Llibreta de notes

Detall del Mur de Berlin

I
“No és veritat que el capitalisme hagi demostrat el seu fracàs pel fet que engendra atur i misèria. Perquè el seu objectiu no és crear benestar, sinó benefici empresarial, i si el benefici se salva, i el capitalisme funciona, només que aconsegueixi evitar que la protesta dels qui pateixen les conseqüències i la misèria els porti a assaltar la ciutadella dels privilegiats.”

Josep Fontana
D’un article publicat a la Revista Nous Horitzons n. 70, de febrer de 1981

i que es reprodueix al darrer numero (197) de la mateixa publicació

Girar a l’inrevés

Tres guerrers assiris a una paret de Babilònia (Pergamon Musseum. Berlín)

Sembla que van a l’inrevés

Hi ha tantes coses que em sorprenen, que tinc la sensació que o bé el món gira a l’inrevés o m’he tornat colló del tot. Us poso alguns exemples.

El mateix dia que la premsa informava que l’Agència Tributària dispensa un tracte de favor vergonyós a les quasi 3.000 fortunes que han amagat més de 6.000 milions d’euros en comptes suïssos, observava una contundent actuació policial contra el “top manta” al mercat de Pere Garau de Palma. Alguns experts qualifiquen d’autèntica amnistia fiscal el que s’aplica als defraudadors que tenen la “pasta gansa” a la filial suïssa del HSBC. La severitat policial que jo he vist al mercat palmesà és una prova irrefutable de la doble moral i distint llistó de mesurar; en definitiva, de la manca d’una política seriosa en contra del frau fiscal.

Un altre exemple: el Govern acorda la congelació de l’assignació a la Casa Reial i apuja deu punts! els impostos per les plusvàlues de les rendes més altes. Compensacions de ZP al seu brutal pla de ajust? Acceptació, per part del PSOE, de part de la Proposició de Llei de reformes urgents en matèria tributària, presentada el passat 26 de maig per ERC, IU, ICV i BNG al Congrés dels Diputats? Idò no, són mesures incloses en el paquet d’ajust del govern conservador britànic !

Una tercera perplexitat: fins avui dia ens havíem omplert la boca parlant de la superioritat moral i de la eficiència econòmica amb solidaritat del model social europeu. Serà per allò de qui té boca s’equivoca, ara resulta que a la cimera del G 20 celebrada a la ciutat canadenca de Toronto, és Europa -capitanejada per la canceller Merkel- qui defensa a les totes la reducció ràpida del dèficit públic, mentre que els EUA presidits per l’Obama defensen que la cosa més important és mantenir els incentius econòmics per garantir el creixement i l’ocupació. El món a l’inrevés... excepte Xina, que, com sempre, és al seu lloc amb les trampes pròpies d’una pel•lícula de Fu-Manxú sobre drets humans, sindicació o la presumpta devaluació del iuan.

I encara una darrera qüestió: ara resulta que el PP troba insuficient la contrareforma laboral aprovada pel Govern de ZP perquè, entre d’altres, no hauria de centrar-se en l’acomiadament. Alhora opina que la convocatòria de la Vaga General arriba tard i que els sindicats han estat molt complaents amb el president José Luis Rodríguez Zapatero. A un conegut meu li semblava “raonablement progressista” aquest discurs. Em va costar aclarir-li que el PP i la CEOE tenen la mateixa opinió i que si fos per ells no s’hauria de parlar tant de causes d’acomiadament i més de poder omnímode de l’empresari per contractar, acomiadar i per imposar les condicions salarials i laborals, i per això parlen tant de dur la negociació col•lectiva empresa a empresa. En definitiva, el PP fa un discurs aparentment raonable sobre la contrareforma laboral quan el que vol dir és que l’amo és l’amo i que els sindicats són una nosa.

Tanmateix em queden algunes coses clares que em permeten creure -no sé si amb raó- que colló del tot no hi he tornat: Hi ha en marxa una certa rebel•lió a Europa en contra d’aquesta situació de retalls de drets socials i laborals. La setmana passada foren les mobilitzacions a Itàlia, França i Romania. Aquesta setmana, una altre vegada, Grècia i a Espanya.. i, òbviament, també a les Illes. Tot preparant la gran protesta del 29-S!

