dimarts, 28 de març de 2017

#ForaParadisosFiscals

I.- A tocar el primer aniversari de la publicació dels "Papers de Panamà", que es complirà dilluns dia 3 d'abril, és una bona ocasió per tornar a reflexionar sobre els Paradisos Fiscals. Recordem, doncs, encara que sigui succintament, què són els paradisos fiscals.

La definició, més o menys canònica, del moviment a favor d'una fiscalitat justa és la següent: Els mal anomenats paradisos fiscals són territoris que constitueixen amagatalls fiscals per a no residents (tax havens), i que funcionen com a plataformes de negocis opacs. En ells es paguen reduïts impostos (o cap), i les seves particulars lleis (offshore o extraterritorials) permeten el secret bancari que converteix en anònims desconeguts als titulars de comptes corrents i dipòsits. Però els dobles “no dormen” en aquests territoris, i el flux de negocis és continu. Les seves lleis permeten crear empreses pantalla, sucursals i filials bancàries, fideïcomisos, fundacions, i altres formes jurídiques que utilitzen bancs, grans empreses, fons d'alt risc, fons de pensions, maneres especials d'inversió, grans fortunes, i la mateixa corrupció política, i que serveixen com a fosques i secretes plataformes d'evasió i elusió fiscal per al comerç i l'especulació. També són un mitjà perfecte per rentar els dobles negres de narcotraficants, traficants d'armes, màfies i organitzacions terroristes.

II.- Val a dir que aquella publicació, de tanta pràctica carronyera de la "gent d'ordre", que varen representar els "Paper de Panamà", va ser un fet històric que marcà un abans i un després en la denúncia de l'elusió i el frau fiscal en l'àmbit internacional. Per això, és també pertinent aprofitar l'aniversari per redoblar la lluita contra aquesta monumental estafa del capitalisme internacional. En aquest sentit, de l'1 al 7 d'abril del 2017 s'ha organitzat la "Setmana d'acció global contra els paradisos fiscals" durant la qual s'insistirà a demanar polítiques concretes que acabin amb els problemes que es deriven de l'existència d'aquests territoris financers opacs. Aquí podeu llegir i signar un dels manifests contra els Paradisos Fiscals, i el dia 3 d'abril, que ha estat declarat el dia d'acció global per a l'abolició dels paradisos fiscals, s'anima a participar en la campanya #ForaParadisosFiscals a través de les xarxes socials, i utilitzant aquesta etiqueta o les traduccions al castellà o l’anglès (#FueraParaisosFiscales o #EndTaxHavens)

III.- Coincidint amb la preparació d'aquesta moguda per la justícia fiscal global, Oxfam Intermón i la Fair Finance Guide International han publicat l'informe titulat "Bancs a l'exili: Com els principals bancs europeus es beneficien dels paradisos fiscals". És, sens dubte, un document fonamental per entendre una bona part de la boja cobdícia del capitalisme actual. En una de les seves principals conclusions es destaquen les següents dades: les empreses subsidiàries situades en paradisos fiscals resulten el doble de lucratives per als bancs que les situades en altres llocs. Així, per cada 100 euros d'activitat, els bancs tenen un rendiment de 42 euros en els paradisos fiscals, en comparació  amb els 19 euros que obtenen de mitjana en altres ubicacions. Impactant veritat?

IV.- En la recerca d’Oxfam Intermón i la Fair Finance Guide International també es sosté que els 20 principals bancs europeus, entre els quals es troben Santander i BBVA, registren, amb només el 12% de la seva facturació i el 7% del seu personal, el 26% dels seus beneficis en paradisos fiscals, la qual cosa lis reporta, aproximadament, 25.000 milions d'euros. Poca broma!

Per tant, a parer meu, aquestes dues entitats bancàries que, per evitar el pagament dels impostos, i per facilitar als seus clients l'elusió d'aquests, o sortejar certes regulacions o requisits legals, es comporten amb tan poca ètica, no haurien de fer negocis amb institucions públiques que s'hagin adherit a la campanya "Zones lliures de paradisos fiscals".

