dilluns, 28 de març del 2011

PROGRAMA ELECTORAL TRANQUIL I AMABLE

El dissabte passat aprovàrem el programa electoral autonòmic i insular de la Coalició PSM-INICIATIVAVERDS–ENTESA. Més de vuit-centes propostes concretes i en positiu desmenteixen les acusacions malintencionades que, en més d’una ocasió, se’ns fa de ser els partits del NO.

L’oferta electoral de PSM-INICIATIVAVERDS–ENTESA és una proposta tranquil•la de canvi de patró de creixement. Es proposa conservar tot allò de bo que tenim –que és molt- i corregir allò que ha esdevingut obsolet, ineficaç i improductiu. Avui allò que garanteix una sortida de la crisi és fer canvis tranquils -però de debò- al paradigma econòmic de més i més creixement. Qualsevol territori ha de gestionar els seus límits ecològics i a uns territoris insulars això és encara més evident. Una de les coses que ha demostrat la crisi actual, és que la desigualtat social és causa d’ineficiència econòmica. No és estrany idò que el programa electoral reivindiqui l’utilitat de la cohesió social amb una decidida aposta per els serveis cívics i socials, l’educació, la cultura i la llegua pròpia.

El nacionalisme progressista i l’ ecosocialisme mallorquí proposam una altra política territorial i de mobilitat. Ho fem amb amabilitat però decidits a aprofundir els canvis que s’han iniciats en aquesta legislatura.

Per fer possible un programa d’aquestes característiques necessitam un autogovern molt més fort. Volem caminar solidàriament en la direcció d' un altre món que, a més de possible, és necessari i per això necessitam més poder polític i econòmic per a les nostres institucions democràtiques.

Pot ser que el balanç d’aquesta legislatura tingui mancances. El que dol no és la critica. El que preocupa és la exageració i més si es fa des de els àmbits ecologistes i progressistes. Crec que no hi ha ningú amb més autoritat moral, utilitat i honestedat que PSM-INICIATIVAVERDS–ENTESA per recordar allò que deia Joan Fuster: “Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres”. Tinguem-nos-ho en compte !

dimecres, 23 de març del 2011

GUANYÀ EL MASCLISME

La no aprovació de la llei d’igualtat entre dones i homes és una vergonya col•lectiva i un fet que menyscaba la imatge de les Illes Balears. Als titulars sobre corrupció ara hi hem de afegir el que fa referència a que la majoria del Parlament de les Illes Balears és masclista. Vergonya cavallers, vergonya! i deshonor senyores del PP i de Convergència (abans UM). Heu aconseguit la gran victòria política de fer aparèixer les Illes Balears com a una Comunitat Autònoma misògina i, alhora heu transmès a la societat illenca que ni és prioritari ni convenient millorar els instruments jurídics que ajudin a superar els obstacles que dificulten d’igualtat real entre les dones i els homes.

No deixa de ser curiós que una força que retòricament es diu nacionalista (Convergència abans UM) s’abstingui de reforçar l’autogovern amb una legislació d’igualtat pròpia i en consonància amb les corrents més modernes de la UE. Sembla ser que el Sr. Melià i Cia volien que una llei d’Igualtat regulés la “custòdia compartida”. No sembla massa adient incrustar aquest assumpte discutible i discutit a un corpus jurídic que pretén impulsar la progressiva superació del patriarcat mil•lennari. Per cert, custòdia compartida també en els casos provats de violència cap a la dona?

La veritat és que a mi m’hagués sorprès que el PP votés a favor. Tenim una de les dretes més extremes i incultes d’aquesta part del món. Fa un dies el company Antoni Jesús Aguiló ens enviava un article de Boaventura de Sousa Santos. Vos en reprodueixo uns paràgrafs: La persistencia histórica de esta cultura es tan fuerte que, incluso en las regiones del mundo en las que ha sido oficialmente superada por la consagración constitucional de la igualdad sexual, las prácticas cotidianas de las instituciones y las relaciones sociales siguen reproduciendo el prejuicio y la desigualdad. Ser feminista hoy significa reconocer que esta discriminación existe, que es injusta y desear activamente su erradicación. En las actuales condiciones históricas, hablar de naturaleza humana como si se tratara de algo sexualmente indiferente, ya sea en el plano filosófico o político, es pactar con el patriarcado.
La cultura patriarcal viene de lejos y atraviesa tanto la cultura occidental como las culturas africanas, indígenas e islámicas.

