Publicat originalment a Diario de
Mallorca (26-12-2025)
Més
enllà de la xerrameca [m'encanta aquesta paraula per referir-se al fet de
parlar sense substància, al xarrar estantís o banal] del discurs governamental
autonòmic, l'any 2025 acaba amb la constatació tendència bastant inqüestionable
a les Illes Balears: Avança la privatització dels serveis públics essencials
per a la vida en comú. Consegüentment, l'horitzó sembla ser de menys igualtat i
més descohesió social. Parafrasejant Rodrigo Rato, a les Illes Balears governa
el mercat, amic!
Arcadi
Oliveres -que, si no ens hagués deixat massa aviat, el proppassat novembre
hauria complit vuitanta anys-, en plena pandèmia de la COVID-19, ens advertia
en el seu llibre quasi pòstum intitulat “Paraules d’Arcadi. Què hem après del
món i com podem actuar” que "hi ha
béns públics que no es poden abandonar en nom de l'economia. Un d'aquests béns
és la salut, juntament, jo diria, amb l'educació, és igual de bàsica, i
l'habitatge, i també un sistema de pensions". L'Arcadi acabava el capítol
dedicat als aprenentatges de la pandèmia afirmant que aquella dramàtica
situació era una bona ocasió per "fer girar la roda del capital cap a un
altre cantó i situar l'eix, d'una vegada per totes, en un altre centre, que de
fet és el més important: les persones, i, per tant, la vida".
Malauradament, aquí i ara es fa tot el contrari.
L'onzè informe
que, sobre la privatització sanitària de les comunitats autònomes, ha publicat
aquest 2025 la Federació d'Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública,
situa a les Illes Balears en el podi -només superades per Canàries i Madrid- de
les que tenen una major velocitat de privatització. És a dir, hem iniciat una
preocupant esprintada cap a la privatització de la sanitat pública. En matèria
educativa, l'aposta més cridanera a favor de la privatització és l'obertura de
pinte en ample al negoci de les universitats privades. Ara bé, més
soterradament, l'envit indissimulat des de l'inici de l'actual legislatura és
el procés dissolvent de la igualtat d'oportunitats, segregador, i de descohesió
d'afavoriment de l'educació primària i secundària purament privada o
concertada. Sobre l'habitatge, basta recordar que el recentment presentat informe
Foessa sobre Exclusió i Desenvolupament Social a les Illes Balears, i les
dades consolidades de l'Observatori d'Emancipació del Consell de la Joventut
d'Espanya conclouen amb una dramàtica fotografia: L'habitatge, lluny de ser un
dret de ciutadania practicable, és un eix essencial de l'exclusió social.
I
de les pensions, què en podem dir? L'atac per terra, mar, i aire contra el
Sistema Públic de Pensions no té aturador. La darrera andanada ha estat l'informe
de l'OCDE de finals de novembre passat que, sense massa arguments, no
s'està d'afirmar que "reformar les pensions, per exemple, mitjançant la
introducció d'un ajust per esperança de vida i l'ampliació del període de
referència per al càlcul dels drets de pensió, contribuiria a garantir la
sostenibilitat fiscal". Un alambinat subterfugi per a no conjugar el
mateix verb de sempre: Retallar. Val a dir que, si l'OCDE hagués encertat en
algun dels seus pronòstics sobre la viabilitat de les pensions públiques, del
sistema que ara gaudim no en quedaria ni tant sols un rastre arqueològic. En
qualsevol cas, la defensa a casa nostra de les pensions públiques, ara mateix,
passa per la defensa de la, en tramitació, Iniciativa Legislativa Popular per a
la creació del Sistema Balear de Complement per a les Pensions públiques de
quantia inferior al Salari Mínim Interprofessional (SMI). Que no hi hagi una
sola persona que hagi de malviure amb una pensió d'una quantia inferior o molt
inferior al SMI és clau per a la cohesió social. Qualsevol millora de les
condicions materials de les actuals persones pensionistes és, de retruc, la
millor defensa de les pensions públiques del futur. En aquest sentit, el 2026
serà un any transcendental: Les institucions autonòmiques es posicionaran a favor
o en contra del gradual procés de privatització de les pensions. S'escau
recordar que alguns estudishttps://www.finect.com/usuario/davidcarmona/articulos/martinez-aldama-inverco-un-tercio-de-los-ahorradores-espanoles-piensa-mas-a-largo-plazo
recents ens indiquen que el 54% dels
estalviadors del conjunt del Regne d'Espanya estalvia mitjançant Plans de
Pensions, és a dir, queda molt negoci per fer i és molt el que pot minvar.
La
privatització de la salut, l'educació, l'habitatge, i el sistema de pensions és
un dels packs més preuats del neoliberalisme radical. Cal oposar-se amb
dents i ungles a la privatització de la vida de cadascú i de la vida en comú.
La distòpica societat, cada pic més injusta, ha deixat de ser-ho una distòpia.
I, tanmateix, és possible resistir perquè, com va dir Bertolt Brecht "la
injustícia és humana, però més humana és la lluita contra la injustícia".