V.- Doncs bé, l'Ajuntament de Palma, en Ple celebrat el 28 de juliol de 2016 (Vegin pàgina 28 d'aquesta acta) va declarar la ciutat lliure de paradisos fiscals. Però des d'aquella aprovació no es coneix cap actuació o activitat associada a aquesta declaració. És hora de posar fil a l'agulla informant la ciutadania palmesana de les accions desenvolupades, i programant actes de sensibilització contra la vergonya que representen aquests amagatalls fiscals dels poderosos i molt rics.
VI.- Com els paradisos fiscals dels qui més tenen són els inferns socials de la resta de la població, vulneren els nostres drets i soscaven la democràcia, curt i ras: #ForaParadisosFiscals, #FueraParaisosFiscales, #EndTaxHavens

Publicat originalment a El Periscopi (29-III-2016)


diumenge, 26 de març de 2017

¿PIB o Desenvolupament Humà?

La pregunta ve a col·lació de l'acord del Consell de Govern del proppassat divendres pel qual s'ha aprovat el Pla anual d'estadística de les Illes Balears. Segons la referència oficial, entre les seves principals novetats destaquen "les diferents operacions que desenvolupa el mateix IBESTAT per elaborar les taules Input-Output, i també els comptes satèl·lit de turisme, que es comencen a desenvolupar aquest any per obtenir-ne els primers resultats a final d'any o començament de 2018. Altres operacions estadístiques noves són l'elaboració d'estadístiques de seguiment de la inserció laboral, tant en l'àmbit dels titulats universitaris com en els de la formació professional".

No em semblen malament aquestes novetats a les estadístiques oficials illenques. Però, atenció: si són les úniques o les més destacades, significaria que algú d'aquest govern ha perdut el nord. Val a dir que, com, en paraules de Stiglitz, "el que mesurem afecta a les decisions que prenem", el Pla d'estadística és un important instrument d'autogovern, i esdevé bàsic per determinar el biaix que el govern de torn vol donar a la seva magra capacitat d'autogovern. És per això que un pla d'estadística, a mitja legislatura del Govern dels #AcordsPelCanvi, hauria, sens dubte, d'incorporar altres novetats i prioritats. És inaudit que, a tall d'exemple, no s'anunciï el compliment de l'article 7 de la Llei 11/2016, de 28 de juliol, d'igualtat de dones i homes; no hi hagi cap novetat en estadístiques pròpies de les Illes Balears en matèria cultural; no s'incorporin l'actualització i publicació anual dels anomenats Indicadors de Qualitat del Treball (IQTs); no es posi en marxa cap indicador sintètic de benestar social; no es prevegi cap estadística referida a l'Economia Social i Solidària; o no agafin major  protagonisme els indicadors relacionats amb la qüestió socioambiental. En definitiva, sembla que seguirem posant més èmfasis en mesurar el PIB, que en avaluar el Desenvolupament Humà.

M'agradaria equivocar-me, i que, una vegada publicat l'esmentat Pla anual d'estadística, resulti que vaig errat. Però, malauradament, no crec que els meus neguits siguin infundats ¿Que es pot esperar dels que (vegin aquí) , mentre bravegen de creixement del PIB, consideren que "la insuficient connexió entre salaris i creixement econòmic", i la "desigualtat i precarietat laboral" unicament són "aspectes a vigilar"?

Per acabar, em sembla pertinent fer una recomanació i un prec als responsables illencs de les estadístiques oficials. La recomanació és que rellegeixin -¿o potser no l'han llegit encara?- el llibre "Mesurar les nostres vinyes. Les limitacions del PIB com a indicador de progrés" de Joseph E. Stiglitz, Amartya Sen i Jean-Poul Fitoussi. I, el prec? Idò que rectifiquin. Es comença per acceptar el mainstream neoliberal estadístic i, tot seguit, es dóna per bona la manca de pluralitat de programes i accions de govern en matèries socioeconòmiques i socioambientals. I això és una molt mala peça al teler!

