divendres, 20 de març del 2015

A major nivell educatiu, menor taxa d’atur, però...

Amb el títol “A major nivell educatiu, menor taxa d’atur”, acabam de publicar el número 50 de Temes Socioeconòmics Gadeso que, com els quaranta-nou anteriors, està disponible a www.gadeso.org. Per celebrar aquest mig centenar de temes tractats des de maig de 2011 en aquesta publicació digital, ens ha semblat interessant observar quina ha estat la presència de persones amb educació superior en el mercat laboral de les Illes Balears l’any 2014.

Per fer-ho hem analitzat les darreres dades disponibles de l’Enquesta de Població Activa, tant en la seva explotació per part de l’INE, com per l’ IBESTAT. Val a dir que la classificació que fa l’EPA dels nivells d’educació de la població és la següent: Sense cap estudi, amb educació primària o inferior, ensenyament secundari de primera etapa, ensenyament secundari de segona etapa, i educació superior.

Del conjunt de dades que hem estudiat, potser les més significatives són les següents: Per una banda, val a dir que, comparativament amb el conjunt d’Espanya, el percentatge de població de Balears amb estudis superiors és menor (27,2% vs. 22,8%). És un diferencial negatiu que es dóna també en el percentatge de població activa (la que treballa o està en disposició i/o necessitat de fer-ho), en el de població aturada (persones sense treball, disponibles per treballar i cercant activament ocupació), i, especialment, en l’ ocupada, és a dir, en el conjunt de població que en major o menor intensitat ha treballat (com assalariada o no) durant almenys una hora a canvi d'una retribució. En aquest darrer cas, la diferència entre el percentatge de població illenca amb estudis superiors i el del conjunt d’Espanya és d’un -10%. No obstant això, aquest col·lectiu té a Balears una major taxa d’activitat i una menor taxa d’atur. És a dir, la població illenca amb estudis superiors té un “dinamisme ocupacional” major que la del conjunt de l’Estat Espanyol.

Per una altra banda convé parar atenció en un seguit de dades sobre la que podríem dir composició d’aquest col·lectiu illenc: a) Quant a la població en general de més de 16 anys, la que té estudis superiors representa un 22,8% (211.700 persones) del total, i molt majoritàriament -un 73%- són persones ocupades. b) Pel que fa a la població amb estudis superiors ocupada, cal dir que destaca el relativament baix percentatge (21,1%) d’empresaris amb assalariats que han assolit aquest nivell educatiu, que la majoria de persones ocupades amb titulació superior pertanyen al sector públic (59,1%) i que, dins de la població ocupada amb estudis superiors, hi ha més dones. c) En relació a la població assalariada amb estudis superiors, diguem que el percentatge total és baix (no arriba a un de cada tres); que majoritàriament (34,4%) ho són del sector serveis que, com és sabut, és hegemònic a les Illes Balears;  que la majoria són persones de 34 a 54 anys, i que no es deslliuren de la temporalitat contractual, ans al contrari, l’any 2014 superen en un 2% al conjunt d’assalariats i assalariades. c) Finalment anotem els trets més rellevants de la població aturada amb educació superior. Per una banda cal tenir present que,  la xifra absoluta, és prou important -22.300 persones- i, alhora, que en termes percentuals representen un 18% del total de població aturada, i que la taxa d’atur femení supera en més d’un 3% a la masculina. Tanmateix el més important és constatar que l’any 2014 la taxa d’atur fou del 32,8% en persones amb educació primària o inferior, del 23,9% en persones amb ensenyament secundari de primera etapa, del 18,3% en persones amb ensenyament secundari de segona etapa i del 12,6% en persones amb titulació superior.

Tot plegat em permet acabar amb dues conclusions. La primera és la confirmació que el model de creixement illenc incorpora precarietats laborals i socials, independentment del grau d’educació assolit. La segona no és altra que la confirmació de la hipòtesi segons la qual a un major nivell educatiu se li correspon una menor taxa d’atur. Però una menor taxa d’atur no vol dir una millor participació en un mercat laboral inclusió. Malauradament, l’àmbit de l’ocupació assalariada o autònoma de les persones amb estudis superiors està cada pic més ple d’històries de vides precàries i de pobresa laboral. Altrament dit, cada vegada hi ha més currículums acadèmics brillants que migren fora o s’associen a carreres laborals i professionals pocs lluents en estabilitat laboral i professional i promoció social.


