De vacances impúdiques

Publicat originalment a dBalears (06-08-2023)

La paraula "vacances" prové del llatí "vacans", que significa estar vacant, lliure, desocupat. Si aprofundim una mica més en el significat etimològic de fer vacances, arribarem al verb llatí "vacare" que s'utilitza en dos sentits: "estar buit" (vacuus), i també "quedar-se lliure o desocupat" (vacans). Amb el pas del temps, fer vacances –que no és el mateix que fer turisme- ha passat de ser un privilegi per a minories a un dret per a sectors importants de les societats occidentals. En el cas del regne d'Espanya, el dret a unes vacances pagades és relativament recent. Concretament, va ser el govern de la 2a República Espanyola que el va instituir l'any 1931.

Pel que fa al mot "impúdic" -de procedència també llatina, "impudicus"-, serveix per adjectivar quelcom mancat de pudor, de vergonya. Ve a ser sinònim de desvergonyit, de pocavergonya.

Dit això, a Mallorca estam curats d'espants a propòsit de vacances impúdiques. Les dels superrics, les que organitza la indústria del luxe, no són altra cosa que impudícia barroera. Ara bé, aquest principi d'agost han estat notícia rellevants dos casos de vacances d'impudícia superba: La de la casa reial espanyola i la del president en funcions, Pedro Sánchez.

Continuant amb la "tradició", heretada del franquisme i del constructe politicoeconòmic  anomenar “règim del 78” , la família reial espanyola ha celebrat en el Palau de Marivent les seves vacances a Mallorca amb el convit a autoritats i "societat civil illenca". Persistir en presentar la festa borbònica com a recepció a aquesta suposada representació de la societat civil illenca és, com a poc, un escarn. En el millor dels casos es podria xerrar de recepció a una minsa part de la societat civil. De la que sosté una actitud acrítica, és a dir, la de l'amén a l'statu quo, la del genoll clavat davant les elits.

El sarau borbònic de l'estiu mallorquí té un especial grau d'impudícia en celebrar-se al Palau de Marivent. Una propietat que l'alexandrí Joannes Saridakis i la seva esposa van voler que tingués una utilitat social i cultural per al gaudi de la ciutadania mallorquina. El fet que enguany, en el cinquanta aniversari de l’okupació reial d'aquest espai del qual el poble de Mallorca n'és el legítim beneficiari, no s’hagi anunciat el punt final  a aquesta anomalia democràtica és coherent amb el fet que "entre Felip V i Felip VI, deu generacions de reus, reines i regents s'han assegut al tron d'Espanya. Els seus regnats han estat marcats pel tarannà de cadascun d'ells, per drames familiars diversos, i per crisis polítiques que han anat canviant segons l'època: sublimacions militars, guerres, exilis... Ara bé, si una cosa han tingut en comú és la confusió entre allò que és públic i allò que és privat, ja que tots han seguit al peu de la lletra el precepte de l'avi de Felip V, el rei francès Lluís XIV: L'Estat c'est moi". (De la peça intitulada "Borbons. 300 anys de corrupció" publicada a la revista Sàpiens). Cap sorpresa: La manca de vergonya és consubstancial amb els corruptes.

Quant a les vacances de Pedro Sánchez al Marroc, sí que sorprèn la xuleria que envolta la decisió.. O no ho és fatxenderia? És una altra concessió al permanent xantatge del regne alauí? Sigui com sigui, les vacances del president espanyol en funcions posen, en paraules del delegat a l'estat espanyol del Front Polisario, "de manifest una vegada més el seu indiscutible suport a un decadent règim que vulnera de manera sistemàtica, diàriament i impunement els drets humans del poble del Sàhara Occidental".

Les impúdiques vacances marroquines de Pedro Sánchez, tenen únicament una lògica: Rabat necessita urgentment un reconeixement internacional definitiu i avalat per la legalitat internacional –cosa gairebé quimèrica- de l'annexió del Sàhara Occidental. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) està a punt de dictar sentència definitiva sobre la legalitat dels Tractats Comercials UE-Marroc. Tot indica que serà una sentència favorable als interessos del poble sahrauí. I, és clar, a Rabat hi ha nervis. Nervis que van amb escreix en constatar-se que a les instàncies internacionals, regionals, i en l'actual  escenari geopolític,  la causa de l'autodeterminació i la independència del Sàhara Occidental guanya pistonada.

