dijous, 29 d’abril del 2010

Dia Internacional del Treball

120 PRIMERS DE MAIG


Enguany farà 120 anys que el moviment obrer treu les seves reivindicacions al carrer cada u de maig. Tot començà l’any 1890 quan el congrés de la Internacional Socialista convocà una mobilització internacional amb la principal reivindicació d’una jornada laboral de vuit hores. A Mallorca també hi va haver manifestació d’aquell primer de maig d’ara fa cent vint anys. Per cert, la comissió organitzadora d’aquella primera manifestació fou l’origen de la posterior creació de l’Ateneu Obrer Mallorquí. El Primer de Maig es va celebrar any rere any i només va interrompre la seva celebració la dictadura feixista d’en Francisco Franco. Precisament aquests dies que hem tornat a sortir al carrer per condemnar els intents d’impunitat dels crims del feixisme espanyol, tenim un al·licient afegit per anar, una vegada més, a la manifestació i als altres actes que els sindicats organitzen amb motiu del Dia Internacional del Treball .

Al Manifest conjunt de CCOO i UGT hi són ben palesos els motius i l’argument del sindicalisme general i de classe per a la commemoració d’aquest dia reivindicatiu. Per la meva banda, hi ha ben poca cosa a afegir-hi. Únicament algunes realitats que crec que és convenient recordar.

La primera és que a l’article 23 de la Declaració Universal dels Drets Humans es diu: “1. Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció del seu treball i a la protecció contra la desocupació. 2. Tothom té dret, sense cap discriminació, a igual salari per igual treball. 3.Tothom que treballa té dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri per a ell i per a la seva família una existència conforme amb la dignitat humana, completada, si cal, amb els altres mitjans de protecció social. 4.Tota persona té dret, unint-se amb d'altres, a fundar sindicats i a afiliar-s'hi per a la defensa dels propis interessos.”

La segona fa referència a l’ampli sondeig d’opinió que s’ha realitzat als Estats Units d’Amèrica sobre l’anomenada Generació del Mil·lenni (la que va néixer desprès de 1980). L’enquesta té la credibilitat del Pew Research Center, i una de les conclusions és que aquesta generació és la primera que no esmenta l'ètica del treball com una cosa important. Em tem que aquesta tendència ja està arribant a Europa.

I per acabar, vull recordar que abans de la crisi del capitalisme internacional ja s’escrivien coses com ara: “Les dificultats per parlar de forma positiva (i no només defensiva) dels drets dels treballadors es deuen en part a què és pràcticament impossible establir per al capital humà un criteri anàleg al valor en borsa del capital financer.” És una cita del llibre Nuestros Tiempos Modernos de Daniel Cohen.

En definitiva, precisament perquè la Declaració Universal dels Drets Humans és això, una declaració, perquè hi ha una possible incomprensió de la generació més jove sobre l’ètica del treball, i perquè els drets laborals no cotitzen en els mercats financers, una altra vegada hem de sortir al carrer aquest Primer de Maig.

dissabte, 24 d’abril del 2010

Dia Internacional de la Seguretat i la Salut en el Treball

28 d’abril
TREBALLAR NO HAURIA DE MATAR

El 28 d’abril es commemora el Dia Internacional de la Seguretat i la Salut en el Treball. És un dia de commemoració, de memòria per les víctimes i de lluita per un treball més digne, segur i sa. Fa anys que la International Trade Union Confederation (ITUC), la Confederation Sindicale Internacionale (CSI) i la Internationaler Gwerkschaftsbund (IGB), és a dir, el sindicalisme internacional ha incorporat aquesta data al calendari de mobilitzacions internacionals.

A Mallorca ho celebrarem amb un acte al carrer Cecili Metel de Palma (davant la Delegació d’Hisenda), a la plaça on hi ha el monòlit que honora les víctimes de l’explosió, en el segle XIX, del polvorí de Sant Ferran. Aquesta explosió és considerada l’accident amb més morts (mortes perquè quasi totes eren dones) de tola la història laboral de les Illes Balears.