Publicat originalment a Diario de Mallorca (19-03-2015)

dijous, 19 de març del 2015

Progressa el deteriorament de l'ocupació


L'índex de qualitat del treball (IQT) ha estat sempre un indicador polèmic. Per calcular-lo s' empra una metodologia discutida i discutible amb la que, dit sigui de pas, no coincidesc al cent per cent. Com podem parlar de qualitat en el treball si no avaluem, per sobre de qualsevol altra cosa, el grau d'inclusió social del mercat laboral? És a dir, si el fet de tenir un treball remunerat és o no sinònim de no caure en risc de pobresa o d'exclusió social. Per cert, ni el nom és del meu complet grat. Sens dubte seria millor parlar d'índex de qualitat de l'ocupació i no del treball que té una significació més polièdrica: Treball voluntari, treball de la llar i de cures, etc.


Tanmateix, el que volia comentar és que la Direcció General d'Economia i Estadística de la Conselleria d'Economia i Competitivitat del Govern de les Illes Balears acaba de publicar la revista de Conjuntura econòmica de Març 2015 en la que, com a monografia, s'inclou l'actualització dels resultats del' IQT illenc per a 2013. Avancem que aquest índex es calcula a partir d'una bateria de 39 indicadors que pretenen mesurar vuit dimensions de la situació laboral de totes les comunitats autònomes. Aquesta és la característica fonamental del' IQT, car la base d'aquest estudi és, independent del grau de qualitat intrínseca de l'ocupació, l'anàlisi comparativa entre els distints mercats laborals regionals.


No és el cas de fer aquí una anàlisi detallada del treball que firmen Laura Alomar Llorente i Maria del Mar Ribas Mas. Si tenen interès, el poden llegir clicant aquí. Però no em puc estar de dir dues coses: 1.- Que, a partir dels resultats de 2013, la posició de les Illes Balears no ha millorat en cap cas respecte de 2012 (i s'ha de recordar que aleshores les distintes ponderacions del' IQT van baixar entre una i dues posicions respecte a 2011). 2.- L' IQT 2013 ens confirma que tenim una alta taxa de temporalitat i el percentatge més gran d'ocupació indefinida discontínua, seguim sent líders en nombre de persones que han abandonat l'ensenyament prematurament (18-24 anys), i sofrim una elevada taxa d'atur de la població de 30 a 54 anys.


Amb una lectura atenta de l'informe dels resultats del' IQT per 2013 -i malgrat les deficiències metodològiques i el llenguatge bastant complicat- s'adonaran que progressa el deteriorament de l'ocupació. Cada pic tenim un mercat laboral més estacional, amb més parcialitat i pobresa laboral. En definitiva, un mercat laboral incapaç de posar en marxa els ascensors socials.



Publicat originalment a El Periscopi (19-03-2015)

dilluns, 16 de març del 2015

“Las que limpian los hoteles”

Tal com era de suposar, la jornada organitzada per MÉS per Mallorca i Alba Sud amb l'objectiu de parlar de “Les que netegen els hotels: Per una política turística al servei de la comunitat”, va ser un èxit de públic i de contingut. El divendres passat es van poder escoltar molts testimoniatges de la gent que sofreix unes condicions de treball indignes, algunes anàlisis de contextualització de la gestió bastant indigne dels “recursos humans” per part de la indústria turística, l'encertada reivindicació de dignitat de l'acció sindical... I sobretot es va visualitzar la importància del treball de les Cambreres de Pisos i, alhora, la marginalitat a la qual se les sotmet per part de l'estament empresarial i polític. En aquest sentit crec que l'objectiu de la campanya internacional impulsada per l’UITA s'ha complert amb escreix.

Potser ha arribat el moment de concretar alguna proposta en aquest àmbit. M'atrevesc a suggerir el següent: Constituir un organisme de recerca sobre les condicions de treball de les cambreres de pisos i per a la seva millora i prevenció de riscos i malalties professionals. El Govern de les Illes Balears hauria de ser l'impulsor i finançador i sol·licitar la participació de l’OIT i dels agents econòmics i internacionals. Seria guapo que ens convertíssim en referència internacional en aquest tema. Estic segur que amb la meitat del que es malgasta a subvencionar a la Fundació Kovacs, hi hauria pressupost suficient.


