divendres, 23 de juny de 2017

Joves, formació, mercat laboral i ascensors socials


La setmana passada, la ministra d'Ocupació i Seguretat Social, Fátima Báñez, va anunciar una ajuda directa de 430 euros/mes per a joves que ni estudien ni treballen, és a dir, els "ni-ni". L'anunciada ajuda estarà vinculada a un contracte de formació i aprenentatge. L'anunci de la ministra ha coincidit en la mateixa setmana que l'Institut Nacional d'Estadística (INE) publicava el 'Mòdul sobre els joves al mercat laboral' de l'Enquesta de Població Activa (EPA) del passat 2016. Val a dir que cada any l'INE, amb dades de l'EPA, aprofundeix en l'anàlisi estadística d'un aspecte de la situació laboral, i en aquesta ocasió, i realitzat en col·laboració amb Eurostat (Oficina Estadística de la Unió Europea), ha revisat a fons la incorporació de la gent jove (entre 16-34 anys) al mercat laboral.

Pel que fa a les comunitats autònomes, s'han analitzat dos aspectes que tenen a veure amb la proposta ministerial. D'una banda, s’ha quantificat el nombre d'aquestes persones, segons si realitzassin o no algun treball remunerat mentre van cursar el nivell de formació més alt aconseguit. Sobre aquest aspecte, els resultats referits a les Illes Balears són els següents: el total de persones joves amb les edats abans assenyalades arriba a 255.200, només el 17,94% de les quals han treballat remuneradament al mateix temps que aconseguien el seu màxim nivell acadèmic, mentre que un molt majoritari 76,52% no ho han fet, i un 5,55% no ho sap o no contesta. I, d'altra banda, l'esmentat treball de l'INE ens permet saber que el 41,06% de casos d'aquestes persones joves que havien realitzat algun treball mentre estudiaven, l'experiència laboral formava part obligatòria del seu pla d'estudis.

La conclusió sembla òbvia: combinar treball i estudis és una opció molt minoritària per a la població illenca d'edats compreses entre 16 i 34 anys, i un bon percentatge de qui ho fa és per obligació del pla d'estudis.

Dit sense embuts, són unes dades manifestament millorables, i unes conclusions gens positives quant a l'hàbit social d'aprendre mentre es treballa. Amb taxes d'atur entorn del 40% per a la població de 16-24 anys, i properes al 20% per a la de la franja d'edat de 25-34 anys, i, a la vegada, sent líders al Regne d'Espanya en fracàs i abandó escolar primerenc, em sembla que la proposta de la ministra Fátima Báñez és, a l’espera de conèixer-ne més detalls, un nyap més per part del govern d'Espanya per intentar, malament, esmenar la seva pèssima gestió del programa de Garantia Juvenil de la UE. Tot indica que, mentre seguim sense una autèntica estratègia integral d'ocupació juvenil i de tractament del fenomen dels i les "ni-ni", del que es tracta és de malgastar, a corre-cuita, els fons europeus, o, si la Verge del Rocio no concedeix un miracle a la ministra, retornar-los a Brussel·les. De pas, es prossegueix amb l'estratègia d'abaratiment dels costos laborals, i de substitució de llocs de treball amb condicions laborals i salarials decents per ocupacions precàries i mal pagades. Val a dir que les males experiències de les primeres entrades en el mercat laboral són, també, causa prou important de l'atur juvenil i, fins i tot, de molts casos de "ni-ni".

Potser ha arribat el bon punt de treballar una autèntica política autonòmica d'ocupació i d'integració social de la gent jove. En aquest sentit, algunes línies d'actuació incloses en el Pla d'ocupació de qualitat de les Illes Balears 2017-2020, aprovat recentment per la Mesa de Diàleg Social, van en la bona direcció. No obstant això, si prenem en consideració que, en paraules de l'investigador Bernat Albaigés i Blasi, "la joventut seria aquell període de vida, entre l'adolescència i la vida adulta, que conclou quan: s'aconsegueix una ocupació i s'assumeixen rols familiars; finalitza socialment amb la integració plena de l'individu en la societat, mitjançant un treball estable –emancipació laboral–, l'autonomia amb relació a la família d'origen –emancipació familiar i emancipació residencial– aconseguint així les característiques pròpies de la vida adulta...", calen polítiques més integrals, no únicament laborals, si veritablement volem posar en marxa els ascensors socials ascendents per a la gent jove.

