Víctimes de violència masclista i ocupació

Simone de Beauvoir va deixar escrit que "mitjançant el treball ha estat com la dona ha pogut franquejar la distància que la separava de l'home. El treball és l'única cosa que pot garantir-li una llibertat completa". No estic del tot d'acord. Però tinc present que aquest pensament obeeix a la idea central de la progressia de finals del segle XIX i de bona part del XX, que posava el treball (s'entén que el de mercat, i no el reproductiu) en el centre de qualsevol organització social tendent a la igualtat i a la plena justícia social. La veritat és que les dones es van incorporar al món del treball retribuït en condicions de desigualtat. I si aquest treball és el que pot garantir una "llibertat completa", hauríem de concloure, a la llum de les evidències, que la llibertat és una quimera. Tinc per segur que és la Renda Bàsica, és a dir, l'assignació monetària incondicional per part de l'Estat a tota la població amb l'objectiu de garantir a tothom el dret a l'existència material, la institució social que garanteix la llibertat individual de la ciutadania. Però mentrestant, cal fer els llocs i horaris laborals espais i temps alliberats de la més intolerable desigualtat de gènere: La violència masclista.

En aquest sentit, tenint en compte que divendres que ve, com cada 25 de novembre,commemoramel Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència Contra les Dones, convé recordar que: 1. És imprescindible realitzar campanyes institucionals contra aquesta violència en els llocs de treball, i potenciar que els plans d'igualtat siguin eines al servei de l'eradicació de la violència masclista. 2. Cal  donar a conèixeren aquests llocs de treball els drets laborals, de prestacions de la Seguretat Social, d'ajudes socials, i d'accés a l'habitatge protegit, per a les dones que han sofert violència de gènere.

Aquests drets estan contemplats en Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere (la coneguda com a "Llei Integral"). I, en els aspectes laborals són bàsicament la possibilitat d’accedir, si fos necessari, a les següents situacions: la reducció o reordenació del temps de treball; la mobilitat geogràfica; el canvi de centre de treball; la suspensió de la relació laboral, amb reserva de lloc de treball; i l'extinció del contracte de treball. Val a dir que, tant en els casos de suspensió, com d'extinció del contracte de treball, la treballadora tindrà dret a la situació legal de desocupació, considerant-se el temps de suspensió, com a període de cotització efectiva, a l'efecte de prestacions de Seguretat Social i desocupació. Igualment, les absències o faltes de puntualitat al treball derivades de la situació de violència de gènere patida, i determinades pels serveis de salut, o els serveis socials d'atenció, s’hauran de considerar com a justificades.

Quant als drets econòmics, si la víctima manqués de rendes superiors al 75% del Salari Mínim Interprofessional, té el dret de percebre una ajuda que, segons la Llei Integral, ha de ser concedida pels serveis socials. Pel que fa a l'accés a l'habitatge i residències públiques per a majors, l'article 28 de la citada Llei Integral, considera "col·lectius prioritaris" per a l’accés a aquests serveis a les dones víctimes de violència de gènere.

Però... una cosa és la llei, i una altra és la realitat: Si es fa cas a les últimes dades disponibles al Portal EstadísticoViolencia que, en general, i també a les Illes Balears aquestes mesures en l'àmbit laboral a favor de les víctimes de la violència masclista, hom pot concloure  són poc rellevants -gairebé anecdòtiques- si es té en compte que, segons el Consell General del Poder Judicial, el nombre de denúncies de dones illenques arriba a 4.576 durant l'any 2015.

Sigui com sigui, per acabar amb aquesta xacra de la violència masclista cal capgirar el model social hetero patriarcal i, mentrestant, fer camí. Com? Fent molt més que minuts de silenci per lamentar cadascun dels assassinats. En el cas de l'ocupació, és necessari, d’entrada,reflexionar sobre el grau d'aplicació i efectivitat real de les mesures contemplades en la Llei Integral. Per a una autèntica política autonòmica integral contra les violències masclista, és imprescindible prendre, avaluar, i, si s'escau, replantejar decisions. I, per a això es precisen diagnosis ajustades sobre allò que pot està fallant i, per descomptat, pressupostos adients.