Val a dir que ja és hora de fer alguna cosa pràctica. Les males condicions de treball a l’hoteleria vénen de lluny.  Molt abans de la crisi-estafa ja hi havia gent que ho tenia molt clar. Valgui com a exemple aquestes paraules pronunciades a l’octubre de l’any 2001, per Carme Font que, aleshores, era la Directora de l'Institut de Salut Laboral de les Illes Balears: “Tenim els que aquí vivim unes condicions de feina al nivell de la Comunitat Autònoma líder en renda per càpita, o bé som els líders en renda per càpita perquè treballem més i en pitjors condicions que els altres”.

dimarts, 10 de març del 2015

La parcialitat i pobresa laboral té cara de dona

Des de la Fundació Gadeso, un altre any, ens hem volgut sumar a la commemoració del 8 de març i, entre altres coses, hem publicat el número 49 de la publicació digital Temes socioeconòmics (disponible aquí). A parer meu, l'àmbit laboral és clau en la lluita per a la igualtat entre les dones i els homes, entre altres coses perquè si prenem en consideració que, encara ara, el treball remunerat és el més estès dels instruments que s'han ideat per redistribuir la riquesa que es crea, haurem de concloure que un mercat laboral desigual reparteix desigualment aquesta riquesa generada, ja de per si injustament distribuïda entre el capital i el treball. Per un altre costat, cal tenir present que una excessiva desregularització de les normes de funcionament dels mercats laborals, amb flexibilitat sense cap seguretat equilibradora, minva drets de ciutadania en l'àmbit del contracte laboral i durant la jornada laboral.

La qüestió és que, aterrant a casa nostra, hem considerat que el 8 de març de 2015 era una excel·lent data per analitzar objectivament i críticament la presència de les dones illenques en el món del treball remunerat l'any passat i en el període 2011-2014, és a dir, en els anys complets dels quals es disposa de dades per començar a fer balanç de l'actual legislatura autonòmica.

Els resultats de tot plegat queden resumits en el títol del treball que coment: "Més ocupació femenina, però més precària". És un resum a partir de les següents dades procedents de l'INE i d'IBESTAT: l'any 2014 el 83,9% de la població inactiva per motiu de dedicació a les tasques de la llar era femenina. La població activa femenina en cap any del període 2011-2014 representa més del 46% del total de població activa i alhora, són uns anys en els quals la taxa d'activitat masculina augmentà un 0,75%, mentre que la femenina només augmentà en un 0,35%, i en els que el gap formatiu és favorable a les dones. Pel que fa a la població masculina ocupada, aquesta té una moderada pujada (+2% 2014 vs. 2011), mentre que la femenina té una variació positiva força important: un 6%. I si parlam de població assalariada femenina, resulta que ha crescut un 5,5% mentre que la masculina ha baixat un 0,4%. Val a dir que entre aquesta població assalariada s'observen dos fenòmens rellevants, a) L'estirabot del nombre d'autònoms (vertaders i falsos) és molt majoritàriament masculí. b) La població assalariada femenina en el sector públic ha descendit un 12,6% i l'any 2014 ja està per sota de la masculina. I per acabar aquest bloc de dades direm que en el quadrienni 2011-2014 la població aturada masculina i femenina han tingut una tendència alcista fins a l'any 2013 i que la variació de 2014 en relació a 2011 és del -3,6% pels homes i del -11,6% per les dones. Tot i que el més important és que el nombre de dones en atur de molt llarga durada ha augmentat un 57,7%, i el d'homes un 92,7%.

I tanmateix cal posar especial atenció als elements de la temporalitat i de la parcialitat. En relació al primer, gairebé una de cada quatre persones assalariades és temporal, i pel que fa a l'evolució segons sexe d'aquesta temporalitat, s'observa que, en el cas dels homes creix un 1,6%, i decreix un -3,5% pel que fa a les dones. Però aquesta menor temporalitat femenina va associada a una major intensitat de la dita temporalitat (hi ha moltes més dones que tenen una antiguitat de menys d'un any de contracte). Pel que fa al segon element, resulta que, per una banda, les dones treballaven l'any 2011 una mitjana de 5,22 hores remunerades menys que els homes, i aquesta diferència ha arribat a 6,03 hores l'any 2014 i, per una altra, el nombre d'homes amb contractes a temps parcial ha crescut en els darrers quatre anys tan sols un 2,2%, en tant que el de les dones ho ha fet un 21,5%, de tal manera que l'any 2014, de cada 10 persones assalariades a temps parcial, gairebé 8 són dones.


