Rumb al precipici

Publicat originalment a dBalears (22.09-2024)

Tres notícies de la setmana passada confirmaren la necessitat -i l'encert del lema de les grans mobilitzacions contra la turistificació- de canviar l'actual rumb al precipici. "Canviem el Rumb. Posem Límits al Turisme" ha esdevingut en la síntesi del que hauria de ser el sus d'un imprescindible procés de transició ecosocial justa.

Sí! Cal adjectivar el concepte "transició", car entorn d'aquest s'ha construït el consens hegemònic de, parafrasejant a Marina Garcés, el "solucionisme de les elits del Nord Global". El constructe "transició energètica" (energies renovables sense sobirania energètica popular, amb absència de límits justos al consum energètic, neocolonització extractivista i violenta del Sud Global ...), n'és l'exemple més preclar! Transició ecosocial justa vol dir, sobretot, revertir el model econòmic, polític i cultural antagònic amb els processos que sostenen la vida, començant, a casa nostra, per una estratègia de desturistificació integral i holística.

Tornem, però, al fil argumental que pretenc filar en aquestes ratlles: Les notícies confirmatòries d'un gravíssim rumb equivocat són que en l'informe de 2024 de l'Observatori de les Transicions del Fòrum de la Societat Civil es constata l'augment de turistes i que no transitam pel bon camí en matèries de dret a l'habitatge i de diversificació del model econòmic. Més contundent ha estat el Consell Econòmic i Social de les Illes Balears (CES-IB) que, en l'acte de presentació de la "Memòria sobre l'economia, el treball i la societat del 2023", no s'ha estat d'advertir que a les Balears augmenta el monocultiu econòmic turístic. Per acabar d'arrodonir-ho, la setmana passada ens assabentàvem que "Les Balears reben fins a l'agost més d'11 milions de viatgers aeris internacionals". Tot plegat hi afegeix aigua al banyat a un seguit de dades que confirmen un rumb al precipici socioeconòmic, i, fonamentalment, ecosocial.

Mentrestant, la senyora Prohens i la seva fantasmagòrica "Mesa del Pacte Polític i Social per a la Sostenibilitat Econòmica, Social i Ambiental de les Illes Balears" busquen dades -diuen, diuen...- per enredar al personal i continuar implementant a cop de BOCAIB polítiques acceleracionistes del "Règim 4T" (Totalitarisme del Tot Turisme i Totxo). És a dir, creixement sense límits de tot el que és material-monetari i decreixement -ves per on sí que li agrada a la presidenta conjugar el verb decréixer- en termes de cohesió social i garanties de supervivència en condicions materials i ambientals dignes per a la majoria.

La historiadora de la ciència, epistemòloga, i professora de filosofia en la Universitat lliure de Brussel·les, Isabelle Stengers, fa anys en el seu llibre "En temps de catàstrofes. Com resistir a la barbàrie que ve", ja ens advertia d'aquests perills de governs bàrbars. Uns perills que els nostrats  progressistes no van, ni prop fer-hi!, foragitar engegant una veritable transició ecosocial justa i amb una dinàmica i embranzida que la fes, en el que és substancial, irreversible, fins i tot per als bàrbars.

Ara toca la mobilització permanent per fer majoritari un sentit comú alternatiu a l'hegemònic. "Canviem el Rumb. Posem Límits al Turisme" té tota la potencialitat per fer-ho. Potser, més aviat que tard, s'haurà de radicalitzar la mobilització. Amb el benentès que parl d'una radicalitat democràtica, tot tenint presents les paraules de Bertolt Brecht: "Al riu que tot ho arrenca li diuen violent, però ningú li diu violent al llit fluvial que el cenyeix".

 

Turistificació i deteriorament de la salut mental

Publicat originalment a dBalears (15-09-2024)

Sembla que és imparable la visibilització dels nefasts efectes de la turistificació sobre les poblacions que sofreixen -que sofrim!- aquest model que (tornem a reproduir la definició de turistificació que no és el mateix que saturació turística) ha transformat la nostra realitat sòcioespacial a conseqüència d'un creixement de les activitats turístiques que, sota l'hegemonia del capital, fa que tota la vida econòmica i social es vegi subordinada a aquestes, desplaçant altres necessitats i usos.

