Les mentides (de Rajoy) tenen les cames molt curtes

Publicat a www.elpesiscopi.com

En el debat de política general del Regne d'Espanya (mal anomenat  “Debat de l'estat de la Nació), Rajoy va repetir fins a la sacietat que amb les seves reformes, és a dir, amb el seu Pla de Regressió Demòcrata i Social s’ha aconseguit crear ocupació. Em sembla relativament “normal” que intentés presentar els resultats dels dos anys de la seva Reforma Laboral com a positius. Certament per a la devaluació interna salarial són força positius. La Reforma Laboral de Rajoy és un sofisticat artefacte de destrucció d'ocupació de qualitat, de reducció de salaris, de precarietat laboral i social. És un formidable generador de desigualtats.

Ara bé em sembla d'una mesquinesa terrible que el cap del Govern d'Espanya, manipuli i menteixi  compulsivament. Ho va fer al presentar la reducció del nombre de persones  inscrites com a aturades registrades  com si fos fruit de la  creació d'ocupació. Ell  sap que la mínima reducció de l'atur registrat no obeeix a la creació d'ocupació sinó a la caiguda de la població activa, fruit de factors demogràfics, de la tornada d'immigrants als seus països, de la sortida d'emigrants espanyols a l'exterior, del augment del mercat laboral in formal,  i de la cada vegada major numero de gent aturada que no s'apunta perquè està  més que desanimada. També ho va fer en parlar reiteradament d'un augment d'afiliacions a la Seguretat Social en l'últim any. Per poder dir que hi ha augment d'afiliacions a la Seguretat Social s'ha de fer la comparació amb afiliacions equivalents a temps complet.

Però, vet aquí que en aquesta ocasió al mentider Rajoy se’l va agafar ràpidament. No havia acabat el debat i l' INE publicava la Comptabilitat Nacional del quart trimestre de 2013 i en matèria d'ocupació diu textualment:

“El empleo, medido en términos de puestos de trabajo equivalentes a tiempo completo, disminuye su decrecimiento anual en un punto y siete décimas, hasta el –1,6%. Esta tasa  anual supone una reducción de aproximadamente 265 mil empleos netos a tiempo completo en un año”

Efectivament les mentides (de Rajoy) tenen cada pic les cames molt curtes.

Treballs de cura, treballs de dona

Un article que em publica avui Diario de Mallorca:

Per als éssers humans els treballs de cura no són una qüestió de poca importància. És evident que durant tota la nostra trajectòria vital sempre necessitam a altres en algun grau. Som totalment dependents en l’etapa de la infantesa i gairebé sempre en la de la vellesa, inclús ho som en els episodis d’infermetats, sigui quina sigui l’edat que tinguem. Malgrat aquesta evident necessitat humana, l’economia clàssica -i, en moltes ocasions, la política- menysprea que, com a essers vius, tenim aquesta estreta dependència d’ algú que ens cuidi.  No és un menyspreu nou. És tan antic com l’organització social patriarcal.  A aquestes alçades, la cura dels fills, filles i familiars segueix sent cosa de les dones sense que, amb la incorporació femenina al mercat laboral regular, hi hagi hagut massa canvis.

D’això en parlam en el número 28 de TEMES SOCIOECONÒMICS GADESO (que podeu consultar a www.gadeso.org) en el qual analitzam les dades acumulades de l’any passat i la seva evolució en el període 2008-2013 a les Illes Balears quant a prestacions de la Seguretat Social per maternitat i paternitat i excedències per a la cura de fills i filles, i d’altres familiars. És a dir, tractam d’una de les principals polítiques públiques per a promoure la conciliació de la vida personal i familiar amb la laboral i professional. Els resultats són demolidors: a) En el permís de 16 setmanes per maternitat, que pot ser compartit per la mare i el pare, la participació masculina en cap cas arriba al 2%. b) Des de l’entrada en vigor del permís per paternitat (2007), que és independent del de maternitat i compatible amb el que el pare pot gaudir si comparteix el permís per maternitat, tres de cada deu pares no en fan ús, i el nombre de pares que han gaudit del permís per paternitat ha descendit en 2013 un 19,3%, en relació a 2008. c) La feminització de la cura de familiars és total: En el període 2008-2013 el percentatge de dones amb excedències per a cura de filles, fills i familiars no ha baixat mai del 92%, i l’any 2013 s’arribà al 98,8%. d) La participació masculina en excedències específiques per a cura de fills i filles és entorn del 6%. Val a dir que, aquests resultats són els d’una comunitat autònoma amb una taxa de població activa i assalariada femenina relativament alta, i a on, del total de població inactiva que declara dedicar-se a tasques de la llar, el 75% són dones.