Tots els estudis palesen que el treball a temps parcial és molt majoritàriament no desitjat i que, cada pic està més demostrat que és causa segura de pobresa laboral. No es pot ignorar un recent informe de Cruz Roja Española que ens informa que, en el conjunt d'Espanya, hi ha una taxa del 13,3% de treballadores pobres i que, donada l'extrema estacionalitat del mercat laboral de Balears, cal suposar que la taxa illenca de pobresa laboral femenina és superior. En definitiva, i a tall de conclusió: cal una major inversió pública en polítiques transversals i especifiques en el mercat laboral d'igualtat de gènere. Des del punt de vista econòmic, social i democràtic, no fer-ho és, en paraules del no precisament feminista Voltaire, "pitjor que un error, és una imbecil·litat".


Publicat originalment a Diario de Mallorca (10-03-2015) 

dissabte, 7 de març del 2015

Ciutadanes a temps parcial

El món necessita la igualtat plena perquè la humanitat prosperi. Apoderament per a les dones, apoderament per a la humanitat. Estic segura que poden imaginar un món d’igualtat!”. Amb aquestes paraules acaba el missatge de la directora executiva d’ONU Dones, Phumzile Mlambo-Ngcuka, amb motiu del Dia internacional de la dona 2015. Sens dubte és una sà- via reflexió que ens encoratja a persistir en la lluita per la democràcia igualitària de debò i arreu.

 Tanmateix convé aterrar en un bon punt més concret. A tall d’exemple recordem que, al juny de 2013, l’Institut Europeu per a la Igualtat de Gènere (EIGE) va presentar l’Índex de Gènere per a la Unió Europea (IG-UE), que es planteja com una recopilació d’informació entorn de 6 àrees temàtiques cabdals per a la igualtat (el treball remunerat, els diners, el coneixement, l’ús del temps, el poder i la presa de decisió política i la salut) i de 2 àrees intersectorials, la violència contra les dones i un conjunt de variables que poden constituir-se en font d’iniquitat (des de l’edat i l’ètnia, passant per la discapacitat, la religió o unes altres). Tot i que ja va sent hora de tenir aquest indicador amb resultats propis de les Illes Balears, noti’s que el “treball remunerat” figura en primer lloc i, per tant, no és estrany que a la Fundació Gadeso publiquem un dels nostres informes en el qual analitzam els trets més rellevants de la situació de les dones en el mercat laboral de les Illes Balears del qual l’ARA Balears publica alguns dels resultats més rellevants.

Permeteu-me fer dues breus reflexions entorn d’aquest informe. La primera té a veure amb el seu títol: “Més ocupació femenina, però més precària”. Efectivament, tot i que la taxa d’activitat femenina continua sent inferior a la masculina (uns 12 punts percentuals), s’ha produït una millora relativa de la població ocupada i assalariada femenina, alhora que ha baixat moderadament l’aturada. A parer meu, l’explicació rau en el model econòmic illenc que s’ha consolidat en aquests anys: més especialització en serveis turístics i embranzida dels serveis a les empreses amb força presència de mà d’obra femenina.

La segona reflexió és l’alt preu que paguen les dones per aquesta relativa millor posició en el mercat laboral. Hi ha més dones ocupades, però per menys hores, amb manco salaris i cotitzacions socials. Val a dir que, segons dades de l’INE i l’Ibestat, l’any 2011 les dones treballaven una mitjana de 5,22 hores menys que els homes, i aquesta diferència ha arribat a 6,03 hores l’any 2014. Hi ha més dones assalariades, però cada pic més ho són a temps parcial. En aquest sentit, el més rellevant és que el nombre de dones amb contractes a temps parcial ha crescut en els darrers quatre anys un 21,5%, mentre que el d’homes ha augmentat tan sols un 2,2%, de tal manera que, l’any 2014, de cada 10 persones assalariades a temps parcial, gairebé 8 són dones.

És a dir, el disseny de sortida de la crisi a l’àmbit laboral, a partir de la Reforma Laboral de 2012, és la negació a les dones de la plena ciutadania laboral, d’aquesta ciutadania que, seguint les ensenyances del catedràtic de sociologia Enrique Alonso, és un projecte a partir del qual es puguin derivar projectes personals i comunitaris on càpiga la seguretat, l’alteritat i el benestar ciutadà. Les ocupacions parcials no desitjades – que són les majoritàries– provoquen ciutadania –sobretot ciutadanes–, en els millors dels casos, a temps parcial, amb salaris, pensions, prestacions de desocupació, absències de risc de pobresa i/o exclusió social, etc. parcials, la qual cosa les priva de poder ser sustentadores de la llar en igualtat o tenir projectes d’independència i emancipació personal. El 8 de març simbolitza la lluita per la igualtat d’oportunitats entre dones i homes. Una lluita més vigent que mai.

