902 persones assalariades (el 35% del total) tingueren el 2022 un ingrés salarial inferior al Salari Mínim Interprofessional (SMI), és a dir, inferior als 14.000 € bruts anuals. Només la possibilitat que la pobresa laboral fregui al terç de la població assalariada escarrufa!

Ara bé, és inevitable passar de l'escarruf a l'alarma social en conèixer l'estudi "Habitatge i exclusió residencial a les Illes Balears" de l’ Observatori Social de les Illes Balears. Un document que posa de manifest que la mercantilització fora mida del dret a un habitatge digne és el factor determinant de l'exclusió social a les Illes Balears. Al seu torn,  no dimiteix –ni la cessen- la consellera autonòmica d'habitatges offshore, la Sra. Marta Vidal. Tot plegat (crisi habitacional, consellera administrant negocis immobiliaris incompatibles amb el seu càrrec i amb passat professional relacionat amb l'opacitat fiscal) és qualsevol cosa menys decència política. I de l'alarma social passam a l'aborronament sideral: un vicepresident que es creu a un amic abusador i no a la víctima, l'esperpent de la crisi política de Formentera, el retorn del transfuguisme al Parlament de les Illes Balears (al mateix temps que es clausura l'Oficina Anticorrupció), i l'espectacle d'estira-i-arronsa entorn dels pressupostos autonòmics. Un espectacle que, de segur, acabarà en acord pressupostari per a l'execució del programa d'involució reaccionària contra el català, per segregar a l'escola, per avançar en desigualtat i envilir  la societat...

Aquest és el context. Per això els espais per a la lírica són força importants. Per exemple, el concert de clausura del XVI Jazz Voyeur Festival, "Celebrant a Tete" del passat divendres. Malgrat l'absència de darrera hora de Maria del Mar Bonet per indisposició, va ser un alè en mig de tanta toxicitat. Ve a tomb, idò, recordar que, entre les moltes aportacions al debat de les idees del filòsof afroamericà, crític social, actor, activista pels drets humans i membre destacat de Socialistes Democràtics d'Amèrica, Cornel Roland West, està la del lluitador per la llibertat amb jazz, definint jazz "no com a forma d'art musical, sinó com una mena d'estar al món, d'estar obert a la improvisació, amb una disposició cap a la realitat flexible, fluida, versàtil, que desconfia dels punts de vista dicotòmics". En aquest sentit, la resistència contra els bàrbars serà de lluitadors i lluitadores per la llibertat amb jazz, o no serà.