Catorze
dies són suficients per a fer-se una idea bastant ajustada del que ofereix Sri
Lanka al viatger. És un país i una societat complexa que cal conèixer a poc a
poc. Cal, fins i tot, assaborir els "si no fos". Al cap i a la fi,
són part de l'aprenentatge de viatjar. Sense més dilacions, vet aquí les notes
del diari del viatge:
 |
| Temple de la Cova de Dambulla |
Dia
1: Aterrarem a les cinc de la matinada al Bandaranaike International Colombo
Airport on els tràmits aeroportuaris foren sorprenentment ràpids. Una vegada
localitzat al xofer, que teòricament ens ha d'acompanyar durant tot viatge, i
-per consell seu- sense desdejunar, ni fer-nos amb rupies esrilanqueses per
anar tirant, posarem rumb al mercat de pescadors de Negombo.
Negombo
és el cor de la indústria pesquera de Sri Lanka i, alhora, una ciutat ideal per
començar a submergir-se en les estampes típiques de l'illa, els contrastos,
l'exuberància de la natura, l'afabilitat de la gent ... Al mercat del peix hi
ha dues coses que em cridaren l'atenció: les rudimentàries arts de netejar el
peix i l'existència de llampugues. El port mariner lluïa els vius colors de les
barques. De camí cap a la part urbana fem una aturada per visitar el primer
temple hinduista. La zona de la platja, molt apreciada per la gent local, no
cobreix les expectatives. En arribar als carrers més comercials, em sorprengué
el gran nombre de cartells amb l'alfabet vatteluttu que anuncien sobretot
comerços de tèxtil i de joies.
Com
era festiu, hi havia poc moviment, la qual cosa dificultà trobar un lloc on
desdejunar. En trobar-lo, l'oferta és magre: unes pastes salades i, com no hi
ha cafè, "Nescafé" amb llet. El cansament de les hores de vol
reclamava més cafeïna, però no n'hi havia més de Nescafé! Tampoc va ser fàcil
trobar on canviar els euros a rupies. Després de alguns intents –locals tancats
i particulars que oferien un canvi més baix que el de l'aeroport-, tot fent el
primer trajecte amb tuc tuc, anàrem a una casa particular. En la intimitat de
la llar férem un molt bon canvi (350 rupies per euro).
Amb
el frugal desdejuni i amb les rupies, vam emprendre camí cap a Dambulla.
Dambulla és una ciutat del districte de Matale, Província Central de Sri Lanka,
situada a 148 km al nord-est de Colombo. És a dir, estàvem a bastant distància
i, potser per això el xofer, accelerà. Amb la mala sort que un control policial
l'aturà i sancionà. Tot es va arreglar amb una petita pèrdua de temps, una
quantitat de rupies que el xofer pagà al policia, i la sanció administrativa
desapareguda.
La
més important, amb diferència, atracció d'aquesta ciutat és el Temple de la
Cova de Dambulla. Aquest complex de coves és un espectacular conjunt de cinc
temples l'arquitectura dels quals es remunta al segle I a.d.C. No sabria dir
quines estàtues o pintures m'agradaren més, és tot el conjunt que enamora. I, a
sobre, la silueta de Sigiriya que es pot observar a la llunyania. Amb tot el
que portàvem de dia el comptador de fotos de la màquina fotogràfica ja marca
200. I no havíem acabat el dia!
Ens
dirigirem a la zona d'Habarana a on teníem l'allotjament les quatre següents
nits. L'hotel estava situat a tocar d'un llac en un entorn selvàtic. Abans de
sopar, passejarem pels voltants. Primer contacte amb els micos, una
papalloneria a l'aire lliure, vegetació exagerada, primer sopar de cuina
tradicional esrilanquesa, primera Lion Lager, primer somni reparador a Sri
Lanka. Sens dubte, el Cinnamon Logge Hotel fou el millor allotjament de tot el viatge.
 |
| Primer contacte amb els micos |
En
apagar la llum vaig pensar: ha sigut un primer dia rodó. Tot ha sortit segons
el que estava previst… Si no fos perquè el xofer que ens ha acompanyat no és el
que havíem contractat.
 |
| Anuradhapura |
Dia
2: Primer desdejuni com cal. Cafè i, com és obligat -i a l'antic Ceilan, un
plaer- té a rompre. Primeres salutacions -ara sí- amb el xofer contractat i, de
bon matí, posarem camí cap a Anuradhapura. El trajecte és llarg i el paisatge
ens regalà vistes de llacs, muntanyes i vegetació que el fa curt. Arribada i
recepció per part del guia local.
