dimecres, 26 de novembre de 2014

Desigualtat 2.0



La Fundació Gadeso acaba de publicar el número 41 de TEMES SOCIOECONÒMICS amb el títol: “Cal evitar qualsevol agreujament de la bretxa digital entre la ciutadania”. En aquesta ocasió a la publicació digital que podeu consultar a www.gadeo.org es dóna una ullada a la situació de l’ús que fan de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) les persones de 16 a 74 anys a les Illes Balears. Val a dir que en anteriors ocasions s’ha analitzat aquest assumpte als àmbits empresarials i dels habitatges illencs, i que la font de dades és l’enquesta publicada el 2 de setembre d’enguany sobre equipament i ús de les TIC que elabora l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
Tot i que la informació que proporciona l’ esmentada enquesta és de gran quantitat i qualitat, hem fet una tria del que ens ha semblat més significatiu referit a 2014 i, alhora, hem anunciat el compromís de desenvolupar-ho amb més cura en pròximes entregues de Temes Socioeconòmics Gadeso. La tria és aquesta: 1.- Un total de 851.747 persones de les Illes Balears han fet ús de les TIC en el període analitzat. 2.- Un 95,5% ha fet ús del telèfon mòbil en els últims 3 mesos, i alguna vegada un 84% ha utilitzat l’ordinador i un 83,4% Internet. 3.- De les persones que han fet ús de l’ordinador, la majoria l’utilitza amb freqüència (el 90,1% en el darrer mes). 4.- La majoria de les persones que han fet ús d’Internet ho fan gairebé diàriament (el 79,8%). 5.- Un gran nombre de persones de 10 a 15 anys fan ús de TIC: 62.983 de l’ordinador, 62.498 d’Internet i 39.281 del telèfon mòbil. 6.- Un 84,5% de les persones de 10 a 15 anys fan ús d’Internet des del seu habitatge i un 75,5% des del centre d’estudi. I 7.- Els productes o serveis més comprats per Internet són els serveis per a viatges (bitllets de transport públic, lloguer de cotxes, etc.) i d’allotjaments de vacances (hotel, apartament, etc.)
Però, més enllà de les dades, volem alertar sobre la necessitat de parar molta atenció a les bretxes que l’ús de les TIC pot provocar a societats que han substituït l’horitzó de la cohesió social per un de competitivitat a qualsevol preu, encara que sigui amb un elevat grau d’exclusió. En aquest sentit, no és estrany que cada pic es parli més de “pobresa tecnològica” per definir les dificultats econòmiques per accedir a les TIC, o de “l’exclusió tecnològica” que provoca la falta de coneixements i habilitats d’alguns grups de persones per manejar els dispositius TIC. Un tema importantíssim és que aquesta exclusió dificulta a molta gent assolir el grau oportú d’ ocupabilitat (formació, habilitats, experiència, capacitat de cerca de treball mitjançant TIC, etc.) per poder afrontar els nous requeriments del mercat de treball amb possibilitats d’èxit. També cal fer referència a una possible bretxa digital en el consum, ja que determinats productes i serveis són més barats o de distribució exclusiva en el comerç electrònic.
Però, sens dubte, el perill més gran i transcendent de bretxa digital és la que es pot produir en matèria de participació política. Estic convençut que és gairebé impossible que la democràcia representativa incorpori trets de democràcia participativa al marge de l’ús de les TIC. Però això, a parer meu, no està garantit sense una adequada intervenció dels poders públics a favor d’una radical igualtat en l’ús d’aquestes tecnologies. Malauradament alguna iniciativa de la UE en aquesta direcció ha quedat en un no res a causa de les polítiques d’austeritat compulsiva.
En definitiva, si es prenen en consideració les paraules de Daron Acemoglu, el coautor del molt recomanable llibre “¿Por qué fracasan las Naciones?: Orígenes del poder, pobreza y la prosperidad”, quan diu “Crec que molt poques persones negarien que la tecnologia ha jugat un paper molt important en el creixement de la desigualtat”, no sembla agosarat afirmar que el que és segur és que cal treballar per evitar qualsevol agreujament de la bretxa digital en els àmbits socials, laborals, generacionals, de gènere, de consum i de participació política.

dimarts, 25 de novembre de 2014

Perquè aniré a la manifestació d’avui


La violència contra les dones és una brutal violació dels drets humans, i no em dóna la gana d'acostumar-me a conviure amb aquesta violència estructural, ni aquí ni arreu (Segons ONU Dones, cada 15 segons, en algun lloc del món, una dona és agredida). Per això, amb motiu del Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència Contra les Dones, sortiré al carrer a protestar per l'estat actual de la situació de violència masclista. Per que, amb les dades a la mà, hem de concloure que no es fa tot el que s'hauria de fer en prevenció, protecció, càstig i repudi social d'aquesta infame violència de gènere.


Les dades oficials donen calfreds: 1.- Segons el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, fins al dia 24 de novembre 45 dones han estat assassinades (tres a Balears); d'elles només 14 havien denunciat i 3 tenien mesures de protecció en vigor. 2.- Amb dades de l'INE, es pot afirmar que en 2013 hi va haver 27.122 dones víctimes de violència de gènere amb ordre de protecció o amb mesures cautelars, inscrites en el Registre del Ministeri de Justícia (844 a Balears). I 3.- Segons dades del Consell General del Poder Judicial, en 2013 es van presentar 124.894 denúncies i es van produir 15.300 renúncies a continuar amb el procediment, la qual cosa suposa el 12,25% en relació amb les denúncies presentades (a Balears es van presentar 4.372 denuncies i es van produir 576 renuncies, la qual cosa suposa una ràtio d’un 13,17%). Així mateix, el nombre de sol·licituds d'ordre de protecció va ser de 32.831 però tan sol 19.349 van ser estimades; és a dir, es van denegar el 41,1% (a Balears es van sol·licitar 707, i van ser estimades 514, és a dir, es van denegar un 27%). Per què?


I tanmateix em falten tres dades: 1.- Tenint en compte que la violència masclista és la més extrema expressió de la desigualtat de gènere, avancem o no en educació en igualtat? Quins efectes tindrà l'eliminació de l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania? 2.- Com molt bé escriu en aquest article Soledad Murillo (que va ser secretària general de Polítiques d'Igualtat al Govern d'Espanya, entre 2004 i 2008) “No n'hi ha prou amb condemnar les agressions”. És per això que em falta la dada oficial de quines són les retallades aplicades als pressupostos de les diferents administracions públiques destinats a combatre de forma integral la violència masclista. 3.- Noto a faltar una explicació oficial i sustentada en dades científiques del perquè aquest tema preocupa tan poc als ciutadans i ciutadanes, segons les dades dels Baròmetres del CIS. Serà per això que, en aquests tres anys de Rajoy a la Presidència del Govern no s'ha referit en cap ocasió a aquest assumpte, ni tan sols per a condemnar algun dels assassinats?

