Ciutadanes a temps parcial

Article que ha publicat avui Diario de Mallorca.

Entorn del 8 de març, cada any es publiquen molts treballs d’investigació i informes de conjuntura i es generen bastants informacions sobre la situació de les dones. Enguany m’ha cridat l’atenció que una d’aquestes notícies que més volada ha tingut afirmava que les dones acceleren la seva entrada en els consells d’administració de les empreses de l’ Ibex. Efectivament, les conselleres d’aquestes empreses cotitzades han passat de ser 26 l’any 2006, a 78 en l’actualitat. Sens dubta hi ha una bona progressió, però paga la pena no perdre de vista que aquestes altes executives representen només el 16,6% del total de persones presents  en els  consells d’administració de les empreses espanyoles amb més pes  en mercat borsari. Així i tot, hi ha molt de rebombori amb tot allò que té a veure amb la presència femenina en l’àmbit financer. Fins i tot, el nomenament de Janet Yellen com a presidenta de la Reserva Federal nord-americana ha donat peu que es palesi d’ assalt femení al poder financer. Almenys en aquesta part de l’Atlàntic no hi ha per a tant! El declivi de les polítiques d’igualtat, fruit de les despietades polítiques d’austeritat decretades per la troica (CE, BCE i FMI), no fan albirar grans avenços per a la majoria de les dones. Ans al contrari, les regressions socials van acompanyades d’involucions democràtiques molt importants.

Cada pic és més clar que les grans desigualtats -que són una de les causes principals de la crisi financera, econòmica i social actual- s’agreugen amb les polítiques neoliberals que, precisament, amb l’excusa de la crisi s’apliquen sense complexos. Aquesta endimoniada dinàmica es produeix, també, entre la meitat femenina de la població. És a dir, es manté la desigualtat estructural per gènere i, alhora, s’agreguen les desigualtats entre una elit de dones riques i l’ immensa majoria de la població femenina. No debades, a les Conclusions de Tendències Mundials de l'Ocupació per a 2014 de l’Organització Internacional del treball (OIT) s’adverteix que “En les economies desenvolupades, es preveu que les dones es beneficiaran menys de la tímida recuperació prevista a mitjà termini; de fet, les seves taxes de desocupació només baixaran gradualment al 8,2 per cent en 2018, mentre que els homes es beneficiaran d'una reducció més important, al 7,6 per cent.”

Em permetran que, per raons d’espai, passi ràpidament d’aquestes reflexions globals a fer-ne algunes locals. A les Illes Balears, malgrat la presència femenina en els àmbits empresarials i sindicals progressi, lenta però adequadament , la precarietat té cara de dona. Això és, si més no, allò  que es posa de manifest en el número 29 de la publicació digital Temes Socioeconòmics Gadeso (que podeu consultar aquí) que s’ha publicat coincidint amb el Dia Internacional de la Dona de 2014. Hi trobàreu les principals dades sobre la presència de les dones en el mercat laboral illenc de l’any passat i la seva evolució en el període 2008-2013, i algunes dades rellevants en els àmbits de la pobresa i la corresponsabilitat en les tasques de la llar i la cura de fills, filles i familiars. Tal vegada les més punyents són les següents: 1.- En els sis anys de crisi la població aturada femenina ha crescut un 129,3% i la taxa d’atur femení un 11,34%. 2.- L’any 2013 acabà amb una taxa d’atur femení de llarga durada del 10,49%. La taxa masculina tot just supera a la femenina en un 0,5%. 3.- Amb dades de 2011 (la ultima disponible), les dones de Balears cobren un 16,4% menys de salari que els homes. 4.- L'any 2013 el percentatge de dones assalariades amb jornades parcials fou del 21,1%, i gairebé triplicà al percentatge d’homes. Sis de cada 10 contractes a Temps Parcial registrats són per a dones. 6.- La taxa de risc de pobresa o exclusió social de les dones és del 28% (similar a la dels homes) però les dones pateixen una major severitat de carències materials: Fins a un 34% de dones pateixen, almenys, 2 conceptes de carències materials, mentre que hi ha un 31,8% d’ homes en aquesta situació. 7.- La població inactiva per motiu de dedicació a les tasques de la llar és en un 85,62% femenina. I 8.- El percentatge de pares que comparteixen amb la mare el permís de maternitat tot just frega l’ 1,6%.