Publicat originalment a l’Ara Balears   (07-0-3-2015) 

divendres, 6 de març del 2015

Podem Palma em convida al transfuguisme i a instrumentalitzar els moviments socials i associacions


Dirigit al googlegroup de Plataforma No al TTIP Mallorca, acab de rebre en el meu correu electrònic el següent missatge:


Estimats,
Com a integrant d'aquesta Plataforma i membre del Consell Ciutadà de Podem Palma vos vull comunicar el següent:
L'Assemblea Ciutadana de Podem Palma va donar suport majoritari a l'opció d'impulsar i recolzar la creació d'una candidatura ciutadana per concórrer a les properes eleccions municipals mitjançant la creació d'una nova formació política municipalista.
Per això vos vull convidar a totxs a l'assemblea constituent d'aquest nou partit DEMA DISSABTE A LES 11:00 H A CA N'ALCOVER.
La nostra intenció i el nostre desig és fer una vertadera candidatura d'unitat popular, que integri persones d'altres formacions, de moviments socials, associacions, i ciutadans que vulguin participar i recuperar l'Ajuntament pels ciutadans.
Vos hi esperam a totxs.
Una besada.”

M'he quedat astorat. Manipulant el moviment mallorquí contra el TTIP (Acord de Lliure Comerç entre els AUA i la UE) se'm convida a fer transfuguisme (què una altra cosa és una candidatura amb persones d'altres formacions?) i a instrumentalitzar els moviments socials. AL·LUCINANTS NOVES FORMES DE FER POLÍTICA!


No és això, companys, no és això!

dijous, 5 de març del 2015

Més aturats pobres

Amb les dades d'atur registrat i d’afiliacions a la Seguretat Social del mes de febrer (que ahir vaig comentar aquí),  es van publicar les de prestacions de desocupació corresponents al mes de gener que l'administració dóna a conèixer aquesta informació amb un mes de retard. Val a dir que aquestes dades no són les millors per avaluar el grau de protecció per desocupació de la població en atur. Els estudis més seriosos són els que es realitzen sobre la base dels resultats de l’EPA. Els d’ Enrique Negeruela per a la Fundació 1 de Mayo -que s'han convertit en un referent en aquesta matèria- calcula que a les Illes Balears la taxa de protecció de la població aturada durant el conjunt de l'any 2014 va ser del 29,3% i que aquesta taxa va descendir en 6 punts en un any, i ha caigut 13,5 punts en relació a la de 2011.

En qualsevol cas, i tornar a les dades d’ abans-d’ahir, en el mes de gener de 2015, del total de 146.111 persones demandants d'ocupació inscrites en el SOIB només 91.305 (el 62%) cobraven alguna prestació. El mes de febrer de l'any passat les xifres eren de 153.695 i 99.528 respectivament, per tant un 65% de demandants d'ocupació tenien alguna prestació. És a dir, en un any s'ha baixat un 3% de cobertura de la prestació de desocupació per a les persones demandants d'ocupació degudament inscrites. A aquesta pèrdua de cobertura hi ha incidit molt l'eliminació del subsidi especial per a persones desocupades majors de 45 anys, i les retallades en el subsidi per a majors de 55 anys.

Sent això greu, no és el més important. El realment rellevant és que aquest mes de febrer, en relació al de l'any anterior, hi ha 4.338 persones aturades menys que cobren prestacions contributives (entorn dels 900 €) i 2.882 més que reben un subsidi (426 euros). La conclusió sembla evident: cada vegada hi ha més persones aturades pobres i al llindar de l'exclusió social.


Segur que, encara que sigui amb retallades a balquena dels drets socials, algú presumirà d'haver controlat el dèficit públic. Sense anar més lluny, les despeses en protecció de desocupació de gener van passar de 93.170.000 milions d'euros l'any passat als 86.893.000 d'aquest any. Una retallada del 6.7%! Enhorabona controladors dels dèficits públics  que provoqueu desficis socials!

dimecres, 4 de març del 2015

Es desapunten del SOIB, i diuen que la cosa va bé!

