Empresariat desvergonyit

Publicat a El Periscopi (11.02.14)

No posar massa atenció a les edicions en paper dels diaris, et pot jugar alguna mala passada. Em va passar a mi abans-d'ahir amb l'edició dominical del Diario de Mallorca. Vaig veure, al diari en paper, un titular d'una entrevista al president de la gran patronal espanyola que va causar un autèntic calfred. Confiava poder-la llegir amb tranquil·litat a l'edició digital, però va resultar que no hi era. L'he trobada a altres edicions digitals de diaris del mateix grup del Diario de Mallorca i a la mateixa web de CEOE. El màxim dirigent de l'empresariat del Regne d'Espanya demana més reformes laborals, més turbo flexibilitat i precarietat, més treball low cost. El titular posava en boca de Joan Rosell, que: “No hay que esperar a ver los resultados de la última reforma laboral; hay que ser dinámicos”, i el text complet de la dita entrevista és el que podeu consultar aquí.

Em diran, amb molta raó, que aquesta entrevista no és un tema d'actualitat i que ja fa uns dies que es publicà. Però el que si és d'actualitat és la publicació, ahir mateix, d'un informe de laFundación 1 de Mayo en el qual s'analitza l'abast i els efectes de les 34 reformes laborals de l'etapa democràtica i es fa balanç de les reformes laborals d'aquests dos darrers anys. Els dos anys de Rajoy són desoladors: S'ha produït la destrucció d' 1.354.644 d'ocupacions. Hi ha una disminució de 596.404 assalariats i un augment de 136.663 treballadors independents (“falsos autònoms”?) en les mateixes activitats. S'ha augmentat des del 19,5% fins al 23,2% dels treballadors assalariats del sector privat amb jornades inferiors a les 35 hores i una disminució del 66 per cent al 62,9 per cent dels que treballen entre 35 i 40 hores. En el sector de la construcció s'han perdut 378.243 treballadors en aquests dos anys. Únicament els contractes purament temporals i els formatius augmenten el seu pes en el conjunt de la contractació, augmentant així la precarietat. Hi ha 459.620 contractes menys de joves menors de 30 anys, una caiguda del 8,5%. El 50,8% de les persones parades porta més d'un any sense ocupació (3.043.546 persones); el 32,7 per cent porta més de dos anys sense ocupació i el 22,1 per cent porta més de tres anys. En dos anys la taxa de protecció per desocupació ha disminuït en tres punts, del 37 per cent al 34,1 per cent. Seguim?

És d'aquest balanç del qual ni en vol parlar el cap de la CEOE? En qualsevol cas el desvergonyiment es torna cinisme quan Rosell afirma: “Hay otros países que han hecho reestructuraciones laborales, como los alemanes a principios de los años dos mil, y gracias a ello no tuvieron que destruir la cantidad de empleos que se tuvo que destruir en España porque no teníamos mecanismos de suficiente flexibilidad para la reestructuración. En España no se hizo esa reestructuración y cuando había una empresa que le caían las ventas y no tenía posibilidades de reestructuración interna, despedía. Ahora, con la reforma laboral, algo se ha hecho y tenemos que seguir por esa vía” És a dir, segons el president de la CEOE, l'atur massiu espanyol és culpa del BOE. El model de creixement amb bombolla immobiliària i immigració a l'engròs  (sense cap planificació amb seny) no hi té res a veure! Increïble.

El president de la CEOE diu: “Hay mucha gente dispuesta a trabajar por muy poco precio”. El súmmum de l'empresariat desvergonyit!   Queda algun dubte que la crisi és una estafa?

Efectivament no tot el món empresarial és el de la CEOE, i fins i tot hi ha a fòrums que es qüestionen les pràctiques empresarials i manifesten preocupació per la qüestió social. Llàstima que no es vagi en la bona direcció. Tingui's en compte que, per exemple, els autors de “¡Actúen ya!” (el llibre d'economia més de innovador  actualment” afirman que “Los mercados laborales de los países industrializados  deben reformarse con vistas a hacerlos  menos flexible, no más”

Persones aturades i sense prestacions

Publicat a El Periscopi ( 06.02.14)