Anuradhapura
és una ciutat de culte. És aclaparadora la presència de locals peregrinant i
presentant ofrenes en els temples. La nostra visita començà pel temple budista
d'Isurumuniya Vihara a on aprenguérem una triple lliçó de budisme: a) Si
l'estàtua de Buda té la panxa inflada, representa que està viu, si la panxa és
inapreciable, representa un Buda mort. b) A ningú es
pot fotografia -ni es fa selfies- donant
l’esquena a Buda.
Un
altre aprenentatge: A Sri Lanka s'ha d'anar descalç no només a l'interior dels
temples, sinó a tot l'espai sagrat. A llocs com Anuradhapura això significa que
s'ha de caminar hores sense sabates per terrenys força irregulars i molt
calents per la intensitat del sol. Encara sort que es permet anar amb mitjons!
La qual cosa em va permetre enginyar-me per caminar amb una certa comoditat: Em
vaig posar la sola de les sabates dintre dels mitjons. Esper que els esperits
de Buda no m'ho tinguin en compte!
Les
altes punts neuràlgics d'Anuradhapura són el molt concorregut temple de
Mahavihara, Lowamahapaya, la gran pagoda blanca de Ruwanwelisaya, i el centre
espiritual de Sri Maha Bodhi on tothom deixa ofrenes al "sagrat arbre de
Buda". Hi ha edificacions noves com unes grans estupes associades a una
polèmica que explic aquí.
Però, sobretot, Anuradhapura és un dels grans jaciments arqueològics del món.
No obstant això, en demanar-li a guia local per visitar més restes
arqueològiques ens va contestar que "només són ruïnes!" Tanta sort
que vàrem poder visitar els banys i vàters que passen per ser dels més recaragolats
del món. Ens acomiadarem amb una vista panoràmica d'Anuradhapura veritablement
espectacular.
Tot
seguit enfilarem cap al bressol del budisme a Sri Lanka, és a dir, Mihintale.
La visita prometia, però, malgrat la grandiositat de l'escala i d'algunes
estupes i estàtues de Buda, resultà un poc decebedor. Lo millor són les vistes
panoràmiques. Com la visita a Mihintale no s'allargà massa, a suggeriment del
xofer, improvisam un safari pel Parc Nacional Wilpattu.
La
informació sobre previsió climatològica, distància, preu que finalment haurien
de pagar i, fonamental, possibilitat -no seguretat, però si possibilitat- de
veure lleopards, que ens donà el xofer, resultà ser més aviat una enganyifa.
Malgrat això, poguérem fer el safari, veure uns paisatges interessants,
fotografiar un búfal, un elefant, un cocodril, unes gaseles, un ós mandrós, i
una posta de sol. Dels lleopards –gran reclam turístic de Sri Lanka-, ni
rastre.
En
arribar al Cinnamon Logge Hotel vaig pensar que -malgrat la certa decepció de Mihintale
i amb la sospita que la possibilitat de veure lleopards seria inversament
proporcional a la propaganda governamental esrilanquesa- no havia sigut un mal
dia ... si no fos perquè a la tornada el xofer es va perdre, i vam haver d'anar
a sopar sense dutxar-nos i a correcuita.