Diguin el que diguin, els homes i les dones del PP són antifeministes. En el millor dels casos, ja lis va bé un patriarcat suau i amb formes democràtiques. Però fer avanços cap a la igualtat real res de res.

Un motiu més per fer majories progressistes el proper mes de maig!

diumenge, 20 de març del 2011

INDIGNEZ VOUS!


És difícil dir tantes coses en tan poques pàgines. Més mal de fer és transmetre tants sentiments en un discurs tan curt. El llibret de Stéphane Hessel ho aconsegueix amb escreix.

No em resisteixo a reproduir alguns paràgrafs:

Os deseo a todos, a cada uno de vosotros, que tengáis vuestro motivo de indignación. Es un volor precioso.
El pensamiento productivita, auspiciado por Occidente, ha arrastrado al mundo a una crisis de la que hay que salir a través de una ruptura radical con la esperanza hacia delante del “siempre más”, en el dominio financiero pero también en el de las ciencias y las técnicas. Ya es hora de que la preocupación por la ética, la justicia, por el equilibrio duradero prevalezcan. Puesto que los más graves riesgos nos amenazan. Y llevar a su término la aventura humana en un planeta que podría volverse inhabitable para el hombre.

Aquest militant de la resistència francesa de 93 anys té àdhuc –i amb molta raó- motius per indignar-se. Aquesta generació de resistents que tant va fer perquè nosaltres puguem tenir llibertats i uns estàndards de benestar que ara van en reculada, manifesten que el seu còlera respecte a la injustícia segueix intacta. Molta dignitat !

Les bombes cauen sobre el territori libi, molt a prop de Bengasi, mentre Stéphane Hessel ens crida a dotar a la esperanza de confianza, la confianza en la no violencia.

dijous, 17 de març del 2011

FUKUSHIMA

Reconec que m’avorreix el debat sobre la seguretat nuclear. És evident que la catàstrofe de la central nipona de Fukushima és molt greu, però ¿hi ha alguna cosa substancialment diferent de allò que va passar a la central nuclear de Three Mile Island de Harrisburg (EUA) o a la de Txernòbil? La qüestió clau no són els sistemes de seguretat de les centrals o les deixalles nuclears. La energia nuclear és perillosa en si mateixa i és el top ten d’un model de creixement insostenible. No hi ha dubte que la humanitat hi guanyaria molt amb un progressiu unplugged nuclear mundial total que, segurament, provocaria la austeritat energètica i el canvi del paradigma de consum il·limitat.

A l’any 79 del segle passat ja ho tenia clar el gran mestre Manuel Sacristán que en una entrevista al diari Tele Express deia: “Nos parece mala la civilización montada sobre el despilfarro energético aunque fuera montada sobre enormes concentraciones de plantas solares”.

Idò això: Nuclears? No gràcies... i si pot ser amb un poquet de decreixement.