Tinguin per segur que l'austeritat sense pietat mata en general, i també a les dones assassinades a mans de les seves parelles. El “benestaricidi” és la conseqüència d’aquesta austeritat, és a dir, un procés que condueix a la mort del Benestar. Per tant, és un procés que va eliminant seguretats i relaxant proteccions a les víctimes de la violència masclista, que fa desaparèixer de les administracions públiques la seva obligació d'impulsar una ètica democràtica basada en la igualtat i, alhora, de fer saber a les víctimes que l'Estat Social i de Dret està amb elles, i els fa costat per protegir-les, i que no els fallarà en la batalla per acabar amb aquesta xacra.


Per això avui, un 25 de novembre més, em manifestaré. A Palma la cita és a les 20 hores a la Plaça Espanya (més concretament a  la Plaça Porta Pintada) anant fins Plaça Santa Eulàlia.


Publicat originalment a www.elperiscopi.com


dilluns, 24 de novembre de 2014

Pedro Sánchez: Un poc de rigor, per favor!



Ahir llegia amb cert interès l'entrevista al secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, que va publicar El País. Sóc dels que pensen que cal parar certa atenció per si la socialdemocràcia diu alguna cosa interessant. M'interessa -amb bastant escepticisme, dit sigui de pas- observar en quina mesura planteja alguna idea-proposada que trenqui amb la “gran coalició” de l'austeritat immisericordiosa i el conseqüent “benestaricidi” (un procés que condueix a la mort del Benestar). En aquesta direcció poca cosa nova en la citada entrevista. Més aviat al contrari. En una de les respostes el secretari general del socialisme espanyol afirma: “Han proposat [Podemos] una renda bàsica universal i no hi estem d'acord des de cap punt de vista. Primer, perquè és impossible. Aquesta universalitat costaria 160.000 milions d'euros. D'on trauran aquests diners? A més, no és justa en absolut. En aquest cas la universalitat no hi cap. Nosaltres proposem l'extensió de la renda d'inserció social que garanteix la justícia social i el sosteniment dels comptes públics.


Pel que sembla no s'ha assabentat en absolut de què va la proposta de Renda Bàsica. Aquest ingrés monetari incondicional a tota la població és perfectament possible amb una política fiscal adequada. Una fiscalitat autènticament distributiva de la riquesa generada, i amb un frau fiscal que tendencialment s'aproximi al zero. La implantació d'una Renda Bàsica com la que es defensa des de la Xarxa Renda Bàsica, no costaria 160.000 milions d'euros. En fer aquesta afirmació, Pedro Sánchez oblida intencionadament o per desconeixement (triïn vostès que és pitjor) que la Renda Bàsica estalviaria els milions d'euros de les partides de subsidis monetaris condicionats (i per a la gestió dels mateixos) que serien innecessaris amb una RB. El màxim dirigent del PSOE sosté que la RB no és justa. Aquesta afirmació és una gran equivocació sustentada únicament sobre prejudicis. Els estudis seriosos que s'han fet sobre la viabilitat econòmica de la RB, a més de verificar la hipòtesi de viabilitat, posen de manifest que els qui perden són la selecta minoria de la gent molt rica i que guanya la immensa majoria.


Em sembla respectable que Pedro Sánchez sigui un contrari més de la RB des del seu punt de vista polític-ideològic (em molesta que coincideixi força amb els arguments dels neoliberals, però que hi farem?). Però per favor, un poc rigor. No intenti embolicar la seva oposició a la RB en suposades impossibilitats de finançament o, fins i tot, en no demostrats efectes d’injustícia que la seva implantació provocaria. Les seves paraules en l'entrevista dominical l'única cosa que posa de manifest és que Pedro Sánchez coneix d'oïdes la proposta de RB i que, pel que sembla, garantir de debò l'existència material de tota la població no és una de les seves prioritats.


Estaria bé, doncs, que el màxim dirigent de la socialdemocràcia espanyola estigués una mica atent al XIV simposi de la RB que se celebrarà a Fuenlabrada dissabte que ve 29 de novembre. Allí hi haurà acadèmics i economistes del PSOE, IU, ICV, Podem, etc. i potser, tot plegat, sigui possible que Pedro Sánchez entengui millor la viabilitat empírica de la RB, entengui alguna cosa del significat del que es diu la “ trampa de la pobresa” que provoca la panòplia de subsidis condicionats.


Mentrestant, Pedro Sánchez feria be en recordar: que “totes aquestes premisses inqüestionables sotmeses a un examen més atent, resultaran no ser més que els diversos aspectes del statu quo (de les coses tal com estan no com haurien d’estar)” (Zygmunt Bauman. “¿La riquesa d'uns pocs ens beneficia a tots?”)  És bo d’entendre, veritat?



Publicat originalment a www.elperiscipio.com  (24-XI-2014) 

dimecres, 19 de novembre de 2014

Acabar amb “l'apartheid de la prosperitat” defensant el territori

Els supòs informades i informats de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que el GOB i el GEN han impulsat per a la protecció del territori i a la qual ja em vaig referir en una altra ocasió des d'aquest mateix espai. Avui fa exactament una setmana que gairebé un centenar de ciutadans i ciutadanes vam prometre davant la Taula del Parlament de les Illes Balears com a fedataris de dita ILP. Tenim, per dir-ho d'alguna manera, que donar fe de l'autenticitat de les signatures i dades recollides. Esper estar a l'altura de la responsabilitat.


Però sobretot voldria estar a l'altura d'explicar algunes raons de fons d'una iniciativa de la societat civil illenca que, en paraules del GOB es presenta “com a resposta ciutadana a l'estratègia perversa impulsada en aquesta legislatura que augmenta els beneficis d'uns pocs i poderosos en detriment del territori, el medi ambient i el benestar social i que sotmet l'interès general als interessos econòmics i particulars”. Jo hi afegiria que el contingut d'aquesta llei per a la defensa del territori és una proposta per canviar el model de creixement acabant amb “l'apartheid de la prosperitat”.