 |
| "Donzelles celestials". Sigiriya |
Dia
3: En el camí en direcció a Sigiriya, el conductor ha d'esquivar els cans que
estan relaxats damunt l'asfalt fugint de la terra humida. En arribar sorprèn
l'estat impol·lut dels jardins reials, i impressiona l'altitud de l'enorme roca
on està l’antic complex palatí. Al final la pujada és més fàcil del que
semblava. La "Roca del lleó" (veritablement una de les estampes més
espectaculars de Sri Lanka) és més mansa del que compten. Excepte els frescs de
les "Donzelles celestials" (que no es poden fotografiar, però que
tothom fotografia dissimuladament amb ell mòbil), i les vistes panoràmiques, no
hi ha res concret especialment espectacular, però Sigiriya és d'aquests indrets
on cada recó té un encant especial, des de la "Caputxa de la cobra" o
les "Urpes del lleó", a les ruïnes de la ciutat a la cúspide.
Sigiriya
s'ha d'apreciar amb calma. Així ho vàrem fer. En acabar ens dirigirem a un
llogaret de la zona d'Hiriwadunna. Navegarem en una petita embarcació per una
mena de llac artificial amb molts nenúfars i lliris d'aigua fins a arribar a
una casa rural on ens espera un dinar típic casolà (un dels millors dels bufets
del viatge). Els plats són un pàmpol de nenúfar i els coberts estan fets amb
closca de coco. L'ambient és força agradable. Venia de gust socialitzar més
temps amb la gent local. Ho hauríem fet si no fos que el nostre xofer-acompanyant
semblà tenir pressa per acabar la jornada. Tuc Tuc fins al cotxe i cap a
l'hotel. Tarda de relaxació al Cinnamon Logge Hotel. Tarda de piscina
interrompuda per una gran turmenta.
 |
| Polonnaruwa |
Dia
4: Començament del dia amb una certa excitació, ja que ens esperaven dos
"plats forts" del viatge: Polonnaruwa i Parc Nacional de Miniriya. El
xofer va extraordinàriament lent i li hem de cridar l'atenció pel fet d'arribar
a Polonnaruwa més de mitja hora més tard del que hagués sigut normal.
Començàvem a estar un poquets tips del seu mal comportament. Iniciarem la
visita per l'interesantíssim museu arqueològic. Tot seguit ens endinsarem al
complex arqueològic més fantàstic de Sri Lanka. No sabria dir allò que més en
va agradar, però si he de fer cas al nombre de fotos disparades, són
destacables les següents meravelles: El temple amb forma de piràmide Sathmahal
Prasadaya, el temple d'Atadage, els budes esculpits a la roca del temple de Gal
Vihara, les restes del Palau Reial, i, sobretot, la zona que fou el centre
espiritual de l'antiga capital de Ceilan: El quadrangle a on destaca
l'estructura coneguda amb el nom de Vatadage o Dalada Maluva. Aquest temple
circular amb les seves entrades, les quatre estàtues de buda, és una joia!
Ens
acomiadarem de Polonnaruwa amb la certesa que seria una d'aquestes visites
inoblidables i posarem direcció al Parc Nacional de Miniriya. En deixar enrere
l'entrada del parc, i demanar explicacions al xofer, i ens digué que ens
havien canviat el parc a visitar, que hi havia més animals a l'Hurulu Eco Park...
Ens negarem a acceptar un canvi del que no havíem estat informats, i, per tant,
no teníem cap informació del lloc a visitar. Li comunicarem que era intolerable
que no ens hagués informat del canvi. Després d'una forta discussió, entrarem
al Parc Nacional de Miniriya on, efectivament, gairebé no hi vàrem veure
animals. Més tard exigirem apropar-nos a l'entrada de l'Hurulu Eco Park per
saber de què estàvem parlant… Tot seguit, exigirem un canvi de xofer –estàvem
farts de mal servei, i no volíem arriscar-nos a més bronques- i, a ser
possible, visitar l'endemà l’Hurulu Eco Park.