Publicat originalment a l’Ara Balears (22-VI-2017)

"Retrotopia" turística del Govern


Dues lectures -una de fa algun temps, i una altra molt recent- em serviran per reflexionar entorn del comunicat en el qual el GOB "demana que es revisin els objectius i criteris d'adjudicació de l'Impost del Turisme Sostenible" i del darrer informe de Terraferida en el que es denuncia que la Conselleria de Turisme tramita 50.557 noves places turístiques per Mallorca.

La primera de les lectures és un article de l'economista ecològic i catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat de la Laguna (Tenerife) Federico Aguilera Klink on escrivia: "El principal problema ambiental consisteix en l'aplicació de decisions autoritàries". Un text que em suggereix que la democratització de la presa de decisions sobre les polítiques turístiques i ecològiques d'arreu, i a les Illes Balears en particular, és fonamental. L'Impost del Turisme Sostenible mai no serà una Ecotaxa, no cal entossudir-se a encabir-lo en el marc de la fiscalitat verda. Però és possible i desitjable corregir el desastre de l'any passat amb la primera adjudicació dels fons recaptats amb l'impost turístic. El Govern, doncs, hauria de fer cas a les propostes del GOB plantejades en el comunicat abans esmentat i democratitzar tot allò que té a veure amb la gestió dels fons que es recapten amb l’anomenat impost sobre estades turístiques i de mesures d'impuls del turisme sostenible.

Si el Govern rectifiqués i fes cas al GOB, això significaria un gest per part del Vicepresident Biel Barceló. Si, a més a més, el gest fos acompanyat d'un canvi d'orientació més general, significaria, alhora, acabar amb la "retrotopia" que caracteritza la seva gestió de la política turística autonòmica. "Retrotopia" és el nom d'un nou concepte amb el qual Zygmunt Bauman titulà el seu últim llibre (pòstum). Vet aquí la segona lectura a on el creador del concepte "societat liquida" defineix el procés de pèrdua de la fe en la idea de construir una societat alternativa per al futur, i la tendència a recórrer a les grans idees del passat (val a dir que això de “turisme sostenible” és una idea-ocurrència comercial bastant antiga) com "retrotopia". Bauman arrodoneix el seu nou concepte inscrivint-ho en el corrent inaugurat per Margaret Thatcher amb la celebèrrima sentència "There is no alternative" (TINA). A hores d'ara, i a les Illes Balears, qualsevol política turística que no sigui de decreixement cal inserir-la en els marcs polítics i mentals del "no hi ha alternativa" al creixement. En aquest sentir l’informe de Terraferida presentat dissabte passat és una prova irrefutable d'una política turística “retrotopica” mai vista.

Al final del llibre, Bauman ens planteja el següent dilema: "Més que en cap altra època, nosaltres -els habitants humans de la Terra- ens trobam en una situació en què cal decidir: o ens donem les mans o cavem la nostra fossa comuna". Morir d'èxit turístic seria una nostrada fossa comuna! En aquest sentit, val a dir que fa algun temps Aguilera Klink ens va ensenyar -encara que, pel que sembla, el Govern no es va assabentar- a distingir entre l'economia ambiental i l'economia ecològica, és a dir, entre capitalisme verd, però capitalisme sense complexos i a ultrança, i una política economia d’arrel, diguem-ne, d’ecologisme social no conformista.

La veritat és que no sé si és per aquest aprenentatge o no, però el punt cert i segur és que cada vegada som més la gent -els i les habitants humans d'aquesta terra illenca- que tenim clar que la relació entre deterioració de la qualitat de la democràcia i deterioració ecològica no s'arregla amb polítiques d'economia ambiental, o, altrament dit, amb polítiques "ambientals-sostenibles" de creixement (sic). És aquesta convicció la que fa revifar el moviment social a favor del decreixement turístic. Sens dubte, és un moviment en la millor tradició de la defensa dels drets de ciutadania, en definitiva, de lesa democràcia.

Publicat originalment a dBalears (19-VI-2017)

dijous, 22 de juny de 2017

Les abstencions del PSOE


“En 1.600 páginas del Tratado, sólo hay 4 sobre nuestros derechos medioambientales. Tenemos diferencias en el modo de resolución de disputas, en el desequilibrio en la protección de los derechos laborales frente a los inversores y en la ausencia de penalizaciones en la violación al Tratado”
Aquestes són les opinions de Pedro Sánchez sobre el CETA (vegeu aquí)  però sembla que no són suficients raons per votar no!
El PSOE primer s'absté en la investidura de Rajoy, després s'absté a la moció de censura de PODEMOS, ara s'abstindrà en l'aprovació del CETA.
Molta abstenció, no?  Abstencions que sempre afavoreixen als poderosos.