Sembla que la dinàmica dels mercats condemni les dones a tenir drets de ciutadania a temps parcial: Amb dret al treball parcial, amb salari parcial, amb temps parcial per a  gaudir de la seva vida, amb una carència només parcial del risc de pobresa o exclusió social ... Pot ser sembli una conclusió més aviat desesperada, però al meu entendre és el que hi ha. Desesperació que, en cap cas, és rendició. Aquesta situació és reversible; depèn d’elles i de nosaltres. En paraules d’Eduardo Galeano:“ Ojalá seamos dignos de tu desesperada esperanza.”

Febrer 2014: progressam cap a una precarització laboral total

Publicat a www.elperiscopi.com

Les dades d’atur registrat i d’afiliacions a la Seguretat Social cada pic ens informen manco de la realitat del mercat laboral. Els registres d’atur poden baixar perquè la gent que hi està apuntada troba feina o perquè la situació del mercat de treball s’ha deteriorat tant que les persones deixen d'estar registrades per desànim, desesperació o migració. Això és el que passa a les Illes Balears des de fa molts mesos. No es crea ocupació, i no hi ha grans accions de Polítiques Actives Ocupació que, tot i ser generalment positives, provoquen un efecte estadístic de minva de l’atur registrat (les persones que participen en els programes de PAO no són considerades aturades registrades). L’atur registrat illenc del mes de febrer és de 98.218 persones, amb una variació mensual d’un -1,67% i una anual del -5,03%. Però, realment, el nombre de persones aturades és molt més gran. De fet, la xifra oficial d’atur registrat contrasta amb la de Demandants d’Ocupació, que és de 146.060 persones, perquè inclou, entre altres col·lectius, als Fixos Discontinus que, estant en situació d’atur, tampoc s’inclouen en la dada d’atur registrat.

Perquè baixen, idò, els registres d’aturats? Perquè el mercat laboral illenc continua expulsant estrangers (l’atur registrat de febrer, en termes interanuals, ha disminuït en 4.729 persones, de les quals gairebé el 40% són estrangeres). L’altre factor estadístic que fa baixar l’atur registrar és el desànim i la desesperació. Això queda bastant clar si es repara que la baixada més gran de registres d’atur interanual pertany al sector de la construcció (un -17,6%!). No sembla que aquest mes de febrer hi hagi hagut una revifada d’activitat en aquest sector en relació al mateix mes de l’any passat que faci possible una reducció de l’atur en aquest sector de 2.441 persones.

En qualsevol cas hi ha dues dades molt i molt preocupants: Per una banda, l’ atur registrat de llarga durada (més d’un any d'inscripció ininterrompuda, sense cap oferta de treball ni cap participació a cap programa de PAO) arriba a 28.214 persones, el 31,6% del total. Per una altre costat, preocupa la precarietat de la contractació. El 37% dels contractes registrats durant el mes de febrer tenen una durada inferior a 3 mesos i en els dos primers mesos de l’any el 86,86% del total de contractes són temporals.

Pel que fa a les afiliacions a la Seguretat Social, 347.921 de mitjana durant el mes de febrer, s’ha presentat com una bona noticia la variació mensual del +2,71% (9.183 afiliacions) i interanual del +1,07% (3.672 persones). Això s’ha de matisar molt. Primer, perquè és una mitjana, i no la dada del darrer dia del mes, que sol ser més exacta pel que fa a moviments d'altes i baixes de la Seguretat Social, sobretot en un context de contractacions extraordinàriament curtes, fins i tot de dies. Però allò més important és que s’ha de prendre en consideració que la dada publicada no ens informa de quantes afiliacions noves hi ha a temps parcial i quantes n’hi havia ara fa un any. Probablement en termes homogenis d’afiliacions a jornada completa la variació interanual seria negativa.

