divendres, 25 de novembre del 2011

UN ALTRE 25 NOVEMBRE



DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA MASCLISTA

Cuando era niña en Chile, escuché muchas veces un
dicho que era común en esa época: “quien te quiere te aporrea” que significa algo
así como “quien te quiere te trata mal”. Esta frase -aceptada entonces sin
muchos cuestionamientos- hoy a todas luces se ha convertido en lo que
verdaderamente es: un silencio cómplice frente a la violación a los derechos
humanos de las mujeres. En sociedades que avanzan decididamente hacia mayor
igualdad, justicia y equidad, la violencia de género es una amenaza contra la
democracia, la paz y la estabilidad de nuestros países.”

Del missatge De la Directora Executiva d' ONU Dones, Michelle Bachelet, amb motiu del Dia Internacional
per a l'Eliminació de la Violència contra la Dona, 2011
Amb cinquanta i quatre dones assassinades en el conjunt de l’Estat espanyol (dues a Balears), milers de denuncies, estadístiques que parlen de quasi mig milió de dones maltractades i algun indigne jutge, hom té la sensació que no avancem en la lluita contra aquestaxacra social.
La violència masclista és la manifestació més devastadora de la discriminació per raó de gènere. Negar el dret fonamental de les dones a la vida és, sens dubta, una bestialitat que requereix canvis estructurals de poder. Però, amb dificultats, anem avançant. No hem de negligir de la responsabilitat de seguir lluitant! Sobretot els homes!
FOTO: Detall Mur de Berlin. R. Borràs, estiu 2009

dilluns, 21 de novembre del 2011

PODER ABSOLUT


Article publicat a www.gadeso.org:

La majoria absoluta (absolutíssima) del PP assolida en el dia ahir és, sens dubte, històrica. Des de la restauració de la democràcia desprès de la mort de Franco mai una força política havia acumulat tant de poder institucional com ara el PP. Recordi’s que el mateix partit que ara presidirà el Govern d’Espanya ja governa a practica totalitat de les Comunitats Autònomes i la immensa majoria del Ajuntaments de les principals ciutats de l’Estat espanyol. Amb els resultats del 20-N dels populars a Andalusia és previsible que, d’aquí uns mesos, la Junta d’ Andalucia tingui president popular. Al País Basc sembla que l’ experiència d’un lehendakari socialista serà cosa de només quatre anys... En qualsevol cas és evident que es completa un cicle electoral que ha esdevingut en desastre per els socialistes. Ja hi ha qui parla, donada l’ acumulació de poder i la debilitat de l’oposició, de “regim”

En aquest primer anàlisi d’urgència m’interessa anotar dues idees:

Primera: No crec que la majoria absoluta del PP sigui un recolzament absolut d’un programa o d’una política. Cal recordar que les eleccions més que guanyar-se es perden i aquest axioma és extraordinàriament contundent en el marc de la crisi que patim. En qualsevol cas l’ estratègia del principal assessor electoral del PP, Pedro Adriola, ha aconseguit que no sapiguem massa cosa del que pensen fer els guanyadors que –cal recordar-ho- ho son amb el 44,62% del vot i amb 186 escons. Poc més de cinc-cents cinquanta mil vots que a l’any 2008.

Segona: Les estratègies anticrisi dels socialistes han estat discutides i discutibles però, al meu parer, en el resultat electoral del 20-N ha pesat mésl ’ absència d’un relat amb explicació i pedagogia. Quan s’han donat explicacions s’han situat a la defensiva i quan s’ha volgut ser pedagògic s’ha manllevat al discurs de la dreta (el cas de la reforma exprés de la Constitució és paradigmàtic). Tot plegat ha creat, en paraulades de George Lakoff, un marc comunicacional i emocional desfavorable a les idees progressistes. Això explica la pèrdua de més de quatre milions tres-cents mil vots dels socialistes i que s’hagi produït el major càstig a un partit governant des de la desintegració d’UCD en 1982.

