dilluns, 25 de febrer del 2013

RIP ocupació estable per al jovent


Aquest el comentari que he posat avui a www.elperiscopi.com
 

El BOE de dissabte 23 de febrer de 2013, publicà el Reial decret-llei 4/2013, de mesures de suport a l'emprenedor i d'estímul del creixement i de la creació d'ocupació. En aquesta nova Reforma Laboral es concreta bona part de les mesures sobre contractació i d'emprenedoria de joves anunciades per Rajoy en el debat de l'estat de la nació. A l'espera de l'estudi amb detall de les més de 50 pàgines de BOE, tot indica que estem en presència del cop gairebé definitiu a l'ocupació fixa i al salari emancipador de la llar familiar per a la població menor de 30 anys.

Perquè dic això? Per una banda perquè, contra el que recomana tota la literatura científica, es torna a bonificar la contractació temporal i no la indefinida. El missatge és car i ras: Senyor empresari no sigui colló, no faci al jovent contractes fixos, els temporals són més barats!. Per un altra costat, qualsevol impuls a la contractació a temps parcial és una segura precarització laboral. Per a que no fos així, i pogués ser una mesura de repartiment del treball existent, s'hauria d'acompanyar d'una millora substancial de la seva protecció social i de mecanismes de control, per part de la Inspecció de Treball i Seguretat Social, de la jornada que veritablement es treballa.

La taxa d'atur de la població balear menor de 25 anys és del 57,02% (dada del IV trimestre de 2012). Hi ha, idò, un gran col·lectiu sobre el qual es podrà aplicar aquesta segona reforma laboral i la destrossa pot ser d'antologia. La combinació de temporalitat i temps parcial no desitjat és la tempesta perfecta que condueix a la situació de treballadors pobres. En el cas dels treballadors joves són, a més a més, joves d'emancipació impossible i treballadors amb protecció social de baixa intensitat.

Per acabar aquest comentari d'urgència dues preguntes i una consideració:

Perquè s'exclouen als Fixos Discontinus dels incentius a la contractació indefinida dels joves per microempreses i empresaris autònoms? Està d'acord el Govern de les Illes Balears –la comunitat autònoma que té el major percentatge de FFDD sobre el conjunt de la població assalariada- amb aquesta exclusió?

De les mesures sobre emprenedoria en parlaré en una altra ocasió. Ara deixo anotada aquesta reflexió : ““La retórica del emprendedor con que la ideología conservadora dominante nos abruma todos los días es una fábula. La fábula de que cualquier persona puede crear su propio empleo y alcanzar así su relación personal. Es una pura fantasía que pasa por encima de dos cuestiones capitales: la estratificación de las sociedades humanas y la real desigualdad de la sociedad”. Pertany al llibre La izquierda necesaria (Pàg. 119) de Josep Ramoneda que, precisament avui a les 19 hores es presenta al Club del Diario de Mallorca.

dimarts, 19 de febrer del 2013

Mercat de treball 2012 i descohesió social


Si hi havia algun dubte sobre la inexistència de millores en el mercat laboral illenc durat l’any passat, amb la recent publicació per part de l'Institut Nacional d'Estadística dels Indicadors d'Activitat del Sector Serveis (IASS) ha quedat rotundament esvaïda: El sector de serveis de Balears ha perdut durant l’any 2012 una mitjana del 3,3% d’ocupació laboral. Si comparem l'índex d‘aquesta ocupació laboral del sector bàsic per a Balears (hostaleria, comerç, etc.) amb el de l'any 2011, la caiguda és del 3,%. Queda clar que grans xifres d’arribades de turistes no esdevenen en bones temporades per a l’ocupació laboral.

Les evidències científiques ens indiquen que en el mercat de treball s’agreuja la crisi. Presentar, com fan els governs d’Espanya i de Balears, com una bona notícia l’alentiment del ritme de creixement de l’atur o qüestionar les fons estadístiques, com ha fet recentment el cap de la CEOE, no són altra cosa que cinisme i estupidesa. Malament anam amb diagnosis governamentals tan esbiaixades a la propaganda i amb actituds empresarials tant contraries al rigor. Desenganyin-se, no hi ha massa motius d’alegria, ans al contrari. Així queda reflectit en el darrer número de la revista digital “Temes socioeconòmics Gadeso” (disponible aquí), en el que es presenten les mitjanes de les dades més significatives del mercat laboral de Balears del primer quinquenni (2008-2012) de crisi. Són xifres mitges perquè permeten desestacionalitzar la dada i són de l’EPA perquè, malgrat les seves imperfeccions, és amb diferència el millor instrument estadístic per copsar les tendències sociolaborals.