Esperem i desitgem, idò, que amb la Llei de Balears  11/2016, de 28 de juliol, d'igualtat de dones i homes i el Pla de Mesures contra les violències masclistes 2017-2020, s'aconsegueixin avanços substancials en tots els àmbits de la societat de les Illes Balears en l'eradicació d'aquestes violències. Tant de bo serveixin, també, per fer de debò els centres de treball remunerat i les jornades laborals espais i temps cada vegada més alliberats de violències masclistes. Estarem a l'aguait!

Publicat originalment a El Periscopi ( 23-XI-2016)

Balears, terra de frau laboral

Si es prenen els resultats del Pla de lluita contra la precarietat en el treball de 2016 com si fossin una mostra del mercat laboral de les Illes Balears, es pot concloure que el frau en la contractació és una característica estructural d'aquest mercat. Quina altra conclusió es pot extreure si un de cada tres contractes temporals revisats estava en frau de llei?

Les dades aportades per part de la Conselleria de Treball, Comerç i Indústria són, lamentablement, insuficients per fer una anàlisi en profunditat d'aquest frau en la contractació. A tall d'exemple, falten dades sectorials, de la grandària, i del grau de reincidència de les empreses inspeccionades, de la nacionalitat de les persones amb aquests contractes en frau de llei, i, sobretot, falten les dades per sexe. Cal suposar que entre aquests "5.500 treballadors" que "han vist millorar les seves condicions laborals..." hi ha alguna treballadora.

Però, malgrat aquestes mancances d’informació, les dades aportades són prou significatives: a) En el curt període de durada del Pla -juliol i agost- s'han realitzat un total de 1.287 actuacions d'Inspecció de Treball, amb 1.304 visites a centres de treball. b) S'han tramitat 93 altes d'afiliació a la Seguretat Social de persones que estaven treballant en economia submergida (o en situació d'explotació laboral?). c) S'han iniciat 89 expedients sancionadors, que sumen una proposta de sanció de 342.230 euros. d) S'han recuperat un total de 37.217 euros en cotitzacions a la Seguretat Social. I e) Dels 9.256 contractes temporals inspeccionats, 3.381 s'han transformat en indefinits.

Amb tot, la dada que més em crida l'atenció és la que fa referència als contractes a temps parcial inspeccionats: D'un total de 2.674, “només” en 453 casos (el 17%) s'han detectat irregularitats que han esdevingut en ampliacions de jornada. Hi ha, doncs, relativament poques irregularitats legals en la utilització del contracte a temps parcial perquè aquest ha estat extraordinàriament flexibilitzat legalment. Convé recordar que el mediàticament molt conegut cas de la turbo precarietat dels contractes a temps parcial del handling de l'Aeroport de Son Sant Joan, encara que no tingui cap retret legal, és un cas claríssim d'incompliment dels criteris més elementals que l'Organització Internacional del Treball (OIT) estableix al seu programa de Treball Decent.

En qualsevol cas, aquest segon pla estival extraordinari de la Inspecció de Treball em suscita tres reflexions finals:

1. Amb una Inspecció de Treball i Seguretat Social amb recursos humans i materials similars a la majoria de països de la UE, o amb les ràtios que marca l'OIT (un inspector/a per a cada 10.000 treballadors/es), no serien necessaris plans extraordinaris.

2. Si el sindicalisme tingués major presència i més capacitat legal d'acció en els centres de treball, i això moderés el poder unilateral de l'empresari com a regla central de les normes laborals, aquesta terra seria un indret amb menys frau laboral.

3. A parer meu, aquests plans extraordinaris d'Inspecció de Treball, malgrat les seves insuficiències, han esdevingut una mena d’element de resistència del Govern de les Illes Balears a l'estratègia del PP&Cs d'augmentar la precarietat i la pobresa laboral per a reduir l'atur.