Un vell proverbi turc diu que, qui beu de franc, s'emborratxa el doble. Les vacances de la família reial espanyola i les del president en funcions del Gobierno de España són borratxeres dobles de desvergonyiment! Les meves no seran unes vacances impúdiques. Seran, això sí, unes vacances lliures de massificació turística. El setembre ens retrobam!

 

El poder de les paraules

Publicat originalment a Diario de Mallorca  (02-08-2023)

En l'època que ens toca viure –i resistir, tot s'ha de dir- el poder de les paraules és un eficaç instrument per a, segons el neurocientífic Mariano Sigman, canviar el fet de pensar de les persones, crear percepcions socials de la realitat molt sovint esbiaixades. Cal que digui, no fos cas que me n'oblidés, que en referir-me en aquestes ratlles a poder, ho faig en l'accepció del DIEC de "facultat que posa en estat de fer alguna cosa".

El cas és que el poder de les paraules és un assumpte cabdal del llenguatge públic, i qui, amb diferència, ha entès millor aquest poder modelador de "sentits comuns" de les paraules ha estat, sens dubte, el neoconservadorisme autoritari, tot i que el neoliberalisme progre no s'ha quedat a la saga en aquest aprofitament  i utilització d'eufemismes. Recordem, a tall d'exemple, paraules que ens canviaren les vides en la "Gran Recessió" de 2008-2012: Austeritat, per a no dir retallades a les classes subalternes; emprenedoria per referir-se a empresariat; crisi com un mal tràngol que afecta a tothom, quan veritablement aquella crisi va ser, en paraules de David Harvey, "un cop d'estat que distribuí la riquesa cap amunt".

En els temps actuals d'emergència climàtica i de negacionisme climàtic governant institucions insulars i municipals, una de les paraules amb més poder és sostenibilitat que, diguem-ho sense embuts, és la forma de referir-se a la rentada d'imatge verda per a continuar creixent i disparant beneficis empresarials sense mitigar els impactes que es provoquen. És a dir, el que els anglosaxons anomenen "greenwashing".

El poder de les paraules per tal d'imposar un determinat marc ideològic neoconservador està present a dojo en l'"Acuerdo conjunto de PP VOX para el Gobierno de las Islas Baleares", i, al Decret 8/2023, de 10 de juliol, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual es determina la composició del Govern i s'estableix l'estructura de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Vegem dos exemples de tot plegat:

Amb el nom de Conselleria de Famílies i Afers Socials es dona un clar missatge: S'impulsaran "polítiques de promoció i suport a les famílies i unitats de convivència". És a dir, sense saber perquè l'organització familiar necessita ser promocionada i requereix suport –tal vegada està en crisi?-, el plural de "famílies" sembla referir-se a la pluralitat de models de famílies sempre en el marc hegemònic. No és versemblant que Vox deixi que, des de l'administració autonòmica, es doni suport i promoció a models familiars no hegemònics. Altrament dit, la celebració de la Festa de la Família el mes de maig, que PP VOX s'han compromès a organitzar des del Consell de Mallorca, serà també la festa de les famílies no heteronormatives? En qualsevol cas, les veritables polítiques públiques –i laiques- de famílies del segle XXI són aquelles que posen al centre la igualtat entre els membres d'aquestes unitats de convivència i democratitzen les relacions de poder en el si de la institució familiar. La resta  sona a política familiar d'èpoques dictatorials. Val a dir que les paraules també exerceixen el seu poder quan s'obvien. En aquest sentit, tot i que el vigent Estatut d'Autonomia de les Illes Balears a l'article 30.17 estableix que són competència exclusiva de la Comunitat Autònoma les "Polítiques de gènere", vade retro anomenar aquestes paraules en  el pacte PP VOX d'investidura ni pel que fa a l'organització del govern de Marga Prohens.