dilluns, 14 de març del 2011

Mercat laboral, sempre problemàtic

Article publicat a “Diario de Mallorca” de 12.03.2011

El mercat de treball es pot definir com un conjunt de normes i instruments que conformen un sistema en el qual els treballadors i treballadores cerquen la millor oferta d´ocupació de les disponibles, i les empreses cerquen cobrir les seves necessitats de mà d´obra amb els millors treballadors o treballadores disponibles. Aquesta definició quasi idíl•lica és la que feren, en els anys 80 del segle passat, Peter Diamond, Dale Mortensen i Christopher Pissarides, però aquests premis Nobel de Economia del 2010 demostraren que hi ha nombrosos problemes en el funcionament entre la demanda i l´oferta de treball. De fet, la major contribució acadèmica dels professors Diamond, Mortensen i Pissarides és l´anàlisi del que ells anomenen "friccions" o "imperfeccions" en la relació entre la demanda i l´oferta dels mercats laborals. D´aquestes ineficiències (atur conjuntural i de llarga durada, dificultats de lligar oferta i demanda, manca de formació i habilitats per ocupar un determinat lloc de feina, desajustaments en salaris i productivitat, etc.) n´hi ha –i moltes– al mercat laboral espanyol i, òbviament al de les Illes Balears.
El funcionament del mercat laboral és problemàtic quan hi ha creixement econòmic i s´agreuja amb els episodis de crisi, com el que estem patint. En el primer dels escenaris aquestes friccions es manifestaven en forma de precarietat i inestabilitat laboral i en la baixada de la qualificació del capital humà, tal i com queda palès a les enquestes del CIS que, de manera ininterrompuda des de l´any 2003 al 2007, situaren "els problemes relacionats amb la qualitat de l´ocupació" entre les principals preocupacions de la ciutadania de la CAIB, i es pot comprovar amb més detall en els diversos estudis publicats als Quaderns Gadeso d´aquells anys i que es poden consultar a www.gadeso.org.
Val a dir però que l´escenari més dolent és el d´aquests darrers mesos de crisi. Les mancances del mercat laboral es manifesten en atur i, cada cop més, en atur de llarga durada i en seriosos problemes d´ ocupabilitat per mor d´aquell menyspreu en els anys de vaques grasses al capital humà que ens situà en el cim del fracàs i abandó escolar. A l´hora d´identificar la possible avaluació de l´actual cicle econòmic recessiu hi ha una certa discussió acadèmica entre els que l´identifiquen com una U, els que ho fan amb una V o amb una W. Els primers són els més pessimistes, els segons els més optimistes i els de la double deep són els que opinen que en el camí de sortida de la crisi hi haurà pujades i baixades. És el que ens pot passar a Balears si l´estabilitat, seguretat i tranquil•litat no torna al països de la ribera mediterrània que competeixen amb nosaltres en els mercats turístics.
Tanmateix, el que em sembla poc discutible és que, independentment de quina sigui la lletra identificadora del cicle econòmic, serà la L la que identificarà el procés de recuperació del mercat laboral. És a dir, serà un període llarg de taxes altes d´atur; una situació que segons alguns experts, com ara Philippe Egger de l´OIT, pot durar fins a set anys. Això indicaria que a les friccions consubstancials als mercats laborals, en el cas de les Illes Balears hi hem de afegir les induïdes per una política econòmica excessivament basada en l´activitat constructiva i en una oferta turística que mostra, any rere any, alguns símptomes d´obsolescència.
En qualsevol cas, el que val la pena retenir és que els problemes del nostre mercat de treball, es digui el que es digui, venen de lluny i que hi ha abundant i robusta literatura sobre les peculiaritats estacionals i els efectes de la súper especialització de la economia balear sobre el factor treball illenc. En la nostra opinió el que és adient és analitzar la situació amb rigor i no fer demagògia. En un context de crisis internacional i globalització, els marges de maniobra del Govern autonòmic son escassos, però n´hi ha. La recent reforma de els polítiques actives d´ocupació (RDL 3/2011 de 18 de febrer) ha suposat donar a aquests polítiques un contingut autonomista com mai havien tingut. És idò una oportunitat que no podem deixar passar per picabaralles partidistes i per la proximitat de la campanya electoral.
Mantenint la nostra trajectòria de compromís amb aquesta terra i amb els valors de la democràcia i la cohesió social, a la Fundació Gadeso hem posat en marxa a www.gadeso.org un nou espai d´activitat que hem anomenat "espai sociolaboral". Intentarem posar a l´abast de tothom, amb claredat i rigor, informació bàsica sobre aquests temes socials, laborals i econòmics. Tan de bo un major coneixement del que passa ens ajudi a millorar els dos factors productius: el treball i el capital. La millora d´un sense l´altre és instal•lar-se en la crisi.

FOTO: Als castells hi ha “friccions”. Als mercats de treball també.
RBorràs, Barna, febrer 2011

dissabte, 12 de març del 2011

“Pensa diferent”




Trobo que és un gran encert l'eslògan de la coalició PSM-INICIATIVAVERDS-ENTESA. Efectivament cal pensar diferent per poder actuar de forma diferent als altres. Pensar els programes electorals diferents a la lògica del integrisme neoliberal. Pensar propostes diferents al pensament del creixement sense límits. Pensar diferent als que pensen que la descentralització autonòmica satisfà els desitjos d’autogovern . Pensar diferent als que parlen d'unitat i practiquen l'exclusió. Pensar, en fi, diferent als que pensen que els progressistes tenim perduda la batalla del 22 de maig.

Ben al contrari: La dreta fins ara “unida en el destino universal” del PP està més dividida que mai, és un misteri qui d'ells arribarà sense una imputació i retirada de passaport a la cita electoral i ... ara els ha entrat una certa depressió perquè sembla que la situació econòmica pot millorar amb una bona temporada turística que faci reviscolar l'ocupació.

