Rumb al precipici

Publicat originalment a dBalears (22.09-2024)

Tres notícies de la setmana passada confirmaren la necessitat -i l'encert del lema de les grans mobilitzacions contra la turistificació- de canviar l'actual rumb al precipici. "Canviem el Rumb. Posem Límits al Turisme" ha esdevingut en la síntesi del que hauria de ser el sus d'un imprescindible procés de transició ecosocial justa.

Sí! Cal adjectivar el concepte "transició", car entorn d'aquest s'ha construït el consens hegemònic de, parafrasejant a Marina Garcés, el "solucionisme de les elits del Nord Global". El constructe "transició energètica" (energies renovables sense sobirania energètica popular, amb absència de límits justos al consum energètic, neocolonització extractivista i violenta del Sud Global ...), n'és l'exemple més preclar! Transició ecosocial justa vol dir, sobretot, revertir el model econòmic, polític i cultural antagònic amb els processos que sostenen la vida, començant, a casa nostra, per una estratègia de desturistificació integral i holística.

Tornem, però, al fil argumental que pretenc filar en aquestes ratlles: Les notícies confirmatòries d'un gravíssim rumb equivocat són que en l'informe de 2024 de l'Observatori de les Transicions del Fòrum de la Societat Civil es constata l'augment de turistes i que no transitam pel bon camí en matèries de dret a l'habitatge i de diversificació del model econòmic. Més contundent ha estat el Consell Econòmic i Social de les Illes Balears (CES-IB) que, en l'acte de presentació de la "Memòria sobre l'economia, el treball i la societat del 2023", no s'ha estat d'advertir que a les Balears augmenta el monocultiu econòmic turístic. Per acabar d'arrodonir-ho, la setmana passada ens assabentàvem que "Les Balears reben fins a l'agost més d'11 milions de viatgers aeris internacionals". Tot plegat hi afegeix aigua al banyat a un seguit de dades que confirmen un rumb al precipici socioeconòmic, i, fonamentalment, ecosocial.

Mentrestant, la senyora Prohens i la seva fantasmagòrica "Mesa del Pacte Polític i Social per a la Sostenibilitat Econòmica, Social i Ambiental de les Illes Balears" busquen dades -diuen, diuen...- per enredar al personal i continuar implementant a cop de BOCAIB polítiques acceleracionistes del "Règim 4T" (Totalitarisme del Tot Turisme i Totxo). És a dir, creixement sense límits de tot el que és material-monetari i decreixement -ves per on sí que li agrada a la presidenta conjugar el verb decréixer- en termes de cohesió social i garanties de supervivència en condicions materials i ambientals dignes per a la majoria.

La historiadora de la ciència, epistemòloga, i professora de filosofia en la Universitat lliure de Brussel·les, Isabelle Stengers, fa anys en el seu llibre "En temps de catàstrofes. Com resistir a la barbàrie que ve", ja ens advertia d'aquests perills de governs bàrbars. Uns perills que els nostrats  progressistes no van, ni prop fer-hi!, foragitar engegant una veritable transició ecosocial justa i amb una dinàmica i embranzida que la fes, en el que és substancial, irreversible, fins i tot per als bàrbars.

Ara toca la mobilització permanent per fer majoritari un sentit comú alternatiu a l'hegemònic. "Canviem el Rumb. Posem Límits al Turisme" té tota la potencialitat per fer-ho. Potser, més aviat que tard, s'haurà de radicalitzar la mobilització. Amb el benentès que parl d'una radicalitat democràtica, tot tenint presents les paraules de Bertolt Brecht: "Al riu que tot ho arrenca li diuen violent, però ningú li diu violent al llit fluvial que el cenyeix".