diumenge, 28 d’agost del 2016

Sobre fitxatges de MÉS per Mallorca



Primer es va fitxar a Pilar Carbonell i pràcticament ningú de MÉS va dir res.

Després es va fitxar a Pere Muñoz i a MÉS no va passar res.

Després es va fitxar (per fer un estudi) a Antoni Vives i ningú de MÉS va dir res.

Després es va fitxar a Antoni Martorell i... ja ningú de MÉS pot dir res?


dissabte, 27 d’agost del 2016

La feminització i l'ocultació dels treballs de cures

En el mes de juny passat es van publicar les dades del primer semestre de 2016 relatives a les prestacions de la Seguretat Social per maternitat i paternitat i excedències per a la cura de fills i filles, i familiars. (Vegeu les definicions de cadascuna d'aquestes prestacions clicant aquí).
Abans d'analitzar les dades dels sis primers mesos d'enguany a les Illes Balears, s'ha d'advertir que aquestes prestacions són actualment gairebé les úniques polítiques públiques que s'apliquen per a promoure la conciliació de la vida personal i familiar amb la laboral i professional.
Trimestre rere trimestre es confirma la gran feminització d'aquestes prestacions, la qual cosa vol dir que els treballs de cures són molt majoritàriament cosa de les dones, i la tan anomenada corresponsabilització segueix sent una quimera. Les dades més recents són, en aquesta direcció, tossudes: a) S'han tramitat un total de 3.610 prestacions per a permisos de maternitat, i només en el 4,6% dels casos els homes han compartit el permís. b) El nombre de permisos de paternitat ha estat de 2.824, és a dir, entorn d'un 28% dels pares que, eventualment, haurien pogut gaudir d'aquest dret, no ho han fet. c) Les excedències per a cura de familiars han sumat un total de 593, i el 86% de les persones sol·licitants han estat dones.
Tot i ser unes dades prou interessants i que demostren el biaix de gènere en els treballs de cures, tenen un ressò mediàtic, social i polític molt minso. Aquesta és una situació que s'hauria de corregir, perquè si no en parlem sovint, és una discriminació gairebé oculta que es perpetuarà. I, alhora, no es valoren a bastament aquests treballs de cures que, no s'oblidi, són els treballs que sostenen la vida humana.
Publicat originalment a dBalears 22-VIII-2016

dilluns, 22 d’agost del 2016

És clar que sobren turistes!

Joan Lluís Ferrer acaba de publicar el seu últim llibre, que ha titulat "Viaje al turismo basura. És un text que es llegeix d'una tirada. Probablement, en aquest estiu de saturació turística, es triga més a arribar a alguna platja que a llegir les 210 pàgines d'aquest text de literatura rigorosa, però d'extraordinària agilitat. L'autor, com a bon i experimentat periodista que és, ja ens va donar proves del seu domini de l'estil de gran reportatge en el seu anterior llibre, "Ibiza: la destrucción del paraíso".
Joan Lluís Ferrer ens dóna pistes sobre el contingut de "Viaje al turismo basura" just a l'inici del llibre, en subtitular-ho "El auge de las vacaciones de borrachera en España". L'estructura de l'obra és la graduació de la degradació dels llocs turístics escombraries pels quals se'ns convida a viatjar: Lloret de Mar i Salou, Barcelona, Sant Antoni de Pormany i Magaluf. Aquests llocs turístics són classificats respectivament en els nivells 1 al 4, és a dir, de menor a major grau de degradació i indecència als quals han arribat. Ferrer no se'n va per les bardisses. Ja en la introducció escriu: "... lo que queda de manifiesto en las siguientes paginas es la capacidad de la industria turística para banalizar la diversión, fiesta y ocio, lo que lisa y llanamente es una intoxicación masiva de jóvenes mediante drogas legales y otras no tan legales. El día de mañana, muchos de ellos recordaran divertidos sus vivencias. Pero otros, simplemente, ya no estarán en este mundo para contarlo".
Aquest és un llibre lliure d'eufemismes. Per exemple, a les morts -i invalideses- per "balconing" les denomina morts i invalideses per excessos d'alcohol i drogues provocades per la indústria del turisme de borratxera; s'explica com l'extensió dels pisos turístics a Barcelona és clau per entendre l'extensió a la capital catalana del turisme de borratxera, droga i prostitució; es denuncien, sense embuts, les diverses màfies –si màfies, sense embuts- empresarials, policials... Alhora es descriu el declivi de la democràcia en aquests llocs de turisme  de borratxera ("Lo que sucedió fue, en este periodo decisivo de la historia de Sant Antoni, que el poder de decisión sobre la vida colectiva del pueblo pasó de los políticos [electes] a los empresarios de bares", pàg.110), i es documenten els silencis còmplices dels hotelers ("En nuestra asociación hay 30.000 camas que se han de llenar todos los días.", declara el president de l'Associació Hotelera de Magaluf i Palmanova, a la pàgina 202).
Tanmateix allò que em sembla cabdal és l'explicació que aquest turisme escombraria no és alguna cosa improvisada, que hagi sorgit per "iniciativa espontània". Darrere dels pub crawls i party boats hi ha una organització empresarial perfectament planificada que defensa aquest turisme escombraria com a part del model turístic. La prova  d'això és l'eslògan publicitari de 2016 del Tour Operador TUI per promocionar Mallorca: "Diversió fins que et reculli el metge" (pàg. 208). Per acabar d'arrodonir-ho, val a dir que aquestes borratxeres turístiques, només deixen en les destinacions una part petita del benefici econòmic, i "importen" bona part de la mà d'obra que ocupen.
Estem, idò, davant un llibre que cal llegir. Sobretot haurien de llegir-ho els qui encara sostenen que no sobra cap turista. Però, probablement els qui sostenen una ximpleria tan gran, únicament llegeixen les seves sempre creixents comptes de resultats.
Publicat originalment a dBalears (15-VIII-2016)

