Descaradament "business-friendly"

Publicat originalment a dBalears (30-07-2023)

El proppassat dijous, 27 de juliol, es publicà l'Enquesta de Població Activa (EPA) corresponent al segons trimestre d'enguany. És un trimestre important pel que fa a l'anàlisi de la situació sociolaboral en un model econòmic, com el de les Illes Balears, que manté el seu component estructural d'estacionalitat. El tercer trimestre de l'any és el de les festes de pasqua i l'inici de la "temporada turística". Per això, qualsevol comparació amb una mica de rigor i seny s'ha de fer en relació amb el mateix trimestre d'anys anteriors.

Les dades més rellevants són les següents: 1. La població activa (conjunt de la població en edat, condicions, i voluntat de treballar) se situà en 689.600 persones (superior en un  2,1% en relació amb l'any 2022). 2. El total de població ocupada (és a dir, les persones que en el moment de ser enquestades havien treballat a canvi d'una remuneració almenys una hora) va ser de 640.300 persones (4,6% d'increment interanual). La taxa d'ocupació passa del 59,3% en 2022, al 60,4% enguany. 3. La població assalariada creix entorn del 7% en passar de 506.400 a 545.100 persones. 4. La taxa d'atur decreix interanualment passant del 9,3% del segon trimestre de l'any anterior, al 7,2% del 2023.

Ara bé, allò que no es pot menystenir és  que el creixement poblacional sembla no tenir aturador (de 1.032.000 persones de 16 i més anys el segon trimestre de 2022  a 1.060.700 en 2023). El funcionament de l'aparell productiu de monocultiu turístic no entén de límits, ni dels perills de sobrepassar les capacitats de càrrega d'un territori insular fràgil. És la lògica del model politicoeconòmic de "business-friendly" sense complexos: Tot pel negoci. Les "externalitats" ecològiques, de desigualtat i injustícia social, de les males condicions laborals, són això: externalitats secundàries que fan nosa.

En l'anàlisi oficial d'aquestes dades de l'EPA, el conseller d'Empresa, Ocupació i Energia, Alejandro Sáenz de San Pedro, tot seguit de valorar-les com a "molt positives" agraí, sense despentinar-se, al teixit empresarial la seva empenta i compromís amb la creació d'ocupació.

Ho agraeix com si el teixit empresarial fos una xarxa d'ONGs dedicada al bé comú al marge de l'augment de benefici empresarial i de la retribució a l'accionariat. En una economia social de mercat decent hi ha altres agraïments a fer. Les democràcies sustentades únicament en criteris i valors empresarials (pro-empresa) són figues d'un altre paner que haurem de comentar en una lata ocasió

En qualsevol cas, ho són "molt positives" les dades de l'EPA que comentam? N'hi ha una dada de la qual se'n xerra molt poc, però que és clau: Una de cada quatre persones assalariades a les Illes Balears té una antiguitat a l'empresa inferior a un any. Un indicador del pes de les inseguretats i precarietats laborals a casa nostra.

Sembla que en menjarem per pa i per sal d'anàlisis de la situació sociolaboral descaradament "business-friendly". No quedarà més remei que insistir tossudament en l'anàlisi alternatiu: les xifres seran bones en la mesura que el treball remunerat guanyi capacitat d'integració social. Altrament dit, seran bones quan la pobresa laboral esdevingui en un mal record.

Contracimera de Marràqueix

Publicat originalment a dBalears (23-07-2023)

Passi el que passi amb el resultat electoral d'aquest diumenge 23 de juliol, sospit que haurem de fer algunes relectures de clàssics, com ara "No pensis en un elefant" de George Lakoff. Llenguatge i debat polític, creació de marcs mentals i cognitius, democratització de la democràcia contra els discursos demofóbics, la veritat i la mentida en el discurs públic, repensar i problematitzar de nou els vincles socials (per exemple, el treball remunerat, la participació ciutadana, o la relació de l'ésser humà amb el planeta), són debats inajornables. No renunciar a l'emancipació del gènere humà de totes les servituds, vol dir pensar, organitzar, fer. Ho ha estat sempre, però cal insistir-hi.

Cal insistir, ara més que mai, en pensar globalment i actuar localment. En aquest sentit, al acabar l'estiu hi ha una fita marcada en el calendari: La contracimera dels moviments socials convocada a Marràqueix del 12 al 15 d'octubre de 2023, coincidint amb les reunions anuals del Banc Mundial (BM), i el Fons Monetari Internacional (FMI), que enguany es fan a l'esmentada ciutat marroquina.

El manifest de convocatòria no pot ser més clar pel que fa als objectius: "La nostra contracimera serà una oportunitat per mostrar camins alternatius als del Banc Mundial i l'FMI; per forjar vincles i enfortir així els nostres moviments, en particular en la perspectiva de la COP28; per a debatre, des del punt de vista dels pobles, les dificultats a les quals ens enfrontem actualment -econòmiques, ecològiques, del cost de la vida, repressives, de gènere, racials- i de les quals el Banc Mundial, l'FMI i els seus aliats tenen una responsabilitat històrica".

