“Del roig al verd, del verd al roig”

Aquí vos deixo la presentació que vaig fer  de la taula rodona “Del roig al verd, del verd al roig” a l’Escola d’Estiu INICIATIVAVERDS, Palma ,  29 juny 2013.

“Cada vegada que algun company o alguna companya de lluites passades en demana com se m’acut engrescar-me en la aventura de participar en la constitució d’una formació política que faci maridatge del socialisme i de l’ecologisme, del socialisme democràtic, de les  ànsies igualitàries i d’ecologia política, els sol  contestar que, pels que venim d’una militància i cultura marxista,  no ens és estrany el concepte de metabolisme entre l’esser humà, naturalesa i llibertat.  Les referència de Marx en El Capital són imprescindibles. 

“La llibertat només pot consistir que l'home socialitzat [se suposa que la dóna també], els productors associats, regulin racionalment aquest metabolisme seu amb la naturalesa posant-lo sota el seu control col·lectiu,... en comptes de ser dominats per ell com pel seu poder cec; que ho portin a terme amb la mínima ocupació de força i sota les condicions més dignes i adequades a la seva naturalesa humana” 

I això és molt important recordar-ho ara que la batalla torna a ser, per la democràcia. Democràcia sense drets, no és democràcia. En aquest sentit, algú ha dit, amb encert, que “ara la qüestió no és tant avançar cap “1917” (la revolució socialista) sinó reconquistar “1789” (la democràcia amb drets). Per una altra costat, la lluita d’avui és, també, per l’emancipació de la classe oprimida, dels no rics: “La lluita de classes segueix existint, però la meva va guanyar” (W. Buffet).

També he de dir-vos que, de tant en tant, em trobo amb algun company o companya sindicalista -jo em segueixo reivindicant com un militant de base i en la modalitat slow del moviment sindical- i en demana que faig jo, en l’actual situació de desmantellament dels drets socials i laborals més elementals, a un partit que, essent d’esquerra, pren part de la família europea i internacional verda i, això, a alguns els hi provoca certa perplexitat. Els hi recomano que llegeixin Manolo Sacristan,  Francisco Fernández  Buey... i especialment a Daniel Tanuro i el seu llibre “L'impossible capitalisme verd”. Els que hem tingut responsabilitats sindicals durant molts d’any hem après (1) que confiar als mercat el destí ecològic del nostre planeta equival a un suïcidi col·lectiu (J. Riechmann). (2) Que la fam provocada per la insaciable cobdícia del capitalisme és el principal problema ecològic. (3) La plena ocupació, en els termes que l’hem entesa a Europa des de la finalització de la Segona Gran Guerra, el Planeta no l’aguanta.  

Queda clar, idò, d’on vinc i a on som. Dir-vos, així mateix, que tinc la sensació d’haver estat sempre al mateix lloc. A la trinxera de la lluita per una societat més justa a on les possibilitats de felicitat no estiguin privades a ningú.

Abans de  presentar-vos als companys i a la companya d’aquesta taula rodona,  he de dir-vos que quan la varem pensar i programar no pensarem en un debat teòric sobre ecosocialisme. Això ja ho hem fet aquest dematí.

Se tracte de contrastar experiències pràctiques de confluència de distintes cultures i sensibilitats en el que hem anomenat Esquerra Verda. Experiències pràctiques de resistències i de construcció de una alternativa.

El professor Josep Fontana acaba el seu darrer llibre “El futuro es un país extraño”  amb les paraules següent:

“No se trata, sin embargo, de limitarse a resistir, sino que hay que aspirar a renovar lo que se combate. La lección de los campesinos que han pasado de la demanda de reformas a la formulación de nuevos programas agroecológicos, desarrollados en un entorno de cooperación, es un ejemplo aleccionador. La tarea más necesaria a que debemos enfrentarnos es la de inventar un mundo nuevo que pueda ir remplazando al actual, que tiene sus horas contadas”. 

Amb aquest ànim, sent conscients de la importància de les  utopies quotidianes, hem plantejat a Josep Foguet, Marián Suárez i Miquel Angel Llauger,  les següents qüestions:

1.- L’eco socialisme (la Cooperativa  d’Esquerra Verda) és ja un actor polític a les Illes. Com ha estat la construcció d’aquest  subjecte? A partir de quines experiències a cada una de les illes?

2.- En l’actual situació de  confrontació pel desmuntatge de l’Estat del Benestar, de les democràcies  socials i de la imposició del “tot privat”... té sentit un espai  polític estratègic entorn a l’ecosocialisme? Què aportam al programa i a la pràctica  emancipadora del segle XXI ?

Gràcies.