Mentides, grans mentides, i estadístiques sobre atur i ocupació

Cada començament de mes, en fer-se publiques les dades mensuals d'atur registrat i d'afiliacions a la Seguretat Social, em record de la popular frase de Mark Twain: there are three kinds of lies: lies, damned lies, and statistics, és a dir: "Hi ha tres tipus de mentides: mentides, grans mentides, i estadístiques".
Com, mes rere mes, les anàlisis governamentals (i la majoria dels periodístics ) són força inexactes, fonamentalment en la identificació de la variació de l’afiliació a la Seguretat Social amb la variació d'ocupació, fa unes setmanes em vaig dirigir a l' Observatori del Treball de les Illes Balears (OTIB) -que és l'organisme autonòmic responsable de les estadístiques d'assumptes relacionats amb l'ocupació- tot formulant la següent consulta:
"A la informació de la vostra web es fa referència a l'evolució mensual del total mitjà de treballadors d'alta a la Seguretat Social a les Illes Balears. Sembla que aquesta dada fa referència al nombre mitjà de persones. És a dir, sembla que una mateixa persona no pot computar, per  calcular dita mitjana, més d'una vegada.
Però, a l'apartat de "Principals definicions i conceptes", en referir-se a aquestes Afiliacions a la Seguretat Social (vegeu aquí), s'afirma: "Asimismo, debe indicarse que el número de afiliados no se corresponde necesariamente con el de trabajadores, sino con el de situaciones que generan obligación de cotizar; es decir, la misma persona se contabiliza tantas veces como situaciones de cotización tenga, ya sea porque tiene varias actividades laborales en un mismo régimen o en varios", la qual cosa crea una certa confusió que convindria aclarir. Per això prego em contestin a la següent pregunta: És possible que a la dada mitjana d'afiliacions a la Seguretat Social, una mateixa persona que ha generat més d'una obligació de cotitzar (posem per cas que hagi tingut més d'un contracte en el mes), es computi no com una persona, sinó com tantes obligacions de cotitzar hagi generat en el mes? Moltes gràcies per la seva amabilitat".
Passats uns dies vaig rebre la següent contestació:
"En resposta a la teva consulta, efectivament és així: les dades d'afiliacions fan referència a les situacions que generen obligació de cotitzar i una mateixa persona pot ser computada vàries vegades. Et remet a la metodologia del ministeri per si et queda algun tipus de dubte:
http://www.empleo.gob.es/estadisticas/ANUARIO2010/AFI/afifn.htm
Salutacions".
Malgrat tot, el titular de la nota de premsa del Govern de les Illes Balears per tal de valorar les dades d'ocupació i atur del mes de juliol va ser: "L'ocupació de juliol creix un 5,8% respecte 2015 i registra 533.594 afiliats, un màxim històric a les Illes Balears". La qüestió a aclarir és la següent: Aquest augment del 5,8% en relació a juliol de 2015, vol dir que hi ha més gent fent feina retribuïda,  o que ha augmenta la contractació de curta durada i la precarietat laboral?
A més a més, es pot platear el dubte de si la dada d'una baixada interanual del -16,32% de l'atur registrat de juliol és perquè creix l'ocupació, o perquè cada cop hi ha manco gent en atur que cobra alguna prestació?
Sens dubte, hi ha estadístiques que, si no s'expliquen bé, esdevenen grans mentides, i una certa contradicció amb qualsevol discurs de política de transparència.
Publicat originalment a dBalears (08-VIII-2016)

