D’igualtat de gènere, res de res

Article publicat a www.elperiscopi.com

Ahir el Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social va fer públiques les dades de prestacions de maternitat, de paternitat i d'excedències per cura de familiars. Aquesta és una informació que jo considero d'una importància cabdal per observar les tendències en la conciliació de la vida familiar i la laboral.

Idò bé, les dades oficials ens informen que a les Illes Balears en els primers sis mesos de 2012 les prestacions de maternitat foren un total de 3.465 (un -10,12% que el mateix període de l’any passat). Aquesta considerable disminució pot indicar que hi ha menys dones d'edat de ser mares i que cada cop la maternitat és més incompatible amb la necessitat de treballar.

La prestació de maternitat té una quantia equivalent al cent per cent del salari que paga directament l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) a la persona beneficiaria. La duració d’aquesta paga és de les 16 setmanes de permís (ampliables en cas de part múltiple en
dues setmanes més per cada fill a partir del segon). Per tant, té una vinculació total amb allò que es cobrava i cotitzava abans de que la mare donés a llum i amb que la persona beneficiaria estigui efectivament fruint del permís. Això és important per interpretar la següent dada: Del total de prestacions de maternitat 3.414 foren percebudes per les mares i només 51 pel pares. És a dir, el nombre de pares que cobraren la prestació i gaudiren del permís de maternitat no arribà al 1,5%.

Val a dir que el pare pot gaudir del temps de permís i prestació, cedit per la mare al mateix temps que ella o a continuació, excepte en les sis primeres setmanes de descans obligatori per a la mare, en cas de part natural. Però la cura dels recents nascuts segueix sent una tasca de les dónes. Només un 1,5% del pares tenen salaris inferiors a les mares?

Tenint en compte que la prestació i permís de paternitat, és independent del de la mare, que és compatible amb el temps compartit del permís per maternitat, que té la mateixa quantia que el permís per maternitat i una duració de 15 dies, no deixa de sorprendre que només 2.502 homes (un -11,87% en relació al sis primer mesos de l’any 2011) l’hagin aprofitat. És a dir, hi hauria un 28% de pares que renuncien a aquest dret. És cert que cada vegada hi ha més situacions monomarentals, però no crec que arribin a aquests percentatges. Més aviat penso que la raó segueix sent les dificultats de combinar aquets permís amb les situacions laborals objectivament precàries i amb els temors d’aplicació de les noves possibilitats d’acomiadament de la Reforma Laboral en vigor des de febrer. En qualssevol cas, la incultura que provoca tants d’anys d’absència d’educació en igualtat és, en la meva opinió, la principal causa que explica que l’home renuncïi a un dret per tal de no semblar “menos macho”.

 La tercera dada abunda aquesta situació de discriminació de la dona en tot allò que es refereix amb la conciliació de la vida laboral i la familiar: La Seguretat Social considera –durant diversos períodes de temps segons una casuística un tant complicada de resumir- temps de cotització efectiva, l’excedència per cura de fill, menor acollit o familiar. D’aquestes excedències, durant el primer semestre de 2012, se’n concediren un total de 441 (una variació interanual del -7,93%). Trenta tres foren per a homes i la resta, 408, per a dones. Si de les persones que gaudeixen d’aquesta excedència, resulta que més del 92,5% són dones, queda clar que hi ha molt de camí per recorre abans d’ arribar a una igualtat real entre dones i homes.

Senyors i senyores del govern: Per fer aquest camí cap a la igualtat s’apliquin allò de “ Please: Do not disturb”

Alep

Si El Asad   massacra els rebels d’Alep, no tardarà a ressorgir la resistència  dels rebels sirians.

Foto: Mercat d’Alep  (2009)

La foto  no és massa bona(no les retoco mai, surt el que surt) . El record de l’estada  en Alep és  molt intens...  