I per acabar uns apunts referits a Balears:

I.- Els cinc diputats del PP augmenta la hegemonia institucional de José Ramon Bauzá i hi pot haver-hi temptacions d’extremar el discurs i practica política. II.- Els resultats modestos de la Coalició PSM-Iniciativaverds-Entesa-Equo, són insuficients per consolidar un espai polític que rendibilitzi en presencia institucional el vot progressista no socialista en unes eleccions generals.. És de les poques opcions electorals amb un resultat acceptable en processos electorals autonòmic i locals i que no tenen presència al Parlament Espanyol. III.- El PSIB-PSOE té un present molt complicat però és evident que seguirà sent el “pal de paller” de l’alternança política a les institucions autonòmiques i locals de les Illes Balears. IV.- Ara hi ha un període sense conteses electorals a l’horitzó immediat, és l’hora idò, d’intentar posar en marxa la política de l’acord amb uns mínims comuns denominadors entre les forces parlamentaries sobre la diagnosi i sobre el que fer per sortir de la crisi. Ja sé que és més provable un escenari de confrontació, però és el menys productiu. Tanmateix qui governa a les Illes Balears i qui ho farà a Espanya, convé que recordi que “el concepte de veritat cobra rellevància social: ens permet distingir entre el que succeeix i el quels qui ostenten el poder creuen que succeeix”, ho diu Michael P. Lynch en el llibre “La importància de la veritat per a una cultura publica decent.” Veritat, cultura publica, consens i decència, bons elements per governar sempre, i més en temps de crisi.

divendres, 18 de novembre del 2011

PACTE PER L'OCUPACIÓ I LA COHESIÓ SOCIAL?

Un dels documents més interessants que he llegit en aquesta etapa pre-electoral és el document conjunt UGT i CCOO de propostes de política econòmica que segons els sindicats s’hauria d’articular entorn a un pacte que recuperés la centralitat de l'ocupació. És un document amb bones propostes i assenyades diagnosis. A tall d'exemple diuen que: “El tejido productivo español está construido sobre unas bases tecnológicas, de innovación y formación muy débiles, que lo abocan reiteradamente a una estrategia de competitividad de reducción de costes salariales. Y ello se ha logrado y se sigue logrando empresarialmente con elementos de desregulación (autónomos), de externalización de riesgos (subcontratas, Empresas de Trabajo Temporal y empresas de servicios integrales) o de elevada flexibilidad externa (contratación temporal o despido automático). Se trata de un modelo de relaciones laborales que es coherente con un tejido productivo en el que la valoración del capital humano ha sido lisa y llanamente sustituida por la dura y antañona concepción del trabajo como una mercancía que es preciso obtener y de la que conviene desprenderse a los costes más bajos posibles.” (pag. 9)

El problema no és del text, sinó del context: Si es confirma la majoria del PP que les enquestes albiren, la situació serà de confrontació pura i dura. Les propostes de pacte resultaran extemporànies i , el que és pitjor, deslegitimadores del moviment sindical. El que caldrà, al meu parer, serà bastir una bona plataforma per resistir, resistir i resistir. Organitzar-se més i millor per ser més, amb lluites grans i petites, amb victòries i derrotes parcials... Excepte, és clar, que no guanyin els...¿?

dimecres, 16 de novembre del 2011

ARA MÉS QUE MAI: PENSA DIFERENT


"Quan les paraules
no diuen res,
quan són promeses
que s’endu el vent,
quan l'aire costa respirar,
hi ha cadenes per deslligar,
hem de trencar-les
per poder-ne escapar.”
Els temps estan canviant de SAU

Que tal si desprès del 20 de novembre hi ha algú al Congrés dels Diputats que faci honor a la paraula donada, faci feina per materialitzar els compromisos adquirits i, a més a més ho faci de manera participativa i perquè s’oregin les institucions? Que vos sembla que desprès del proper diumenge hi ha algú d’aquí que trenqui les cadenes del bipartidisme? Vos imagineu a algú d’aquestes illes a les Corts Generals de l’Estat fora de la lògica de la dictadura del mercats i sense lligams amb els partits de l’establiment espanyol? Idò això no és un somni, és possible. Però el que és una passada és que puguin ser en Miquel Ensenyat o en David Abril.