En l'actual "momentum in crescendo" d'expressió, mitjançant l'àmplia mobilització social, dels malestars socials causats per aquesta turistificació o "capitalisme de tot turisme", hi ha tres aspectes d'especial relleu, i que, dit sigui de passada, no han mancat a cap de les convocatòries, manifests, declaracions, consignes, pancartes, etc. de les dites mobilitzacions: La insostenibilitat ecològica d’un model sense decreixement; la negació del dret de tothom a un habitatge digne que provoca la turistificació, especialment des de l'eclosió del lloguer turístic legal i il·legal (vegeu aquí un excel·lent article del professor Albino Prada que explica la relació entre presència d'habitatge turístic i preu dels lloguers per a residents permanents o estacionals per raons  de feina); i les precarietats laborals associades al model de turistificació, precarietats que, en un percentatge molt elevat, esdevenen vitals en convertir en  persones treballadores en pobres.

En els malestars n'hi ha d'altres de causes, com ara les associades a la disputa entre desig postcapitalista i desig turbocapitalista turistificat. Altrament dit, els malestars són també conseqüència de la confrontació entre el dret als legítims desitjos dels i de les residents -dels "grups subjugats", que diria Mark Fisher-, i els desitjos dels turistes. En qualsevol cas, allò cert i segur és que el sòlid trípode que explica la profunditat i massivitat dels malestars i les mobilitzacions són les preocupacions relatives a ecologia-canvi climàtic, habitatge, i males condicions de treball.

Però atenció: a la ciutat andalusa de Cadis la setmana passada, del 10 a 13 de setembre, s'ha celebrat l'encontre anual de les Societats Espanyola i Portuguesa d'Epidemiologia i la ciència comença a evidenciar que l'epidèmia de la turistificació té, alhora, efectes en la salut mental de les poblacions residents turistificades. El president del comitè organitzador de l'esdeveniment científic ha afirmat que "la salut mental, es veu afectada per factors externs que desequilibren l'estabilitat de les persones, com poden ser els casos de la gentrificació i la turistificació de les ciutats". En l'encontre de Cadis els tècnics i les tècniques en epidemiologia també han posat en evidència que "a més de l'encariment del dia a dia i l'expropiació dels espais públics, la gentrificació i el turisme massiu deterioren la salut dels veïns d'alguns barris, que estan travessant 'com un procés de dol' que els omple de tristesa, estrès, insomni i problemes de salut mental".

Aquesta notícia de l'encontre de la ciència epidemiologia, i, especialment, les seves investigacions sobre la relació de la turistificació i l'empitjorament de la salut mental, no haurien de passar desapercebudes en la lluita per canviar el rumb del model econòmic i social de Mallorca, i de les Illes Balears i Pitiüses en conjunt. Durant els anys de l'austeritat suïcida teníem raó en afirmar que "l'austeritat mata". Potser ha arribat l'hora de sostenir que la turistificació mata.

Alto el foc!

Publicat originalment a  a Diario de Mallorca (17-09-2024)

Vivim temps atziacs. Les guerres s'han estès arreu. Hi ha camps de batalla en els cinc continents, trinxeres de les de sempre i de noves, persones que moren en benefici del complex militar-industrial que no atura de créixer (què seria del PIB si li restéssim l'aportació de la indústria de la mort?), genocidis (a Palestina o al Congo, posem pel cas) "normalitzats" per bona part de les ciutadanies esdevingudes en masses consumidores acrítiques. La geopolítica res té a veure amb el seu origen en el grec antic de "terra i política" per entendre i resoldre en pau els conflictes polítics (de la polis) de caràcter territorial i ambiental.