PIB a l'alça, població aturada menys protegida

En pocs dies hem conegut dades socioeconòmiques de Balears prou importants: des de l'EPA, passant per l'atur registrat i les afiliacions a la Seguretat Social del mes de juliol, fins al creixement del PIB del primer trimestre de 2016 (+4,2% interanual), o la previsió de creixement d'aquest Producte Interior Brut (PIB) per a 2016, que ha estat revisada a l'alça pel Govern arran de l'evolució de tots els indicadors econòmics. Les previsions són d'un creixement del 4% anual del PIB Balear. De tot això, se n'ha parlat amb profusió i, per tant, no hi insistiré.

Del que s'ha parlat bastant menys és de la decreixent protecció de la població aturada illenca. Val la pena detenir-se en aquesta dada socioeconòmica –que en altres llocs, a tall d'exemple als EUA, faria córrer rius de tinta i provocaria un encès debat polític–, i per fer-ho, res millor que acudir a  l'informe que, sobre les dades de l'EPA, realitza cada trimestre el tècnic d'ocupació Enrique Negueruela, i que s'ha convertit en referència.

Les dades bàsiques referides a Balears són les següents: a) Menys d'una de cada quatre persones aturades està protegida, un 23,3%. b) Les dones tenen una taxa de protecció per desocupació tres punts inferior als homes. c) La taxa de protecció menor la tenen, amb un 8,2%, les persones aturades menors de 30 anys. d) Des de 2011, la taxa de protecció ha disminuït un 18,9%.


És a dir, començam agost amb bones dades de creixement del PIB i pèssimes dades sobre prestacions per desocupació. Algú hauria de recordar als que bravegen de " constitucionalistes" que el creixement el PIB no és una obligació constitucional i, per contra, l'article 41 de la Constitució diu: "Els poders públics mantindran un règim públic de Seguretat Social per a tots els ciutadans, que garanteixi l'assistència i prestacions socials suficients davant situacions de necessitat, especialment en cas de desocupació". Més clar... aigua!

Publicat originalment a l'Ara Balears (03.VIII-2016)

dimecres, 3 d’agost del 2016

Recuperació econòmica, guardiola de les pensions, i despossessió

Per més que donem com a certa la recuperació econòmica en el conjunt del Regne d'Espanya, i a les Illes Balears en particular, convé no oblidar, d'una banda, que tal recuperació és de tan poca solidesa que, per exemple, els serveis tècnics de l'OCDE no s'estan d'advertir que Espanya pot caure,  més d'hora que tard, en una nova recessió. Cal recordar  que, a principis d'aquest mes de juliol, el director d'Assumptes Socials, Ocupació i Treball del "Club de països rics" que és l'OCDE, Stefano Scarpetta, en presentar el seu darrer informe, va advertir que: "Una recuperació total d'ocupació segueix estant certament lluny [a Espanya, Grècia i Irlanda] i existeix el risc que no s'aconsegueixi abans que es produeixi una nova recessió".

D'altra banda, no convé perdre de vista els efectes que les polítiques de devaluació salarial han provocat sobre el factor treball. Amb la reforma laboral de 2012, el govern del PP ha aconseguit revolucionar el mercat laboral amb, entre altres coses: el debilitament de la negociació col·lectiva; la baixada nominal dels salaris i del seu pes en la renda nacional i regional; la consideració de contractes fixos a aquells que permeten acomiadar gratis i sense cap justificació durant el primer any de contractació; el gran creixement dels contractes de molt curta durada (els de menys d'una setmana de durada s'han duplicat, i els d'un dia han crescut un 102%); o la promoció d'una concepció d'emprenedoria, que oculta molts falsos autònoms o autònoms forçats. En definitiva, en el conjunt del Regne d'Espanya i de les Illes Balears, la pobresa laboral mai no havia estat una realitat tan present. L'existència creixent de treballadors i treballadores pobres està sobradament constatada amb les dades de l'Enquesta de Condicions de Vida de l'INE, i amb les que proporciona l'Agència Tributària en matèria de salaris percebuts per la població assalariada. Aquesta és la part més dramàtica de la devaluació salarial derivada de les polítiques neoliberals sense complexos, que afecta el conjunt de la població assalariada que encara són majoria entre les denominades les classes mitjanes i mitges baixes. En aquest sentit, parin esment a la dada recentment coneguda: L'ingrés mitjà a la Seguretat Social per persona cotitzant se situava en uns 5.600 euros anuals en 2012, i en aquest 2016 amb prou feines s'apropa a 5.400 euros.