Reforma Laboral i nova precarietat laboral i política

Un article publicat al web de Fundació Gadeso:

CLICAU AQUÍ

CRIDA A LA MOBILITZACIÓ

EL CONSELL DE LA SOCIETAT CIVIL DE MALLORCA CRIDA A LA MOBILITZACIÓ A FAVOR DELS DRETS SOCIALS I DEMOCRÀTICS

 

L'ORGANISME, QUE AGRUPA MÉS DE 50 ENTITATS MALLORQUINES, DEMANA A LA CIUTADANIA QUE SURTI AL CARRER DEMÀ, DIJOUS, 19 DE JULIOL, PER DIR PROU

Les noves retallades decretades pel Govern de Rajoy són una agressió sense precedents a la immensa majoria de la ciutadania. Unes mesures que, lluny d'impulsar una sortida justa de la crisi econòmica i social que patim, aprofundiran la recessió econòmica, augmentaran l’atur, empobriran encara més les classes mitjanes i les baixes, i enriquiran encara més els rics i els poderosos.

El Consell de la Societat Civil de Mallorca, en coherència amb la crida feta anteriorment “Pels drets de la ciutadania, prou de retallades”, amb la que iniciava el seu primer manifest, fa una crida a la ciutadania mallorquina a manifestar-se contra   aquesta agressió.

Per això animam a participar a la Manifestació que els sindicats han convocat a Palma el dijous, dia 19 de juliol, a les 19.30 hores, a la plaça d’Espanya.

El  Consell de la Societat Civil de Mallorca crida a participar a la manifestació perquè cal dir ben fort:

Prou retallades a la protecció social de les persones aturades i a les que estan en situació de dependència. Els aturats i les aturades són les víctimes de la crisi i, en cap cas, en són les culpables. La degradació –o eliminació- de l’atenció a les persones en situació de dependència no pot ser una conseqüència d’una crisi causada per la cobdícia i l’especulació.

Prou de retallades als serveis públics. Les reiterades baixades salarials i la degradació de les condicions de treball dels treballadors i treballadores del serveis públics, no són altra cosa que una estratègia per desprestigiar l’educació, la sanitat, els serveis socials i tot allò públic.

Prou d’una política econòmica i financera que, per una banda retalla drets, capacitat adquisitiva, aplica la pujada d’impostos (IVA) més injusta de les que s’han fet des de la restauració de la democràcia i nega les perspectives de progressar a la majoria de la població; i per una altra decreta ignominioses amnisties fiscals per a una elit de defraudadors o injecta quantitats astronòmiques de diners públics al sistema financer que hipoteca diverses generacions.

Prou retallades de la democràcia. Aquestes mesures no foren explicades a la ciutadania a l'hora d'emetre el seu vot. Democràcia i veritat són indissociables.

Prou retallades a l'autogovern de les Illes Balears. El paquet de mesures incloses en el  Reial Decret-llei 20/2012 de 13 de juliol inclou tot un seguit de polítiques (imposició d’un model de comerç, unitat de mercat...) que buiden de contingut l'Estatut d’Autonomia de les Illes Balears.

Prou de malmenar el medi ambient. Coincidint amb la desprotecció de Ses Fontanelles impulsada pel Govern de Bauzá, el govern central aprova una modificació de la Llei de Costes que pot provocar una major urbanització de la nostra costa.

Palma, 18 de juliol de 2012

CONSELL DE LA SOCIETAT CIVIL DE MALLORCA

Ocupació pública: Retallar o racionalitzar?

Aquí vos deixo una article publucat l Diario de Mallorca el 15.07.2012

El darrer numero de Temes Socioeconòmics Gadeso està dedicat a l’ocupació en el sector públic a les Illes Balears. Amb aquest treball hem volgut aproximar-nos a aquesta temàtica per esbrinar el volum de persones que treballen al nostre sector públic, i analitzar quina estabilitat hi ha a les seves relacions laborals. Són moltes les persones que treballen a l'àmbit de les activitats públiques illenques? És real, a dia d’avui, el lligam entre empleat públic i feina per a tota la vida? Són dues qüestions a les que hem buscat resposta.

El tex íntegre del treball de la Fundació Gadeso, que teniu disponible a www.gadeso.org, s’ha elaborat emprant les fons de dades que ens proporciona l’EPA de l’Institut Nacional d’Estadística i que empra el terme “sector públic” per fer referència al conjunt de persones que treballen a l'administració central, la Seguretat Social, l’administració autonòmica i local i a les empreses i entitats públiques. En base a aquesta informació, podríem sintetitzar el conjunt d'informacions quantitatives de la següent manera: En el primer trimestre de 2012 el nombre total d’assalariats i assalariades del sector públic a Balears és de 57.300 persones i, si comparem el primer trimestre de 2011 amb el primer trimestre de 2012, l’ocupació pública balear ha baixat un 18,26%. Una tercera dada quantitativa rellevant és que a les Illes Balears el percentatge de persones assalariades al sector públic sobre el total d’assalariats és entorn a un 4,5% inferior al del conjunt d’Espanya.

