“Maleïdes siguin les guerres i els canalles que les fan”

Publicat originalment a dBalears (13-09-2026)

La Plataforma Mallorca per la Pau acaba de celebrar una assemblea força important i que ha servit, a més de retre un senzill, però sentit i emotiu homenatge a Salva Martínez, per enfortir el compromís amb la cultura de la pau i la voluntat de mobilitzar a la societat mallorquina contra l’armamentisme que recorre el món.

En un context internacional, europeu i espanyol, en el que es revifa amb escreix la carrera armamentista, la dissuasió militar i la guerra, la mobilització pacifista, antimilitarista i, en definitiva, a favor de la pau, és absolutament necessària. Sonen arreu tambors de guerra... I, tanmateix, convé recordar que l’evidència històrica demostra que l’armamentisme, la (in)cultura del militarisme, no ha proporcionat mai a la humanitat la pau, la llibertat, la prosperitat, ni la justícia social. Ans al contrari: A despesa militar més gran, menor despesa social; a més beneficis empresarials del complex industrial militar, menys justícia i cohesió social; i, a sobre, les polítiques bel·licistes solen anar associades a retallades de les llibertats amb l'excusa d’una suposada defensa d’un enemic generalment inventat perquè l’opinió pública recolzi el gran increment de la despesa militar, i, alhora, enemic necessari com a falsa justificació de la nova política de rearmament.

Ara bé, fa temps que experts -posem pel cas els del Centre Delàs d’Estudis per la Pau- ens adverteixen que l'increment de la despesa militar eleva la probabilitat de conflictes armats i la participació en disputes bèl·liques. En aquestes estem!

A la Unió Europea la nova política de rearmament s’articula entorn del Pla ReArm, que va ser presentat per la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, dient que “si Europa vol evitar la guerra, Europa s’ha de preparar per a la guerra” (sic). Aquest preparar-se per a la guerra, no és altra cosa que una retallada de l’Estat de Benestar per incrementar la despesa militar. En aquest sentit, el secretari general de l'OTAN Mark Rutte va afirmar, a finals de 2024, que “els ciutadans europeus han d'acceptar sacrificis amb retallades en les seves pensions, sanitat i seguretat social”. A partir d'aquest advertiment començaren, paral·lelament amb l’estirabot de la despesa militar, les retallades socials al Regne Unit, Alemanya, etc. Espanya, l’any 2025, va incrementar la seva despesa en defensa un 50% i va superar el 2% del PIB per primera vegada en tres dècades, tot i que formalment no hi ha retallades -una altra cosa és la realitat si tenim en compte la inflació- perquè no hi ha hagut pressupostos generals de l’Estat en tota aquesta legislatura.

Per tot plegat, el Dia Internacional de la Pau d’enguany té una especial importància. No pot ser un dia més del calendari de commemoracions anuals de l’ONU. Certament, l'any 1981, l'Assemblea General de les Nacions Unides va declarar el 21 de setembre com a Dia Internacional de la Pau, una jornada destinada a commemorar i enfortir els ideals de pau, a reclamar la pau mundial, i, específicament, l'absència de guerra i violència. No basta, però, que sigui una celebració únicament de discursos retòrics. Cal sortir al carrer.

Per això,  la Plataforma Mallorca per la Pau ens convoca a una concentració el dilluns, 21 de setembre, a les 19 hores a la plaça de Cort de Palma. A l’ombra de l’olivera de Cort (l’olivera és símbol de pau) cal cridar ben fort aquelles icòniques paraules de Julio Anguita: “Maleïdes siguin les guerres i els canalles que les fan”. Només amb la mobilització social serà possible construir un dels espais socials d’esperança que David Harvey va teoritzar. No hi ha espai d'esperança més urgent i necessari que el de la pau.