La proposta (de la qual tenen tota la informació a aquesta web) ho és per a protegir el sol rústic, millorar la protecció dels espais naturals, aturar els grans projectes especulatius, frenar els grans projectes viaris, apostar per una nova relació amb la mar, assegurar una bona gestió de l'aigua, modificar la gestió de residus i fomentar les energies renovables i l'autoconsum. Una proposta antieconòmica? Tot el contrari. És una proposta molt assenyada per garantir el futur econòmic amb uns estàndards decents de cohesió social.


Si es donés el cas que no em creuen i no estan convençuts de signar la ILP, em permet recomanar-los la lectura d'un gran llibre. D'ecologia? Idò no, d'història econòmica. El del catedràtic d'història i institucions econòmiques de la Universitat Autònoma de Barcelona,Jordi Maluquer de Montes, titulat “La economía española en perspectiva histórica”. Desprès de fer un repàs dels principal trets de la historia econòmica del Regne d'Espanya en el segles XVIII al XXI, acaba explicant la imperiosa necessitat d'un altre model econòmic “que se imponga el abandono del capitalismo del despilfarro y el derroche de recursos colectivos en acciones que solo reditúan beneficios a muy corto plazo y votos a los políticos y que se defina por el imperio de la racionalidad, la creatividad y la búsqueda de la excelencia. Para ello hará falta, seguramente, cambiar las prioridades y los incentivos no sólo a las clases dirigentes sino a la sociedad entera. Una verdadera refundación de mentalidades e instituciones.


D'això es tracta:  Cal protegir el territori, signatura a signatura, mobilització rere mobilització,  fins que refonguem mentalitats i institucions.


Publicat originalment a El Periscopi ( 18-XI-2014)

dilluns, 17 de novembre de 2014

Diari d’un candidat testimonial (i VII) Malgrat el desassossec...


Per motius que no vénen a cas, ara m’adon que en obrir el meu compte de Twitter (@borrasensenyat) em vaig presentar dient: “M’agrada conèixer món, però no viuria en un altre lloc que no fos Mallorca. El meu esquerranisme no és un “pecat de joventut”. Va ser una improvisació encertada. Avui m’agradaria ser a un altre lloc. A una estimada ciutat pròxima però molt diferent de Palma. M’agradaria ser a Lisboa i conèixer algun altre  lloc  de "l'altra banda del tajo"  i assaborir els “Dias do desassossego”.

Malauradament la manca d'assossec, de calma, quietud, tranquil·litat... de l'endemà de conèixer els resultats de les primàries de MÉS per Mallorca i de MÉS per Palma, té a veure amb la lectura de la premsa d’avui. Aquesta malaltissa patològica del personalisme pot ser letal per a el  projecte. Una de les gràcies de MÉS per Mallorca és la capacitat de mestissatge de cultures ideològiques, i de fer confluir procedències polítiques diferents. En definitiva, MÉS, agradi o no, ja no és una coalició de partits i algunes persones independents. És un instrument polític que vola sol i que solament està “al servei d’aquest poble”.

Causa desassossec pensar que aquests infantilismes malaltissos puguin restar un gram de l'impuls al canvi que han significat aquestes primàries obertes. Vull pensar que a MÉS per Mallorca no hi sobra ningú, ans al contrari. Vull pensar, però, que hi sobren algunes formes i actituds.

Pel que fa als resultats d’aquest candidat testimonial, només dir una cosa: Mil gràcies, m’honora estar a la papereta que convertirà a Antoni Noguera en batle de Palma.

Tenia pensat acabar el “Diari d’un candidat testimonial” afirmant que ja és ben hora de tornar a les sendes que marcà Emili Darder. Malgrat el desassossec que em provoquen les pixades fora de test d’alguns, no m’estaré de dir-ho de la millor manera possible. Amb paraules de Kavafis en adaptació de Lluís Llach sobre una versió catalana de Carles Riba:

Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.”

dissabte, 15 de novembre de 2014

Diari d’un candidat testimonial (VI) Dir revolució és a dir democràcia



Escric aquesta penúltima entrada d'aquest “diari d'un candidat testimonial” quan encara s'està votant en les primàries de MÉS per Mallorca i de MÉS per Palma. Per tant el que diré no té res a veure amb possibles resultats.

Aquest matí quan he anat a Flassaders a votar, el que he vist  m’ha omplert d’orgull i emoció. Orgull de les coses ben fetes, i de la gent que ha fet que això funcionés tan ben com ha funcionat (enhorabona a la comissió de primàries!). Emoció de veure a tanta gent participar. Després m’he seguit emocionant en veure alguna piulada i alguna foto al Facebook.

Jo, que en més d'una ocasió he manifestat el meu escepticisme amb els procediments de primàries (“tancades” o “obertes”), hauré de revisar aquesta opinió. I a més, revisant-la d'arrel: Radicalment sí a les primàries obertes però democratitzant-les al màxim.

En aquesta direcció segur que hi haurà algunes coses a millorar: Període d'inscripció en el cens, control democràtic del mateix, campanya electoral, garantir un major i millor coneixement dels candidats i de les candidates, més debats… Pot ser es poden utilitzar més les TIC (especialment Internet) per a aquestes qüestions. En qualsevol cas cal deixar aclarit per sempre que no es poden canviar les coses amb unes formes d'organització i horitzontalitat creades per a altres conjuntures (Marga Padilla).


Dir revolució (canvi del statu quo) és a dir democràcia. Dit altrament, és rescatar a la democràcia del segrest neoliberal i que puguem decidir-ho tot. Aquesta és, a parer meu, la qüestió.

divendres, 14 de novembre de 2014

Desprotecció vs. resiliència econòmica i social


S'ha parlat i escrit molt de la darrera Enquesta de Població Activa (EPA), la qual cosa em sembla lògica donat que són unes dades que fan referència als mesos (juliol, agost i setembre) de plena temporada turística. Gairebé arreu d´Espanya, aquest és un període en el qual augmenta la població activa (fonamentalment, encara que no exclusivament, perquè en haver-hi més possibilitats de trobar feina en els sectors del turisme, creix el nombre de persones que cerquen una ocupació, encara que sigui temporal i precària). També són mesos en els que baixa la població inactiva, per exemple, entre el col·lectiu de les persones que ho són perquè estudien. En el cas de Balears aquestes constants s´accentuen en coherència amb una economia extraordinàriament especialitzada en el turisme de sol i platja. En poques paraules: aquest trimestre és el súmmum de la capacitat econòmica illenca i per això és tan important analitzar totes les variables del mercat laboral en els mesos centrals de l´estiu. A la Fundació Gadeso hem fet la nostra anàlisi i la principal conclusió es pot resumir en la següent frase: "L´ocupació estiuenca de 2014: una flor que, en cohesió social, no ha fet estiu". No debades aquest és el títol del número 41 de Temes socioeconòmics (disponible a www.gadeso.org ).