Publicat originalment a El Periscopi de la Fundació Gadeso 

El vot amb el PP de les diputades Huertas i Seijas

Que un partit polític com Podem entrés a les institucions amb una sòlida representació ha estat una de les millors notícies polítiques dels últims anys. Feia falta remoure el pati institucional amb un plus d'exigència contra la multifacètica corrupció inherent a l'anomenat Règim del 78, és a dir, al sistema del bipartidisme borbònic. Particularment positiva em sembla la força de Podem a les institucions autonòmiques, insulars, i locals de les Illes Balears. La seva presència ha significat que els Governs del Canvi puguin tenir un biaix a l'esquerra com mai no ho havien tingut. Feta aquesta declaració, anem per feina:

No seré jo qui prengui partit en la "guerra de dossiers" –una pràctica molt associada precisament al bipartidisme més ranci- amb la qual el Grup Parlamentari de Podem ens té sorpresos, i, alhora, estupefactes. En qualsevol cas, acabi com acabi, estaria bé que no s'insisteixi en la pràctica de la “casta parlamentària”  segons la qual l'acta de diputat/a és de propietat privada. Jo pensava que la nova política portava implícita la pràctica de rendició de comptes, de processos revocatoris, i que els procediments de primàries duien implícit allò de "manar obeint", en aquest cas de "representar obeint".

Però, dit sense embuts, el vot de les diputades Xelo Huertas i Montse Seijas favorable a tres punts d'una moció del PP és alguna cosa més que una badada. I, si es pren en consideració el contingut d'allò que van votar, és una greu irresponsabilitat. Val dir que el primer punt que van votar diu: "El Parlament de les Illes Balears insta al Govern de les Illes Balears a disminuir els tipus impositius, especialment, en els trams dels impostos que afectin als ciutadans amb les rendes més baixes". És a dir, votaren una rebaixa impositiva generalitzada -"especialment", que no exclusivament, a les rendes més baixes- apuntant-se així al mantra ideològic del més nu i cru neoliberalisme.

D'altra banda en el segon punt votat per les dues diputades podemistes suspeses de militància, s'afirma: "El Parlament de les Illes Balears insta al Govern de les Illes Balears a aprovar mesures econòmiques i noves reformes estructurals a fi d'apuntalar i fer més consistent el creixement econòmic de la nostra comunitat, a fi d'avançar-nos a un possible refredament de la nostra economia, tal i com alguns estudis ja comencen a alertar". De ben segur que gent com, posem per cas, el ministre Luis de Guindos s'alegrarà d'haver-les abduït amb els seus eufemismes sobre "reformes estructurals" que, com és sabut, no són una altra cosa que retallades de drets a les persones no estrictament riques. Senyores diputades Xelo Huertas i Montse Seijas: Recorden que la Reforma Laboral de 2012 va ser presentada com una "reforma estructural"? Estan segures que els informes al·ludits en el text que votaren amb el PP no són de Goldman Sachs?

Finalment, la literalitat del tercer punt que van votar amb el PP és la següent: "El Parlament de les Illes Balears insta al Govern de les Illes Balears a aprovar una rebaixa de l'Impost sobre Hidrocarburs, en la mateixa línia del que demanaven el PSIB i el Grup parlamentari MES durant l'anterior legislatura". En aquest cas la qüestió és la següent: Estan vostès segures que la rebaixa sobre Hidrocarburs que sol·licita el PP, encara que fos en la mateixa línia, és el mateix que, en la legislatura passada, sol·licitaven els que ara governen? Estic absolutament convençut que no perquè, en matèria fiscal, dels detalls depèn que una proposta obeeixi o no als criteris de suficiència equitat i de sostenibilitat ecològica!

La votació d'aquests tres punts no és un simple error. Tret que pensin que quan Rodríguez Zapatero va dir que "abaixar els impostos és d'esquerres" tenia raó, la seva ficada de pota és antològica. A les places del 15-M s'aplaudia silenciosament aixecant els braços i movent les mans. Segur que no hauríem aplaudit Huertas i Seijas si haguessin defensat allò que han votat amb el PP. Més aviat, haurien estat silenciosament  esbroncades per la ciutadania que, des de fa temps i encara ara, lluita honestament per a un canvi de debò.

Publicat originalment a dBalears (14-XI-2016)