Geopolítica del turisme de luxe

 Publicat originalment a Diario de Mallorca (17-09-2026)

La publicació mensual “Le Monde Diplomatique” del proppassat agost publicà un molt interessant article intitulat “Geopolítica dels hotels de luxe”. L’article explica com al Mar Adriàtic o a les Illes Seychelles -però no només en aquests indrets- la construcció d’aquestes infraestructures hoteleres de megaluxe pren part d’una nova forma de colonialisme. Lindita Çela i Tristan Coloma, periodistes de reconeguda solvència, narren com en la geopolítica internacional actual hi ha una mena de fusió d’interessos dels grans fons d’inversions per comprar terrenys per a la construcció d’infraestructures militars, logístiques i hoteleres de luxe. Per exemple, afirmen que “mentre que Riad aposta per inversions industrials i Abu Dhabi per infraestructures logístiques, Doha tria enfocar-se en el turisme de luxe”. Un enfocament, dit sigui de passada, sideralment contrari al Codi Ètic d'ONU Turisme. Però, el cas constatat és que Qatar impulsa sense complexos la geopolítica del turisme de gran luxe “en l'oceà Índic [els interessos contraposats de la Xina, l'Índia, les monarquies del Golf i, òbviament, els EUA són prou evidents] però no sols allà”.

De fet, en la geopolítica de la guerra pels recursos en greu decadència “l'hostaleria serveix de cavall de Troia”. És el cas, per exemple, de tot el que envolta el conflicte que agita Albània -l’anomenada “Revolució dels flamencs roses”- amb manifestacions diàries contra dos projectes hotelers superluxosos que atempten contra el medi ambient i estan embolicats en greus casos de corrupció. Encara que les cares més o menys visibles siguin Ivanka Trump i Jared Kushner -filla i gendre i ex assessor de Donald Trump-, darrere de l'operació es troben uns inversors siris qatarians. Això no és casualitat, com afirmen Lindita Çela i Tristan Coloma, Qatar, juntament amb Emirats Àrabs Units (EAU) i l'Aràbia Saudita, disposen d'un important avantatge en comparació amb la resta de potències en disputa: Els seus fons sobirans.

Per a completar el coneixement del complex entrellat d'aquesta geopolítica d'inversions en infraestructures militars, logístiques i turístiques de superluxe és molt recomanable, gairebé imprescindible, llegir al complet i amb atenció el citat article publicat a “Le Monde Diplomatique” Ara bé, un punt molt rellevant  de l’article és que deixa clar i llampant que “sigui per mitjà d’actors estatals o privats, potències estrangeres s'apoderen de recursos i territoris dels països amfitrions gràcies al clientelisme, la corrupció i el deute [públic i privat]”.

A partir d'aquí, una pregunta i una altra constatació, ambdues aplicables a la realitat de la turistificació mallorquina: Les actuals inversions geoestratègiques en luxe turístic, “no equivalen a una nova forma de colonització?”, i, per una altra banda, tot plegat posa en relleu que es fa “pràcticament impossible la identificació dels veritables inversors”.

Tanmateix, em sembla que la pregunta clau i pertinent en el debat sobre el nostrat col·lapsant model turístic és quin paper té Mallorca en aquesta geopolítica infernal. Altrament dit, quina part del territori mallorquí és comprat per actors estatals o privats de potències estrangeres mitjançant invasions milionàries en turisme de luxe. No és una qüestió baldera. Té a veure amb la manca de transparència, i amb la mala convivència amb la democràcia del capitalisme actual. Pensem-hi!