dimecres, 28 d’octubre del 2009

CONDOL, RÀBIA I ESPERANÇA

Foto: Espiral de sentiments...

Successos com el de l’esbucament de l’edifici d’habitatges del carrer Rodríguez Arias de Palma em provoquen tres sentiments: el primer és de condol. No crec que s’hagi d’explicar massa, però en qualsevol cas set vides perdudes en un accident evitable són males d’empassolar. El segon és de ràbia. No em puc avenir que això passi a una terra on el tsunami constructiu i especulatiu ha enriquit uns pocs i consumit territori a balquena i, encara ara, en plena crisi, la rehabilitació pareix ser una quimera. I el tercer sentiment és d’esperança en els serveis públics i de gestió pública. En el combat ideològic sembla que els neoliberals sempre tenen les de guanyar i, com hi ha neoliberals fins i tot a la files socialdemòcrates, tot pareix privatitzable. Però en circumstàncies dramàtiques com la que coment és quan es posa de manifest la poca raó que tenen. Algú s’imagina què hauria passat el vespre de l’esbucament sense uns serveis públics de bombers, de sanitaris, de seguretat...?
Aquests dies de l’accident i les seves repercussions ha coincidit amb les meves lectures del llibre Ensayos Completos de Natalia Ginzburg. Mentre rumiava aquests sentiments m’ha fascinat la manera de defensar la necessitat d’un subjecte polític que defensi de debò l’espai d’allò públic i de la igualtat d’oportunitats. Reflexió de plena actualitat sobre la política italiana i balear, tan farcides de corrupció i privatització.

EPA 3r TRIMESTRE: UN COMENTARI D’URGÈNCIA

Alguns hem vist algunes espurnes de millora en el mercat de treball. A uns altres no els ha agradat els resultats de l’EPA i s’han dedicat a maleir l’enquesta ignorant que és la principal operació estadística existent als països de l’OCDE i de la UE, destinada a conèixer el mercat laboral i que, tot i tenir limitacions, no en té més que qualsevol altra operació estadística ‑encara que sigui de registres. Fins i tot algú ha volgut veure que anam millorant o empitjorant segons el seu interès polític.

Jo som dels qui ha volgut veure algun lleuger símptoma de millora perquè en un context de pujada de la població activa, les tendències són de fre a la pujada de l’atur alhora que s’observa un menor ritme en la destrucció d’ocupació.

Mentre la població activa al conjunt d’Espanya creix en els últims dotze mesos un 0,21%, a les Illes Balears hi ha un augment del 2,97% i ja són 607.100 les persones que es troben en actiu. És cert que l’any passat hi havia un augment de població activa del 4,87%, però hem de tenir en compte que la duresa de la crisi ha provocat que molts d’estrangers surtin del mercat de treball i que molta gent jove perllongui la seva estada al sistema educatiu i que, per tant, no faci augmentar al mateix ritme que anys passats el gruix de la població activa. El que és aparentment contradictori és que en un context de crisi que ja dura mesos hi hagi més gent que vulgui treballar. L’explicació més provable és que els fenòmens de marxa lenta o ralentí (que afecten sobretot estrangers i joves) encara són menys importants que els de la incorporació de la dona com a resposta a la pèrdua del treball de l’home. No és casual que aquestes dades del l’EPA ens informin que durant el tercer trimestre a Balears ha hagut una disminució en termes interanuals de 10.600 persones inactives procedents de la classe d’inactivitat “treball de la llar”.

La disminució en el ritme de creixement de l’atur i de la destrucció d’ocupació és una bona notícia encara que era previsible. El nombre d’atur és tan gran que qualsevol augment percentual ha de ser per força més moderat que quan creixíem sobre una base quantitativa més petita. Tot i això, una població aturada de 90.000 persones en els tres mesos de més activitat econòmica és insuportable, per molt que la variació anual hagi anat del 121% de l’any passat al 63% d’enguany.

Especial interès té i tendrà en el futur analitzar les dades referides a la Població Ocupada, la qual en aquest tercer trimestre se situa en 517.100 persones amb una baixada anual del 3,22%, superior a la de l’any 2007 quan la pèrdua va ser del 0,52%. La desagregació de la pèrdua d’ocupació ens mostra realitats molt diferents a les de l’any 2008 que indiquen l’expulsió del mercat laboral dels més vulnerables, com ara les dones estrangeres no comunitàries, alhora que augmenta el treball parcial entre les dones espanyoles.
Amb les dades més reposades i amb les anàlisis complementàries, tornarem a parlar-ne, d’aquestes dades. Per canviar les coses, convé conèixer bé com estam.
Foto: Cartell per un carrer de Palma: La disminució del ritme de creixement de l’atur i la destrucció de llocs de feina, s’ explica per l’augment estacional de l’ocupació en el sector turístic i pels efectes del pla E.

divendres, 23 d’octubre del 2009

PER L’EUROPA SOCIAL, ATUREM BLAIR!

