Publicat
originalment a dBalerrs (15-10-2018)
La lliçó
inaugural de l'any acadèmic 2018-2019 a la UIB, a càrrec del catedràtic de
geografia humana, Pere A. Salvà Tomàs, és un document de gran interès, i que, a
parer meu, hauria de servir per a què l'assumpte de la demografia, i les seves
conseqüències se situés en el centre del debat polític illenc.
El Dr. Salvà
ofereix un seguit de dades cabdals. No insistiré en les referides a immigració
i migració, edat mitjana de la població, canvis en el model de família, etc.
que, tanmateix, podeu consultar en el text titulat "La
població de les Illes Balears al llarg dels quaranta anys de la UIB".
Però sí que m’interessa emfatitzar el següent: a) Hem passat d'uns 627.000
habitants a la primavera de 1978, a, segons les dades provisionals del padró de
població de l'1 de gener, 1.128.139, és a dir, al llarg del període 1978-2018
la població illenca ha crescut entorn d’un 72%. b) A la piràmide poblacional de
2018 es pot observar que, per primera vegada en els darrers quaranta anys, hi
ha més persones de més de 65 anys que no joves de menys de 15 anys. c) En les
darreres quatre dècades l'esperança de vida global (dones i homes) ha passat
dels 74,74 anys als 82,77 anys.
Tot plegat ens
interpel·la a fer reflexions polítiques, socioecològiques, i econòmiques de
gran envergadura, i, alhora, obliga a l'esquerra a construir un programa de
mínims veritablement transformador, i a implementar polítiques coherents amb
aquest programa. En cas contrari, serà la dreta qui ho "gestionarà"
en clau xenòfoba, de creixement il·limitat, i del negoci de, posem pel cas, la
vellesa, o els reptes demogràfics.
En aquest
sentit, fa molt temps que sabem que hem de practicar el decreixement. Ho sabem
des que en 1972 es va publicar el primer informe encarregat pel Club de Roma
sobre els límits del creixement. Un document que va demostrar que, si persistia
la tendència a l'augment de la població, la producció agropecuària i industrial
-inclosa la turística-, i l'emissió de deixalles esgotaria les matèries
primeres, els embornals de pol·lució, i la fecunditat del sòl del planeta, i la
societat industrial (turística i no turística) sofriria en el segle XXI un
col·lapse econòmic i demogràfic de conseqüències inimaginables. En general, i a
les Illes Balears en particular, el decreixement econòmic ha deixat de ser una
opció. És un si o si, car més creixement en l'actual model de tot turisme –i,
fins i tot, amb suaus rectificacions- és sinònim de creixements poblacionals.
Pel que fa a
l'envelliment de la població, i a la prolongació de l'esperança de vida de la
població illenca, el debat estratègic se situa en el com, i amb quins recursos
fem front als treballs de cura de la fase final de la vida. Hi ha dues opcions:
la neoliberal que, bàsicament, és la de fer negoci a costa de la gent gran. El
que podríem sintetitzar en "atenció S.A. a l'envelliment"; o, per
contra, la d'un reforçament d'allò què és públic, mitjançant un veritable
repartiment de la riquesa. Sens dubte el debat, i la concreció de polítiques
entorn d'una gestió amb preocupació per la justícia social i ecològica de la
demografia illenca -més enllà de les pensions- hauria de tenir un lloc més
preferent a les agendes progressistes.
En qualsevol
cas, les
previsions de l'INE que les Balears guanyaran 259.033 habitants fins al 2033
haurien de fer saltar totes les alarmes.
