Un any sense promoció turística pública

Publicat originalment a dBalears (21-04-2022)

Agradi o no agradi, vivim en una època en la qual, per a la implantació d'innovacions socials a favor de les grans majories socials, s'ha imposat la conveniència –si més no, la bondat- de fer "experiments", "plans pilot", o com ho vulgueu dir. No succeeix el mateix quan les innovacions socials convenen a les elits. Però, com això són figues d'un altre paner, ja en xerrarem en una altra ocasió.

No sóc un entusiàstic de l'experimentació o del monitoratge de plans pilot en assumptes com, a tall d'exemple, la Renda Bàsica Universal i Incondicional (RBUI), o la jornada laboral de quatre dies a la setmana. No és que en sigui contrari, però em sembla que tots –uns més i uns altres manco- tenen limitacions (temporals, tècniques, de disseny, d'abast, etc.) que poden esbiaixar els resultats. No obstant això, si els objectius estan ben determinats, els resultats poden ser útil per fer "pedagogia", i esvair prejudicis.

En qualsevol cas, el meu minso entusiasme en aquests experiments i/o plans pilot rau en el mateix fet que s'hagin de testar. Els drets socials històricament s'han implementat sense tantes precaucions. Ho explica molt bé Julen Bollain en el seu llibre "Renta Básica: Una herramienta de futuro" tot formulant les següents preguntes: "Us imagineu que a l'Alemanya Bismarckiana a algú se li ocorregués fer un projecte pilot sobre "seguretat social" per als i les treballadores? O, sent una mica més polèmic (i totalment conscient de les distàncies existents), us imagineu si Abraham Lincoln, en comptes de promulgar la Proclamació d'Emancipació o la Tretzena Esmena a la Constitució dels Estats Units d'Amèrica, hagués proposat un projecte pilot per estudiar la prohibició de l'esclavitud?

Ara bé, aquesta tendència entusiàstica pels plans pilot ens podria servir per fer una cosa ben necessària a les Illes Balears: Experimentar què passaria si durant un any totes les administracions públiques gastessin zero euros en promoció turística. La meva hipòtesi és que, per aquesta circumstància, no hi hauria modificació significativa dels fluxos turístics. Ara, passada la campanya de Pasqua, seria l'hora de posar en marxa aquesta iniciativa per poder passar comptes per Pasqua del 2023.

És una proposta utòpica per subversiva? Segurament sí que ho és, car demostraria una veritat incomoda: Les enormes despeses públiques en promoció turística són prescindibles. I necessàries per a altres finalitats!

Carta a Arcadi Oliveres

Publicat originalment a dBalears (13.04-2022)

Estimat Arcadi:

Ja ha passat un any i escaig d'aquell 6 d'abril de 2021 que ens deixares. Veritablement, mai no ens has deixat del tot. El teu mestratge i exemple segueixen ben presents.

El cas és que, en aquest temps de la teva absència física, el món no ha millorat. Les guerres que tu conegueres segueixen. A Afganistan tornaren els talibans al govern, i, formalment, no n'hi ha de guerra. Però, com et pots imaginar, el govern afganès dels talibans ha declarat la guerra contra els drets humans de bona part de la població afganesa, especialment contra les dones. Tanmateix, allò que ben segur més t'amoïnaria és que Rússia ha envaït Ucraïna, i, des de fa més d'un mes, vivim en una mena d'estat de xoc per la proximitat de les aberracions d'aquesta nova guerra. Tinc la impressió, Arcadi, que t'indignaria tanta hipocresia dels polítics, la normalització de l'existència de refugiats de primera (els ucraïnesos) i de segona (la resta de refugiats), l'estirabot del bel·licisme, i l'espectacular increment de la despesa militar que ens ve a sobre.

Estic segur que compartiries la preocupació per la minsa mobilització del moviment pacifista contra aquesta guerra geogràficament tan propera. Potser, la pandèmia ha tingut un preocupant efecte desmobilitzador més intens del que podíem imaginar. Si nosaltres restem desmobilitzats -i els carrers no tornen a ser nostres-, els malestars prepandèmics i les pors associades a les conseqüències economicosocials de la guerra els capitalitza l'extrema dreta, el protofeixisme. Tal vegada, s'escau engegar un potent moviment social a favor de la democràcia. De la democràcia que, seguint a Amartya Sen, més enllà de la representació política, i del respecte a la regla de la majoria, impliqui la protecció dels drets i les llibertats dels individus, l'accés a les prestacions socials, i el dret a accedir a la informació i a participar en la deliberació pública. És a dir, la democràcia té impuls igualitari o és desdemocràcia.

Per cert, Arcadi, les desigualtats no aturen de créixer en aquest món en emergència climàtica. Fa uns mesos, l'organització independent dedicada a analitzar la desigualtat en el món anomenada World Inequality publicà l'Informe de Desigualtat Global 2022 (World Inequality Report 2022), que posava sobre la taula una dada esgarrifosa: l'1% més ric de la població té una petjada de carboni de 64,7 tones de CO₂ equivalent (CO₂e) per càpita, una xifra 14 vegades superior a les 4,7 tones de CO₂e que emet una persona de la meitat de la població amb menys recursos.