En un altre paràgraf diuen: "És hora d'aixecar-se i teixir una xarxa de lluites i alternatives per a sembrar les llavors d'una societat en la qual prevalguin el bé comú, el respecte als límits planetaris, la sobirania alimentària i la justícia climàtica i social. Serem nosaltres qui decidirem el nostre futur, i rebutgam el que ens volen imposar el Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional i els seus aliats. Ha arribat el moment de posar fi al seu colonialisme ideològic!".

Una Mallorca lliure i veritablement prospera requereix trencar amb l'actual divisió productiva internacional imposada per les elits (que ens assigna el paper de monocultiu turístic), i, alhora, requereix democratitzar el poder exorbitant de les multinacionals (immobiliàries, fons d'inversió, turístiques, etc.)

Tot plegat és molt engrescador. Clar que és complicat i dificultós d'aconseguir. Inclús hi haurà lectors i lectores que ho qualificaran d'impossible. Tant és! Hi ha una frase de Marina Garcés que ho diu tot: "Una mica d'impossible o m'ofego".

Creixement turístic amb més estacionalitat

Publicat originalment a dBalears (16-07-2023)

Va haver-hi un temps que l'estacionalitat del monocultiu turístic illenc no aturava d'augmentar. Van ser aquells anys en els quals a zones turístiques, com ara, Magaluf o Platja de Palma, les llums d'hotels, que des de la seva inauguració romanien enceses en els mesos de tardor i hivern, es varen apagar en els mesos no estiuencs. Van ser anys durs pel que fa als treballadors i treballadores. Molts varen passar de fixos de tot l'any a fixos discontinus.

Entorn l'any 1997 va ser convenient asseure's a una mesa per pensar, discutir, i acordar un pla de desestacionalització. En aquell pla –una iniciativa del aleshores conseller de turisme, el difunt José María González Ortea- es tractaren aspectes estructurals com, a tall d'exemple, la connectivitat. Però també el pla va entrar en la necessitat de remoure inèrcies socials i institucionals bàsiques però molt ancorades en el tarannà estacional del monocultiu turístic des del seu primer boom. Com anècdota, record que una de les mesures incloses en el pla va ser fer gestions per tal que la Seu de Mallorca ampliés els horaris de visites turístiques als mesos de tardor i hivern.

A Mallorca començàrem el tercer mil·lenni amb una embranzida, si més no discursiva, de la desestacionalització com a un dels grans objectius turístics. Semblava que l'horitzó era que tots els mesos de l'any fossin com el juliol o l'agost. El negacionisme sobre la necessitat d'establir límits ve de lluny. Començaren les veus, veritablement eren murmuris en mig l'eixordadora melé desestacionalitzadora, que gosàrem posar un poc de seny, i xerràrem de "desestacionalitzar fins que ecològicament fos possible". Em treu de polleguera que, encara ara, els sindicats segueixen amb la matraca discursiva de la desestacionalització sense esmentar els límits biofísics de l'illa.

Inclòs va haver-hi un temps en el qual es publicà el "Llibre banc del turisme de les Illes Balears" (2009) que advocava per "una nova cultura turística". Mai va quedar clara quina era aquesta nova cultura, però hom podria intuir que es tractava de "fer més, amb menys". És a dir, no créixer sobre la base de polvoritzar cada any el rècord del nombre de turistes de l'any anterior.

En qualsevol cas, ja en temps d'evidències científiques a balquena de l'emergència climàtica i ecològica es posà en circulació el constructe "aplanar la corba". És a dir, desestacionalitzar creixent en nombre de turistes en els mesos de baixes arribades, i decreixent en els mesos de màximes arribades.

Com ha acabat tot plegat? Idò sembla que, en relació amb els anys noranta del segle passat, ha augmentat l'estacionalitat turística. Segons un recent informe del Consell General d'Economistes d'Espanya, en 1997 el 47,21% del total de turisme arribat a les Illes Balears es concentrava en els mesos de juliol, agost i setembre. La sorpresa és que els turistes arribats en els mateixos mesos estiuencs del passat any 2022 van constituir el 48,73% del total. No s'ha desestacionalitzat. La corba ha crescut tota ella sense aplanar-se.

El creixement turístic amb més estacionalitat d'aquestes darreres dècades és la constatació  del fracàs del model de societat liderat per les elits, un fracàs a costa de la massificació que hem de sofrir les persones residents, l'ecosistema illenc, i una cohesió social que va a la baixa. El risc de desastre sistèmic s'accentua amb l'arribada dels i de les  governants del partit del creixement sense límits i sense complexos. Ara més que mai: #SenseLimitsNoHiHaFutur.