El
dia es pogut acabar amb un sabor agredolç. Dols per la meravella de
Polonnaruwa, agre pel mal rollo amb el xofer. Així hauria estat si no fos perquè, amb la
intervenció dels bons serveis dels amics de Tourart Travel Spain, el cap de l'agència
receptora a Sri Lanka ens garantí que l'endemà seria el darrer dia amb qui ja
era el segon xofer del viatge, i, endemés, l'endemà podríem visitar sense cost
addicional l'Hurulu Eco Park.
 |
| Hurulu Eco Park |
Dia
5: Ens acomiadarem del Cinnamon Logge Hotel amb un ràpid i lleuger desdejuni. A
les 06 hores teníem prevista l'entrada a l'Hurulu Eco Park a on poguérem veure
alguns petits grups d'elefants i poca cosa més. Reprenguérem el pla previst
posant rumb a la ciutat de Kandy. De camí una curta, però interessantíssima,
aturada a l'encantador temple Nalanda Gedige, a tocar de Matale, i d’un
jardí d'espècies que, veritablement, té més aviat poc interés. Ara bé, el pebre
bo que hi vaig comprar és exquisit!
 |
| Temple Nalanda Gedige |
Arribada
a Kandy –primera gran ciutat esrilanquesa que coneixerem- i directament a
visitar el Temple de la Relíquia de la Dent Sagrada. Interesantíssim monument,
espectacular la religiositat que s'hi viu i el trànsit de gent fent ofrenes...
A tocar el temple –ben al centre de la ciutat- hi ha una de les estampes més
belles de Kandy: El llac Bogambara. Espectacular!
 |
| Temple de la Relíquia de la Dent Sagrada |
Acabarem
el dia a un espectacle de dansa tradicional en el centre cultural de Kandy. En
acabar, amb ganes de descansar, en direcció a l'hotel ens acomiadarem del
xofer, amb l'esperança que tot millorés amb el tercer xofer del viatge que coneixeríem
l'endemà. Tinguérem la sensació que ens quedava molt per descobrir de Kandy,
que tanta sort l'hotel estava bastant cèntric, sens dubte, havíem fet una bona
elecció de l'allotjament, si no fos perquè el sopar fou molt millorable i, a
sobre, ens serviren unes Lion Lager calentes!
 |
| Jardí Botànic Peradeniya |
Dia
6: Presentació del nou xofer de nom Lalith que, val a dir-ho, va ser un
excel·lent company de viatge. Ens dirigirem al Jardí Botànic Peradeniya que és,
merescudament, el més visitat de Sri Lanka. Durant la Segona Guerra Mundial,
aquest jardí va ser utilitzat per Lord Louis Mountbatten, el comandant suprem
de les forces aliades en el sud d'Àsia, com la seu del Comando del Sud-est
Asiàtic. Avui dia l'edificació des d'on va planejar tota la seva estratègia a
l'Àsia segueix en perfecte estat de conservació. I, tanmateix, el fet realment
important són les plantes i la vegetació impecablement cuidades. Els meus
indrets favorits: Les avingudes de palmes i la casa de les orquídies. En
acabar, ja avançat el matí, i després d'una compra frustrada per mor del no
funcionament del datàfon, un té esrilanquès (infusionat amb llet i molt de
sucre). Visita a uns artesans de fusta on comprarem unes màscares molt maques.
Després
d'una visita panoràmica a la ciutat de Kandy, Lalith ens deixà a l'estació
ferroviària perquè puguem passejar al nostre aire. És una tarda i final de dia
fantàstic: Edificis colonials, un animadíssim mercat de peix, carn, espècies,
verdures i fruita. I, of course, te! Els carrers més pròxims al mercat són un
bullici de gent, un festival de roba de marques falsificades ... i, alhora, de
comerços tradicionals i elegants. Complim amb la comunitat de comerciants
locals comprant tes, una samarreta, un anell (A la joieria ens insisteixen que
no informem el nostre guia que hem fet gasto, no s'acaben de creure que anam
sols amb un conductor, i estan neguitosos que n'hi hagi un de guia que els
reclami la comissió habitual. Sospit que el preu acordat després del regateig és
estat impossible si, a sobre, haguessis de pagar alguna comissió).