Les reivindicacions d’aquest any estan perfectament recollides en el manifest unitari dels sindicats, però em ve de gust afegir-hi tres reflexions:

1.- En la meva opinió, la Direcció General de Salut Laboral del Govern de les Illes Balears fa una bona tasca. Òbviament sempre és millorable, i és clau que es treballi més i millor en l’assumpte de les malalties professionals, que no apareixen en els titulars dels mitjans de comunicació, però maten.
2.- És veritat que els accidents laborals han baixat i que, afortunadament, en els darrers mesos les estadístiques no registren cap accident mortal. Són, sens dubte, bones notícies, però cal dir que és immoral que les estadístiques de sinistralitat laboral davallin quan el PIB baixa i que el PIB pugi quan les estadístiques de sinistralitat laboral augmenten. Aquesta és la qüestió!
3.- Em sembla cabdal que el sindicalisme reflexioni i actuí urgentment en conquerir més poder al si dels centres de treball, i més capacitats per intervenir en l’organització del treball. En aquest sentit, basta recordar els tristament cèlebres casos dels suïcidis a France Télécom, sobre els quals recentment la Fiscalia de París ha obert una instrucció judicial a l’esmentada companyia, per estudiar els repetits suïcidis protagonitzats per treballadors del grup i establir les responsabilitats de l'empresa en aquestes vint-i-quatre tragèdies ocorregudes en menys de dos anys. Un cas que us promet comentar més pausadament.


Bon i combatiu 28 d’abril!

divendres, 23 d’abril del 2010

dimarts, 20 d’abril del 2010

Reforma Laboral, confusió calculada?

REFORMA LABORAL, CONFUSIÓ CALCULADA?



La setmana passada el Govern del Sr. Zapatero va fer públic el segon document sobre la reforma laboral que a l’àmbit del diàleg social estatal es pretén acordar amb sindicats i patronals. Com és habitual, un document d’aquestes característiques va suscitar una forta repercussió mediàtica i tota mena de comentaris. Aquest document de 12 d’abril és un intent cap a la concreció del document anterior, del 5 de febrer, i ambdós es poden considerar com a conseqüència de la denominada “Declaración para el impulso de la economía, el empleo, la competitivad y el progreso social” signada el 29 de juliol de l’any 2008. Convé no perdre aquesta perspectiva i seqüència de documents, per tal d’entendre millor la dinàmica de negociació.

Deia que el document de la setmana passada intentava concretar l’anterior. No ho han aconseguit. El seguit de matisacions del Govern mateix ‑amb la intervenció del president Zapatero inclosa‑ demostren tot el contrari. No podia ser d’altra manera ja que el text és equívoc i confús, excepte en dues coses. La primera és la contextualització en el pla d’austeritat pressupostària; en aquest sentit el document és claríssim en advertir que el Govern “ha reiterado la necesidad de enmarcar estas actuaciones en el contexto del plan de austeridad presupuestaria recientemente aprobado por el Consejo de Ministros”. La segona és especialment important per les Balears, ja que en l’únic apartat que fa referència al Treball Fix Discontinu manté els equívocs i les confusions, excepte quan diu que el que es faci es farà “sin afectar a la actual protección por desempleo”. Més clar, l’aigua!

Més enllà d’aquestes dues coses molt claretes, el document és interpretatiu, i amb aquest marge d’error jo interpreto el següent:

1.- Hi ha possibilitats d’un acord ràpid sobre les actuacions per revisar l’actual política de bonificacions a la contractació. Tot i que aquest possible acord no esgotaria el debat, ja que el document mateix admet que les qüestions relatives a les bonificacions relacionades amb els sectors de futur en una economia sostenible o en un determinat tipus d’empresa d’una certa grandària, necessiten d’un debat més reposat.

2.- També es poden assolir acords en la reducció temporal de jornada i, amb algunes importants matisacions i concrecions, no hi ha d’haver problema per acordar les actuacions que afavoreixin l’ocupació de les persones joves.

3.- Difícilment hi pot haver acord sobre la legalització de les “Agències privades de col·locació amb ànim de lucre” mentre no es desenvolupin totes les potencialitats dels serveis públics d’ocupació.

4.- No hi haurà acord en matèria de contractació fins que es resolguin, com a minim, els següent temes: a) L’ampliació dels col·lectius als que es pugui aplicar el “contracte de foment de la contractació indefinida” –el famós contracte amb una indemnització de 33 dies per any per acomiadament per causes objectives‑ és podrà fer, en qualsevol cas, si no hi ha rebaixa del cost de l’acomiadament per causes no objectives; b) El contracte per obra o servei ha de desvincular-se de la finalització de la subcontracta, per ser considerat una causa d’acomiadament individual o col·lectiu per causes econòmiques i, per tant, més barat; c) Ha de quedar totalment consolidada la tutela administrativa i judicial en els processos d’acomiadaments. En relació al primer tema, el document del Govern diu tol el contrari, i sobre els altres dos temes crea molts de dubtes i males interpretacions.

