Publicat originalment a dBalears (16-03-2025)
La frase “the economy, stupid“ (l'economia, estúpid) es va
popularitzar en la política nord-americana durant la campanya electoral de Bill
Clinton el 1992 contra George HW Bush (pare). Després, la frase va fer fortuna
com “és l'economia, estúpid” per destacar els aspectes que es consideren
essencials. Per tant, no se'm malinterpretí, no dic que la presidenta Prohens
sigui estúpida. El títol d’aquests paràgrafs és una forma retòrica de dir que
els fets essencials són la turistificació i el decreixement, no els efectes de
la persistència de turistificació i creixement, entre els que la massificació
turística i la crisis d’habitatge en són alguns dels essencials.
Repetim-ho per enèsima vegada: Turistificació és el
procés de transformació economicosocial i espacial a conseqüència d’un
creixement, hegemonitzat pel capital, de tal envergadura de les activitats
turístiques que fa que tota la vida econòmica, social i cultural se subordini a
aquestes, i desplaci altres activitats i usos. En altres paraules, turistificació
és un constructe social de monocultiu turístic hiperbòlic que el fa
incompatible amb el dret a la vida dels residents del territori. No entendre
això és errar en les diagnosis i en les propostes de solució. Dit sense embuts,
sense decreixement en l'hiperbòlic monocultiu turístic de les Illes Balears, no
hi ha solució a les múltiples conseqüències negatives d’aquest model.
En el moment d’escriure aquestes ratlles és
impredictible com acabarà la (in)governabilitat en matèria de política
turística de les Illes Balears. Com acabarà l’embull en el qual s’ha ficat la
presidenta Prohens? Atesa la manca d’acord real entorn del primer document del
“Pacte social i polític per la
sostenibilitat econòmica, social i ambiental de les Illes Balears” i de la primera concreció legislativa del Govern de les Illes
Balears per a la contenció i sostenibilitat turística, tot està a l’aire.
Tanmateix, la
pregunta clau és ¿quina serà la resposta governamental al més que segur
agreujament dels malestars de la societat illenca per la turistificació i a la
previsió de repetició de les massives mobilitzacions de l’estiu passat per
protestar contra la, en paraules Nuria Alabao, “complexa crisi que travessa de
banda a banda la nostra [la de les classes subalternes residents, és clar]
quotidianitat”? Aquesta, i no altre, és la crisi que posen en relleu les
entitats -algunes d’elles motors del pensament crític envers el nostrat model
turístic i de les civilitzacions socials a Mallorca contra la turistificació-
que signen aquesta oportuna carta dirigida
als turistes.
En qualsevol cas, en aquest àmbit de la
(des)governança autonòmica, la Sra. Prohens ha comès, almenys, tres greus
errors estratègics: Primer, no definir amb quins aliats parlamentaris volia,
presumptament, engegar mesures per gestionar la “saturació turística”. Amb els
neofeixistes de Vox, que són negacionistes, fins i tot, de les dades de l’Indicador de Pressió Humana
(IPH)?
Amb els progressistes que, amb més o menys convicció i contundència, han
incorporat el concepte de decreixement com element de gestió del nostrat fet
turístic? El segon error ha sigut fer filibusterisme polític des de bon
començament. L’anomenat “Pacte social i polític per la sostenibilitat
econòmica, social i ambiental de les Illes Balears” no és altra cosa que una
operació d’imatge i d’aplicació d’un autèntic biaix de confirmació del dogma
del “no al decreixement”. El coordinador del Grup d'Experts, Antoni Riera, en ser preguntat per què el
concepte decreixement no apareix en els primers i inconcrets documents, no s'està de contestar:
“Fundamentalmente, porque lo que se ha hecho es analizar las palabras y conceptos que han aparecido más veces en las
reuniones. El resultado es que la palabra decrecimiento no ha resultado como
principio guía. Son principios que no he decidido yo, sino los grupos de
trabajo”.
És a dir, es munta un grup on els que conjuguen el verb “decréixer” per
desturistificar estan infrarepresentats, i, clar, la paraula decreixement
apareix poc. Quina barra! Queda clar que el que s'ha cercat és convertir aquest
“Pacte del no-res” en un altre producte de promoció turística.
I, tercer gran error estratègic: Insistir en la
desestacionalització. Fins i tot, ha sortit de nou la “corba”, una vella
coneguda, tot i que ara per ser aplanada clarament cap amunt. És a dir, res de
res de “contenció”, el nou eufemisme tòtem. Diguem-ho sense embuts: A més
desestacionalització, més insostenibilitat ecològica. A més
desestacionalització, més estacional esdevé l’holístic dret a la vida dels i de
les residents.
Són tres errades -o pot ser formes de fer
intencionades- que, em sembla, marcaran el que resta de legislatura. Seguirà la
“politiqueta", res es farà, el business turístic continuarà fent caixa,
els i les residents romandrem sense drets de plena ciutadania, agreujarem el
maltractament ambiental i territorial... i haurem de tornar sortir al carrer.