Els
voltants del Temple de la Relíquia de la Dent Sagrada estaven animadíssims.
Allà hi ha The Empire Cafe,
una bona opció per un black tea i pastís de pastanaga per anar concloent la
jornada. En la mesura que enfosquia el llac Bogambara ressaltava la seva
espectacularitat i la il·luminació d’alguns edificis feia especialment
interessant Kandy. Estàvem un poc esgotats. Agafarem un tuc tuc i a l'hotel. La
Lion Lager estava fresquíssima. La nit a l'hotel semblava millorar, si no fos
perquè el sopar fou tant o més millorable que la nit anterior. Vam cometre
l'error de no baixar a sopar a qualsevol dels restaurants de Kandy. Imperdonable!
 |
| Plantació de te |
Dia
7: En Lalith es confon de comboi. El tren de Kandy a Nanu Oya és, alhora, una
l'experiència viatgera força interesant, i una mica complicat d'encertar el
seient que tens assignat. El cas és que el revisor ens obligà a baixar del tren
i a esperar gairebé una hora a l'estació d'Awalapitiya. Fent algunes fotos i
amb un te l'espera passa ràpida... En reprendre el trajecte en direcció a Nanu
Oya –ara amb la seguretat d'estar en el comboi i els seients correctes-
gaudirem plenament d'un paisatge espectacular, d'infinits camps de te, de valls
i poblets..., d'una convivència amb turistes i locals molt enriquidora (amb
algun impresentable com un que es va apropiar per ell tot sol de la porta de
tren des d'on hi havia millors visites). Tot plegat una experiència
inoblidable!
A
l'arribada a Nanu Oya ens esperava Lalith. Es disculpà per la confusió de
comboi. Férem unes rialles i posarem rumb a Nuwara Eliya. Als afores de la
ciutat, a uns 2000 metres sobre el nivell del mar, s'hi situa el cor de la
indústria del te de Sri Lanka. Vistes espectaculars dels camps de te i visita a
una plantació de te (Damro Tea). Visita
guiada interesant, bona degustació de te amb un pastís d'aquesta infusió, i
provisió de tes a la botiga. No és barat, però és de gran qualitat!
Tornarem
a la ciutat per fer el check-in a l'hotel. Amb algunes indicacions de Lalith, i
una vegada deixat l'equipatge, malgrat la pluja, sortirem a descobrir Nuwara
Eliya. Visita al mercat de fruites i verdures, els carres principals, i gaudir
de la vida quotidiana de la gent local. L'hotel és còmode però, pel nostre
gust, pretensiós fins a dir basta. Ara bé, els bufets dels sopars (i dels
desdejunis) són espectaculars. Sopar aquella nit al Grand
Hotel - Nuwara Eliya va ser una
fantàstica manera d'acabar el dia si no fos perquè després vàrem passar mala
nit. I l'endemà tocava matinar molt.
 |
| Horton Plains Park |
Dia
8: De matinada amb les breakfast boxes partirem cap a Horton Plains Park (Parc
Nacional de les Planes d'Horton). Aquesta àrea protegida dels altiplans
centrals de Sri Lanka, és on són les
fonts dels tres principals rius de Sri Lanka, el Mahaweli, el Kelani i el
Walawe. A una altitud d'entre 2100 i 2300 metres, s'hi troba una rica i variada
biodiversitat. En la mesura que pujàvem a la porta del parc es feia de dia,
l'exuberant vegetació no ens deixà veure la sortida del sol. Tant es val, el
que ens esperava és prou espectacular.
A
Horton Plains Park hi ha un superestricte control d'entrada i de sortida.
Impossible entrar qualsevol cosa no biodegradable, inversemblant sortir-ne
sense haver complit les restriccions de no treure absolutament res (moltes
espècies que es troben allà són endèmiques de la regió, i allà s'han de
quedar!). La caminada combina paisatges molt diferents de la resta de Sri
Lanka. Hi ha extenses praderes i zones de bosc nuvolós, les muntanyes
Kirigalpotha i Thotupola (segona i tercera més altes de l'illa); i el
famosíssim World's End Trail. Un precipici d'uns 700 metres on acaba l'altiplà
amb vista impressionants de l'illa fins a la mar. Els ben puc assegurar que
costa acomiadar-se del Parc Nacional de les Planes d'Horton.
