Empreses i drets humans

I.- El passat 3 de novembre de 2016 el Parlamentat de Catalunya aprovà una resolució de suport a la implantació d’ un marc internacional legislatiu que garanteixi el compliment dels drets humans a les empreses catalanes que operen a l'exterior. Els tres punts acordats són: "1) [el Parlament català] Referma el seu compromís envers el Dret internacional dels drets humans, el Dret internacional del treball i les normes internacionals sobre medi ambient, promoció de la pau i el Dret al desenvolupament sostenible; i es compromet a seguir treballant de forma transversal en el seu marc legislatiu per avançar en aquests camps. 2) Insta al Govern de Catalunya a iniciar en el termini de 8 mesos els treballs per crear i desplegar un centre d'estudi i d'avaluació sobre els impactes de les empreses catalanes amb inversions a l'exterior que disposi d'instruments que vetllin pel compliment de la legislació vigent en l'àmbit dels Drets Humans per part de les empreses i amb participació de la societat civil catalana, del Govern i del Parlament. I c) Es declara favorable a la creació d'un instrument internacional jurídicament vinculant que garanteixi el compliment de les obligacions en matèria de drets humans per part de les empreses transnacionals i altres empreses i dóna suport al grup de treball del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides que té el mandat d'elaborar aquest instrument".

II.- L'assumpte dels Drets Humans i les Empreses està bastant present a "l'agenda internacional". Entre moltes altres activitats, paga la pena fer esment al Fòrum 2016 de Nacions Unides sobre les empreses i els drets humans, que s'ha desenvolupat a Ginebra, del 14 al 16 de novembre. S’ha de citar, també, la segona reunió del Grup de Treball Intergovernamental de composició oberta sobre les empreses transnacionals i altres empreses pel que fa als drets humans, que es va fer uns dies abans, del 24 al 28 d'octubre, també a Ginebra. Hi ha molta reunió i bastant burocràcia, però s'avança poc en la protecció i respecte de debò dels Drets Humans per part de les empreses que actuen localment i internacionalment. S'avança manco en com remeiar els danys provocats a les persones i al planeta per les empreses que sovint incompleixen aquests drets. Per això, fa temps està en marxa una campanya global per "Desmantellar el Poder Corporatiu i posar Fi a la Impunitat".

III.- A les Illes Balears són massa freqüents els casos d'explotació laboral a empreses locals (posem pel cas la coneguda el dimarts de la setmana passada) i, alhora, som seu d'importants multinacionals turístiques que  sovint  incompleixen els Drets Humans a països forans (vegeu aquí i aquí).  Semblen, a parer meu, raons a bastament perquè s’engeguin, per una banda,  plans integrals contra l’explotació laboral i, per una altra banda, que  el Parlament de les Illes Balears aprovi una resolució semblant a la que va aprovar el Parlament de Catalunya. Sens dubte la creació d'un centre d'estudi i d'avaluació dels impactes de les empreses illenques amb inversions a l'exterior, semblat a allò que es proposa engegar a Catalunya, és de la millor política de cooperació internacional que es pot fer.

O, potser, no hi ha res a fer, car  capitalisme i drets humans són incompatibles?  

Publicat originalment a dBalears (21-XI-2016)

Marcos Ana: És clar que ha valgut la pena lluitar!

Ens ha deixat Marcos Ana.

En el comiat del poeta i militant comunista no em ve de gust compartir els seus versos. Tampoc rememorar records d'haver-lo escoltat en algunes reunions a "La Trini" (La seu del Partit Comunista del carrer de la Santísima Trinidad, Madrid). Ni de les trobades més festives a alguna gran festa del PCE.

Només em ve de gust compartir un paràgraf del seu llibre "Vale la pena luchar". Crec que el retrata a la perfecció.

“… la venganza no conduce a ninguna parte. Es muy distinto sentir deseos de venganza que exigir justicia. Yo siempre he dedicado mi energía a cambiar este mundo. Podría haberme  convertido en un bestia después de lo que he pasado. Las brutales torturas, el dolor de las despedidas  de tantos compañeros, saca tras saca,  noche tras noche, podrían  haberme hundido en un pozo de desesperación y de ira. Sin embargo, todo aquello me sirvió para armarme de fuerza, para reafirmarse en mis ideas y situarme en el que sería mi destino.” (Pàgina 61. Espasa Libros. 2013)

Gràcies, Marcos Ana! 

https://www.youtube.com/watch?v=FvyJ2b5LBGQ

Els nombres de la pobresa laboral i de les pobres pensions

L'Agència Tributària acaba de publicar unes dades molt importants referides a l'exercici fiscal de 2015. Em referesc a la coneguda estadística denominada "Mercat de Treball iPensions en les Fonts Tributàries".

Temps hi haurà en els pròxims dies per fer acurades anàlisis d'aquestes dades, però amb un primer cop d'ull m'atrevesc a avançar el següent:

I.- La recuperació del nombre de persones assalariades és important. En 2015 aquest nombre va ser, fins i tot, superior al de 2009, que va esser l'any en què a les Illes Balears es va iniciar amb força la pèrdua d'ocupació assalariada.

II.-Tot indica que aquesta recuperació de població assalariada es fa a base de períodes curts d'ocupació laboral (temporalitat), i de retribucions salarials baixes (pobresa laboral). No debades, el salari mitjà creix molt moderadament. 

III.- Tanmateix el que és més important és que el  nombre de persones assalariades amb retribucions baixes declarades a hisenda és molt important: Un total de 140.901 persones (el 30% del total) tenen salaris anuals inferiors al Salari Mínim Interprofessional (9.080,40 €) Aquesta és la magnitud del col·lectiu de treballadors i treballadores pobres.

IV.- Però el punt més preocupant és el pes important de la pobresa laboral extrema: Un total 79.362 persones no superen una retribució salarial anual equivalent a la meitat del Salari Mínim Interprofessional, és a dir, de 4.540,20 €.

V.- Pel que fa als i les pensionistes -un col·lectiu en nombre creixent que en 2015 es va situar en 196.232 persones-, es confirma que les pensions illenques ocupen una de les últimes posicions en el rànquing de comunitats autònomes. La pensió illenca mitjana només supera a les d'Andalusia, Canàries, Extremadura i Galícia. La pensió mitjana anual en 2015 va ser de 12.832 €. Però el fet més revelador de les dades publicades per l'Agència Tributària és que un total de 68.297 pensionistes (el 35% del total) tenen pensions inferiors a aquesta mitjana. És a dir, més d'1 de cada cinc pensionistes no arriba a mileurista.

VI.- Lluny d'una recuperació econòmica inclusiva, les dades de l'Agència Tributària indiquen que la suposada millora econòmica es basa en la precarietat laboral i social. Una boníssima temporada turística com la de 2015 no va suposar una millora de les condicions de vida per a les persones no riques.