En aquest context s'ha conegut el saqueig per part del govern de Rajoy al Fons de Reserva de la Seguretat Social. Aquest fons, conegut com "la guardiola de les pensions", s'alimenta de l' estalvi generat en moments de superàvit perquè pugui operar quan hi hagi dèficit. Però no qualsevol dèficit, sinó el que provoquen l'envelliment de la població, que farà créixer cada pic més la despesa, i les futures crisis d'ocupació, que faran que els ingressos disminueixin. En cap cas aquesta guardiola de pensions va ser creada per atendre dèficits de mala gestió o de biaixos ideològics a favor dels rics i molt rics. Curt i ras: si el Fons de Reserva de la Seguretat Social ha passat de 70.000 milions d'euros en 2011, a 33.000 milions a finals del 2015, i, en el moment d'escriure aquestes línies, s'ha tornat a utilitzar per pagar la nòmina sencera de les pensions de juliol i de la paga extra d'estiu, no és per causa d'una situació demogràfica crítica sobrevinguda (allò que Hans Magnus denomina "la bulímia demogràfica"), o per una agudització de la crisi d'ocupació, ans al contrari, és conseqüència del sostenella i no enmendalla en la política de devaluació salarial i de precarització laboral que, si no és revertida aviat, pot provocar que la Seguretat Social registri a finals de 2016 un dèficit rècord que pot rondar els 18.000 milions.

Davant aquesta situació, el secretari d'Estat de la Seguretat Social, Tomás Burgos, no s'està d'afirmar que: "O s'usa el Fons de Reserva o es retallen les pensions" (Premsa de 12-07-2016). És, sens dubte, una estupidesa dels que s'apunten sempre a la celebèrrima TINA (There is no alternative) de M. Thatcher. És evident que hi ha una altra alternativa que implica augmentar els ingressos de la Seguretat Social. Com? Un possible paquet de mesures urgents podria ser: Reforçar la negociació col·lectiva perquè els salaris creixin, augmentar el Salari Mínim conforme a la Carta Social Europea, finançar amb els impostos algunes prestacions (pensions de viduïtat, orfandat, i a favor de familiars), destopar la cotització màxima i, molt important, racionalitzar -eliminant-ne la majoria- els regals a l'empresariat a càrrec de la viabilitat de les pensions públiques, és a dir, de les bonificacions i les "tarifes planes" a la contractació.


Precisament una d'aquestes bonificacions que hauria de desaparèixer és la que gaudeixen els empresaris turístics que contractin o mantinguin la relació laboral a Fixos Discontinus que perllonguin la temporada. La qüestió és si l'empresariat turístic en general, i l'illenc en particular, després d'unes temporades turistes excel·lents per als seus comptes de resultats, necessiten aquest regal de la Seguretat Social en l'actual conjuntura d'inestabilitat financera de les pensions públiques, i de, gairebé, immillorables beneficis empresarials. Mantenir ara la situació de bonificacions de les quotes a la Seguretat Social a les empreses turístiques no és, a parer meu,  una altra cosa que aprofundir en les polítiques definides per David Harvey com d'acumulació per despossessió. En aquest cas, desposseïdores del fons de pensions, alhora que, seguint a Naomi Klein i la seva "Doctrina del xoc", creen la suficient commoció entre l'opinió pública no rica, per preparar una eventual privatització de les pensions. Un negoci rodó per als i les de sempre. Però el bon negoci per a la immensa majoria de la població és un altre: La millora de la qualitat de l'ocupació i uns salaris decents.