El cas Fernando Ferré, l’hoteler pirata

Fernando Ferré (Dibuix publicat per "Ultima Hora")

La detenció policial i posterior empresonament del cap del Grup Playa Sol Hotels (GPS Hotels), Fernando Ferré Cardó, el passat 3 de juny, ha provocat una allau d’informacions de tota mena. Així, ens hem pogut assabentar que l’hoteler pirata ha arribat a acaparar un total de 15.000 llits de la planta hotelera d’Eivissa (un 20% del total!); de fet, és el principal grup hoteler d’Eivissa amb devers 60 establiments a tots els indrets turístics de l’illa. El més sorprenent és que aquest imperi turístic s’ha construït en molts pocs anys (segons algunes informacions, en menys de 15 anys), i sembla ser que ha estat comprant hotels de forma compulsiva sense que hi hagi una explicació racional de la disponibilitat econòmica per fer-ho. En qualsevol cas, el que pareix sospitós són els crèdits tan avantatjosos que el Banc de Crèdit Balear, “Es Crèdit”, (del grup Banco Popular) proporcionà a l’hoteler per a iniciar la seva tasca de pirateria.

En el moment de l’empresonament de Fernando Ferré, el Grup Sol Playa tenia una plantilla de més de mil cinc-centes persones i un entramat d’unes dues-centes societats mercantils. Aquesta xarxa d’empreses pareix ser clau en el modus operandi per aconseguir un monumental frau que, segons les primeres estimacions, està calculat entorn dels 15 milions d’euros, només pel que fa referència a l’impost de societats i l’IVA; malgrat que encara falta avaluar el volum de frau que hi ha en impostos de transmissions i a la Seguretat Social. A més del frau en impostos i quotes a la Seguretat Social, l’hoteler pirata té un deute de no menys de 150 milions d’euros i multitud d’il•legalitats en matèria turística i de seguretat als hotels. Sembla que l’import del frau pot créixer fins a unes magnituds històriques en aquest món de la pirateria moderna.

L’hoteler pirata Fernando Ferré ja havia estat condemnat el 2006 a dos anys de presó per un delicte contra els drets dels treballadors, però pagà i... va seguir delinquint. En paraules d’un exdirector del holding GPS Hotels, Ferré “distruta con las ilegalidades, le motivan...” Tal vegada una de les il•legalitats que més el motiven és la pràctica de l’esclavatge, perquè, què és, si no, la imposició a persones immigrants de jornades d’onze hores diàries, set dies a la setmana i amb clàusules feudals per les quals si algun dia es lliurava s’havien de tornar les hores a l’empresa?

Bé, això és un resum, el més concís que he estat capaç, d’allò que els mitjans de comunicació han publicat (no tinc altra informació) i que em permet –tal vegada sent agosarat- donar una opinió sobre què hauria de fer l’esquerra política i social en aquest cas sens dubte paradigmàtic d’un determinat capitalisme i hauria de ser emblema de la lluita en contra de casos consemblants. D’entrada he de dir que no sé el que es fa i, per tant, tal vegada algunes de les coses que agosaradament dic ja estan en marxa o, amb més coneixement del conjunt, s’han descartat raonadament.

Només amb els sindicats constituïts i personant-se com a acusació popular es garantirà que el títol XV del Codi Penal (el referit als delictes contra els drets dels treballadors) i la Llei orgànica 11/2003, de 29 de setembre, de mesures concretes en matèria de seguretat ciutadana, violència domèstica i integració social dels estrangers, s’apliquin amb tota la contundència que calgui. L’acusació popular dels sindicats seria garantia de la màxima transparència en el procediment acusatori i, sens dubte, una ajuda a la Fiscalia.

Per avaluar la magnitud del frau i que alhora l’opinió publica conegui fil per randa on han fallat els controls institucionals que han permès arribar als extrems a què el cas ha arribat, i per saber les mesures a implementar perquè no es repeteixin les errades, no se m’acut altra cosa millor que la constitució d’una Comissió d’Investigació al Parlament de les Illes Balears. Entre d’altres coses, convé saber què hagués passat amb una Inspecció de Treball i Seguretat Social amb més mitjans i una Inspecció Turística més diligent.

Al meu parer, és fonamental impulsar la mobilització social contra aquest cas. Per això crec que estaria bé la constitució d’una Plataforma Ciutadana amb l’objectiu d’impulsar les penes màximes als culpables del monumental frau, el compliment de les penes... i sobretot fer pedagogia democràtica perquè no es tornin a repetir casos com aquest.