Les dades més rellevants són les següents: la població aturada s’ha situat l’any 2012 en 140.200 persones i, a tenor del creixement espectacular del 142,6% en el quinquenni i en un no menyspreable 8,8% en el darrer any, sembla no tenir un sostre màxim. La taxa d’atur de 2012 arriba a màxims històrics amb un 23,17%, i no s’observa cap canvi a la tendència alcista des de que s’inicià la crisi. L’estirabot del quinquenni ha estat de gairebé tretze punts (12,99%) i, lluny de canviar de tarannà, l’any passat aquesta taxa pujà un 1,3% en relació a l’any anterior. Per un altre costat, la població assalariada del quinquenni cau un 11,2%, i en 2012 en relació a 2011, un 1,4%. Una altra dada cabdal és la taxa d'ocupació, és a dir, la relació entre la població ocupada i la població econòmicament activa (que està en condicions de formar part del mercat laboral). Idò la tendència d’aquesta taxa va pronunciadament a la baixa, amb una lleugera frenada en el darrer any del quinquenni. Concretament, en els darrers cinc anys aquesta taxa ha caigut casi set punts (6,98%), i la darrera variació interanual suposa un inapreciable +0,15%.

Amb tot, això no és el més rellevant. L’anàlisi d’aquest quinquenni de crisi ens mostra una transformació del mercat laboral que, sens dubte, s’ha dut en orris moltes trajectòries personals i familiars socialment ascendents per redirigir-les cap a un risc de pobresa. És a dir, ja podem parlar sense embuts de tendències de descohesió social que es produeixen amb la combinació, al manco, de tres elements: a) un mercat laboral amb problemes d’atur de llarga durada, que esdevé estructural; b) algunes flexibilitats amb manca de seguretat; que esdevenen en situacions de precarietat, i c) el risc de pobresa de les persones treballadores.

Vet aquí cinc dades d’aquesta transformació de l’àmbit laboral: Val a dir en primer lloc que a l’any 2012 va haver-hi una mitjana de 61.400 persones en atur de llarga durada. El nombre de persones actives en aquesta situació (més d’un any en atur) s’ha incrementat en el quinquenni en un 890%, i el nombre de persones que fa dos i més anys que estan en atur ha tingut un impressionant creixement del 1.589%. Tanmateix, lluny d’amainar, l’atur de llarga durada ha seguit augmentant en el recentment acabat any 2012 ja que en relació a l’any anterior, el de més d’un any creix un 34,4% i el de dos i més anys ho fa en un 46,6%.

La segona dada rellevant és que la mitjana de llars amb tots els seus membres actius en atur l’any passat va ser de 38.300. Aquesta xifra ha augmentat un 192% en cinc anys, del 2008 al 2012. La baixada d’un 2,3% del darrer any és, probablement, deguda a la disminució de llars d’immigrants, que es veuen forçats a iniciar un camí de retorn als seus països d’origen, i de famílies vingudes d’altres comunitats autònomes espanyoles que, amb les males perspectives sociolaborals, abandonen les Illes Balears una vegada han vist trontollar les seves expectatives, han esgotat les prestacions socials i manquen de xarxa familiar.

En tercer lloc s’ha de fer menció a que, malgrat la intensitat de la destrucció de llocs de treballs temporals ha estat molt més intensa que la dels fixos, gairebé una de cada quatre persones assalariades té una ocupació temporal.

Un quart, i molt important, element de descohesió social associat al mercat laboral, és el treball a temps parcial. Val a dir que totes les investigacions indiquen que molt majoritàriament el treball a temps parcial és no desitjat, és a dir, les persones treballen a jornada reduïda perquè no troben treball a jornada completa i que l’EPA classifica com ocupats a temps parcial a aquelles persones, de 16 o més anys, amb una jornada laboral inferior a les 30 hores setmanals. Per tant moltes persones figuren com a ocupades tot i que la seva situació és de subocupació i en alguns casos de “quasi atur”. No debades en molts països aquestes persones amb treball a temps parcial no desitjat són considerades aturades. A tall de exemple, el president dels EUA Barack Obama, en el recent discurs de l’estat de la nació, no parlà en genèric de millorar l’ocupació, sinó que plantejà l’augment de l’ocupació a temps complet per a millorar la situació de la classe mitjana nord-americana. Idò bé, a Balears l’any 2012 la mitjana de persones assalariades a temps parcial era de 55.900 (el 15,2% del total de la població assalariada illenca), amb un creixent del 20,50% en els darrers cinc anys.

La cinquena qüestió associada a descohesió social i mercat laboral és l’augment dels treballadors autònoms dependents “contra la seva voluntat”. L’any passat es registrà la xifra record de 52.000 de treballadors independents i/o empresaris sense assalariats. Aquesta nova forma de precarització laboral, que, associa la precarietat econòmica i la incertesa de la duració de la relació “laboral atípica” amb una protecció social (prestació d’atur, d’invalidesa transitòria o de jubilació) absolutament precària, esdevé en un altre factor de descohesió social molt lluny d’una suposada revifada d’ emprenedoria que, en temps de crisi, és improbable que es produeixi.

En resum, les dades ens indiquen que el sociòleg Robert Castel no anava mal encaminat quan plantejava que la veritable lluita contra l'exclusió no consisteix, o almenys no únicament, en tractar d'inserir als exclosos, sinó en lluitar per una transformació i consolidació de les condicions de treball i de vida i que moltes vegades mirar només als marges en temes de cohesió social impedeix veure els processos que es generen en el centre mateix del sistema. És a dir la crisi no només fa més pobres als pobres, està empobrint -i molt!- a tots els no rics. A gairebé el 99% de la població.