En els dissortats temps actuals, geopolítica és sinònim de capitalisme voraç, que empra les guerres com a reguladors d'interessos econòmics i dels mercats de béns, serveis, i productes bàsics, com, per exemple, els aliments (no és balder el paper d'Ucraïna com a gran graner d'Europa, i la seua situació en el mapa de les guerres). És, endemés, una voracitat turbocapitalista que sosté una implacable guerra contra el planeta i els defensors i, sobre tot, les defensores mediambientals. Ras i curt: gran part del Sud Global sofreix autèntiques guerres -la pau no és només l'absència de guerra convencional- per part de la indústria extractivista de liti, terres rares, cobalt, combustibles fòssils, etc. perquè el capitalisme verd rulli. Les guerres tenen unes dimensions espacials. En aquest sentit, als fronts de batalla i destrucció de la guerra que confronta OTAN i Rússia a Ucraïna i als espais que queden després de la destrucció de ciutats i infraestructures civils a Palestina, cal afegir-hi els anomenats "territoris de sacrifici i sacrificats" per aquest extractivisme voraç. Aquests territoris no solen ser bombardejats per míssils ni per drons, però sofreixen el que Rob Nixon ha anomenat "violència lenta", és a dir (permeteu-me una traducció de l'anglès d'aquest escrivent francament deficitari en l'idioma imperial), "una violència que ocorre gradualment i invisibilitzada, una violència de destrucció retardada que és dispersada a través del temps i l’espai, una violència friccional que típicament no és observada com a violència".

En temps de guerra generalitzada, històricament i a ulls de la plutocràcia de cada moment, la discrepància amb la lògica guerrera ha sigut un risc, la defensa dels valors del pacifisme en contraposició del bel·licisme hegemònic, un atreviment, la legitima i pacífica desobediència civil contra l'armamentisme de les vides i les ments, una mena d'actitud irresponsable. Ha estat el cost d'estar al costat correcte de la història!

Malauradament, s'escau maleir el retorn actual a la imposició per part de les elits polítiques, econòmiques i culturals del pensament únic a favor de la guerra. És, un altre pic, la negació de la pluralitat democràtica. Cal, idò, recordar Hannah Arendt reivindicant la pluralitat, no només com una condició de tota la vida política, sinó com "la condició sine qua non per a aquest espai que és l'esfera pública". Mobilitzar-se avui en dia contra la guerra és, idò, mobilitzar-se contra la desdemocratització, i a favor d'una democràcia sense límits ni pors. Tanta sort que, a desgrat del mainstream, l’intent massiu d’atemorir no paralitza ni emmudeix a tothom.

Tant és així que un grup de gent mallorquina, agrupada en la plataforma Mallorca per la Pau, hem llançat un crit d'esglai per fer front al règim global de guerra. És una crida per la pau concretada en la convocatòria de concentració a la plaça Santa Eulalia de Palma a les 19 h del dissabte 21 de setembre. La commemoració del Dia Internacional de la Pau d'enguany requeria la mobilització social per exigir un alto el foc immediat.

Alto el foc a la guerra entre Rússia i l'OTAN a Ucraïna per aturar la màquina de la guerra i engegar tots els mecanismes de l'única eina realment útil per a una solució justa a aquest conflicte bèl·lic: la diplomàcia. Alto el foc per aturar el que, en encertada expressió de Haidar Eid, és una combinació de neteja ètnica i genocidi contra el poble palestí. Alto el foc en tots els conflictes bèl·lics i genocidis al món, especialment a l'Àfrica. Alto el foc pel que fa a la "violència lenta" al Sud Global. Alto el foc en l'assumpte de l'increment expansivament desbocat de la despesa militar. Alto el foc per alliberar per sempre més els ports de les Illes Balears de l'OTAN i al Mediterrani de vaixells portadors d'armes nuclears. Alto el foc que, tal com va el món, serà una conquesta de la mobilització ciutadana, o no serà. En definitiva, alto el foc que, en contraposició a la servitud del bel·licisme, ha esdevingut en una proposta rebel. Gandhi, insigne referent de la desobediència civil no violenta, i exemplar rebel, ens ho explicà amb absoluta claredat en afirmar que “hi ha suficient a la Terra per a les necessitats de tots, però no suficient per a satisfer l'avarícia de tots”. I molt manco n’hi ha per assaciar l’avaria del negoci de la guerra. Aturem-li el peus!