Mentre escoltava les veus governamentals i dels corifeus del PP proclamant als quatre vents les bondats de les dades d’atur registrat del mes de gener de 2013 (vegeu aquí el meu comentari d’ahir), llegia el Dictamen del Comitè Econòmic iSocial Europeu, de 10 de desembre de 2013, sobre Renda mínima europea i indicadors de pobresa, que, entre altres coses afirma que: “La crisi està revelant noves formes de pobresa, com el problema de les persones sense llar, la pobresa energètica, l'exclusió financera (la falta d'accés als serveis bancaris bàsics i al crèdit) o l'endeutament excessiu de les llars; mentre que l'exposició als riscos socials és major per a les dones que per als homes. Al mateix temps, els grups de població més vulnerables, com les persones d'edat avançada (especialment les d'edat molt avançada i les dones d'edat avançada), les persones amb discapacitat, les persones amb malalties cròniques greus, les llars monoparentals, les famílies de renda baixa, els emigrants i determinades minories ètniques, es veuen afectats desproporcionadament per múltiples formes de privació”. Això és posar el dit a la nafra de la crisi social! El que hauria d’interessar a tothom és saber si les dinàmiques dels mercats laborals i els sistemes de protecció social ajuden a frenar aquestes “noves formes de pobresa” o el que fan és incentivar-les.

Les retallades a les prestacions de desocupació (especialment en el subsidi per a les persones aturades majors de 55 anys i en el Pla “PREPARA” per a aquelles persones que han esgotat la prestació que els hi pertocava) són causa important de l’ empobriment de bona part de la ciutadania. Les dades del mes de desembre de 2013 (última informació disponible) ens informen que a Balears les persones beneficiàries són 98.103 i que han disminuït en un 1,4%, en relació al mes de desembre passat. Però el més important és que, mentre les persones que cobren Prestació Contributiva (la que es cobra en funció del que cotitza, sempre que s’hagin acumulat un mínim de 360 dies de cotitzacions) baixa un 3,3%, les que cobren subsidi es mantenen pràcticament igual, entorn de les 42.600 persones. Val a dir, idò, que cada pic hi ha manco persones que acumulen un any de feina abans d'anar a l’atur. La temporalitat i la precarietat manen!

Dues coses més: Per una banda dir que la quantia mitjana de la Prestació Contributiva és de 911,5 euros/mes; i per una altra advertir que no he parlat de taxa de cobertura de la prestació  de desocupació sobre la base dels registres del SOIB. No ho he fet per una raó elemental: La xifra d’atur registrat és tan poc il·lustrativa de la realitat del mercat laboral que, si li féssim excessiu cas, hom podria dir que aquesta taxa és del 107,6%. Com és possible aquest disbarat? Perquè la dada oficial d’atur registrat de desembre passat era de 89.103, i resulta que aquest mateix mes hi ha 91.215 persones aturades amb alguna prestació. Conclusió: La dada d’atur registrat exclou a massa persones que realment són aturades.

Tanmateix, hi ha d’informació sobre taxa de cobertura de la prestació de desocupació. La que ens proporcionava l’ EPA del quart trimestre 2013 que, en resum, ens diu que: 1.- A les Illes Balears la taxa de cobertura de la prestació per desocupació és del 34,2%, és a dir, només una de cada tres persones aturades percep prestacions, i, per tant, hi ha més de setanta mil persones en atur que no perceben cap prestació. 2.- La menor taxa de protecció la tenen els joves menors de 30 anys: Un 21,9%, per tant, només un de cada cinc percep prestació i hi ha gairebé trenta mil joves sense prestacions. 3.- Les dones tenen una taxa de protecció del 27,2%, dotze punts inferiors a la dels homes. 4.- Les persones entre 30 i 44 anys tenen una taxa de protecció del 33%, una de cada tres percep una prestació i gairebé quaranta mil persones d'aquesta edat no són perceptors de prestacions.

Disculpau la simplificació, però per fer front a la crisi social hi ha dos camins: “Fotuts, fotudes, banyuts i banyudes” o que es “foti la Troica+PP”

Les persones malament, les estadístiques millorant

Pubicat a  El Periscopi 

La publicació de les dades d'atur registrat i d'afiliacions a la Seguretat Social del primer mes de l'any 2014 ha coincidit amb la publicació de la tercera entrega de l' “Observatori de seguiment de la Reforma Laboral 2012”. És una investigació realitzada per la Fundació Sagardoy i l'empresa de treball temporal (ETT) Adecco, per tant, a les seves conclusions, no cal esperar un biaix contrari a la Reforma Laboral del PP, ans al contrari. Per això té interès el següent breu resum de les conclusions més rellevants del document: 1.- La reducció de salaris se situa, de mitjana, en nivells propers al 10%. 2.- En matèria de contractació, s'incrementa la de temps parcial. 3.- La utilització de les ETT té una importància relativament alta. 4.- Ha augmentat el percentatge d'empreses que han realitzat ajustos a la seva plantilla o a les condicions de treball. 5.- Es manté l'increment dels acomiadaments per raons econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció. Vivim, idò, en una situació laboral en la qual la norma és la precarietat. Una precarietat laboral que alhora és més temporal, a temps parcial o d'autònom depenent i obligat, i que cada pic afecta més a les relacions laborals estables, com ara, els afectats per l' ERO de Coca-Cola o els treballadors i treballadores dels serveis públics sotmesos a incessants retallades salarials i de condicions laborals.