En
arribar a l'hotel toca un poc de migdiada, una estona de piscina (presentada
com una cosa molt pretensiosa, però que és ben poca cosa. Sobretots, si està
plena de nens i nenes fent molt de soroll). El sopar tornà a ser espectacular
(gran varietat de cuina internacional, i, sobretot, de Sri Lanka). Un plaer si
no fos perquè a una vista improvisada, tornant de Planes d'Horton i abans
d'arribar a Nuwara Eliya, a unes plantacions de maduixes amb un sistema molt
sofisticat de garantir el regadiu i la productivitat (les maduixes són a l'illa
esrilanquesa una rara delicatessen), menjarem un cheesecake amb maduixes que
era insuperable per qualsevol de les postres que oferien a l'hotel.
 |
| El pont dels Nou Arcs |
Dia
9: Tot sortit de la ciutat de Nuwara Eliya fem primera aturada del dia: El
temple de Seetha Amman del que la guia Lonely Planet diu: "Cuentan que este templo hinduista [...] señala el lugar
donde Sita permaneció cautiva por el rey de los demonio, Rawana, y donde rezaba
a diario para que Rama la rescatara. En la pared de piedra, al otro lado de arroyo,
hay unos surcos circulares que supuestamente, son las pisadas del elefante de
Rawana".
La
segona de les aturades és al poble de Bandarawela, amb un tràfic infernal, per
a una revisió al cotxe. La tercera a Ella: vistes panoràmiques i plantacions de
te a tocar. Següent aturada de gran importància: El pont dels Nou Arcs, és a
dir, el pintoresc i molt fotografiat pont de viaducte que està en la rodalia
del poble d'Ella. Des de la carretera anam i tornam amb un tuc tut. La visita
es prolonga per la cosa fotogènica que és l'indret però, sobretot, perquè
durant una bona estona les abelles envaeixen el pont i van haver de esperar que
escampessin per fer el camí de tornada. Quarta aturada ràpida pel poc interès
que té (tot i que les persones locals l'aprecien força): La cascada Rawana
Ella. Darrera estació abans d'arribar a Yala: el Temple de Buduruwagala.
Veritablement, allò interessant no és el temple, sinó les 7 estàtues de Buda
amb les seves aspirants finament tallades en baix relleu en la roca. Estan fantàsticament
conservades. Tot plegat li dóna al lloc un gran encant! L'hàuria gaudit més
temps si no fos perquè amb tanta aturada ens hem retardat.
 |
| Temple de Buduruwagala. Veritablement |
Arribam
a Yala. L'hotel –el Cinnamon Wild Yala- està a tocar del Parc Nacional de Yala.
Tenim una primera discussió per l'habitació-bungalow que ens assignen. Una
vegada coneixem millor la instal·lació hotelera ens adonem que la ubicació no
és tan dolenta i ho deixam estar. Abans de sopar una estoneta de piscina per a
refrescar-se, i fotos als micos que ens han donat la venguda. Sopar correcte
sense ser extraordinari.
 |
| Os mandrós al Parc Nacional de Yala |
Dia
10: Dia de safari de matí i d'horabaixa. El Parc Nacional de Yala té uns
paisatges molt suggerents però va flac pel que fa a animals. Es deixaren veure
bastants ocells i micos, alguns elefants, cocodrils, paons, búfals, rèptils, i
gaseles. A falta de lleopard –que per més que el publicitin en grans fotografies
turístiques, el de Sri Lanka té la característica única al món de ser
invisible-, el gran protagonista del dia de safaris va ser un simpàtic os
mandrós que va semblar que posés per a ser fotografiat.