És curiós que es parli tan poc de les dades de prestacions de desocupació que també es varen fer públiques ahir, tot i que corresponents al mes de gener. Hi ha 13.450 sol·licituds noves de prestacions contributives, la qual cosa vol dir que hi ha una considerable pèrdua d’ocupacions amb una certa antiguitat. El nombre de persones en atur registrat amb alguna prestació baixa un 2,6% en relació al mes de gener de l’any passat. La quantia mitjana de la prestació contributiva és de 905,5 euros (un -1,5% en relació al gener de 2013) i la cobren un 52% de les persones en atur registrat (un 1% menys que ara fa any) amb prestació. La resta de persones en atur registrat que són perceptores de presentacions tenen subsidis de 426 euros.

Tot indica que progressam adequadament cap a una precarització laboral total. Que volem?  Una societat amb plena ocupació o una societat de gairebé esclavatge?

Combatre l'atur (dels majors de 45 anys, també)

El meu comentari d'avui a EL PERISCOPI

El Periscopi ha donat bastant informació i opinió sobre les Jornades organitzades perAMPEB (Asociación de Mayores Parados por el Empleo de las Islas Baleares) que, amb la col·laboració de Fundació GADESO, es celebrà la setmana passada. Permeteu-me que comparteixi amb vostès unes pinzellades de la meva intervenció a la Taula Rodona amb la qual es varen concloure les dites jornadesAMPEB.

Les coses que no funcionen: Fa massa temps que s'apliquen les mateixes polítiques per gestionar la crisi i les coses no milloren substancialment. Per tant resulta evident que no funcionen les polítiques únicament d'austeritat  despietada; la deducció de salaris i costos laborals d'entrada generalistes que han baixat un 20% durant l'any 2013 i que ara es volen abaratir més amb la “tarifa plana dels 100 euros per cotitzacions a la Seguretat Social; la política de desigualtat a través de la negació de la negociació col·lectiva (fixau-vos que els salaris dels directius han crescut un 6,9%, mentre que el de les categories intermèdies ha baixat un 3,8% i el de les categories baixes ho ha fet en un -0,4%). Tampoc funciona la política de Formació Professional. La dual és gairebé impossible amb un teixit empresarial bàsicament de petita i micro empresa i la formació ocupacional necessita ser “rescatada” de l'actual discurs de la competitivitat darwiniana per a ser retornada a les polítiques púbiques d'ocupació. En definitiva, no funciona l'absència d'acord social i econòmic.

Les coses que caldria fer: 1.- Impulsar una cultura de pacte per a afrontar la sortida de la crisi. 2.- Un acord contra la pobresa i l'exclusió social. 3.- Un Pla d'Ocupació i una diagnosi sociolaboral pactat. Cal identificar els col·lectius específics en funció de diagnosi i no d'apriorismes.  4.- Cal treballar per a un canvi de “model” hem de créixer i prosperar amb una certa diversificació.

Les coses que pens s'haurien de fer urgentment: És urgent estudiar la percepció que la societat balear en té de les persones en atur i de la percepció que  d'elles mateixes tenen les persones aturades. Cal parlar de situació de working poor, és a dir, de treballadors i treballadores pobres i d'una de les noves problemàtiques és la del creixent nombre de persones "inocupables". No debades, les dades de l'EPA ens confirmen que a les Illes Balears aquest fenomen ja és ben present entre nosaltres: les mitjanes de l'any 2013 ens informen que gairebé el 10% de la població aturada no ha treballat mai i la taxa d'atur de llarga durada és del 10,79%. És urgent repensar la salut laboral prestant atenció a la insalubritat de l'atur de llarga durada i de les noves precarietats. Més urgent és encara activar la Llei de Serveis Social de les Illes Balears incloent en la “cartera de serveis” una Renda Mínima en la línia del Consell Econòmic i Social Europeu i dur a la pràctica el compromís, assolit l'altre dia en el Parlament IB, d'instruir un % de plantilla mínima en funció de la categoria de l'establiment.

Obrir seriosament tres debats: a) La reforma dels mercats de treball en la direcció de fer-los manco flexibles. b) La Renta Bàsica de Ciutadania, com a dret a la llibertat material de la ciutadania i c) Garantir el dret al treball per a tothom. Menys parlar d'emprenedoria i més parlar de generadors d'ocupació.