divendres, 15 de febrer de 2019

Corvus


Publicat originalment a dBalears (11-02-2019)

No em puc estar. Alhora que m'emociona, m'indign cada vegada que escolt la cançó "Corvus", inclosa en el disc "SOM", el darrer d'Els Pets. "Corvus" és una peça escrita per Joan Reig en la que fa referència als abusos sexuals d'un capellà que el músic i poeta va patir als anys setanta.
M'emociona la forma poètica amb que Joan Reig fa públic el cas. S'ha de tenir molta sensibilitat, i una valentia fora mida per a escriure això: “Tenia son i els ulls oberts com a pomes, / des d’aquella nit només dormia a estones. / Una figura en la foscor, estava mort de por. / ‘Abriga’t minyó, que a la nit fa frescor.’ / Com un àngel caigut que regnava en les tenebres, / cap al tard sortí de dins d’un cel de pedres / lluint les ales del pecat damunt la negra vall, / restant amagat, silent en el brancall. / Amb quin dret ens vas prendre aquell estiu / d’olor de préssecs i bicicletes prop del riu, / ball a la pista, tardes al tros i avellaners, / érem nens empaitant la vida pels carrers./ ‘Perdona’ls que no saben el que fan’, / va dir Jesús a la creu agonitzant, / un gran tro els núvols va esquinçar / l’esguard d’un infant es va trencar. / On era el teu Déu quan la meva pell tocaves / i on era el meu quan jo espantat callava, / encara sento aquella olor de pa d’hòstia i vi dolç, / sotanes, sermons, creus cobertes de pols. / Una esquela al diari em fa tornar / a un vell refugi de muntanya anys enllà, / la teva màcula al taüt per sempre més, / si també els records el vent se’ls endugués / ‘Perdona’ls que no saben el que fan’ / va dir Jesús a la creu agonitzant, / un gran tro els núvols va esquinçar, / l’esguard d’un infant es va trencar.”
M'indign a cop de notícia relacionada amb els abusos sexuals a l'església catòlica arreu, de casos de pederàstia, de capellans, monjos, membres de les jerarquies de l'Església Catòlica Romana i Apostòlica. M'indigna la manca d'empatia de la jerarquia eclesiàstica amb les víctimes, la seva hipòcrita -i inútil- petició de perdó. M'indigna que el "poder judicial" no hagi engegat una investigació com cal davant l'alarma social que provoquen la proliferació de casos de pederàstia a l'Església catòlica espanyola. M'indigna que el Gobierno de España i el Congreso de los Diputados no allarguin els terminis  per a la prescripció d'aquests delictes i, sobretot, no acabin d'una vegada amb el vergonyós concordat entre l'Estat espanyol i el Vaticà. M'indigna que no hi hagi cap resolució -PNL o com es digui- sobre aquest assumpte a algun parlament ...
I, tanmateix, el que més m'indigna és el silenci que hi ha a casa nostra. Potser l'escàs suport social, mediàtic, judicial, i, sobretot, humà, a les víctimes d'alguns casos coneguts fa algun temps, faci pensar a alguns i algunes que, de moment, estem aïllats d'aquesta plaga gens bíblica. Però crec que s'equivoquen. És qüestió de temps! Mentrestant, gairebé amb tota seguretat, "Corvus" sonarà el dissabte vinent al Teatre de Lloseta, i, un altre pic, caldrà dir: Indignar-se no basta!

dimecres, 13 de febrer de 2019

Treball i llar

Publicat originalment a Diario de Mallorca (13-02-2019)


