Pla d'Ocupació de Qualitat de les Illes Balears: Un bon analgèsic

L'anomenat mercat laboral -l'espanyol i l'illenc- pateix des de fa temps el mal de la temporalitat excessiva. És un fet constatat que organismes internacionals, de tan diferent discurs com l'OCDE o l' OIT, estan indicant que la temporalitat laboral innecessària té a veure amb els problemes de productivitat, d'ocupabilitat, de distribució de la riquesa generada (és un factor important d'insuficiència salarial), de disfuncions de les polítiques de prestacions per desocupació, etc. etc.

És, per tant, urgent posar al centre del debat públic la necessitat de, en paraules de Vicente-Antonio Martínez Abascal, "la recuperació formal a la llei del principi de preferència pel contracte de treball de durada indeterminada i la consegüent delimitació legal, objectiva i precisa, de les causes excepcionals que autoritzin a subscriure contractes de durada determinada... Entre aquestes causes no hauria de figurar en cap cas la relativa al foment de l'ocupació per la via de la contractació temporal, ja que es tracta d'una causa genèrica que ha demostrat fins a la sacietat la seva contribució directa i exponencial a la eventualització i la precarietat en l'ocupació per la via d'abaratir els costos de la força de treball i de sotmetre addicionalment al treballador a condicions d'ocupació abusives o directament il·legals..." ("Balance de la reforma laboral de 2012". Pàgina 232. Editorial Bomarzo).

En definitiva, el que ens proposa el catedràtic i professor emèrit de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la tarragonina Universitat Rovira i Virgili és que es derogui la Reforma Laboral de 2012. Sense aquest requisit, em tem, que objectius del "Pla d'Ocupació de Qualitat de les Illes Balears 2017-2020" (POQIB) tan rellevants, com ara, "estendre unes condicions laborals dignes per a totes les persones treballadores, que permetin assegurar una feina de qualitat...", o "avançar cap a un mercat de treball més inclusiu", no deixen de ser unes lloables declaracions de bones intencions.

No obstant això, el POQIB té un gran valor que no es pot menysprear. Un diagnòstic compartit, unes accions acordades, i un pressupost compartit, no és poca cosa. Caldrà seguir, doncs, amb atenció l'evolució dels resultats, amb el benentès que qualsevol millora, encara que sigui petita o parcial, del nostre mercat laboral ha de ser celebrada.

Però mentiria si, en el marc actual de vigència de la Reforma Laboral del PP (un instrument dissenyat exclusivament per instaurar una brutal devaluació salarial i un mercat laboral no inclusiu), no apuntés el meu escepticisme quant a les millores qualitatives, i no només quantitatives (o estadístiques). Els meus dubtes tenen a veure amb la mencionada reivindicació del principi de preferència pel contracte de treball de durada indeterminada, i de dificultar l'acomiadament capritxós. És a dir, estan associades a la necessitat sine qua non de revertir la dinàmica que el mateix POQIB diagnostica afirmant que: "La contractació ha experimentat un fort impuls en els darrers anys, si bé es detecta un creixement dels contractes de poca durada, i fins i tot de molt poca durada i també de la rotació laboral". Aquesta dinàmica de temporalitat extrema pot, fins i tot, desvirtuar objectius del POQIB (si no són exclusivament estadístics), com ara el de la "reducció del 50 per cent dels aturats de llarga durada". Val a dir que, si no canviem la forma de mesurar-ho, amb un dia (o amb una hora) de contracte, es deixa de ser aturat de llarga durada (A tocar d'aquest clic hi trobareu una explicació).

En definitiva, el mercat laboral illenc no guanyarà en inclusió estructural si no es dificulta la sortida d'ell sense justificació, es reforça novament la negociació col·lectiva, i, com a conseqüència d'ambdues coses, els salaris tenen un creixement considerable. Bé estan els analgèsics -i el POQIB en pot ser un de bona qualitat- però no oblidem que la malaltia es diu Reforma Laboral del PP.