Malgrat tot, hi ha bones notícies. Per exemple, la que m'ha impulsat a escriure't aquestes ratlles: Ja estan força avançades les tasques preparatòries del Fòrum Social Mundial (FSM) que, enguany, se celebrarà a Mèxic de l'1 al 6 de maig. Serà, com bé saps, la catorzena edició, i ja en seran vint els anys de vida del FSM.

Vull que sàpigues, Arcadi, que els organitzadors i organitzadores del FSM 2020 afirmen que: "L'objectiu pel qual va néixer el FSM encara continua vigent: la lluita contra un sistema capitalista en el qual uns quants s'enriqueixen a costa de l'explotació de les grans majories, i s'atempta també contra la naturalesa. Avui vivim una greu crisi civilitzatòria que ens obliga no sols a pensar junts, sinó a actuar de manera col·lectiva i contribuir a la construcció de la societat i del món que volem.

Vivim una guerra profunda contra les nostres pròpies vides i la del planeta, una guerra d'extermini que atempta contra la diversitat dels nostres territoris, la nostra història, i la nostra dignitat.

No podem continuar així, com si res passés!

Cada dia ens desapareixen, assassinen, violen, esquarteren, o ens exploten laboralment fins a la mort. En un món així, no es pot viure. No podem parlar de democràcia, mentre milions de persones en el món morin de fam, o països germans estan bloquejats econòmicament per sobre els interessos d'uns quants, i sense respectar el seu dret a decidir sobre el seu propi destí".

Perquè un altre món és possible i necessari, seguim, Arcadi. Amb Maria-Mercè Marçal "I, tanmateix, la lluita".

La genuflexió de Pedro Sánchez al dictador marroquí

Publicat originalment a dBalears (08-04-2022)

Dijous de la setmana passada el president del Gobierno de España se'n va anar a Rabat. Quedà així formalitzada presencialment la traïció presidencial al poble sahrauí continguda a la carta de Pedro Sánchez remesa a Mohamed VI en la que, amb data de 14 de març de 2022, li comunicava al rei alauita, abans de fer-ho a l'opinió publica i als membres del seu govern, que l'autodeterminació i independència del Sàhara Occidental no és la base més seriosa, creïble i realista per a concloure el procés inconclús de descolonització de l'antiga colònia espanyola. Pedro Sánchez li va escriure a Mohamed VI que "España considera la propuesta marroquí de autonomía presentada en el 2007 como la base más seria, creíble y realista para la resolución de este diferendo". És a dir: ¡A sus órdenes, majestad!

Quan Pedro Sánchez se'n va anar a Rabat encara era calent l'informe del prestigiós think tank paneuropeu Consell Europeu de Relacions Exteriors (ECFR, per les sigles en angles), en el qual es fa una demolidora anàlisi respecte a aquest suport d'Espanya al pla d'autonomia marroquina per al Sàhara Occidental. El títol de l'informe ho diu tot: "Concessions Interminables; Espanya s'inclina davant el Marroc".

Pedro Sánchez es reuní a Rabat amb el responsable de les atrocitats en matèria de Drets Humans que Amnistia Internacional (AI) acabava de palesar amb la publicació del seu informe anual corresponent a 2021. Amnistia Internacional constata que, durant tot l'any, les autoritats marroquines van continuar violant els drets d'activistes independentistes sahrauís mitjançant maltractaments, detencions, i fustigació. Que al maig, les autoritats van detenir a Essabi Yahdih, periodista sahrauí i director de l'empresa en línia Algargarat Mitjana, en el seu lloc de treball al Sàhara Occidental. Que Mohamed Lamine Haddi, condemnat en relació amb la protesta de Gdeim Izik, continuava reclòs en règim d'aïllament des de 2017. Que al març, guàrdies penitenciaris van posar fi a la vaga de fam que duia a terme Mohamed Lamine Haddi per a protestar pels maltractaments rebuts, alimentant-ho per la força, una mesura constitutiva de tortura en virtut del dret internacional. Que durant l'any, membres de les forces de seguretat van assaltar la casa de l'activista sahrauí Sultana Khaya en Bojador almenys tres vegades. Que al maig, membres de les forces de seguretat la van colpejar i van intentar violar-la amb les seves porres, i van atacar i van violar a la seva germana. Que el 15 de novembre, membres de les forces de seguretat van irrompre a la seva casa, la van violar i van abusar sexualment de les seves dues germanes i de la seva mare de vuitanta anys. Que...

Just unes hores abans que Pedro Sánchez arribés a Rabat, la policia marroquina retenia, agredia i expulsava un activista i un fotoperiodista catalans que es dirigien als territoris ocupats del Sàhara Occidental per donar visibilitat al segrest i maltractament de l'activista sahrauí Sultana Jaya. El silenci del president del Gobierno de España és ensordidor ...

Tanta sort que Pedro Sánchez, en signar l'acord de “Coalición Progresista", s'havia compromès a recolzar de "manera decidida la defensa dels drets humans". Tot plegat és una vergonyosa genuflexió de Pedro Sánchez al sàtrapa marroquí!