La situació actual és la següent: O sortim de la crisi -que han provocat els més especuladors dels capitalistes- amb solidaritat amb els més febles, amb més democràcia, amb una economia menys especulativa, amb garanties de sostenibilitat ecològica i mantenint els avanços en drets civils i d’autogovern; o anem cap una sortida a favor dels poderosos amb una política fiscal encara més injusta, amb menys drets laborals i socials, amb retallades en allò que és clau per a la cohesió social: educació, sanitat, cultura, amb poca economia productiva. Aquesta vegada no hi valen “mitges tintes”

Per una alternativa de sortida progressista veus i esforços com els de PSM-INICIATIVAVERDS-ENTESA-EQUO son imprrscinibles. Si el que toca és batallar i fer resistència a una sortida imposada pels poderosos i els mercats, igualment s’hi ha de ser. Per sumar capacitats i albirar futurs escenaris polítics, socials i institucionals de progrés a l’Estat i a Europa hi hem de ser.

dimarts, 15 de novembre del 2011

Els fixos discontinus també voten

Article publicat avui a Diario de Menorca:
Si no recordo malament, fou el sociòleg francès Émile Durkheim (1858-1917) qui parlà de l’anomalia o incapacitat de l’estructura social de posar a l’ abast de la seva població allò necessari per aconseguir fites de progrés de la societat i, potser, que aquesta sigui la situació que vivim en aquests temps de crisi. En qualsevol cas un esdeveniment democràtic com les properes eleccions generals hauria de servir per sacsejar-nos d’aquets riscos però –i a tall de exemple- el recent debat electoral Rubalcaba-Rajoy és un exemple de la dificultat de concretar propostes realitzables per a millorar, de forma més o maco immediata, la situació de la població en general i d’alguns col·lectius en particular. Aquesta consideració que en la nostra opinió és d’aplicació al conjunt del Estat espanyol, s’accentua si parlem d’àmbits geogràfics més reduïts com ara les Illes Balears.
És evident que la ciutadania de Mallorca, Menorca Eivissa i Formentera té carències singulars que, per seguir amb Durkheim, l’ estructura social hauria de tenir en compte sempre, però molt més en un procés electoral com el del 20-N. Tot i que en aquesta ocasió és norma que el discurs polític sigui hegemònicament en lògica estatal, també és cert que no obstant hi ha propostes i compromisos electorals en clau balear. Però temes com el finançament de la CAIB, la insularitat, la cogestió aeroportuària, etc. sonen a déjà vu. La ciutadania els percep com molt superestructurals i allunyats de les necessitats que tenen les persones i famílies per fer front a la crisi. No és estrany, idò, que el grau de coneixement de les persones que aspiren a representar-nos a les cambres legislatives de l’Estat sigui minúscul tal i com queda corroborat a l’enquesta publicada al Quadern Gadeso núm. 201.
En qualsevol cas, el que voldríem posar sobre la taula és que en aquesta campanya electoral hi ha un clamorós oblit d’un assumpte molt i molt important pel futur immediat de molta de gent que viu i treballa en aquestes illes: El col·lectiu de treballadors i treballadores fixos discontinus que, a diferencia del que poden suposar per al conjunt de l’estat, per a nosaltres tenen una importància quantitativa i qualitativa cabdal. Sense anar més lluny el mes de juliol passat hi havia a Balears 56.061 persones donades d’alta a la Seguretat Social com a Fixos Discontinus, és a dir, més del 15% de les afiliacions del règim general de la Seguretat Social eren fixes discontinues. Lògicament aquest percentatge seria molt més elevat si el calculéssim només prenent en consideració les afiliacions del sector privat, però en qualsevol cas és més que indicatiu de la importància qualitativa del col·lectiu. Tanmateix el que més m’importa ressenyar és que no hi ha una altra Comunitat Autònoma que tingui un mercat laboral amb una presència significativa de Fixos Discontinus i que en el conjunt de l’ Estat tot just arriben al 2% del total d’afiliacions. Per això és un assumpte singularment balear!