"Trabajo y hogar" (Treball i llar) és un llibre de recent publicació i de recomanable lectura. La seva autora, Núria Sánchez Mira, ens presenta un estudi (basat en la seva tesi doctoral) sobre la divisió social i sexual del treball a Espanya durant l'últim període històric. Entre altres coses hi explica en quin sentit s'estan produint canvis en la manera en què les llars organitzen la participació laboral (treball remunerat o ocupació) en aquesta època de canvis múltiples, i quines implicacions té tot plegat per a les relacions de gènere en el si de la llar. El text té, a parer meu, especial interès per les pistes que dóna  sobre com organitzen les parelles  l'ocupació i el treball domèstic i de cures (no remunerat), i com aquesta organització difereix segons la classe social.
Seguint el fil del citat treball, pot ser interessant apuntar alguns d'aquests canvis en les llars illenques pel que fa als treballs domèstics i de cures que realitzen les classes treballadores. És clar que s'han produït canvis, però la pregunta és si han estat a millor i/o amb suficient intensitat. A l'espera d'estudis de la realitat especifica de les Illes Balears tan detallats com el de la doctora en sociologia Sánchez Mira, m'atrevesc a avançar que estem molt lluny d'alguna cosa semblança a una situació de coresponsabilitat en aquests treballs no remunerats (ni computats al PIB, ni en els índexs de competitivitat), vitals primer per a la vida de l'ésser humà i, secundàriament, perquè l'economia funcioni.
Tot i que fa dècades que a Balears –fruit, en bona part, de la translació del treball domèstic al treball turístic- es va produir una important incorporació de les dones a l'activitat laboral, continua existint un important gap de gènere en la taxa d'activitat. Sense anar més lluny, en el recentment acabat 2018 el percentatge mitjà d'homes amb capacitat, desig i necessitat de treballar va ser, segons dades de l'Institut d'Estadística de les Illes Balears (IBESTAT), d’un 69,87% mentre que el de les dones va ser d’un 59,06%. Un gap de gairebé un 10%, que està estretament associat a una altra dada de l'Enquesta de Població Activa (EPA) de la que se'n xerra massa poc: la mitjana de persones inactives que en 2018 declararen que ho eren perquè es dedicaven a treballs domèstics va ser de 88.400 persones, de les quals un 87% eren dones. Canvis, se n'han produït però no a bastament.
 Un altre dels àmbits en els quals s'han produït canvis és, sens dubte,  el dels permisos per maternitat i maternitat. A les dades corresponents a 2018, que recentment va oferir el Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social, s'observa que continua augmentant el nombre de permisos de paternitat, que van arribar a la xifra de 6.492 (un 1,15% més que l'any anterior), però continua sent molt inferior als permisos de maternitat, que van ser 7.165. La diferència de més d’un 10% entre tots dos tipus de permisos sembla excessiva per a atribuir-la a situacions de monoparentalitat. Una explicació més versemblant és que hi ha un percentatge important de pares que  segueixen sense coresponsabilitzar-se ni tan sols  en aquest mínim temps al qual tenen dret. Probablement el canvi no es completarà fins que els permisos de maternitat i paternitat siguin iguals, intransferibles i obligatoris. Val a dir que aquest mateix informe ministerial ofereix una dada menys difosa i comentada que la dels permisos de maternitat/paternitat: el d'excedències per cura familiar que, a les Illes Balears, van ser un total de 1.266. Però, el veritablement rellevant és que el 86% van ser per a dones. Poc canvi hi ha hagut en aquest últim aspecte dels treballs de cures.
Un altre aspecte a considerar és que en  l'últim decenni, des que en  l'anomenat mercat laboral es van començar a notar amb força els efectes de la crisi-estafa, s'ha produït un canvi transcendental, però poc estudiat per les institucions que ho poden fer. Em referesc a la pèrdua d'hegemonia de l'home com a sustentador principal de la llar. Primer va ser per la gran pèrdua d'ocupació en sectors extraordinàriament masculinitzats, com ara la construcció i empreses auxiliars, i després la reincorporació laboral amb una ocupació devaluada en salari i condicions de treball. Aquest augment relatiu de les dones com a sustentadores principals de la llar, explica, entre altres coses, que en aquests anys hagin coincidit fenòmens, com ara, la "rebel·lió de les kellys", o una major contestació per part de les dones enfront de la situació de desigualtat en la distribució del treball que és vida, és a dir del domèstic i de cures. Una saludable contestació que és part de la formidable nova ona feminista perquè, malgrat els canvis, el sostre de cristall i el sol enganxós segueixen funcionant com a mecanismes de desigualtat de gènere.
El llibre de Núria Sánchez Mira acaba amb una proposta que, en paraules seves, no és "gens nova, però no per això menys pertinent". Es tracta de la reducció de jornada laboral "no entesa simplement com una mesura de creació d'ocupació, sinó prioritàriament com una manera d'intervenir en la divisió sexual del treball, afavorint una major presència masculina en l'esfera reproductiva".
En un context de precarietat extrema, de prolongacions de jornades laborals no retribuïdes, de treball a temps parcial no desitjat i feminitzat (en 2018, en termes de mitjana, el 78% de persones assalariades a temps parcial a les Illes Balears, van ser dones), d'afebliment del moviment sindical... pot semblar utòpic plantejar la reducció de jornada laboral com "una eina que contribueixi a reordenar les prioritats socials, traslladant el seu focus de l'esfera del mercat a la de la vida". Però el fet cert i segur és que la imatge , que fa uns dies va circular per les xarxes socials, d'una repartidora de "Glovo" -una rider- amb una enorme "motxilla" de repartiment a l'esquena, i alhora  empenyent el carret de nadó, és una perfecta metàfora de la distòpia del turboneoliberalisme.