Un segon exemple a comentar és el de la denominació de la Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia. La paraula "treball" desapareix del rètol, i es relega a una Direcció General de Treball i Salut Laboral. Seguint les petjades de Fátima Báñez, que va ser ministra d'Ocupació (no de Treball) de Mariano Rajoy -la que s'encomanava a la Verge de Fàtima per resoldre el greu problema de l'atur-, s'imposa un llenguatge transcendent: Hi ha empreses, però no hi ha ni treballadors ni treballadores. A tot estirar ara hi ha gent ocupada. Estem en presència d'un intent de resignificar el concepte –i la paraula- treball com a una de les categories centrals de l'ordenament social i font de conflicte. Certament no és nou aquest intent. En els anys 2008-2012, durant l'època de l'austericidi, s'impulsà la precarització de la precarietat laboral. Es va fer en nom d'una "legislació per a l'ocupació" que derogués el "dret del treball".

En fi, no hi ha cap dubte: en el llenguatge públic el nom (si) fa la cosa!

 

Descaradament "business-friendly"

Publicat originalment a dBalears (30-07-2023)

El proppassat dijous, 27 de juliol, es publicà l'Enquesta de Població Activa (EPA) corresponent al segons trimestre d'enguany. És un trimestre important pel que fa a l'anàlisi de la situació sociolaboral en un model econòmic, com el de les Illes Balears, que manté el seu component estructural d'estacionalitat. El tercer trimestre de l'any és el de les festes de pasqua i l'inici de la "temporada turística". Per això, qualsevol comparació amb una mica de rigor i seny s'ha de fer en relació amb el mateix trimestre d'anys anteriors.

Les dades més rellevants són les següents: 1. La població activa (conjunt de la població en edat, condicions, i voluntat de treballar) se situà en 689.600 persones (superior en un  2,1% en relació amb l'any 2022). 2. El total de població ocupada (és a dir, les persones que en el moment de ser enquestades havien treballat a canvi d'una remuneració almenys una hora) va ser de 640.300 persones (4,6% d'increment interanual). La taxa d'ocupació passa del 59,3% en 2022, al 60,4% enguany. 3. La població assalariada creix entorn del 7% en passar de 506.400 a 545.100 persones. 4. La taxa d'atur decreix interanualment passant del 9,3% del segon trimestre de l'any anterior, al 7,2% del 2023.

Ara bé, allò que no es pot menystenir és  que el creixement poblacional sembla no tenir aturador (de 1.032.000 persones de 16 i més anys el segon trimestre de 2022  a 1.060.700 en 2023). El funcionament de l'aparell productiu de monocultiu turístic no entén de límits, ni dels perills de sobrepassar les capacitats de càrrega d'un territori insular fràgil. És la lògica del model politicoeconòmic de "business-friendly" sense complexos: Tot pel negoci. Les "externalitats" ecològiques, de desigualtat i injustícia social, de les males condicions laborals, són això: externalitats secundàries que fan nosa.

En l'anàlisi oficial d'aquestes dades de l'EPA, el conseller d'Empresa, Ocupació i Energia, Alejandro Sáenz de San Pedro, tot seguit de valorar-les com a "molt positives" agraí, sense despentinar-se, al teixit empresarial la seva empenta i compromís amb la creació d'ocupació.

Ho agraeix com si el teixit empresarial fos una xarxa d'ONGs dedicada al bé comú al marge de l'augment de benefici empresarial i de la retribució a l'accionariat. En una economia social de mercat decent hi ha altres agraïments a fer. Les democràcies sustentades únicament en criteris i valors empresarials (pro-empresa) són figues d'un altre paner que haurem de comentar en una lata ocasió

En qualsevol cas, ho són "molt positives" les dades de l'EPA que comentam? N'hi ha una dada de la qual se'n xerra molt poc, però que és clau: Una de cada quatre persones assalariades a les Illes Balears té una antiguitat a l'empresa inferior a un any. Un indicador del pes de les inseguretats i precarietats laborals a casa nostra.

Sembla que en menjarem per pa i per sal d'anàlisis de la situació sociolaboral descaradament "business-friendly". No quedarà més remei que insistir tossudament en l'anàlisi alternatiu: les xifres seran bones en la mesura que el treball remunerat guanyi capacitat d'integració social. Altrament dit, seran bones quan la pobresa laboral esdevingui en un mal record.