No perdré massa temps en explicar que una estimació de 101.000 persones aturades en ple estiu és una de les més importants debilitats del nostre model econòmic. Alguna cosa no acaba de funcionar bé si en el millor trimestre de l´any tenim una taxa total d´atur del 15,94%, i una del juvenil del 38,85%! Aquesta taxa d´atur de les persones de menys de 25 anys „que registra un estirabot anual de més d´un 6%„ és, a parer meu, una de les dades més significatives i preocupants de l´EPA del tercer trimestre de 2014. Tampoc insistiré en les dades que confirmen la pèrdua de la capacitat inclusiva del mercat laboral illenc perquè, com molt bé ha explicat en aquestes mateixes pàgines el professor d´Economia del treball de la UIB Llorenç Pou: "Les dades objectives de l´EPA mostren que malgrat hi ha més gent treballant, ho fan en un menor nombre d´hores i amb major precarietat i explotació laboral" (Diario de Mallorca 28-10-2014).

I tanmateix, en allò que vull posar l´accent és en una informació que incorpora el Temes socioeconòmics Gadeso que coment, però de la que en general se´n parla massa poc: la manca de protecció de la desocupació en què es troba una gran part de la població en atur: la taxa total de protecció (el percentatge estimat de persones aturades que cobren alguna prestació) a Balears és del 19,5% i en un any ha baixat un 6,7%. El col·lectiu més afectat per aquesta baixada de la protecció és el de la població aturada major de 45 anys. Tot i que mantenen una taxa de protecció superior a la de la població aturada en el seu conjunt, amb un 27,8%, les retallades realitzades al subsidi per a majors de 45 anys han fet estralls i la taxa de protecció d´aquest col·lectiu baixa un 15,8%.

Aquesta és la informació que consider més rellevant de la darrera EPA per dues raons: per una banda, ens mostra un horitzó de major descohesió social i, per un altre costat, no millora el funcionament inclusiu del mercat laboral. En aquest sentit pot ser interessant recordar que l´informe sobre desenvolupament humà 2014 (PNUD-ONU) afirma que "la prestació per desocupació millora el funcionament dels mercats laborals en fer possible que les persones aturades triïn els treballs que millor s´ajustin a les seves aptituds i experiència en comptes de forçar-los a acceptar el primer treball que aparegui."
Tot plegat, em sembla mentida que aquesta progressiva desprotecció de la població aturada no tingui una major atenció, si més no perquè, com afirma el document de l´ ONU abans esmentat: "Una bona protecció social universal no solament millora la resiliència individual, sinó que també pot reforçar la resiliència de l’economia en el seu conjunt".

Publicat originalment a Diario de Malloprca ( 14-XI-2014)

Foto. Rafel Borràs (agost 2014). Segells  xinesos. Museu de Xangai

dimecres, 12 de novembre de 2014

Diari d’un candidat testimonial (V): Uf, això sona fatal!

Ahir a la nit, després d’una tarda intensa (promesa de fedatari per a la  ILP impulsada pel GOB, assistència a la presentació de l'Informe de Càritas i esbossar l’article matiner de El Periscopi), vaig fer la darrera piulada del dia: “Uffff, això sona malament”

Em referia a aquesta informació de l’Ara Balears: “Més de 200 immigrants s'han registrat per votar a les primàries de MÉS”. El titular m’alegrava el vespre. Segur que molta gent de MÉS per Mallorca celebra que molts i molts nouvinguts/des participin activament en política i ho facin amb MÉS. No crec que ningú s’alegrin més que jo d’aquesta capacitat d’integradora de MÉS.

Però la qüestió no és aquesta. Allò que sona fatal és aquest paràgraf de la informació: “El fet que s'hagin inscrit aquests 200 immigrants per votar a Palma pot tenir a veure, segons fonts de la coalició, amb la circumstància que un dels candidats a integrar la llista a l'Ajuntament de Palma sigui el conegut activista Madiop Diagne, president de l'Associació de Senegalesos de Mallorca”. Vull pensar que és cosa del periodista. En qualsevol cas el company citat ho hauria d’aclarir. Aquesta tarda és una bona ocasió per fer-ho.

I perquè crec que ho ha d’aclarir? Idò pel bon nom de Més per Mallorca i del prestigi del procés de primàries. Si realment s’han inscrit per votar un grup nombrós de membres d’una associació presidida per un candidat, aquest candidat ens ha d’explicar com casa això amb el Compromís ètic que ha signat. Que hem signat totes les persones que ens presentam (inclòs aquest candidat testimonial). Val a dir que una cosa és que els candidats i candidates no testimonials hagin fet campanya d’inscripció de votants entre els seus cercles d’afinitat, i una altra cosa és la que diu la informació de Quim Torres.

S’ha de recordar que el citat Codi Ètic s’ha signat “ per refermar el seu deure cap a la comunitat per damunt qualsevol interès partidista i/o personal.” I que en el punt 3 diu: “Els càrrecs electes i de confiança de MÉS per Mallorca exerciran les seves responsabilitats d'acord amb els continguts del programa electoral i al servei del conjunt de la ciutadania, sense obeir a interessos personals o sectorials, d'acord amb els principis que defensa MÉS per Mallorca. I encara més, en el punt 7 s’afirma: “Les persones escollides democràticament, tendran en consideració, de forma prioritària, els moviments socials i les demandes de la societat civil, des de la imparcialitat, reconeixent les seves aportacions, respectant escrupolosament la seva independència i sense fer-ne un ús partidista.


Els subratllats són meus, però esper i desitj que la preocupació per la nostra coherència sigui molt compartida.

dimarts, 11 de novembre de 2014

Documental de la Renda Bàsica




Un documental que ajuda a entendre la proposta

de Renda Bàsica

Falsos autónomos (La pel·lícula)

Imprescindible per entendre una part d'allò que passa en el mercat laboral i les falsedats sobre “emprenedoria”



dilluns, 10 de novembre de 2014

Diari d’un candidat testimonial (IV): Antoni Noguera de batle, mitja dotzena de zeros garantits



Observ que les primàries de MÉS per Mallorca s'animen força. A l'espera del cens definitiu, sembla que la mobilització en inscripcions per votar ha estat un èxit. Un símptoma del canvi que es produirà al maig de 2015.