Al
migdia, entre safari i safari, visitarem una platja de la costa sud de Sri
Lanka. Impressiona la virginitat de la platja. Llàstima que no estigui permès
banyar-se (és molt perillós). L'endemà deixàrem el Parc Nacional de Yala
satisfets de l'experiència, si no fos perquè acomiadarem l'última oportunitat
de poder saludar als lleopards.
 |
| Weligama |
Dia
11: Anant cap a Weligama férem parada a un llogaret de carretera on una senyora
venia iogurt de llet de búfala. El provàrem i va ser deliciós! Fent kilòmetres
i algunes aturades "tècniques", acabarem al destí de les pròximes
hores: Weligama, una zona de platja de la costa sud de l'illa. L'ambient és
força turístic de platja i surfero. L'hotel és un atemptat paisatgístic
construït sobre la platja amb un aire de "modernitat" que no sembla
de Sri Lanka. Voltant per l'entorn constatarem la proliferació de spas i
d'habitacions de lloguer, la comercialització de la platja amb gran quantitat
d'escoles de surf que conviuen amb la tradició de les barques de pesca varades
sobre l'arena. Constatarem, també, que es pot comprar un coco, pelar-lo i
menjar-se'l malgrat a Sri Lanka només emprin els cocos per cuinar.
Passarem
una tarda de platja amb la marea i les ones que t'expulsen fora del mar,
observant els i les surfistes, acompanyats de cocotes, barques de pesca, i
taules de surf. Tarda relaxada quasi perfecta, si no fos perquè l'hotel
semblava tindria millor qualitat gastronòmica.
 |
| Mirissa. Balena |
Dia
12: Dia intens i llarg. El despertador sona a les 5.00 h, tot seguit ens
encaminarem cap al port de pescadors de Mirissa on hem d'agafar una embarcació
per anar a divisar balenes. Mentre fem temps per localitzar l'embarcació i
embarcar, tinguérem l'oportunitat de participar en l'espectacle de la venda del
peix que els pescadors treuen de les barques i exposen al port. Hi ha
llampugues, tonyines, crancs ... hi ha clients de tota mena: Persones que
compren un peix, i d'altres que compren caixons de peix i/o marisc.
Ja
a bord de la barca gaudirem d'unes fantàstiques vistes del port i de la costa i
d'una agradable sensació aventurera d'endinsar-nos –tot i que fos un tast- a l’Oceà
Índic. Però l'excursió és fa avorrida, tediosa, massa hores –més de quatre- per
veure durant uns pocs minuts una manada de dofins, i uns instants una balena
que només ens deixà veure l'espatlla.
Ja
de camí a Galle, fem parada a una de les estampes més característiques i,
alhora més turistitzada: Els pescadors xanquers. A una cala de la costa, amb un
fons de cocoters, uns quants figurants, simulen pescar asseguts damunt una
xanca, i, a canvi d'una no petita propina, ports fer-los fotos o fer el
pertinent selfi. Pur parc temàtic turístic d'una forma de pescar d'un temps
passat.
En
arribar al poble de Galle, tot d'una t'adones que has entrat en una
fortificació amb molt encant. Ens allotjarem a l'encantador Hotel
Merchant, i, s'imposa una dutxa reparadora, uns entrepans
(de les breakfast boxes que a l'hotel
de Weligama ens facilitaren a les cinc de la matinada) per recuperar forces
abans del primer passeig per Galle amb posta de sol inclosa.
El
dia acabà amb tres sorpreses: El gran –i ben cuidat- patrimoni colonial de
Galle; la mescla arquitectònica de llocs d'oració (mesquita, temple budista,
església cristiana s'entremesclen a l'entramat urbà) igual que els respectives
feligresies (la musulmana és més visible perquè celebren la fi del Ramadà); els
elevadíssims preus de gairebé tot; i el sopar a la terrassa de l'hotel Merchant:
Arròs al curri (Rice and curry) i una fresquíssima cervesa.
