Publicat originalment a dBalears (07-12-2025)
Cada govern
s'organitza, segons les correlacions de forces partidàries o de coalicions, com
li rota o com pot. Ara bé, mai no és una qüestió banal, ans al contrari, és una
qüestió transcendent. En aquest sentit, que en la conformació del Govern de
Prohens hi aparegués un artefacte anomenat "Conselleria de Turisme,
Cultura i Esports" va ser un claríssim avís de per on anirien les coses.
Per si hi havia
algun dubte -no era el cas-, el Batle de Palma i el seu equip (PPVox) varen
voler deixar ben clar que el seu model de ciutat era Màlaga. És a dir, les
institucions, totes elles, s'alineaven a favor de la "cultura business
friendly" amb l’objectiu de despullar-la, a la cultura, de sentit crític,
exterminar qualsevol bri de subversivitat cultural, d'espai de socialització
d'imaginaris alternatius al que hi ha. Un model cultural sustentat en el mite
de la meritocràcia del treball cultural, en la desigualtat a dojo
d'oportunitats, i en les precarietats dels treballadors i treballadores de la
cultura i de les arts. L'aposta és
convertir, desacomplexadament, la política cultural institucional en una
palanca del procés d'acumulació de capital que hem anomenat turistificació. La
candidatura “ Palma Capital Europea de la Cultura en 2031” va en aquesta
direcció. Palma, Mallorca, el conjunt de les Illes Balears i Pitiüses,
necessita un Pla de Cultura, PPVox ens
ofereixen un Pla de Negoci!
D'aquella pols –de
l'aposta política d'emprar el fet cultural com a font per a incrementar la
productivitat del capitalisme turístic- ve aquest fang, el, a tall d'exemple,
projecte de renovació de l'edifici de GESA i el seu entorn presentat aquests
dies pel govern municipal de Palma. Aquest és una pas importantíssim per a la
implementació de l'esmentat model malagueny de ciutat. Més
per Palma encerta en criticar-ho. I, tanmateix, potser han sigut benvolents
en la crítica.
Per què, de què va
veritablement aquest model orgàsmicament neoliberal? Dit en poques paraules i
resumint l'abundant literatura al respecte, hom podria dir que es tracta de generar creixement econòmic
atraient la, en paraules de l'economista Richard Florida, "classe creativa
global" amb l'objectiu que desenvolupi noves idees, millor dit, nous
negocis. Un creixement cada cop menys inclusiu i que, com assenyalen David
Harvey i Neil Smith a "Capital financiero, propiedad inmobiliaria
y cultura", vincula la cultura amb el capital financer i, de
retruc, la propietat immobiliària amb la gentrificació urbana. Pura lluita de
classes: Capital contra classes subalternes. Aquest, i no cap altra, és el
model social i cultural de PPVox!
Ara bé, n’hi ha un
altre de model cultural i de societat. El que posa la cultura local i popular i
als creadors, creadores i artistes en el centre. És un model alternatiu, amb
esperit subversiu, i, alhora, practicable. L'exemple més preclar que ara mateix
se m’ocorre és la Renda Bàsica per a músics, artistes i treballadors creatius
que aquest proppassat octubre han aprovat definitivament a Irlanda. El
programa, conegut com a
Basic Income for the Arts (BIA), començarà a aplicar-se a partir del
pressupost de 2026.
Ras i curt, només
amb persones creatives i artistes lliures, conseqüència de tenir el dret a
l'existència material garantit -i no a mercè del mercat-, hi haurà cultura
emancipadora que, parafrasejant Emili Darder, ens faci lliures. La cultura com
a negoci especulatiu és el "seu" model cultural. Ens cal definir i
construir un model del "nosaltres" que, a més a més, sigui esdevenidor
d'una economia social i solidària de la cultura. El que està en disputa és, a
parer meu, cultura al servei de més turistificació versus cultura pel procomú
ecosocial. No és poca cosa!