Ahir es varen conèixer les dades d’atur registrat i d’afiliacions a la Seguretat Social del mes de febrer de 2015. La xifra de persones que figuren als registres administratius de les Illes Balears com “aturades registrades” és de 80.295. Però això és fals. La xifra que més s’aproxima a la realitat, perquè entre d’ altres coses inclou a les persones Fixes Discontinues que ara estan a l’atur, és la de 137.500 persones en demanda d’ocupació. Aquesta gran diferencia entre “atur registrat” i “demandants d’ocupació” és un dels trets diferencials del mercat laboral balear en relació al de les altres comunitats autònomes, menys estacionals i amb un pes de Fixos Discontinus molt menor. Els don una dada clarificadora sobre aquest assumpte: Ahir es publicaren les dades de persones registrades al SOIB que en el passat mes de gener cobraven alguna prestació de desocupació. Tot que n’hi havia moltes que, per mor de l’acumulació de feina en les oficines del SEPE (antic INEM) encara esperaven que els reconeguessin les prestacions, eren 91.306 mentre que la xifra de persones en atur registrat en el mes de gener era de 83.066. Tenint en compte que el pensament polític i mediàtic majoritari   segueix identificant majoritàriament atur amb "atur registrat” , no deixa de ser una estranya paradoxa que hi hagi més persones amb prestacions per desocupació que persones desocupades.

Tot plegat, el que vull dir és que les dades d’atur registrat s’han de mirar amb molta cura. Una baixa taxa de cobertura de les prestacions per desocupació (la despesa a Balears ha baixat en un 21,5%); poques ofertes de feina (el SOIB tramita molt poques ofertes d’ocupacions, molt manco que les ETTs, el “boca-orella”, el sistema del “currículum porta a porta, o el mercat de treball irregular); i l’absència de Polítiques Actives d’Ocupació potents, planificades a mitjà termini i avaluables, fa que el col·lectiu de persones aturades desanimades cresquí dia rere dia. En aquest sentit, paga la pena recordar que, segons un informe de CCOO de les Illes Balears (que està inclòs en el darrer número de Panorama Sociolaboral Gadeso), només 3 de cada 10 baixes de la llista d’atur registrat que es produïren en el segon trimestre de l’any passat ho foren com a conseqüència d’una inserció laboral, mentre que una part important dels treballadors abandonen per desànim.

Val a dir que a la majoria d’Estats de la UE s’incentiva que les persones desocupades estiguin apuntades als Serveis d’Ocupació. Sol ser “política d’estat” cuidar el capital humà, la seva formació i resiliència millorant l’ ocupabilitat. Aquests registres s’empren per això, i no per avaluar l’estat dels mercats laborals. Els mercats laborals europeus s’analitzen amb els criteris d’EUROSTAT, és a dir, de la nostra EPA. Aquí se celebra que es desapuntin del SOIB!

Convé recordar, també, que a gairebé enlloc del món occidental s’oculta que els mercats laborals tenen variacions estacionals. De fet, el que s’analitza és el tarannà laboral a partir de les dades desestacionalitzades. La variació interanual d’atur registrat (-10% i -8.923 en termes absoluts), a més de l’atur desanimat, té a veure amb la baixada d’atur registrat en el sector de la construcció (-25,4%, és a dir -2.892 persones) i de les indústries auxiliars de l’activitat de construcció. Aquesta baixada s’ha d’associar a una major activitat constructiva de reformes d’hotels i, sobretot, d’ampliacions dels mateixos. Vull pensar que, a més d’estacional, és una activitat extraordinària i que, l’any que ve, no construiran dos pisos més a cada hotel.

El que realment interessa de les dades d’ahir és, per una banda, que l’atur registrat de llarga durada (més de 12 mesos ininterromputs en demanda d’ocupació sense cap ocupació ni participació en algun programa de Polítiques Actives d’Ocupació), afecta 24.866 persones i, per tant, segueix per sobre del 30% del total d’atur registrat. Per l’altra banda, la dada important és que dels 24.353 contractes registrats el 84% són temporals i, d’aquests, el 42% tenen una durada de menys de tres mesos. També són summament importants les dades relacionades amb les prestacions de desocupació que, per no allargar més aquest comentari, en parlaré demà.