Pel que fa al nivell d’estabilitat laboral d’aquests empleats i empleades públiques, anotaré només quatre dades: El percentatge de temporalitat no ha baixat del 22% en els darrers nou trimestres i en el primer trimestre de 2012 es registra el major percentatge de temporalitat a Balears amb un 25,9%, coincidint amb el menor percentatge de temporalitat del conjunt del Regne d’ Espanya (un 22,2%). Una altra qüestió que crec interessant tenir en compte és que la temporalitat és lleugerament superior en el sector privat, tant al conjunt d’Espanya com a les Illes Balears, tot i que a les Illes les diferències són menys constants per mor de l'estacionalitat. No obstant, pot ser estiguem davant un canvi de tendència, ja que l’any 2012 comença amb una temporalitat en el sector públic del 25,9% i marca una diferencia rècord de 3,8 punts per damunt de la temporalitat del sector privat.

Massa sovint es parla de les administracions públiques posant el focus d’atenció en els seus comptes, en els seus dèficits en relació al PIB de cada moment, o en els desajustos entre les entrades i les sortides. Malauradament, de la utilitat econòmica i social de l’ocupació pública se’n parla poc, i massa sovint es fa amb un cert menyspreu, al donar-se per cert que el nombre de persones empleades als distints àmbits del sector públic és molt gran i poc productiu. Tal vegada per això el FMI no té cap mania per proposar una recepta, gravada a sang i foc, al seu manual: “reduir el nombre de persones al serveis de tot allò públic” en qualsevol situació, en qualsevol indret del Món, amb qualsevol diagnosi prèvia. El FMI és tan reiteratiu en aquesta obsessió de reduir ocupació publica que alguns cronistes, especialitzats en la història del Fons Monetari Internacional, expliquen que aquesta “recomanació” inclús s’ha fet a països amb sectors públics tant autènticament paupèrrims que eren pròxims a ser “Estat Fallits”. Val la pena tenir-ho en compte en una situació, com la nostra, d’un Estat amb un rescat de la banca i més que vigilat per les institucions europees i internacionals, és a dir, per la ja celebèrrima troica formada per la Comissió Europea, el BCE i el mateix FMI.

En qualsevol cas, voldria compartir amb els lectors i lectores algunes conclusions del Temes Socioeconòmics Gadeso titulat “Empleats públics: privilegiats o víctimes de la crisi? En primer lloc sembla obvi que una administració moderna i eficaç i uns serveis públics de qualitat i que no generin iniquitat social, precisen posar en valor el capital humà al servei d’aquesta administració o d’aquests serveis. En el context de crisi pressupostària de les administracions públiques, el diàleg i l’énfasi en la voluntat de pacte és fonamental. Verbigràcia, la conflictivitat en els sectors de l’ensenyament i la sanitat públiques segur que es poden gestionar millor per part del Govern, si més no, intentar que no tinguem la impressió que el gabinet del Consolat de la Mar assimila la capacitat de governar amb la capacitat d’imposar.

Per una altra banda convindria no hipotecar el futur de la CAIB amb retallades de qualsevol manera. Poca gent amb dos dits de front discutirà que és necessari racionalitzar, per guanyar productivitat i eficàcia, les plantilles del sector públic balear, però, per fer-ho amb seny, s’ha de tenir present que ja han sofert una important pèrdua de persones assalariades, concretament un 18,26% des del primer trimestre de l’any 2011 al del 2012. Si aquesta racionalització no es fa amb molta cura, sembla impossible que no tingui repercussions negatives per als administrats i per a les persones usuàries dels serveis públics.

A més a més, convindria no oblidar, per un costat, que amb les dades de temporalitat del sector públic a la mà, en molts de casos una feina fixa i estable en el sector públic no deixa de ser una llegenda urbana, i, per una altra banda, que la racionalització dels efectius de capital humà de l’àmbit públic de Balears s’ha de fer sobre un sector públic que ha patit -i pateix- un finançament autonòmic manifestament millorable i que, tal vegada per això, ja és un 4.5% inferior al del conjunt del Regne d’ Espanya en efectius assalariats.