Publicat originalment  a http://elperiscopi.com/  (07-VI-2017)

Prou subcontractació i externalització de talent públic

La crisi provocada pels contractes per a la realització d'estudis que foren atorgats a empreses del cap de la campanya electoral de MÉS per Mallorca no ha estat mai, en el que és fonamental, un assumpte de legalitat o il·legalitat. Si inicialment es podia tenir algun dubte raonable, tot i que la darrera paraula la tindrà la Fiscalia, ha quedat bastant esvaït amb l'Informe (A F1/2017) de Control Financer.

Per una altra banda, no crec que en aquesta crisi siguin un element rellevant els dubtes sobre la rendibilitat dels estudis realitzats. Això està prou clar en la majoria -no en tots- dels treballs. Val a dir que, sense tenir ni la més remota idea sobre l'autoria, en un  article publicat a Diario de Mallorca el 25-10 2016 vaig afirmar (i ara que m'he rellegit els documents ho reiteraria) que "tant l'estudi ‘El consum cultural a les Illes Balears’, com el que han titulat ‘Aproximació a la determinació de l'impacte econòmic de la cultura a les Illes Balears’, s'han presentat com uns treballs de recerca pioners. Això és, si més no, una fal·làcia que, potser, pretengui ocultar la falta de transparència, participació i eficiència en l'elaboració d'aquest imprescindible pla de cultura que ja hauria d'estar en marxa. Curt i ras: en cap dels citats estudis hi ha massa de pioner ni d'innovador. El substancial d'allò que s'ha ‘estudiat’ en el primer dels esmentats treballs ja se sabia només consultant alguns productes estadístics de l'INE, de l'IBESTAT, i, sobretot, els anuaris d'estadístiques culturals del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport, amb una novetat important: el que en aquestes estadístiques es nominen hàbits i pràctiques culturals, a l'informe del Govern més progressista de la nostra història autonòmica s'han transformat en consums culturals".

En qualsevol cas, aquest assumpte ha palesat -i això és el que em sembla més rellevant per al futur- una pràctica que qualificaria de subcontractació i externalització de talent públic. Amb això vull dir que no em sembla de rebut que, a tall d'exemple, tenint, com té la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, el Centre Balears Europa, l'Ajuntament de Palma hagi de subcontractar a una empresa privada la gestió d'una sol·licitud de fons FEDER; que amb el potencial que té l'Agència de Turisme de les Illes Balears (ATB) no pugui dissenyar amb recursos propis un "baròmetre turístic"; o que, amb els excel·lents professionals que hi ha a la Direcció General d'Innovació i Recerca, s'hagi d'externalitzar la diagnosi de l'economia del coneixement. Diguem-ho sense embuts: Una administració autonòmica que ha de recórrer a aquestes pràctiques per fer les diagnosis de la realitat que ha d'administrar, i, si és el cas, transformar, o és una pobra administració d'autogovern, o fa una utilització dels diners públics, si més no, poc exemplar.

Acabi com acabi l'afer dels "contractes menors de MÉS", seria molt recomanable que fos el darrer cas de nyaps semblants i, per tant,  s’implementessin  mesures per evitar que torni a passar una situació semblant. Altrament dit, bé estaria que s'aprofités la situació de crisi per a impulsar alguns canvis polítics-institucionals per tal reforçar i prestigiar el talent públic autonòmic. Se m'ocorre que, a tall d'exemple, és hora de reforçar l'IBESTAT, d'accelerar la reobertura del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears, o de posar en marxa un Institut Demoscòpic Balear.