Bona
forma d'acabar el llarg dia si no fos perquè em ronda pel cap la turistada dels
pescadors xanquers, i l'avorrida excussió a la recerca de balenes.
 |
| Vista de Galle |
Dia:
13: Bon desdejuni a l'hotel de Fort Galle. Caminada per carrers i muralles de
la que diuen és la ciutat més bella de Sri Lanka. Ho sigui o no ho sigui la més
bella, el que és segur és que el títol de Patrimoni Mundial de l'UNESCO és,
malgrat la calor que hi fa, absolutament
ben merescut.
Fa
no fa a migdia, partirem cap a la capital, Colombo. És Cap d'Any (aquí explic això i altres coses) i no hi ha gaire tràfic. L'autopista té un aspecte
fantasmagòric. En apropar-nos a la ciutat comença a haver-hi més moviment.
Lalith s'atura, entra a una pastisseria i compra un pastís. Ens explica que
visitarem al cap de l'agència turística receptora que ens vol conèixer i que,
per Cap d'Any, la tradició marca que quan es visita a algú, se li fa un
present. Dylan ens rep amb taula parada (els pastissets de coco són
espectacular) Tenim una conversació agradable. Seguim cap a Colombo.
Arribam
a una ciutat amb un aspecte fantasmal. Hi ha poc moviment de cotxes, de tucs
tucs i de gent. Férem una visita panoràmica amb el cotxe per la ciutat: Façana
marítima, Passeig Marítim, Galle Face Green, l'antic Ajuntament, la zona de la
Torre del Rellotge de Kahn, el barri del Fort, i voltants del Museu
Nacional, el barri de Pettah. Suficient. Tot plegat va ser suficient per
donar-nos que Colombo seria una preciosa ciutat amb una forta petjada de les
distintes metròpolis colonitzadores (Portugal; Països Baixos i l'imperi
britànic), si no fos perquè, ha sigut envaïda per l'especulació immobiliària,
la construcció desfermada...
Després
del Check-in a l'hotel, una visita exprés a la piscina (impossible
refrescar-se, ja que l'aigua estava molt calenta), i decidim trescar per la
ciutat entorn dels edificis Lloyd's, la tenda principal de Cargills...
L'horabaixa es fa curt perquè hi ha una forta pluja. Toca retirar-se a l'hotel.
El
pla de l'endemà era dedicar bona part del matí a visitar el Museu Nacional de
Colombo també conegut com el Museu Nacional de Sri Lanka, si no fos perquè, com
estan en les celebracions de Cap d'Any, estarà tancat!
 |
| Colombo |
Dia
14: Desdejuni amb acomiadament. Sí, acomiadament d'un plat que per la seva
forma i aspecte és dels més curiosos de Sri Lanka, i pels seus ingredients i
sabors, és el rei dels desdejunis esrilanquesos: l'Egg Hopper o Appam.
Juntament
amb Lalith, vàrem reorganitzar el pla del dia. Visitarem el centre de meditació
Seema Malakaya, el Temple Gangaramaya, el Llac Beira, i el meu preferit:
Monument (o Saló commemoratiu de la independència). Lalith ens deixà a prop de
la Mezquita Jami Ul-Alfar al barri de Pettah, i per la nostra compta vàrem anar
a rodar per aquest barri i fer alguna compra (teles) al seu populós i
animadíssim mercat.
Per
acabar el dia ens dirigim a l'antic hospital holandès (que, amb una restauració
de l'antic edifici molt respectuosa, ha estat reconvertit en un centre
comercial i de restauració). El punt important és que allà està el restaurant Misnistry of Crab que passa per ser un dels millors restaurants
d'Àsia. El cas és que l'exquisit dinar de cranc –l'especialitat de la casa- i
la que serà l'última Lion Lager és una excel·lent forma d'acabar el viatge.
D'anada
cap a l'hotel, des d'on Lalith ens portaria a l'aeroport vaig decidir que al
títol d'aquest relat hi inclouria l'expressió "si no fos". La raó de
fer-ho és perquè esperàvem més de Sri Lanka. Al país li passa un poc com a la
seva gastronomia tradicional: És picant, però pels nostres paladars, massa
sovint ho hauria de ser més picant.