Publicat originalment a dBalears (20-III-2017)

divendres, 24 de març de 2017

Aturem la privatització del BMN (i de Bankia)

Les notícies sobre el futur del Banc Mare Nostrum (BMN) i de Bankia es precipiten. Tot indica que la seva fusió és imminent, la qual cosa seria, sens dubte, un important avanç cap a la venda a la banca privada d'ambdues entitats financeres. La qüestió clau d’aquesta absorció del BMN per part de Bankia és que el missatge governamental, i del mainstream econòmic i polític, presenta com a única alternativa raonable i de "sentit comú" la de privatitzar les úniques entitats bancàries que, després del regal de les Caixes d'Estalvis sanejades als bancs privats, queden en mans del sector públic estatal, és a dir, són dos bancs nacionalitzats, o, si ho prefereixen, dues entitats bancàries -va de retro Satanàs!- públiques.

Tenint en compte que l'Estat ha posat una ingent quantitat de doblers públics per salvar Bankia i BMN, allò que seria lògic, si més no com a hipòtesi, és la idea del manteniment del caràcter públic de tots dos bancs. Aquesta manca de perspectiva de banca pública és conseqüència, una de tantes, de més de tres dècades i escaig sense pluralisme en matèria socioeconòmica, car la diferència entre l'esquerra socialdemòcrata i la dreta conservadora és, en aquest assumpte, com en tants d’altres, únicament de matís.

No compartesc, dit sigui ras i curt, el cruel i ineficaç dogmatisme neoliberal de la privatització universal. Ans al contrari, tal com la història demostra, les nacions sense una important, eficaç, i eficient presència de lo públic en els sectors estratègics esdevenen nacions amb majors i més punyents desigualtats socials, i amb una ineficiència econòmica prou important. Val a dir, doncs, que l'existència d'una Banca Pública, igual que la presència de lo públic en els àmbits de la sanitat, l'educació, les pensions, l'atenció a les persones en situació de dependència, els Serveis Socials, el transport públic, etc., és un factor d'igualtat d'oportunitats, o, si més no, de contenció de la desigualtat de resultats. Altrament dit: l'existència d'una banca pública constitueix un instrument fonamental per impulsar canvis de debò en el nostre model econòmic, i, alhora, garantia de manteniment d'uns estàndards de cohesió social coherents amb una democràcia que mantingui el seu impuls igualitari.

Cal, d'altra banda, desfer les mentides sobre la impossibilitat de l'existència d'una banca pública en l'actual marc institucional de la UE. Amb tal finalitat, recorrerem una altra vegada a la història: A finals de l'any 2011, 32 Estats d'Europa disposaven de 221 bancs amb participació pública, i 81 agències financeres públiques. Res, excepte la intensitat de la febre privatitzadora, ha canviat perquè el BMN (i Bankia) no puguin, formalment, convertir-se en un interessant i útil sector públic del sistema financer del Regne d'Espanya.
Són particularment preocupants, per ser l'entitat que va absorbir a Sa Nostra, i que segueix tenint una gran presència a les Illes Balears, les previsions de venda del BMN. És per això que cal animar a les nostres institucions autonòmiques, insulars i locals; als agents socials i econòmics, als partits polítics, i a la ciutadania insular en general, a sumar-se i impulsar la campanya que entorn del manifest "Aturem la venda de Bankia i BMN" s'està desenvolupant en el conjunt de l'estat.

Evidentment, és imprescindible conèixer allò que va passar a Sa Nostra, i saber quins van ser els responsables. Però, a la vista de l'acceleració del procés de "fusió" de Bankia i BMN com escenari previ d'una segura privatització, el punt urgent és aturar qualsevol operació orientada a la privatització del BMN. És fonamental apostar per uns serveis financers públics amb un cert arrelament en aquesta terra. S'ho paga per tal de donar solucions realistes a les famílies, i a les empreses que tenen necessitats financeres, i per finançar els costos de transició d'un patró de creixement econòmic insostenible des del punt de vista social i ecològic.  Sens dubte és un bon negoci apostar per un banc públic al servei dels interessos de la societat de les Illes Balears;  implicat de debò amb una Obra Social digna; regit amb criteris ètics, sostenibles i amb control social. En definitiva, que posi fi als abusos bancaris i que, alhora, esdevengui en referent de bona pràctica bancaria.

Publicat originalment a Diario de Mallorca (24-III-2017)