És en aquest context en el qual s'han d'analitzar les dades d'atur registrat que ahir es varen publicar. El mes de gener acabà amb 90.735 persones illenques inscrites com a aturades. Peròl'atur real és molt més gran. La xifra de persones registrades com a demandants d'ocupació és de 153.695. Què vol dir això? Entre altres coses que hi ha entorn de 56.000 persones Fixes Discontinues aturades però que no figuren en la llista d'atur registrat. En qualsevol cas, tant les xifres d'atur registrat com les de demandants d'ocupació són menors que les del mes de gener de 2013. Si ens fixam en les d'atur registrat, observam una variació negativa del 0,5% (-480 persones) en relació al mes anterior i del 5,0% (4.774 persones) en termes interanuals. Val a dir que aquesta baixada de l'atur registrat té a veure amb:

• ·         Les exclusions de molta gent de la categoria administrativa d'atur registrat. Les noves realitats de precarietat laboral introduïdes amb la Reforma Laboral de 2012 augmenta aquesta exclusió administrativa. Caldria modificar la normativa  de l'any 1985 que regula què s'entén com atur registrat.
• ·         La sortida de persones estrangeres (del total de persones que han desaparegut d'aquest registre en el darrer any el 46% -2.190- són estrangeres) i joves (que cada pic són menys entre els demandants d'ocupació) cap a altres mercats laborals o cap al mercat laboral irregular.
• ·         L' atur desanimat, que va en augment per la manca d'esperança que el SOIB faci ofertes de feina. Aquest fenomen afecta prioritàriament al col·lectiu en atur de llarga durada (28.294 persones registrades en el mes de gener amb més d'un any ininterromput en atur, és a dir, el 31,2% del total d'atur registrat).
• ·         Els dèficits dels programes de Polítiques Actives d'Ocupació per a tothom, que desanimen la incripció i permanència (una vegada acabada la prestació  de desocupació) en els registres d'atur.
• ·         L'esgotament de les prestacions de desocupació de les persones que perderen la feina en els anys inicials de la crisi. El encreuament de les dades d'atur de llarga durada i de sortides del sistema de prestacions de desocupació ho corrobora.

Sobre rànquings autonòmics de baixades d'atur registrat convé recordar que les Illes Balears varen ser durant molts anys la Comunitat Autònoma amb majors taxes de població assalariada estrangera i en els sectors lligats a la construcció.

Per un altre costat, no es pot lligar el comportament de les afiliacions a la Seguretat Social amb suposades creacions d'ocupació. M'explic: Efectivament en el mes de gener la mitjana d'afiliacions va ser de 338.738 persones, amb una variació negativa d'un 1,34% (-4.585 afiliacions) en comparació al mes anterior, i un augment del 0,40% (+1.354 afiliacions) en relació al mes de gener de 2013. Per tant podria interpretar-se que hi ha una petita revifada interanual d'afiliacions i, consegüentment, d'ocupació. Aquesta interpretació és absolutament agosarada per dues raons: Primera les dades d'afiliacions són mitjanes i per tant el resultat inclou les afiliacions estacionals de principi del mes de gener  pròpies del final de les festes nadalenques. Amb tota seguretat, la dada d'afiliacions del darrer dia del mes donaria un resultat interanual de pèrdua d'afiliacions i, per tant, tindríem un resultat de baixada d'afiliacions i baixada d'atur registrat (que si és la dada de fi de mes). Ja he explicat en altres ocasions que només es pot intuir que hi ha creació d'ocupació quant la baixada d'atur registrat és comparable a la pujada d'afiliacions. No és el cas!

Per acabar, no em puc estar d'un breu comentari sobre les dades de contractació: En relació al mes de gener de l'any 2013, la indefinida baixa un 10,44% i la temporal puja un 20,30%. És l'aposta per un model de creixement amb salaris baixos, condicions de treball infames i activitats econòmiques de baix valor afegit. A això Krugman ho ha anomenat “la gran divergència”, és a dir, augment ininterrompudament de les rendes del capital i caiguda continuada dels salaris. I d'això el PP se n'alegra.

De la degradació de la prestació de desocupació, si l'actualitat no en fa canviar d'opinió, en parlaré demà. Supòs que el PP també considera un èxit de les polítiques d'austeritat les retallades a aquestes prestacions.