 |
| Malecón de Baracoa |
Amb aquestes línies no pretenc
fer un elogi de la revolució cubana, ni una defensa de la política del govern
de Raul Castro. Podria fer-ho amb abundants arguments: amb ajuda dels meus
referents intel·lectuals en aquest assumpte, com ara el capellà catòlic i
sociòleg marxista, François Houtart, o el periodista Ignacio Ramonet. Ho podria
fer amb la convicció que, a més d'incloure una perspectiva regional i els
sempre imprescindibles informes d'Amnistia Internacional, cal prendre en
consideració que el bloqueig imposat des de 1960 pels EUA a Cuba és, inclús,
quelcom més que el que descriu una tanca que vaig poder retratar fa uns dies a
La Havana: "Bloqueo el genocidio más largo de la historia". Maleïts
bloquejos que paguen els pobles!
Simplement vull compartir
algunes, només algunes, anècdotes d'un viatge per terres cubanes, al son del
"Chan Chan" de Compay Segundo: "De Alto Cedro voy para Macané /
Luego a Cueto voy para Mayarí".
I.- A les cuatre de la matinada
ja som a l'Aeroport de vols interiors de l'Havana per anar a Santiago de Cuba.
Sense cap explicació se'ns informa que el vol de Cubana, que hauria d'enlairar-se
a les 06.00 hores, s'ha cancel·lat, i que el proper vol està previst -no
assegurat- per les 18.00 hores. Se m'ocorre preguntar a una treballadora d'informació
si tenien una consigna per deixar l'equipatge i poder tornar, sense
l'equipatge, a l'Havana per aprofitar el dia. A la meva pregunta, la cubana em
contesta: "Pero si no tenemos vergüenza, como quiere que tengamos
consigna". L'equipatge es va quedar en l'aeroport a canvi d'uns pesos...
II.- Les entrades a museus són
barates (dos pesos convertibles, és a dir, uns dos euros), però si vols usar la
màquina fotogràfica has de pagar uns altres cinc pesos convertibles. El famós
Cuartel Montcada (Santiago de Cuba) combina les funcions de Ciutat Escolar i
del Museu 26 de Julio en el qual, a més, d'una excel·lent exposició de fotos,
es poden veure objectes de valor històric com, per exemple, el fusell amb
espiell telescòpic utilitzat per Fidel Castro a Sierra Maestra, o les cel·les
de tortura. L'anècdota és que a la visita del museu ens acompanya una guia que
em deixa boca badada amb les contextualitzacions i explicacions de les
fotografies i objectes exposats. En acomiadar-nos m'adon que no he fet ni una
foto. Encara sort que les funcionàries i els funcionaris són comprensius, em
deixen desfer la meva distracció i puc fotografiar alguna cosa més que els
trets de la fatxada que testimonien l'assalt al Cuartel Montcada, que el 26 de
juliol de 1953 van protagonitzar 135 guerrillers/as opositors/as a la dictadura
de Fulgencio Batista, dirigits per Fidel Castro, Raúl Castro i Abel Santamaría.
Com a conseqüència del fallit assalt, i posterior detenció de Fidel i els seus
companys es produeix el judici on Fidel Castro pronuncia un discurs d’autodefensa
amb la seva celebèrrima premonició: "La historia me absolverá".
III.- De camí a Baracoa fem
parada a la ciutat de Guantánamo. A la plaça de la vila m'acost a un grup
d'homes que discuteixen no se sap de què. És el que a Cuba li diuen una
"Esquina caliente". Tot seguit es produeix el següent diàleg: Em
pregunten si sóc d'Espanya. Els contest que sóc de Mallorca. Em miren amb cara
de no saber què és això de Mallorca. Per aclarir els dubtes, afegesc
"d'una illa propera a Catalunya". Tot seguit m'interpel·len:
"¿Por qué en Catalunya, si quieren la independencia, no hacen la
revolución de una vez?". Els intent explicar que una revolució pacífica i
democràtica està en marxa a Catalunya. Sembla que no els he convençut del tot i
els deix discutint sobre beisbol.
IV.- Baracoa és un dels llocs de
món que conec on és aplicable la descripció d'Alejo Carpentier de "lo real
maravilloso." Val a dir que a l'octubre de l'any passat la ciutat i els
seus voltants van ser molt afectats per l'huracà Matthew. Els efectes encara es
noten força. Allí vam conèixer a dos dels personatges del viatge. El primer un
xef que experimenta modernitzant la cuina tradicional de zona i que nom Yoelvis
Binimelis Oliveros. Com s'hauran imaginat, és d'origen mallorquí i ens va
explicar el seu desig de conèixer la terra dels seus avantpassats. L'altre
personatge, un venedor de cocos, ens va explicar, com qui no vol la cosa, que
durant l'huracà la gent queia del cel. No va haver-hi cap víctima humana. Ha de
ser cosa de la màgia de Baracoa.
V.- La primera nit que passem en
Holguín surt de l'habitació de la casa on ens allotgem per demanar un coixí. A
la sala hi ha dos nens i una nena mirant la televisió. En veure'm, abans que jo
digui una primera paraula, la nena em rep amb un crit de "¡Papá, el
turista!". El primer que pens és que, per més que m'obstini a actuar més
com a viatger que com turista, els nens són extraordinàriament intel·ligents...
VI.- Gairebé només haver arribat
a Camagüey ens topem amb una processó que resulta ser la de la Trobada. Caiem
en el compte que és Diumenge de Pasqua i, per tant, gens estrany. El que sí que
resulta xocant és observar un no nombrós grup de fidels que, en passar la
processó al ritme de la consigna "Cristo vive. Aleluya!", mouen
palmells i mocadors amb la mateixa destresa que segurament mouen les banderetes
cubanes a les grans celebracions de masses a la plaça de la Revolució.
Tanmateix el més sucós de l'anècdota és que la feligresia sembla més excitada
al precís moment que la processó, just abans d'entrar a l'església, que pasa
per davant d'una immensa imatge del Che que cobreix tota la façana d'un edifici
de la plaça dels Treballadors (sic).
VII.- Trinidad és, sens dubte, la
ciutat més turistitzada de les visitades. Hi ha de tot. Del millor i del
pitjor. Potser entre el pitjor cal destacar la presència abrumadora de merchandansing amb imatges del Che. Em
diran que és una cosa normal, que tothom té dret a treure uns pesos als guiris.
D'acord. Però, fa falta vendre davantals amb imatges del guerriller enterrat en
Santa Clara?
VIII.- Abans d'arribar a
l'Havana, fem una curta estada en Cienfuegos. Com resistir-se a no visitar la
ciutat que el gran Benny Moré va donar a conèixer al món sencer? I... ja
entrant a la capital cubana, em va donar per lligar alguna actualitat política
illenca amb una frase de José Martí que acabava de veure escrita en un monument
en Cienfuegos i que diu: "La patria necesita sacrificios. Es ara y no
pedestal. Se la sirve, pero no se la toma para servirse de ella".
Però va ser una curta connexió.
Arribar a l'Havana i desconnectar novament va ser tot un.
Publicat originalment a dBalears (01-V-2017)