La importància qualitativa d’aquesta modalitat de relació laboral és evident per a una estructura economia bàsicament turística i estacional com la balear. És el que possibilita que el factor treball gaudeixi d’un equilibri entre flexibilitat, seguretat i una acceptable -encara que amb mancances- protecció social i, alhora, permet que les empreses puguin gestionar un negoci estacional amb treball estable –encara que discontinuo- amb guanys evidents de productivitat a la que tindrien si ho fessin amb pura temporalitat i inestabilitat laboral.
Les peculiaritats dels fixos discontinus en el Dret Laboral i de Seguretat Social Espanyol són tan evidents que, a tall de exemple, quan no fan feina i reuneixen els requisits establerts tenen dret a cobrar la prestació de desocupació i no obstant això no consten estadísticament com a persones en atur registrat. Això provoca un efecte estadístic pervers: puja la taxa de cobertura de la prestació de desocupació i, de fet, hi ha mesos que a Balears aquesta taxa supera amb escreix el 100%. Aquestes distorsions en el números oficial i, sobretot, els comptes de la despesa de protecció social han estat sovint les excuses per plantejar que s’havia de retallar radicalment aquest statu quo dels fixos discontinus. Ho va intentar fer el Govern del PP presidit per el Sr. Aznar en aquell decretàs que provocà la Vaga General de l’any 2002 i la posterior marxa enrere. Sense que es materialitzés en cap projecte legislatiu, l’any 2005 es posà una altra vegada en qüestió en el “Informe de la Comisión de Expertos para el Dialogo Social” que en teoria havia d’orientar el què fer en matèria de reforma del mercat laboral del Govern del PSOE presidit pel Sr. Zapatero.
Amb aquests precedents, en el context de la crisi actual i donada l’ambigüitat i nul·la referència als fixos discontinus del programa electoral del PSOE i del PP en matèria de protecció de desocupació és molt normal que hi hagi preocupació sobre el futur de la protecció social d’aquest col·lectiu. Els programes electorals dels dos grans partits polítics res aclareixen sobre aquest tema, és més amb redaccions com la del PSOE que parla de “mejorar la relación actual entre las políticas activas y pasivas” i o la del PP que -encara de forma més ambigua- parla de contituir “un fondo de capitalización individualizado para cada trabajador que contemple la cobertura frente al desempleo”, no fan altra cosa que confondre a l’elector i per això convindria que el candidats de Balears ens aclarissin que en pensen d’aquest tema.
Dit d’una altra manera: tenint en compte que el fixos discontinus també votem, es poden comprometre vostès a defensar a Madrid que l’equilibri entre seguretat, flexibilitat i protecció social del fixos discontinus en mantindrà?

divendres, 11 de novembre del 2011

NEIX EL CONSELL DE LA SOCIETAT CIVIL DE MALLORCA

No havia començat -ni molt menys- el 15-M ni el PP havia començat la ingent acumulació de poder institucional i, modestament, des de aquest blog ja es postulava la unió de esforços i la màxima pluralitat per tal de fer front a l’ onada turbocapitaliste que ha provat la cobdícia del poderosos. No puc més que manifestar que em sembla una magnifica noticia la constitució del CONSELL DE LA SOCIETAT CIVIL DE MALLORCA.

Sens dubta, la intensitat de l’atac als drets social i ciutadans que la arribada del PP als poders autonòmic, insular i local ha estat clau per a l’acceleració del sorgiment a Mallorca d’aquest nou subjecte mobilitzador de les consciencies, del pensament i que hauria de ser capaç de posar pacíficament en peu de guerra a amplis sectors de la societat mallorquina. Només una societat mobilitzada de forma sostinguda pot garantir futurs escenaris polítics i institucionals més favorables a la equitat social i ecològica.