Publicat originalment a Diario de Mallorca ((02-VIII-2016)

Experiència Queli" i la indignitat del president del PP a Balears

"Experiència Queli" és un projecte escènic experimental de l'Escola Superior d'Art Dramàtic de les Illes Balears (ESADIB), dirigit per Pere Fullana, i interpretat per Vanessa Roman, Joana Maria Peralta, i Alba Flor. Aquestes tres estudiants de l' ESADIB interpreten històries de ficció de cambreres de pis de l'Hotel Molins (Cala Sant Vicenç-Pollença). Ho fan a partir dels testimoniatges reals recollits en l'audiovisual que es projecta, i de les cambreres de pis que van explicant les seves històries en l'escenari. L'experiment escènic es completa amb el testimoniatge de dos sindicalistes de l'hostaleria de Mallorca, amb molta història a l'esquena, però àdhuc en actiu, i el meu, en el qual explic algunes batalletes, i m'atrevesc a improvisar algunes reflexions de futur. Finalitza amb, quasi res!, la lectura de paràgrafs de "Contra aquells que ens governen" de Lev Tolstoi per part d'un grup de cambreres de pisos.

"Experiència Queli" és, sens dubte, un més d'aquests "efectes col·laterals" que el moviment de "Les Kellys" està provocant. Em dóna la sensació que el procés de visibilització de la història de precarietat laboral d'aquesta professió és imparable, i que, més d'hora que tard, aconseguiran les seves reivindicacions. "Experiència Queli" és un excel·lent treball de recerca teatral, i, alhora, és una altra forma de presentar la lluita de "Les Kellys". La tarda-nit del dijous 28 de juliol, vam poder gaudir a l'ESADIB d'una representació que explica històries dures, sacrificades, nobles, i, sobretot, plenes de dignitat.

Aqueixa mateixa tarda, ens assabentarem d'una solemne indignitat: Les declaracions del president del PP de Balears, Miquel Vidal, en les que, entre altres coses, afirmà: "Una cambrera de pis cobra més que jo per dedicar les 24 hores al partit".

No sé si el president balear del PP, que té un sou entorn dels 80.000 € a l'any, és un poca vergonya rematat, o, com a dirigent regional del PP, és dels espècimens que viuen en una bombolla d'insensibilitat envers les persones víctimes de les polítiques de retallades de tota mena de drets per a les persones no riques, que han patit i pateixen encara ara les polítiques d'austericidi, de les que el PP n'és un gran defensor, i que provoquen pobresa laboral i social. Record que, fa uns anys, l'analista de qüestions internacionals Mariano Aguirre, oferia una molt encertada explicació d'aquests espècimens en afirmar que "ni una sola de les decisions vinculades amb "l'austeritat" que adopten els alts càrrecs polítics, econòmics i financers els afecten personalment o al seu entorn immediat. Com que no les sofreixen, les mesures "anticrisi" són un espectacle llunyà, que coneixen a través de les macro xifres, els mitjans periodístics, quan reben alguna pregunta incòmoda al Parlament, o en aquests breus moments en què els increpen quan surten d'un edifici o de la seva casa i caminen set passos fins al cotxe amb xofer. Si la protesta puja de to, es prenen mesures repressives...".

En qualsevol cas, llàstima que Miquel Vidal no vingués dijous de la setmana passada a veure l'obra "Experiència Queli". Per si de cas volgués descobrir aquest món de privacions, carències, malalties professionals no reconegudes, hores extraordinàries no cobrades, sous que no arriben a fi de mes... i d'una dignitat que vostè, ni de bon tros, té, la pot visualitzar clicant aquí.


Publicat originalment a dBalears (01-VIII-2016)

dilluns, 1 d’agost del 2016

EPA IIT 2016: La qualitat de l’ocupació

 "... la qualitat de l’ocupació ha deixat de ser un adjectiu, per convertir-se en el fet substantiu..."


L’Enquesta de Població Activa (EPA) corresponent al segon trimestre de 2016 s’ha d’analitzar amb cura. Una lectura precipitada de les dades de l’INE pot induir a errors d’anàlisi i, àdhuc pitjor, si se’n fa una anàlisi errònia, a aplicar decisions polítiques equivocades. Vegem-ne alguns exemples, tots referits a les Illes Balears.