El projecte institucional de la Unió Europea s’està obrint camí amb moltes dificultats, però fa passes. El resultat del referèndum en segona volta d’Irlanda és d’aquestes notícies que donen legitimitat al procés de radicació del Tractat de Lisboa. Però, en la meva opinió, fa més Europa sentències com la del Tribunal de Justícia de les Comunitats (STJCE), de gener de 2009. Aquest pronunciament judicial europeu fa referència a l’anomenat Assumpte Shultz – Hoff i interpretava la Directiva de la UE 2003/88 que regula la normativa mínima en matèria de Salut i Seguretat Laboral, en relació a l’ordenació del temps de treball arreu d’Europa. Aquesta sentència ha fet variar la doctrina del Tribunal Superior espanyol, i ara si un treballador o una treballadora que ja té les vacances programades i abans de començar-les entra en una situació d’Incapacitat Temporal, tindrà dret a què l’empresa li concedeixi un altre període de vacances una vegada finalitzat el període de la incapacitat.

Però per a la construcció d’una Europa Social i Progressista abunden les males notícies: La dretanització (gir a la dreta) del Parlament Europeu sortint de les darreres eleccions europees fa perillar la victòria de la lluita social contra aquella Directiva sobre el temps de treball que permetia jornades laborals inhumanes. La impresentable presidència txeca i la ineficaç presidència sueca, per avançar en drets socials i en més democràcia o en la lluita contra el canvi climàtic i a favor de les energies renovables, en són alguns exemples, d’aquestes males notícies...

El cert és que mentre es mantenen les incerteses sobre què farà la República Txeca o què farem amb Turquia, que no atura d’incomplir els drets humans amb especial acarnissament en menysprear els drets sindicals, no s’avança en una resposta europea a la crisi de l’ocupació, i el que hauria de ser una transició suau del Tractat de Niça vers al Tractat de Lisboa pot convertir-se en un correfoc d’aquests que ara volen prohibir des de Brussel·les.

Amb tot, l’elecció del dirigent de la dreta Sr. José Manuel Durão Barroso com a president de la Comissió Europea és la pitjor notícia dels darrers temps. Si ara hi afegim la probable elecció de Tony Blair com a president del Consell Europeu, ja seria massa. Aturem-ho i aturem-lo!

FOTO: Mur de Berlín: Vint anys de la caiguda i... Europa està com està

dijous, 22 d’octubre del 2009

ALGUNES DADES QUANTITATIVES DEL MERCAT DE TREBALL BALEAR

Procuraré parlar de tant en tant de la situació del mercat de treball balear. Avanço que l’evolució de les dades dels darrers mesos són molt preocupants. Comento ara les dades quantitatives (en una altra ocasió parlarem de l’aspecte qualitatiu) referides al segon trimestre d’enguany: La taxa d’ocupació és del 54,65% i hi ha 486.100 ocupats. El descens en l’ocupació és del -7,48% (-39.300). La mitjana d’afiliats/des a la Seguretat Social ha estat de 448.757. Aquesta afiliació baixa en termes interanuals en un -7,55%. A totes les Illes es perd ocupació, excepte a Formentera. A Mallorca la població afiliada mitjana és de 364.137 i l’afiliació ha baixat en un any un -7,67%. A Menorca, amb 31.914 afiliats, la taxa de variació és de -8,76%. A Eivissa la taxa és de -7,53% i la mitjana d’afiliació ha estat de 48.397 persones. A Formentera, amb 3.105 afiliats, l’ocupació puja un 0,68%.

La destrucció d’ocupació afecta homes i dones, però més als primers. L’ocupació masculina és de 263.300. En un any l’ocupació masculina baixa en un -12,41% (-37.300). La taxa d’ocupació masculina és del 59,2%. En el cas de les dones, el volum d’ocupació és de 222.800, amb un descens anual de solament un -0,89% (-2.000). La taxa d’ocupació entre les dones és del 50,1%. Pel que fa a les dades d’afiliació, cal dir que s’observa una baixada en el nombre d’afiliats, tant homes com dones, i la pèrdua d’afiliació afecta per igual els treballadores i les treballadores del règim general com del règim d’autònoms.

L’ocupació balear es concentra en el sector serveis. Aquesta concentració és més intensa entre les dones que no pas entre els homes, els quals presenten una major diversificació sectorial. Entre les dones, serveis concentra el 94,33% de l’ocupació mentre que entre l’ocupació masculina el pes del sector serveis és del 62,32% i el de la construcció és del 24,42%.

En nombres absoluts les principals pèrdues d’ocupació es produeixen entre els homes de la construcció, que perden 18.600 ocupats, i els del sector serveis, que perden -17.000 llocs de feina. Sobre el total de la pèrdua d’ocupació masculina, la caiguda de la construcció explica el 47,33% de la destrucció de llocs de feina i la menor activitat en el sector serveis el 43,26%. La creació d’ocupació és poc significativa i destaca la pujada de l’ocupació en la branca de “Comerç a l’engròs i al detall, reparació de vehicles de motor i motocicletes; transport i emmagatzematge i hostaleria”, que puja amb +5.700 dones ocupades més. És una pro de la segmentació per gènere de determinades activitats econòmiques.