A Mallorca, la gent de PSM-INICIATIVAVERDS-ENTESA hem fet els deures per fer possible que l'experiència de governs de progrés pugui seguir, amb més força i fermesa, els pròxims quatre anys. És la coalició de la suma, de la rebel•lia , de la bona gent que volem lluitar junts.

"I volem viure junts
els temps nous que vindran
i volem lluitar junts
per tot el que hem lluitat
"
RAIMON (Viure junts)

diumenge, 6 de març del 2011

Cent anys de lluita que continua...

"El sufragi femení està necessàriament lligat a l'emancipació econòmica de la dona de les tasques domèstiques i la seva dependència econòmica de la família i a l' increment de la força de la seva activitat com a assalariada"
CLARA ZETKIN


Aquest any és el centenari de la mobilització del 8 de març. Ja han passat cent anys des de aquell març de 1.911 que per primera vegada les dones es mobilitzaren per la seva dignitat i per els seus drets a la igualtat real en tots els àmbits. Fou Clara Zetkin qui, un any abans, impulsà el Dia Internacional de els Dones. Una jornada -malauradament- avui tan actual com fa cent anys.

Aquest 8 de març -el del centenari- haurem de recordar que s'ha suprimit el Ministeri de Igualtat amb l'excusa de les suposades necessitat d'austeritat pressupostària. Mentrestant el masclisme més groller infecta les TDTs i alguns àmbits intitucionlas... També s'ha fet la Reforma Laboral que impulsa la contractació a temps parcial no desitjat especialment de les dones. I que la bretxa salarial s'ha escurçat perquè el homes guanyen menys i no perquè les dones guanyin el que pertoca...

Aquest serà un 8 de març en el que haurem de protestar --i molt!- contra el boicot del PP de Baleares a la aprovació, en el Parlament de les Illes, de la Llei autonòmica d'Igualtat entre dones i homes...

Un 8 de març per recordar que la violència masclista no s'atura i que, amb tota seguretat, els homes d'aquest petit país ens hauríem d'implicar molt més en la lluita per la eradicació d'aquesta xacra..

Un vuit de març que ens hauria de servir per recordar que la setmana passada ens assabentarem que a Mallorca se havia detingut una persona perquè les seves filles havien sofert l'ablació. La tortura fou practicada a Mali, però són ciutadanes i ciutadans d'aquí i, sembla no tenim uns protocols adequat per tractar fets com aquests...

Cent anys de lluita que continua...

divendres, 4 de març del 2011

En record d' Enrique Curiel


Devia ser a finals de l’any 1985 o principis del 1986, a la seu central del PCE. Enrique Curiel acabava d’arribar de Roma. Ens havia d’informar del resultat d’una reunió amb la màxima direcció del PCI. El tema a tractar amb els comunistes italians havia estat el Referèndum sobre la permanència d’Espanya a la OTAN que s'havia de celebrar uns mesos després. No oblidaré mai l’expectativa que suscità l’entrada de Curial a la Sala de “Santísima Trinidad”. Una expectativa proposicional a la decepció: El PCI mantenia la seva històrica posició pro atlantista. Al manco, Enrique Curiel aconseguí que el PCI no obstaculitzés la nostra campanya del NO.

Vos convit a llegir un dels seus últims articles d’opinió. Clicau AQUÍ

dimarts, 1 de març del 2011

SUBVERSIONS

Aprofito el dia festiu a les Illes Balears per gaudir de tres activitats subversives:

I.- Com a conseqüència de la visita a la Fira del Llibre en Català em submergeixo en la poesia de Ponç Pons.

Je ne sais plus parler. Tot està consumant.
Més que lladre de foc, sóc la brasa d’un somni”

II.- Les revoltes del món àrab m’ha recordat al clàssic de la no-violència Gene Sharp. Sembla que el llibret “De la dictadura a la democràcia”, ha inspirat les lluites per la democràcia a aquests països. He aprofitat el lleure per llegir-lo.

III.- “TAMBIEN LA LLUVIA” és un pelicula extraordinàriament dirigida per Iciar Bollain. Extraordinari paral•lelisme entre dos esdeveniments històrics. Sempre d’indignitat del conqueridors espanyol. Sempre la dignitat del indígenes de Cochabamba.

¡Fusil, metralla. El pueblo no se calla!

PD: Algú m’ha dit que UM s’ha canviat de nom i que hi ha hagut discursos institucionals...