L'animació també es nota a les xarxes socials. Algunes candidates i alguns candidats, fan públiques les seves preferències. Car hi ha dos candidats per encapçalar la llista, això té especial interès pel que fa a les primàries de Palma.

Aquest candidat testimonial (qui em vulgui votar que em voti per a suplent), no s'estarà de fer-ho: Deman el vot per a què Antoni Noguera encapçali la llista de MÉS per Palma (seguit de Neus Truyol)

Amb Antoni Noguera de batle –per molt malament que es trobi la caixa de Cort- tenim garantit que podrem avançar cap a mitja dotzena de zeros:

Zero pobresa. Zero provincialisme-“cutrerio". Zero corrupció. Zero incultura. Zero iniquitat. Zero destrucció de territori i de patrimoni.


Si a més a més hi ha recursos (o se’n recapten més dels que més en tenen i dels que ens empobreixen a base d' espoliar-nos) per fer coses ... Palma serà l’hòstia!

 

25 anys i un dia ... i un dia després del 9-N



El 25 aniversari de la caiguda del Mur de Berlín ha estat “universalment” celebrada. Malgrat  la caiguda d'un mur que empresona és motiu d'alegria,  a mi m'ha provocat una certa nostàlgia. Bé estan les celebracions però, malauradament, cal no oblidar que 25 anys després de la caiguda d'un, s'han aixecat molts altres murs. Els murs físics, com ara, la vergonyosa tanca de Melilla, els econòmics de les feridores desigualtats i la injustificable pobresa, murs de la guerra i de contenció de la llibertat dels pobles (no puc oblidar que el dia 9 de novembre de 1989, vaig conèixer la notícia quan assitia a una reunió amb uns representants del Frente Polisario), murs d'intolerància i xenofòbia (el darrer  Quaderns Gadeso en palesaven un de ben alt i a casa nostra),  els que s'aixequen contra la llibertat de les dones i de les persones amb orientació sexual no heterosexual, etc. etc.

Potser té raó Josep Ramoneda en afirmar que el mur de Berlín era per a no deixar sortir i els murs actuals del 9N són per impedir entrar. A tall d'exemple, els murs entorn dels paradisos fiscals són dels que impedeixen entrar a la societat civil per acabar amb tanta corrupció i tanta cara dura. Els murs aixecats amb el creixement ecològicament insostenible impediran entrat al planeta a les futures generacions...

Després de 25 anys de la caiguda del Mur de Berlín i tot el que succeí a l'Est d'Europa i l'URSS, he d'afirmar que ben caigut sigui la conquesta de llibertats formals, i visca la preciosa, alegre i culta ciutat de Berlín d'avui. Però no em puc estar de recordar allò que Manuel Vázquez Montalbán va escriure en aquell molt actual Pamflet des del planeta de los simios: “No se puede renunciar al sueño hacia delante. Nunca. Aun sabiendo que todo futuro será imperfecto”. Un futur que pens passa per un model econòmic amb pre-redistribució, decreixement intel·ligent, replantejament de la justícia social lligant-la a la llibertat material per a tothom i, per tant, amb la implantació de la Renda Bàsica. El futur implica acabar amb l'apartheid de la prosperitat (M.V.M.), i la conquesta del dret per ha tothom (també per als no rics) a decidir-ho tot.

En relació al dret a decidir, ahir a Catalunya es va donar un exemple envejable. Un dia després del 9-N català és escaient recordar les paraules de Vicent Andrés Estellés: “No podran res davant d'un poble unit, alegre i combatiu.” Però si no cau el mur de la segona restauració borbònica, el procés català no albira una conclusió fàcil. I tanmateix, diguin el que diguin, el 9-N deixà una petjada de procés constituent  i de ruptura irrefutable.


Publicat originalmnet a www.elperiscopi.com (10-XI-2014)

diumenge, 9 de novembre de 2014

9 Novembre 2014 (9-N)

Emocionat i amb enveja. Expectant amb el que passarà a partir de demà. Conscient del treball que ens queda per fer a Mallorca: Enhorabona poble de Catalunya.


Des que m'he despertat (després del segon cafè) no deixen de ressonar en el meu cervell aquest  vers de Vicent Andrés Estellés:

 “No et limites a contemplar
aquestes hores que ara vénen,
baixa al carrer i participa.
No podran res davant d’un poble
unit, alegre i combatiu.”
 No m'he pogut estar de deixar constància d'això en el meu blog ni d'il·lustrar l'entrada amb una foto de LA MONTSERRAT. Una escultura de Julio González que va ser present en el Pavelló Espanyol de l'Exposició Internacional de 1937 a París. Aquesta imatge d'una camperola catalana es pot contemplar avui al Stedelijk Museum d'Amsterdam. S’ha convertit és un símbol de l'antifeixisme mundial… I el poble de Catalunya avui vota... i, de ben segur, no s’aturarà en el seu camí cap a la plena  llibertat.

Foto R. Borràs (Stedelijk Museum, Absterdam ). “La Monserrat”  (1935-1937).  Obre de  Julio González. 

dissabte, 8 de novembre de 2014

25 anys sense Mur de Berlín



El 25 aniversari de la caiguda del Mur de Berlín -no ho negaré- m’ha produït una certa nostàlgica (“Cavallet quan eres jove...”). Em nego a llegir els reportatges periodístics que tant abunden aquests dies (i supòs que demà diumenge serà gros) . Per contra, se m’ha ocorregut rellegir el “Panfleto desde el planeta de los simios” (1995) de Manuel Vázquez Montalbán. Hi he trobat molts textos subratllats. En compatesc un: “¿Cómo es posible,... que vencido y desarmado el Ejercito Rojo de la URSS no se cumpla el precepto de que muerto el perro se acabó la rabia?

Una altra cosa que se m’ha ocorregut ha estat fotografiar, per il·lustrar aquesta entrada,  el meu trosset de mur. De l’autèntic (no d’aquests souvenirs que fan pensar que el Mur de Berlín era més gran que la Muralla Xina). Ara Berlín és una ciutat fantástica però... "temps eren temps”.