L’evolució de l’atur és la dada més negativa, i la població aturada és a les Illes de 107.800 persones, el que situa la taxa d’atur en el 18,15%. En un any l’atur creix en un 124,21% (+59.700). El fort creixement de l’atur s’explica sobretot per la pèrdua d’ocupació, encara que també l’augment de població activa explica part del creixement. En el cas de l’atur enregistrat, la mitjana trimestral situa l’atur en 67.632 persones. Al segon trimestre la pujada anual és del 77,04% (+29.431). Aquesta evolució de les taxes de variació interanual indica que s’accentua de manera molt acusada l’atur. A Mallorca, amb 54.417 aturats, l’atur puja un 79,38% (+24.081); a Menorca, amb 4.978, l’increment és del 68,99% (+2.032); a Eivissa els aturats són 7.882 i l’augment ha estat del 67,82% (+3.185); i a Formentera amb 355 aturats, l’atur puja un 59,43% (+132). La majoria de l’atur, és a dir, el 95%, s’explicaria per la destrucció d’ocupació.

Les dades relatives a cada un dels sectors ens mostren un creixement molt elevat en el cas dels treballadors sense ocupació anterior, que veuen augmentar el nombre d’aturats en un 122,03%. La construcció i la indústria presenten també creixements interanuals superiors al 100%. En el cas dels serveis, la pujada és també molt elevada ja que se situa en un 64%. Però el més preocupant és la durada de la situació d’atur, que és una de les variables que més es correlacionen amb una major o menor possibilitat de trobar ocupació. En aquest sentit, i segons l’EPA, el 15,68% dels aturats que no han trobat feina fa menys de 3 mesos que estan a l’atur. El percentatge s’eleva al 46,01% si es tracta de menys de 6 mesos d’atur. L’atur de llarga durada, és a dir, d’un any a menys de dos anys, representa segons l’EPA el 13,27%. En el cas de l’atur de molt llarga durada, de dos anys o més, el percentatge és del 3,8%. L’atur de llarga durada és en el període que ens ocupa de 18.400 persones, la majoria de les quals, 14.300, fa menys de dos anys que està a l’atur i la resta, 4.100, dos anys o més.

Finalment, s’ha d’anotar que l’explotació dels registres de l’atur que ens proporciona el SOIB per als mesos del segon trimestre ens mostra que, amb valors mitjans, la proporció d’atur de llarga durada és, amb 10.141 registres, del 15%. Pel que fa a l’evolució interanual, el percentatge de creixement de l’atur de llarga durada és de +48,56% (+3.315).

En aquest panorama, cal demanar-se si les polítiques econòmiques i laborals que s’estan implementant són les més adequades per fer que les persones siguin, de debò, el més important. Ho anirem comentant.

dilluns, 19 d’octubre del 2009

CONTRACTE D’APRENENTATGE

Justificació d’aquest bloc
La paraula contracte té un significat molt clar en el món del treball. El té també en qualsevol disciplina del Dret, i qui més qui manco ha signat un contracte de treball, de lloguer, mercantil...; hi ha qui, per estrany que em sembli, signen contractes matrimonials. En aquest bloc, l’empraré en la seva accepció de contracte social, és a dir, l’acord entre els individus o entre aquests i la comunitat que hom suposa generalment implícit com a base de l’organització social, segons el diccionari. Intentaré compartir reflexions sobre el paper clau del factor treball en qualsevol procés de canvi. És obvi que la gran mentida del fi de la història era —a més a més— la coartada per al lladronici del poder financer que ha provocat la crisi actual. Sí, som dels convençuts que la sortida de la situació actual només serà possible amb la revalorització dels valors fundacionals de les organitzacions obreres.

Esper comentar amb vosaltres qüestions relacionades principalment amb el món del treball, però també d’altres curolles meves, com ara el turisme i el territori. De Treball, Turisme i Territori n’hi ha molt per parlar arreu del món i, naturalment, a les Illes Balears. Intentaré ser suficientment provocador de debats, i per fer-ho tendré present que “... disentir es uno de los dos derechos que le faltan a la Declaración de Derechos Humanos. El otro es el derecho a la herejía, com diu Saramago.

Escriure de tant en tant, compartir amb vosaltres idees, discrepàncies i coincidències, serà per mi un plaer i alhora un aprenentatge. No obstant això, vull que quedi clar que, en la meva opinió, no hi ha aprenentatge sense esforç. Sigueu, per tant, indulgents amb les ficades de pota d’aquest aprenent que s’esforça a aprendre.

FOTO: Posta de sol a Nord Cap, un lloc excel·lent per començar qualsevol camí.