La manifestació de demà hauria de ser de germanor amb les grans manifestacions del 15-M. Es tracta de passar de la indignació generalista a la reivindicació concreta. El Manifest del Consell de la Societat Civil de Mallorca ho deixa prou clar:

“Pels drets de la ciutadania, prou de retallades”


Davant els atacs de les institucions públiques de les Illes Balears als drets socials de la ciutadania i davant els intents d’ofegament de la xarxa associativa que fa feina per garantir-los, nosaltres, representants de la societat civil mallorquina, ens unim per fer front comú a les retallades i

Manifestam la nostra intenció d’avançar cap a un nou model que afavoreixi l’economia local i la diversificació dels sectors productius.
Afirmam que les persones i els seus drets estan per damunt els interessos dels mercats.
Defensam una societat on els valors de la vida en dignitat siguin els seus eixos fonamentals.
Reivindicam una sortida justa i equitativa de la crisi.
Defensam els serveis públics i els drets socials, i la recuperació de les prestacions eliminades durant els darrers mesos.
Defensam la tasca del teixit associatiu i denunciam la voluntat d’ofegar-lo econòmicament i de deslegitimar-lo.
Consideram que només la resposta ferma de tota la ciutadania pot canviar l’estat actual de recessions i greuges.
Convidam, per tant, a la participació i a l’acció ciutadana per construir una xarxa de suport a les persones i als sectors afectats.

Per això, deim ben fort:

Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en educació. Sí a una escola pública de qualitat i en català.
Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en sanitat. Sí a l’atenció gratuïta universal, no al copagament.
Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en les prestacions socials.
Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en els serveis d’inserció laboral.
Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en joventut. Sí als serveis d’integració juvenil.
Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en cultura.
Pels drets de la ciutadania, prou de retrocessos en política lingüística. Sí a la cohesió social i a l’ús de la nostra llengua.
Pels drets de la ciutadania, prou de retrocessos en medi ambient. No a l’especulació urbanística, sí a la defensa dels espais naturals amenaçats.
Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en mobilitat. Sí al tren de Llevant, al tramvia de Palma, als serveis públics d’autobusos i als carrils bici.
Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en habitatge.
Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en agricultura.
Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en cooperació. Sí a la integració de les persones immigrants.
Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en els mitjans de comunicació públics. Sí a Ràdio Televisió de Mallorca.
Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en patrimoni.
Pels drets de la ciutadania, prou de retrocessos en el procés de recuperació de la memòria històrica.
Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en drets sindicals.
Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en Igualtat. Sí a la lluita contra la violència de gènere. No a la discriminació per motius d’orientació sexual o d’identitat de gènere.
Pels drets de la ciutadania, prou de retallades en drets democràtics. Sí a la participació ciutadana.

4 de novembre de 2011




diumenge, 6 de novembre del 2011

“NO AL PARO”

Dues informacions dels dares dies:

28.10.2011: Segons l’ EPA del tercer trimestre a Balears hi ha 109.600 persones aturades i
l ’atur de llarga durada afecta a 40.500 . Feu clic aquí

03.11.2011: El mes d’octubre acabà amb 86.924 persones inscrites com aturades a les llistes del SOIB. Balears és, amb molta diferència, la Comunitat Autònoma on més puja l’atur en relació al mes anterior. Feu clic aquí

Davant aquest panorama i de la demagògia de la dreta política, econòmica i social, m’ha vingut a la memòria aquest post que José Saramago escrigué en el seu Blog el dia 10 d’octubre de fa dos anys. De plena actualitat!