Ah!  Vázquez Montalbán reprodueix en el començament  del “Panfleto desde el planeta de los simios” el poema “Esperant els bàrbars” de K. Cavafis. En la versió catalana de Carles Riba,  el poema acaba així:

  
“Per què es buiden de pressa els carrers i les places
i tothom va tornant a casa molt pensívol?
És que s'ha fet de nit i els bàrbars no han vingut.
I uns homes arribats de la frontera
han dit com ja, de bàrbars, no se'n veuen enlloc.
¿I de nosaltres ara què serà sense bàrbars?
Aquesta gent alguna cosa bé resolia.”

 


dijous, 6 de novembre de 2014

Diari d’un candidat testimonial (III) Palma: Qüestió de sobiranisme?

 

Au idò, ja ho sabeu: Joan Josep Pasqual diu que es presenta a Palma per fer visible el sobiranisme de MÉS. Això és que el que diu la premsa “amiga”. Vet a saber què cony diu la que no ens estima gens ni mica...
 
En qualsevol cas, company Joan Josep, el sobiranisme de MÉS ho fem visible tots i totes els que prenem part de MÉS per Mallorca. Inclosos els que no es presenten a cap candidatura o ho fem de manera testimonial. Potser per això sempre ha estat ben present!

Per si de cas allò que es vol visibilitat és una priorització política entorn de la independència -el procés del Principat ens té a molts enlluernats-, aconsell llegir aquesta entrevista. El dirigent de l’esquerra basca, Arnaldo Otegui, no dóna “puntada sense fil”.  Crec que ve al cas remarcar  aquestes paraules:

Aunque para nosotros sea claro el objetivo final -un estado vasco formado por los siete territorios-, debemos tener en cuenta que tendremos que respetar los tres ámbitos de decisión: la Comunidad Autónoma Vasca (CAV), Navarra y el País Vasco del Norte. Por tanto, lo que debe establecerse en ese debate nacional y popular, entre otras cosas, es cuál es el medio más efectivo para llegar a la meta final, considerando las distintas correlaciones de fuerzas que hay en cada realidad jurídico-política. Y, repito, al ser tan importante ese debate, y tan profundas las decisiones que hay que tomar, no se puede realizar en los aparatos de los partidos. Antes bien, esas decisiones se deben tomar entre miles de independentistas, mediante un proceso participativo que debe realizarse a lo largo y ancho del País Vasco. De lo contrario, nos equivocaremos.” (Els subratllats són meus).

Darrerament, per raons que no vénen al cas, visit més Bilbao que Barcelona. Però el que tinc clar és que Palma necessita, de forma urgent,  recuperar el seu futur que serà ...

dimecres, 5 de novembre de 2014

Visca l’atur de llarga durada, la temporalitat i la desprotecció!





Ahir es publicaren les dades del nombre de persones inscrites com aturades registrades i de la mitjana d’afiliacions a la Seguretat Social del mes d’octubre de 2014. Com ja és habitual cada mes a les Illes Balears, el discurs oficial és que anam pel bon camí: Que la xifra de 75.513 persones oficialment inscrites en atur és una bona noticia perquè representa una baixada interanual del 8,45%, i que també ho és l’augment d’afiliacions a la Seguretat Social d’un 6,69% en relació al mes d’octubre de l’any passat. Tanmateix hem de tornar a insistir que les variacions de l’atur i l’ocupació les mesura l’EPA, i no aquests registres administratius que mesuren altres coses.


A tall d’exemple s’ha de dir que el mes d’octubre acabà amb d’un total de 106.004 persones inscrites com a demandants d’ocupació. La diferencia entre aquesta xifra i la d’atur registrat està en què, entre altres coses, la primera inclou les persones amb contracte de Fixos Discontinus en atur i la segona no, perquè no són oficialment persones aturades registrades. Val a dir que, com hi ha un intens procés de conversió de contractes de tot l’any en Fixos Discontinus (contractes d’uns mesos), aquesta pèrdua neta d’ocupació no es reflecteix en la dada d’atur registrat.


Un altre exemple: l’augment mitjà d’afiliacions a la Seguretat Social és de registres administratius i no de persones. Amb la proliferació de contractacions a temps parcial i temporals (el 88,14% del total de contractes registrats a Balears en els deu mesos de l’any), cada vegada és més freqüent que molta gent tingui diferents altes en un mateix mes i que, a sobre, siguin afiliacions per poques hores (hi ha abundats casos d’afiliacions per una hora a la setmana). Per tant, és plausible que aquest celebrat augment del 6,69% d’afiliacions amagui una pèrdua neta d’hores treballades. Si més no, aquesta és la tendència que ens indiquen les dades de l’ EPA, de la Comptabilitat Regional i de l'Agència Tributària.


Però, més amunt he dit que els registres administratius mesuren altres coses. Quines? Fonamentalment les següents: 1.- L’atur de llarga durada (més d’un any ininterromput sense cap oferta de feina ni cap participació en algun programa de Polítiques Actives d’Ocupació). 2.- El percentatge de persones inscrites com a demandats d’ocupació que perceben alguna prestació d’atur (parlo de demandes d’ocupació i no d’atur registrat perquè els Fixos Discontinus, tot i que no conten com persones aturades registrades, poden tenir prestació). I 3.- El grau de temporalitat i parcialitat en la contractació. Quins són els resultats del mes d’octubre en aquests temes que sí que estan més o manco ben mesurats pels registres administratius esmentats? L’atur de llarga durada representa el 33,3% sobre el total d’atur registrar (fa no fa, igual que l’any passat i creixent més d’un 1% en relació l'any 2012). El percentatge de demandats d’ocupació que cobren alguna prestació és del 37%. I sobre la contractació ja s’ha indicat que el 88,14% del total de contractes registrats des de principi d'any són temporals i, pel que fa a la contractació a temps parcial, en un va intent de maquillar les dades (val a dir que la promoció del contracte a temps parcial és la gran aposta del Govern de Rajoy), no es facilita informació mensual juntament amb la resta d'informacions.

Tot plegat em sembla que el discurs oficial és un “visca l’atur de llarga durada, la temporalitat i la desprotecció a la persona aturada”!


Publicat originalment a www.elperiscopi.com (5-XI-2014)


dimarts, 4 de novembre de 2014

Diari d'un candidat testimonial (II): Un dubte



Palma és clau per a un bon resultat de MÉS per Mallorca aquest mes de maig. Alhora és un una placa difícil (metropolitanitzaciño, impacte de les TV estatals...). Els resultats de Palma seran determinants per a derrotar al PP. Però sobretot, un altre govern municipal a Cort és imprescindible per a una Mallorca que faci front –amb garanties d’èxit- als reptes de les desigualtats. La castellanització, la recentralització, la descohesió social o el col·lapse ecològic.