Em diran que sóc un utòpic i, potser no els falta raó. Però, per si de cas, recordin que, en paraules de Xavier Antich, "tot el pensament utòpic sorgeix, en realitat, de l'activitat de la imaginació que especula amb una realitat altra que corregeixi les deficiències de la realitat existent" i que, més enllà d'aquest trist episodi de contractes menors, "imaginar un altre escenari, per a la nostra vida en comú, que esmeni la realitat en allò que ens apareix com a deficient i injusta, és l'única manera de no caure en la complaença per l'estat actual de les coses o de no convertir l'acció en una mera inèrcia i en una claudicació". En aquest sentit la gestió dels #AcordsPelCanvi  precisa un gir, perquè passats els dos primers anys de legislatura, té un preocupant tarannà claudicant.

Publicat a Diario de Mallorca (06-VI-2017)

Economia i Ecologia Política del Turisme

Aquest és el títol del curs que -coordinat pel GOB, La Hidra Cooperativa, i Alba Sud- comença el dimecres d'aquesta setmana, 31 de maig, i continuarà els dimecres 7, 14, 21 i 28 i el divendres 30 de juny.

El desenvolupament del capitalisme ens ha demostrat la cosa fal·laç que era pensar en un procés ininterromput de progrés. La consolidació de la globalització neoliberal ha generat un conflicte ecològic-distributiu que, en opinió de cada vegada més gent, és insòlit quant a la intensitat de la seva injustícia mediambiental i social. La formula autoritàriament imposada de sortida de la crisi-estafa, és a dir, el daltabaix financer-especulatiu que s'inicià en 2008, i que, convencionalment, es coneix com a Gran Recessió, és la política de la desigualtat i del deteriorament ecològic. A tall d'exemple, basta recordar el darrer informe d'Oxfam, que va posar a l'abast de tothom una dada feridora: només vuit persones posseeixen més que la meitat més pobra de tot el món; i també les insuficiències fàctiques del "capitalisme verd" per aturar l'escalfament global. Hom podria dir que el capitalisme ha mutat a pitjor. Hem passat d'un capitalisme, diguem-ne, amb "rostre humà" (el del pacte social), i, si més no retòricament, amb certa responsabilitat social i ambiental (el del neoliberalisme progre), a un, en feliç expressió de César Rendueles, capitalisme canalla.

Per una altra banda, a Mallorca, Eivissa, Menorca, i Formentera, juntament amb altres zones del planeta, vivim una insostenible revifada de la turistització de l'economia, la societat, i, fins i tot, de la consciència de bona part de la ciutadania. Hom podria dir que una bona part de la societat illenca no estrictament rica pateix una mena d' "alienació turística". Aquesta idea d'alienació -que he manllevat dels "Manuscrits econòmico-filosòfics" de Karl Marx- potser és la causa que dificulta que la majoria de la societat s'adoni que la turistització ja no garanteix els ascensors socials (la suposada "prosperitat compartida" del lloguer turístic és una gran fal·làcia), i que la situació ha degenerat en un capitalisme d'acumulació per disposició (David Harvey).

Posaria messions que en els debats d'aquest curs hi serà present la necessitat d'ecologitzar l'economia, i, per tant, de posar entrebancs al lliurecanvisme i al llibertinatge dels mercats, i de limitar el poder del capital. I, alhora, des de l'ecologisme social haurem d'espavilar per tal de concretar, en la mesura que seguem  capaços, que hem de posar fre a la mercantilització del treball i de la naturalesa. Val a dir que, un dels referents del decreixement, Ted Trainer, ens recorda sovint que el que cal és cercar allò que sigui suficient en comptes de perseguir sempre més. Pot ser una bona pista de per on ha d'anar el debat.

Sens dubte el "Curs Economia i Ecologia Política del Turisme" servirà per avançar en diagnosis concretes del desgavell ecològic i social actual, i en alternatives als grans reptes del segle XXI, de com aconseguim la justícia social i ecològica. Però per fer això hi ha una cosa prèvia i imprescindible: Cal que hi hagi pensament crític.

Us apunteu al debat? Clicant aquí teniu tota la informació.

Publicat originalment  a dBalears (29-V-2017)