Primer: la població ocupada és de 547.100 persones, és a dir, en termes interanuals, l’ocupació ha crescut un 4,06% (21.400 persones). En principi és un excel·lent resultat, ja que, d’acord amb la sèrie històrica de l’EPA, és la primera vegada que se superen els 547.000 treballadors en un segon trimestre. De fet, aquesta xifra ens indicaria que ja s’han recuperat els nivells d’ocupació previs a la crisi. Però -sempre hi ha un però-, cal tenir en compte que l’EPA considera que una persona està ocupada si té 16 anys o més i, durant la setmana en què és enquestada, ha treballat almenys una hora a canvi d’una retribució. Aquesta metodologia ha de tenir una especial consideració en un context de creixent temporalitat, perquè, no debades, l’EPA que analitzam ens informa que en el segon trimestre de 2016 la població assalariada amb contractes temporals és de 123.100 persones (el 28% del total), la xifra més alta dels últims vuit anys. Per trobar una xifra més elevada de persones assalariades temporalment hem de retrocedir fins al 2008 i el 2007, és a dir, fins als anys del boom de la construcció. En aquest temps -malgrat que s’estava creant la bombolla immobiliària, amb les conseqüències econòmiques, financeres i socials conegudes- la major part de la contractació temporal gaudia d’una certa estabilitat laboral que atorgava la durada del contracte per obra. Ara, el ‘contracte Kleenex’, d’usar i llençar, s’estén com una bassa d’oli. S’ha de tenir en compte que en els mesos d’abril, maig i juny, del total de contractes registrats a Balears, gairebé el 40% eren d’una durada igual o inferior a tres mesos. A més, teniu present que en el conjunt del regne d’Espanya la contractació per un dia ha crescut un 102% en els últims vuit anys, i la de menys d’una setmana s’ha duplicat. Les dades de casa nostra de ben segur que no són gaire diferents.

De tot plegat podem treure una primera conclusió: que l’EPA estimi un creixement de la població ocupada fins a recuperar els nivells d’ocupació previs a la crisi, no garanteix que hagi crescut el nombre de persones ocupades en condicions homologables a les que hi havia abans que s’iniciàs l’etapa de retallades de drets laborals i socials. El que creix és la precarietat i la pobresa laboral com a conseqüència del nul augment real dels salaris, i del fet que continuam instal·lats en les majors xifres de població ocupada a temps parcial de la història (70.800 persones en el segon trimestre de 2016) i en la xifra d’empresaris sense assalariats o treballadors independents més alta de les estimades per una EPA (67.500 persones). És a dir, a la precarietat de la temporalitat s’hi ha de sumar la parcialitat (especialment femenina, amb un 67%), i la dels falsos autònoms o ‘autònoms forçats’. Per acabar d’arrodonir-ho, anotam que no s’aprecien millores substancials en la taxa d’ocupació de població menor de 25 anys ni en la de dones, ja que la primera creix un modestíssim 0.5%, i la segona un 1.5%, en termes interanuals.

Segon: l’estimació de població aturada és de 81.900, cosa que representa un descens interanual de 21.600 persones (-20,9%) respecte al mateix trimestre de l’any anterior. De fet, la taxa d’atur estimada del 13,02% és la més baixa d’un segon trimestre des de 2008. Amb tot, estam molt lluny d’un atur sostenible amb una situació econòmica immillorable en turisme i una certa revifada en el sector de la construcció. Tanmateix, més enllà d’aquesta baixada -molt associada a la precarització estructural de la població ocupada- hauria de preocupar que la taxa d’atur juvenil, situada en el 38,14%, es resisteixi a baixar significativament. També ens hauria de preocupar que continuem tenint un alt percentatge d’atur de llarga i de molt llarga durada (un 13,3% de la població aturada cerca feina retribuïda des de fa més d’un any, i un 28,3% fa més de dos anys),que gairebé vint mil llars (el 4,45% del total) tenen tots els membres en edat, capacitat i voluntat de treballar en situació d’atur, o que un 79,69% de persones en atur no tenen cap prestació.

En definitiva, el que està en discussió és si el mercat laboral illenc és capaç de mantenir uns mínims de cohesió social. Per això, la qualitat de l’ocupació ha deixat de ser un adjectiu, per convertir-se en el fet substantiu si volem posar novament en marxa els anomenats ‘ascensors socials’. Més ocupació de mala qualitat suposa augmentar la capacitat d’un model de creixement de despossessió en allò que és bàsic per a la població no rica. Vegeu, en aquest sentit, l’Informe d’Economia núm. 11 del Seminari d’Economia Crítica TAIFA titulat, precisament, La desposesión de la vida cotidiana.


Publicat originalment a Ara Balears (31-VII-2016)