divendres, 8 de febrer de 2019

Palma: Ciutat de "MacJobs"


Publicat originalment a dBalears (04-02-2019)

Allà per 2007-2008, a l'inici de la darrera crisi-estafa, i en un context de precarització laboral estructural, una part de la literatura de sociologia del treball va popularitzar el terme "MacJob" per a referir-se als treballs remunerats de molt mala qualitat (efímers, mal remunerats, associats a la pobresa laboral, en contexts de dificilíssima sindicalització...). L'expressió "MacJobs" té a veure amb la totèmica franquícia de menjar ràpid, i de mala qualitat nutricional, McDonald's. Hom podria dir que és el resultat del procés de "macdonalització" de les ocupacions. Aquest procés de precarització laboral extrema s'ha produït de forma especialment intensa a les ciutats que han transitat de, en paraules de China C. Cabrerizo, la ciutat "ciutadana" [en la qual és factible exercir el Dret de Ciutat] a la ciutat "globalitzada" [convertida en una franquícia turística que nega, de facto, aquest Dret de Ciutat].
Palma no està al marge d'aquest procés de "macdonalització" de les seves ocupacions. No ho podia estar, atès que l'agenda de turistització global es va posar en marxa en paral·lel a l'agenda global de la precarització laboral. És a dir, la turistització de les ciutats –i la desaparició de la distinció entre l'espai turístic i l'espai residencial- va coincidir amb la progressiva substitució del Dret del Treball (establiment d'un cert equilibri en el conflicte capital-treball) per un denominat Dret de l'Ocupació, al servei, gairebé exclusivament, de la competitivitat i el benefici empresarial.
Un aspecte, encara que no sigui l'únic, que il·lustra molt bé l'èxit dels MacJobs a Palma és l'evolució de la temporalitat (ocupacions efímeres), i la de contractació de molt curta durada (ocupacions superlativament efímeres). Les dades proporcionades per l'Observatori del Treball de les Illes Balears (un organisme dependent de la Conselleria de Treball, Comerç i Indústria del Govern de les Illes Balears) són les següents: 1. Del total de contractes nous registrats en 2018 (218.946), un 83% van ser temporals. 2. D'aquests 181.987 contractes temporals, almenys un 22% van tenir una durada d'1 a 5 dies, i un 30% una durada inferior a un mes. Cal tenir en compte que per 53.338 d'aquests contractes temporals no existeix informació sobre la seva durada i es presenten com a "indeterminats". 3. Mentre que el percentatge de contractes temporals en el període 2010-2018 (els nou anys de vigència de les Reformes Laborals turbo precaritzadores de 2010 i 2012) ha sofert lleugeres variacions, situant-se sempre per sobre del 80%, la temporalitat extrema ha tingut un espectacular estirabot: el nombre de contractes amb una durada d'1 a 5 dies ha crescut un 128%, i els de menys d'un mes de durada ho han fet en un 81%. 4. Durant la present legislatura (2015-2019) els contractes registrats de menys de cinc dies de durada han passat de representar almenys un 24% del total de contractes temporals a un 22%. Pel que fa als contractes de durada inferior a un mes, aquest percentatge ha passat d'un 33% a un 29%. Aquestes modestes variacions a la baixa no garanteixen, ni de bon tros, que hàgim sortit de la "macdonalització" de les ocupacions a Palma.
Els "MacJobs", per la pobresa laboral que duen implícita, són una peça força important de l'economia de les grans desigualtats. En aquest sentit, la Palma dels MacJobs és, sens dubte, una ciutat amb reeixides desigualtats socials, associades, com arreu, a la turistització i a l'economia falsament col·laborativa de plataformes digitals, com ara Airbnb.