Acabàrem comentant una altra dada que se celebrà ahir: la d’afiliacions a la Seguretat Social. Se’ns diu que el mes de febrer de 2015 arribaren a una mitjana de 364.641 (un 4,81% més que el mes de febrer de 2014), però el que no es diu és quantes afiliacions són d'unes poques hores, i quantes del mateix mes pertanyen a la mateixa persona i s'han computat per calcular la mitjana. La clau seria saber la recaptació de quotes del mes, no sigui cosa que mes rere mes hi hagi més i més treballadors i treballadores pobres.

En qualsevol cas, desapuntar-se per avorriment de les llistes d’atur del SOIB, i sumar afiliacions a la Seguretat Social d’algunes hores, té poc a veure amb la creació de treball digne, és a dir, d’ocupacions que permetin viure amb dignitat.


Publicat originalment a www.elperiscopi.com (4-3-15) 

dimarts, 3 de març del 2015

No qualsevol ocupació protegeix de la pobresa


He manllevat la frase amb què titul aquestes línies de l'informe "El estado de la pobreza" de la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa i l'Exclusió Social d'Espanya (EAPN en l'acrònim de European Anti Poverty Network) que, entre altres moltes coses, palesa que arreu del regne d'Espanya l'any 2013 hi havia un 11,7% de treballadors en situació de pobresa. I a casa nostra? Tenint en compte que l'índex d'estacionalitat espanyol va ser del 0,42% i l'illenc del 26,10%, es pot inferir que el percentatge de treballador i treballadores pobres a Balears era bastant superior a l'11,7%. Tanmateix aquest d'EAPN és un de la quarantena d'informes que trobareu comentats en el número 17 de Panorama sociolaboral Gadeso (disponible a gadeso.org). Val a dir que, aquesta publicació digital és una selecció d'estudis i informes sobre el mercat laboral, publicats per institucions, entitats i organitzacions de l'àmbit internacional, europeu, espanyol i, lògicament, illenc d'una molt plural orientació. Òbviament la lectura que se'n fa d'aquest conjunt de materials posant més o menys èmfasi en una informació o en una altra i de les conclusions que es plantegen, en bona part és responsabilitat meva. Però en cap cas trobareu una dada i/o informació comentada que, excepte en contades excepcions, no tingui una autoria aliena a la Fundació Gadeso.

Com en els setze números anteriors, aquest Panorama sociolaboral s'estructura en diversos apartats: Els informes de conjuntura, els monogràfics, els sectorials, els de perspectives, i algun informe que no ha encaixat en aquesta classificació però que, per la seva vàlua, incloem en l'apartat de l'informe recomanat. En cada un d'aquests apartats abunden els que analitzen l'extensió i agreujament de la precarietat laboral i social (la desprotecció per desocupació és força preocupant) i, per tant, posen en el centre del debat la pobresa laboral en el mercat laboral de Balears i d'arreu del regne d'Espanya. Aquest és, sens dubte, el tema clau de l'actual conjuntura sociolaboral que, si hem de fer cas a les perspectives quantitatives i qualitatives més o manco immediates, sembla tenir un perill real de cronificació.

Justament, el grup de treballs que contenen elements de prospectiva és part important d'aquest recentment publicat Panorama sociolaboral: començam citant tres publicacions de l'Observatori de les Ocupacions del SEPE (l'antic INEM), "Perfils de l'oferta d'ocupació 2014", "Activitats econòmiques amb tendència positiva en la contractació" i "Ocupacions amb tendència positiva en la contractació", que, pel que fa al mercat laboral illenc, conclouen que no hi ha canvis significatius en relació amb anys anteriors: Els perfils de les ocupacions més demanades segueixen estant relacionades amb el turisme i els serveis a les empreses, mentre la demanda d'ocupacions i la contractació al sector industrial va a la baixa. El relat segueix amb el document d'expectatives turístiques per 2015 d'Exceltur referides a Balears, val a dir que són positives quant a negoci, però no hi ha previsions d'ocupació laboral (sic). Un altre informe amb bones expectatives econòmiques en general i en el sector turístic balear és tampoc fa cap previsió de millora en el mercat laboral.

Tot seguit es comenten un grup d'informes d'abast estatal (de Manpower, Fedea, PwC, i Fundació BBVA-IVIE) amb un denominador comú: Poca creació d'ocupació en l'escenari immediat i el que, eventualment, es creï serà precari. I concloem amb dos informes bastant contundents: Per una banda el titulat "Trabajar en 2033" de la consultoria PwC España, en el qual es pot llegir que Espanya no recuperarà el nivell d'ocupació prèvia a la crisi fins a 2033 i que en 20 anys hi haurà més autoocupació, més treball temporal i més pluriocupació i, per un altre costat, un de l'OIT, "Crecimiento con empleo", que pronostica que caldrà esperar fins a 2023 per restablir l'ocupació als nivells de 2007.