AQUÍ EL TENIU

divendres, 4 de novembre del 2011

Bauzá&Delgado SA

El seguit d’inversions que ens anuncia el Govern Bauzá&Delgado són d’aquestes coses que em donen la sensació d'un déjà-vu. Sincerament em sembla un mal somni que, a aquestes alçades, encara es parli del gran parc de pirates de l’empresa danesa o de projectes de 1.250 places per devers Sa Ràpita. És decebedor que l’única política turística que de moment han estat capaços d’esbossar sigui una nova expansió d'allò residencial i una aposta total pel tot inclòs caribeny (made in Magaluf). Sembla que la bandera de la “seguretat jurídica” consisteix en l’oblit de la posada en marxa de la borsa de places turístiques per legalitzar les que són fora d’ordenació o tancar-les d’una punyetera vegada. Em sap greu que Palma faci el ridícul inaugurant ja ben començat el segle XXI un palau de Congressos que serà ruïnós (arreu d’Europa, si poguessin, les tancarien quasi tots).
El Govern Bauzá&Delgado han formar una societat mercantil amb un únic fi social: Enriquir-se i enriquir als de la seva corda. Per fer-ho volen aplicar els “manuals d’èxit” que ja varen posar en pràctica en aquella legislatura presidida per un tal Jaume Mates. Precisament aquella legislatura acabà amb una ciutadania ben indignada i mobilitzada contra la destrucció territorial i amb una polèmica per bravejar de ser competitius per gaudir de salaris baixos. D’aquesta polèmica en parlà Sebastià Verd a aquest article de maig de 2.007. Segur que Sebastià el podria tornar a escriure, suposo que ens recordaria que per molt legítimes que siguin les decisions dels que governen, no garanteixen l’encert.

dimecres, 2 de novembre del 2011

QUADERNS GADESO Nº 200

La publicació i presentació del número 200 de la col·lecció de Quaderns Gadeso ha coincidit amb la publicació de l'Enquesta de Població Activa (EPA) del tercer trimestre de 2011. Aquest Quadern extraordinari de la Fundació Gadeso és un document cabdal per entendre com afecta la crisi a les persones i quines són les percepcions ciutadanes davant aquests ja llargs anys de crisi. L’EPA és l’enquesta trimestral de l'INE que ens permet observar les tendències claus del mercat laboral. Pels que considerem que l’ocupació és la variable més humana de l’economia, l’indicador que hauríem d'acceptar per avaluar el terrabastall de la crisi financera, aquesta coincidència ens ha vingut molt bé per enfilar algunes reflexions:I.- En els anys 2007 i 2008 la preocupació ciutadana per l’atur era moderada, però hi havia una relativa preocupació per la inestabilitat laboral que provocava la contractació temporal de la incertesa de no saber què passaria desprès del tres, sis o nou mesos de contracte. Òbviament la preocupació ciutadana envers l’atur s’ha disparat i ha crescut moltíssim per la inestabilitat laboral que ja ha esdevingut en inestabilitat social. II.-Amb una taxa d'atur que ha passat del 4,45 en el tercer trimestre de 2007 al 17, 81 en el mateix trimestre d’engany; amb un 8% de llars que tenen tots els seus membres en atur; amb 40.500 persones aturades des de fa més d’un any o una taxa de temporalitat del mes del 30%, no és estrany l’evolució de les percepcions que la Fundació Gadeso ha calculat a l'àmbit del treball i de les baixes expectatives de les persones en atur de trobar un lloc de feina.III.-En la meva opinió, ha baixat el grau de preocupació ciutadana entorn a les condicions de feina relacionades amb l’ambient laboral en general, com ara, jornades laborals esgotadores, horaris que dificulten la conciliació de la vida laboral amb la personal i familiar, ritmes de treball intensos, deficiències en la integració empresarial en la prevenció de riscos laborals i, fins i tot, les condicions salarials. Cada cop hi ha més gent que considera un privilegi tenir un treball precari i un sou encara més precari. IV.- De l'atenta lectura del número 200 de Quaderns Gadeso i de la darrera EPA, trec la impressió que augmenta la incertesa d’una sortida, més o manco ràpida, de la temporalitat o d'aconseguir treballar una jornada completa per gaudir d’un sou suficient. Aquesta seria una causa –certament no l’ única- de l’atonia del consum. Això només ha estat un tast del que dona de si aquest Quaderns Gadeso. Les dades de l’EPA són molt més polièdriques del que ara he improvisat. Per tant, hi haurem de tornar a reflexionar sobre aquets assumptes de la crisi laboral que ja ha esdevingut crisi social.