No em puc estar de recordar que aquestes prestacions econòmiques varen sofrir també les retallades iniciades a l’estiu de 2010. Concretament, es va anul·lar l’ampliació dels permisos de paternitat (dels actuals 13 dies a quatre setmanes) que havia d’entrar en vigor l’ 1 de gener de 2011, i posteriorment, el Govern del PP ha anat endarrerint el seu compromís electoral d’igualar el permís de paternitat amb el de maternitat (setze setmanes). Recentment, sembla haver-se arribat a un cert consens parlamentari entorn de la necessitat d’aquesta igualació dels permisos de paternitat i maternitat, però el Govern -i la majoria parlamentària- condiciona aquesta hipotètica ampliació al fet que entri en vigor “quan la situació econòmica ho permeti”.  I mentrestant?

Tanmateix, la iniquitat que provoca la manca de coresponsabilizació en els treballs de cura ens hauria de fer reflexionar sobre la importància que tenen les prestacions de la Seguretat Socials pels permisos i excedències abans comentats i la necessitat de millorar-los en la línia que planteja, des de fa bastant de temps, la Plataforma per Permisos Iguals i Intransferibles de Naixement i Adopció (PPiMA). Però la reflexió principal és que no haurien de ser una política gairebé única, ans al contrari, cal una política integral d’igualtat que trenqui amb les dinàmiques patriarcals que fan que la coresponsabilització de les dones de les tasques productives no tingui el seu correlat en la coresponsabilització dels homes en l’àmbit privat, i per això és bàsic impulsar l’economia de cura de les persones (des de el naixement fins a la mort)  i, alhora, posar fi a les retallades a l’ Estat del Benestar.

En cas contrari em tem que la professora de sociologia de la UAB, María Jesús Izquierdo, tindrà molta raó en afirmar que “El sexisme i el patriarcat que originen la mort social de les dones també generen sofriments col·laterals a la població en el seu conjunt, perquè està en joc la cura d'un ésser que es caracteritza per la seva vulnerabilitat i dependència”.

Una indignitat més de JR Bauzá

No ho he pogut evitar. Escoltant  alguns fragments de l'entrevista que a la SER han fet a JR Bauzá en la qual menysprea les feridores dades de la pobresa de Balears, m’ha vingut al cap això:

Los nadies

“Sueñan las pulgas con comprarse un perro y sueñan los nadies con salir de pobres, que algún mágico día llueva de pronto la buena suerte, que llueva a cántaros la buena suerte; pero la buena suerte no llueve ayer, ni hoy, ni mañana, ni nunca, ni en lloviznita cae del cielo la buena suerte, por mucho que los nadies la llamen y aunque les pique la mano izquierda, o se levanten con el pié derecho, o empiecen el año cambiando de escoba.

Los nadies: los hijos de los nadies, los dueños de nada.

Los nadies: los ningunos, los ninguneados, corriendo la liebre, muriendo la vida, jodidos, rejodidos:

Que no son, aunque sean.

Que no hablan idiomas, sino dialectos.

Que no profesan religiones, sino supersticiones.

Que no hacen arte, sino artesanía.

Que no practican cultura, sino folklore.

Que no son seres humanos, sino recursos humanos.

Que no tienen cara, sino brazos.

Que no tienen nombre, sino número.

Que no figuran en la historia universal, sino en la crónica roja de la prensa local.

Los nadies, que cuestan menos que la bala que los mata.”

Eduardo Galeano