Però... ja ho he dit, el document és tan interpretable que jo podria anar errat.

dilluns, 19 d’abril del 2010

“OPERACIÓ BOMSAI”

“OPERACIÓ BOMSAI”

Hom sabia que amb la corrupció política hi conviu la corrupció empresarial. Ho sabíem, però no és inútil repetir-ho tantes vegada com sigui necessari. En el cas de la darrera operació anomenada “Bomsai”, no només és necessari, és imprescindible perquè hi està implicat ni més ni manco que el principal constructor de les Balears, en Miquel Llabrés Feliu.

La reacció de la dreta política i la de la dreta regionalista (el nacionalisme d’UM que no sigui el de la pela i el del poder encara s’ha de demostrar) és coneguda: el PP vira cap a l’extrema dreta i els uemites intenten regenerar-se; però els uns ni el altres es neguen a impulsar el canvi més mínim de model de creixement que hem patit aquests darrers temps i que té molt a veure amb l’enriquiment exprés, el consum de territori, el menyspreu pels valor paisatgístics i culturals d’aquesta terra... No em sorprèn.

El que ens hauria de sorprendre és la poca reacció de les organitzacions patronals, que fins ara no diuen res, masteguen fesols o escupen disbarats. Cal tenir present que quan es demana als representants d’aquestes associacions dels empresaris balears sobre l’hipotètic canvi del mix de producció, solen posar cara de beneits o manifestar la seva total oposició. “Si fins ara hem guanyat tants de doblers, per què hem de canviar res? s’interroguen. L’operació “Bomsai” ens pot donar una possible explicació d’aquesta barreja de silencis i disbarats.

Resulta que l’exdirector gerent de l’empresa pública Caib Patrimoni és ara un rellevant representant de la gran patronal CAEB. En Jaume Vidal, imputat per una suposada comissió dels delites de prevaricació i malversació de cabdal públic, és una de les persones que en aquests darrers anys ha representat la CAEB en molts de fòrums. A tall d’exemple, he coincidit amb “aquest jove radical defensor del lliure mercat, de la reducció del sector públic i dels impostos” a les negociacions del Pacte per la Competitivitat, l’Ocupació i la Cohesió Social, on defensava amb vehemència polítiques destinades al dinamisme empresarial des d’una òptica neoliberal; al Consell Social de la Llengua Catalana, on va ser portaveu de la negativa empresarial a l’impuls de la nostra llengua; a la Comissió balear de l’INSS, on no li recordo cap preocupació per les prestacions dels més desfavorit; o al CES de les Illes Balears, allà sempre fent costat als plantejaments més dretans d’aquella casa. Sincerament, jo no sabia res del seu anterior càrrec a l’administració del PP ni de la seva afiliació partidària, i per això m’ha sorprès la seva detenció, posterior imputació i posterior retirada de Passaport. M’ha sorprès menys la hipocresia de qui es presenta com a fonamentalista del mercat pur i sense cap regulació i a la primera oportunitat es dedica a prostituir la sana competència empresarial amb pràctiques corruptes. Aquesta hipocresia és pròpia del capitalisme del segle XXI!

Crec que la parella de més perllongada responsabilitat empresarial, la que formen Josep Oliver i Isabel Guitart , haurien de donar alguna explicació. Encara que a ell i a ella no els sigui d’aplicació allò de la flexibilitat en el càrrec...

dijous, 15 d’abril del 2010

NYC

Algunes impressions personals de New York City
Yo denuncio a toda la gente
que ignora la otra mitad,
la mitad irredimible
que levanta sus montes de cemento
donde laten los corazones
de los animalitos que se olvidan
y donde caeremos todos
en la última fiesta de los taladros.
Del poemari “Poeta en Nueva York “ de Federic0 García Lorca

Ciutat impressionant...



Harlem impactant ...























Gent de tota casta ...




















...i al seu aire

Museus excel·lents (sobre tot el MOMA i el MET)



El Pont de Brooklin ...

I sobre tot Jazz, molt de Jazz