Article publicat a Diario de Menorca (19.02.2013) i a Diario de Mallorca (20.02.2013)

dimecres, 6 de febrer del 2013

Baixada d'atur o miratge estadístic?


El meu comentari de dia 5 de febrer a www.elperiscopi.com

Contestant ràpidament a la pregunta del titular s'ha de dir amb rotunditat que l'atur registrat a Balears baixa. Això és, al manco, el que indiquen les xifres d'atur registrat de desembre de 2012 i les de gener d'enguany, que són les darreres conegudes. Efectivament, el mes de gener de 2013 acabà amb un total de 95.509 persones inscrites com a aturades en els registres del SOIB. Aquesta xifra -que és en si mateixa molt dolenta- incorpora dues informacions aparentment positives: L'atur registrat baixa en relació al mes anterior en 326 persones (un -0,34%) i en un més que significatiu 3,46% (-3.418 persones) si ho comparam amb el mes de gener de l'any 2012.

 
Parlar de baixada o pujada de l'atur registrat, sense contextualitzar-lo amb l'anàlisi d'altres dades del mercat de treball, serveix de poc. L'atur registrat pot baixar per fenòmens clarament positius, com ara, la generació d'ocupació. També pot baixar per raons simplement positives com, a tall d'exemple, la incorporació de gent a programes de Polítiques Actives d'Ocupació ja que, tot i que mentre hi participen no conten com a persones aturades, és positiu que facin formació, o altres activitats que millori la seva ocupabilitat. Però també pot haver-hi reducció d'atur registrat per causes negatives, per exemple, que la gent aturada es cansi d'estar registrada en atur sense rebre cap oferta de feina ni ser convocat a participar a cap programa de PAO. Quan aquest fenomen “d'atur desanimat” afecta a persones estrangeres es produeix una dinàmica de retorn als països d'origen d'aquestes persones aturades.

 
Fins i tot, parlar exclusivament de la xifra d'atur registrar pot amagar un deteriorament del teixit empresarial i del mercat laboral. Per exemple, la dada d'atur registrat no inclou a les persones aturades per mor dels Expedients de Regulació d'Ocupació de suspensió de contractes o a les empreses i plantilles que han passat de ser fixes de tot l'any a ser fixes discontínues.


És a dir, una baixada d'atur registrat només indica una tendència total i clarament positiva si va acompanyada d'una disminució significativa dels Demandants d'Ocupació i, sobre tot, d'una frenada de la caiguda o, millor encara, d'un creixement de les afiliacions a la Seguretat Social. Idò bé, els Demandants d'Ocupació registrats en el SOIB (que incorpora gran part de les persones aturades no incloses a les llistes “d'atur registrat”) en acabar el mes de gener de 2013 eren 159.291, amb una disminució interanual de l' 1,63%, és a dir, molt més modesta que la disminució de l'atur registrat. I la mitjana de les afiliacions a la Seguretat Social del mes de gener va ser de 337.383, amb un descens de 4.747 afiliacions (-1,39%) en relació a la mitjana del mes anterior, i de 6.510 (-1,89%) en relació al mes de gener de l'any 2012.

 
Per tant, hom pot intuir que la baixada d'atur registrat podria ésser conseqüència del massiu retorn d'estrangers aturats als seus països. En aquest sentit, la dada clau és aquesta: l'atur registrat de persones estrangeres baixa un 3,40% i un 15,96%, en termes intermensual i interanual respectivament, mentre que els aturats espanyols pugen un 0,5% en relació al mes anterior i en un 0,7% si ho comparam amb el mes de gener de l'any 2012.

 
Que baixi l'atur registrat en un context de destrucció d'ocupació se sembla molt a un miratge estadístic. Començar l'any amb 29.170 persones registrades en atur de llarga durada (més d'un any ininterrumpidament inscrits i sense participar a cap programa de PAO) no és cap miratge. Si, a més, tenim en compte que aquest col·lectiu ja representa el 30,5% del total d'aturats registrats i que ha crescut un 15,8% en el darrer any, s'assembla massa a un mal somni.

divendres, 1 de febrer del 2013

Machu Picchu


Machu Picchu: una fita imprescindible per a qualsevol trescamón.  (Estiu 2010)

Al mirar al valle, resulta difícil imaginar que hasta la llegada de Bingham, Machu Picchu había estado perdido en la selva”

Un rastro de Plumas. En busca de los hombres pájaro del Perú. TAHIR SHAH

 

UN AVÍS IMPORTANT


Una recomanació  que fa La Lamentable:



No olvides, este año 2013, al hacer la declaración de la renta correspondiente al ejercicio 2012, incluir el nombre de los miembros del gobierno central, gobiernos autonómicos, parlamentarios y senadores de unos y otros, los alcaldes y concejales, y miembros de la Casa Real etc. etc. En el apartado de “PERSONAS A SU CARGO”. Añadiendo además el grado de discapacidad mental de cada uno. ¡Este año sale a devolver!