Idò justament a Palma les primàries de MÉS tenen, a diferència del que passa al Parlament o en el Consell de Mallorca, dos candidats a encapçalar la llista. No estic massa segur que això ens afavoreixi, ni que ajudi al canvi polític.


Una cosa és presentar-se per a formar part de la llista (que forçosament serà, en coherència de la pluralitat de MÉS, plural ), i una altra cosa és voler-la liderar. Hi ha diferencies, matisos, accents diferents entre una proposta de lideratge i l’altra?


A parer meu, la política té sentit i valor (i valors!) si conté en si mateixa i, alhora persegueix, un nou projecte de societat.


Hi ha dos projectes per liderar la candidatura de MÉS per Palma?

Fixos discontinus 2014: de la flexiseguretat a la precarietat?



Amb la baixada de la barrera de gairebé tots els establiments de les zones turístiques illenques, ara que els nostres “polígons industrials” han apagat el llum, es comencen a fer els comptes. Potser ens manquen informacions i un poc de perspectiva per fer el balanç definitiu, però el que sí que es pot avançar és que el triomfalisme del Govern basat únicament en l’ítem del nombre d’arribades de turistes és d’una ximplesa econòmica i social esborronadora. Qualsevol balanç rigorós ha de ser polièdric i plural. A mi em sembla que han passat massa temporades sense fer una diagnosi amb perspectives plurals però, alhora, amb capacitat d’aconseguir alguns mínims comuns denominadors estratègics. Malauradament, em tem que, amb la creació de la Fundació Impulsa Baleares per part de la CAEB i el Govern de les Illes Balears, es pretengui institucionalitzar el relat únic.
Tanmateix ja sabem que històricament el pensament únic ha tingut sempre encletxes. A tall d’exemple, els balanços econòmics únicament sota la màxima thatcheriana Let the rich get richer (Deixar que el ric aconsegueixi ser més ric) han tingut -fins i tot des de l’àmbit liberal- veus dissidents que incorporen a les seves anàlisis la humanització de les relacions econòmiques. No és estrany, idò, que economistes, com ara Miquel Puig, ens recordin que pel que fa a l’Índex de Desenvolupament Humà, “... els punts de partida [1995] ja no són iguals per a les tres comunitats, però en canvi sí que ho és la conclusió: El País Basc evoluciona millor que la mitjana espanyola, Catalunya es manté igual i les Balears empitjoren, de tal manera que acaben significativament per sota d’aquesta mitjana”. ( La sortida del laberint. El camí per superar la crisi creant llocs de treball decents. Pàg. 105).
Però, què té a veure l’Índex de Desenvolupament Humà amb els Fixos Discontinus (FD) i, tot plegat, amb el balanç de la temporada de 2014? Avancem que el gran pes de les relacions laborals fixes discontínues en el mercat laboral illenc és una de les singularitats associades a la nostra gran especialització econòmica en turisme de sol i platja. Aquesta manera de gestionar l’estacionalitat ha actuat com una mena de flexiseguretat, combinant flexibilitat en la gestió empresarial i seguretat del factor treball, bàsicament mitjançant la garantia d’uns ingressos salarials i de prestacions de desocupació anuals que complissin els estendards de suficiència. Em sembla, idò, pertinent incorporar al debat sobre la temporada 2014 la següent dada: en els mesos de juny, juliol i agost d’enguany s’ha batut, amb més de 66.000, el rècord de persones amb contracte de FD afiliades a la Seguretat Social. Si prenem en consideració els totals d’afiliacions del Règim General de la Seguretat Social en aquests mesos, més del 18% serien afiliacions de FD. En el conjunt del Regne Espanya dubt que aquest percentatge arribi a l’1,5%. En qualssevol cas, l’impressionant creixement del nombre de FD en els mesos centrals de l’estiu, vists els creixements dels altres mesos de l’any molt més moderats, ens està indicant la tendència a la reestacionalització del mercat laboral turístic. Per una altra banda, el creixement mitjà de FD dels darrers anys té molt a veure amb el creixement del nombre de persones i famílies que abans treballaven i cotitzaven tot l’any i ara ho fan només uns mesos.
Comencen a ser mot evidents els símptomes del trànsit de la “flexiseguretat a la balear” per gestionar l’estacionalitat cap a l’abús en la reducció dels costos laborals precaritzant les relacions laborals i les vides de moltes persones. És hora de canviar de lògica: En lloc de malgastar doblers a subvencionar la contracció de FD en determinats mesos de l’any (cap subvenció a la contractació no ha tingut resultats positius), humanitzem les condicions socials dels FD facilitant-los l’accés a les prestacions d’atur. La taxa de cobertura de la prestació per desocupació revifaria i l’Índex de Desenvolupament Humà no continuaria a la baixa. En definitiva el balanç de la temporada, en termes de prosperitat compartida, no seria tan penós.

Publicat originalment a l’AraBalears (1-XI-2014) 

Habitatges, TIC i desigualtat



La Fundació Gadeso acaba de publicar, en el format digital habitual, el número 40 de Temes socioeconòmics, que és la segona entrega d'una sèrie dedicada a l'ús de les TIC en el context de la crisi a Balears. El títol és prou significatiu: Equipament i ús de les TIC en els habitatges: cap a la dualització social?, però, alhora, és coherent amb les dades de l'enquesta que recentment (2/9/2014) ha publicat l'Institut Nacional d'Estadística (INE) sobre aquest assumpte i que fa referència als habitatges principals en els quals hi viu almenys una persona de 16 a 74 anys.

Quines són aquestes dades que ens permeten tenir una mena de foto de la situació en 2014? Bàsicament les següents: el 21,6% dels habitatges habituals illencs no disposen d'accés a internet i al 20,5% no hi ha ordinador. Un 99,8% disposen de televisió i només un 14,6% d'iBook. Pràcticament tots els habitatges (99,8%) estan equipats amb algun tipus de telèfon, però només el 3% ho estan únicament amb telèfon fix. El dispositiu d'accés a Internet més emprat en els habitatges són els dispositius mòbils (81,7%), seguits dels ordinadors portàtils (76,9%). A Balears, un total de 82.613 habitatges no disposen d'accés a internet. En un 46,4% dels casos la raó per a aquesta mancança és que no és necessari, i en el 42,6% i el 40% que els costos de l'equip i de la connexió resulten massa elevats, respectivament.