Amb tot plegat em sembla molt agosarat parlar de recuperació econòmica i és pura temeritat parlar de millora del mercat laboral, si més no, en termes d'inclusió social, perquè... no qualsevol ocupació protegeix de la pobresa. That is the question!


Publicat originalment a Diario de Mallorca (3-3-15) 

dilluns, 2 de març del 2015

PP: Mals gestors amb les mans foradades


Amb la tècnica legislativa a què ens té acostumats la majoria absoluta-absolutista del PP, que no és una altra que el decretàs, el dissabte 28 de febrer el BOE publicà el “Real Decreto-ley 1/2015, de 27 de febrero, de mecanismo de segunda oportunidad, reducción de carga financiera y otras medidas de orden social”. És la transformació en llei de gran part dels anuncis que Mariano Rajoy va realitzar al debat de política general de la setmana passada. La norma publicada contempla canvis en multitud de lleis sobre les més variades matèries, des de la Llei Concursal fins a la llei de taxes judicials, passant per algunes mesures relatives al foment de l'ocupació en l'àmbit de la Seguretat Social. És un absolut menyspreu al parlamentarisme, a la transparència legislativa i a alguns consensos que, com ara el Pacte de Toledo sobre les pensions de la Seguretat Social, ve des de lluny.

No pretenc fer una anàlisi del conjunt del Reial Decret-llei, la qual cosa seria llarga i fastigosa. Només vull fer un breu comentari d’urgència a un dels temes inclosos entre les mesures relatives al foment de l'ocupació en l'àmbit de la Seguretat Social (article 8 del RDL). Concretament em referiré a la tarifa reduïda per als nous contractes indefinits per la qual els primers 500 euros del sou estaran exempts de cotitzar a la Seguretat Social. Val a dir que aquesta reducció de quotes socials s'aplicarà a partir del proper 1 d'abril, ja que la tarifa plana vigent de 100 euros s'acaba el 31 de març. S’ha de dir que és una mesura que no va dirigida a beneficiar als col·lectius pitjor situats en el mercat de treball (posem per cas les persones majors de 45 anys o les que estan en situació d'atur de llarga o molt llarga durada) i a més, no és  imprescindible que signifiquin creació neta d’ocupació.   Per tant es pot pressuposar que tindrà poca efectivitat en la generació d'ocupació. Està molt estudiat que les polítiques de “foment de la contractació” només tenen algun efecte positiu si són dirigides a col·lectius molt específics.

Tanmateix la qüestió clau està en què aquesta mesura és una reducció molt generalitzada de les cotitzacions socials, la qual du associada una major baixada de la recaptació de la Seguretat Social. Aquesta nova baixada de quotes s’afegeix a les altres causes (devaluació salarial, augment del nombre de persones treballant a temps parcial i com a “fals autònom") del continu dèficit recaptatori de la Seguretat Social. No és agosarat pensar, doncs, que cada vegada serà més freqüent que, per pagar les pensions, es necessiti acudir a la guardiola de les pensions (Fons de Reserva de la Seguretat Social) que, recordem ja s'ha reduït més del 40% en els últims anys. Una mesura com aquesta -insistesc que és una baixada importantíssima de cotitzacions a la Seguretat Social- no hauria de ser objecte de debat en el si del Pacte de Toledo? Ha donat, el Govern del PP, per liquidat tal pacte?

En el cas de Bankia ja van demostrar que tenen les mans foradades i són uns mals gestors. En el cas que ens ocupa van pel mateix camí. Mans foradades perquè, en paraules  del Catedràtic de Dret del Treball de la Universitat de Castella la Manxa, Antonio Baylos, “... el empresario es desligado del deber de contribuir solidariamente a esa obligación ciudadana que está en la base del reconocimiento de derechos sociales básicos y de la organización pública de esas necesidades.”, i mals gestors perquè les retallades en el finançament empresarial de la Seguretat Social, si no se substitueixen per unes altres, són el preludi de la fallida del sistema públic de pensions. Potser això és el que volen!

Publicat originalmnet a www.elperiscopi.com (2-3-2015)

Foto: "Casa Giratòria" obra de Paul Klee