Pel que fa a l'evolució en el període 2008-2014, ha estat la següent: a) els habitatges amb algun ordinador augmenten en un 17,1%, b) els habitatges que disposen d'accés a Internet en un 25,1%, c) els habitatges que tenen banda ampla en un 29%, i d) els habitatges amb telèfon mòbil en un 6,2%; en canvi e) els habitatges amb telèfon fix disminueixen en un 0,3%. La qual cosa vol dir que l' equipació dels habitatges illencs ha tingut una evolució molt semblant a la del conjunt del regne d'Espanya. Potser en aquesta evolució positiva tingui molt a veure el que Jordi Maluquer de Motes, en el seu darrer gran llibre La economía española en perspectiva histórica, explica sobre el declivi industrial espanyol des de maig de 2007: "Los productos del sector de bienes de consumo no duraderos, como la alimentación, han tenido mejores resultados. También tuvieron un resultado relativamente estable las ventas de electrodomésticos de línea marrón productos de electrodoméstica de consumo y equipamiento TIC si bien los precios experimentaron una deflación permanente".

Tot plegat, hom podria pensar que la pregunta del titular del Temes socioeconòmics que coment (Cap a la dualització social?) no és massa pertinent. Discrep. Una cosa són els habitatges en les quals no es fa un ús més i menys normalitzat de les TIC, i una l'altra són les que, senzillament, no poden accedir-hi per falta de recursos econòmics. En aquest sentit, em sembla escaient recordar que, amb les darreres dades disponibles de l'enquesta de condicions de vida (2013), sabíem que un 7,6% de les llars no es poden permetre disposar d'un ordinador personal i ara, amb l'enquesta sobre equipament i l'ús de les TIC en les llars de 2014, sabem que en els habitatges illencs sense connexió a internet, els costos de l'equip i de la connexió són una causa prou important per a aquesta mancança.

Per això em semblen ponderades les conclusions que es plantegen: a) Amb les dades disponibles, encara no es pot parlar de símptomes robusts de fractura social en funció dels equipaments i usos de les TIC en els habitatges. No obstant això, el fet que hi hagi 82.613 habitatges que no disposen d'accés a Internet (el 21,4% sobre un total de 386.222) albira un futur, més o manco immediat, amb un percentatge elevat d'habitatges en "pobresa tecnològica" i, per tant, amb una important tendència cap a la dualització social. I b) La societat illenca s'hauria d'interrogar sobre si és sostenible que el 20,5% dels habitatges no tinguin ordinador. A la Fundació Gadeso, pensam que no ho és i que cal detectar les causes per revertir aquesta situació. En aquest sentit suggerim dos possibles àmbits d'investigació: Per una banda, les causes que provoquen la carència material que detecta l'enquesta de condicions de vida (un 4,3% de les llars no poden disposar d'un ordinador personal) i, per una altra banda, els dèficits de l'aprenentatge al llarg de la vida en el tema de les TIC.

Aquests són, a parer meu, dos suggeriments per combatre la desigualtat en l'ús i en la capacitat de tenir equipaments TIC en els habitatges. Tant de bo siguin de la consideració de qui pertoqui.

Article publicat originalment al Diario de Mallorca ( 30-X-2014)

Foto. Rafel Borràs (agost 2014). Cal·ligrafia  i segells xinesos. Museu de Xangai

dissabte, 1 de novembre de 2014

Diari d'un candidat testimonial (I)

 

Avui s'han fet públics els noms de les persones que ens hem presentats a les primàries obertes de MÉS per Mallorca Avui s'ha fet la foto de grup a la qual, malauradament, no hi he pogut anar.
 
Sóc candidat a la llista municipal de Palma. Però la meva candidatura és gairebé testimonial.  Tot i que m'agradaria estar a la papereta encapçalada per Antoni Noguera, jo mateix em votaré per a un lloc de no sortida. Allò que m'importa és donar la cara en suport a aquest procés de primàries, a MÉS per Mallorca, i col·laborar al tomb polític que es donarà al maig de 2015.
 
He decidit emprar aquest bloc per, en la mesura que tingui temps i estigui inspirat, fer alguns comentaris sobre aquestes primàries. A les normes de presentació es demanava una presentació personal, vaig improvisar aquesta:

 
"Vaig néixer al Port de Pollença l'any 1957 i visc a Palma des de finals dels anys 70 del segle passat. Crec que, excepte un dia a l'any -el dos d'agost, el dia de la Patrona de Pollença-, em meresc la Ciutadania palmesana (de llonguet amb orgull).
Des de ben jove em vaig incorporar a la lluita antifranquista (la Junta Democràcia de Pollença, les primeres CCOO del poble, el PTE …) Va ser el compromís d’aquells anys a les acaballes de la dictadura el que m'impulsà a venir a viure a Palma (a fer tasques clandestines). Ja en el règim borbònic actual, he militat en el PCIB, IU, vaig ser un entusiasta del Bloc per Mallorca i, molt més recentment, he estat d’Iniciativaverds. Ara només sóc militant de MÉS per Mallorca. He ocupat diferents responsabilitats a CCOO, sindicat al qual seguesc afiliat. Col·labor amb l'Ateneu Pere Mascaró i amb la Xarxa Renda Bàsica. Sóc soci, i per molts d’anys!, del GOB i de OCB. Treball com a analista (especialment del mercat de treball) de la Fundació Gadeso.
A ningú li importa però no m’estic de dir que sóc ateu (més o menys militant i bastant contradictori, car tinc grans amics i referents ètics que són creients i, alhora, crec en un Déu: Miles Davis). A més d'allò que dic en el meu perfil del Twitter : “El meu esquerranisme no és un pecat de joventut”, no m'imagín ser d'esquerres sense ser sobiranista, ecologista i feminista
Per què em present? Amb aquest sistema de primàries tan virguer, no se m'ha ocorregut una altra forma millor de fer públic i notori el meu reconeixement al treball que ha fet -i fa- el Grup Municipal de MÉS per Palma, el meu reconeixement a Marisol Fernández i tot el meu suport a Antoni Verger, Antoni Noguera i Neus Truyol. Una altra Palma és possible i necessària. Una Palma governada per aquesta gent. Perquè, en paraules de Jordi Borja, ... enfront de la tendència reductora dels drets ciutadans és necessari oposar el “dret a la ciutat"."
Seguirem... Ara el que és important és que qui no estigui apuntat o apuntada per votar ho faci ja aquí.