Publicat original a Diario de Mallorca (18-11-2025)
No hi ha informe de
la Fundació FOESSA (Foment d'Estudis Socials i de Sociologia Aplicada) sobre
exclusió i desenvolupament social a Espanya que no em sorprengui pel seu rigor
analític, llarga mirada, valentia en les conclusions, i absència d'eufemismes.
FOESSA -una entitat lligada a Càritas- practica el bon costum de dir les coses pel
seu nom. Per exemple, afirmant que "hi ha èpoques en què la igualtat
sembla una paraula antiga, un ressò del passat que s’emet amb una mescla de melancolia i escepticisme. Es
parla de llibertat, de mèrit, d'innovació, però ja gairebé ningú no s'atreveix
a parlar de justícia social sense sonar fora de lloc". El novè d'aquests
informes, el corresponent a 2025, publicat el proppassat 5 de novembre, i que
adverteix d'un procés inèdit de fragmentació social a Espanya en què es contreu
la classe mitjana i es "normalitza" un model social de precarietats
múltiples, no és una excepció.
Com, per raons
d'espai, és impossible resumir un document de poc més de set-centes pàgines, el
que segueix és una selecció d'idees i conclusions que em semblen particularment
rellevants d'un diagnòstic "d'una societat del desassossec". Una
definició ben adequada per a definir la situació social mallorquina farcida
d'angoixa, ansietat, intranquil·litat... per les dificultats d'arribar a fi de
mes, per no poder engegar un procés d'emancipació i constitució d'una llar,
pels efectes del no funcionament dels ascensors socials, per no poder gaudir
del dret a l'illa a conseqüència d'un model de turistificació bestial, i pel
fet d'observar amb aprensió els efectes del canvi climàtic sense accions
d'autèntica adaptació i mitigació.
L'informe que
coment no s'està de defensar un canvi radical de paradigma civilitzatori que
posi al centre la interdependència, l'ecodependència, i la cura. Tot analitzant
com la desigualtat ha canviat l'estructura social. Una dinàmica desigualitària
impulsada per, entre altres factors, l'elevada incidència dels salaris baixos,
l'ampliació de les desigualtats en altres dimensions de l'ocupació diferents
del salari (jornada, exigència d'insuportables de ritmes de treball,
possibilitats de conciliacions, etc.), la persistència d'un nivell alt
d'inestabilitat laboral, l'aparició de noves desigualtats laborals relacionades
amb les tecnologies digitals, la reducció dels salaris inicials de les noves
generacions. En la magnitud d'aquesta reestructuració social ha sigut clau la perduda
de garantia d'integració social del treball remunerat.
A tot plegat,
afegim-hi que i) es manté la minsa capacitat de la intervenció pública per a
reduir la desigualtat; ii) la pobresa és més consistent, jove, i crònica; iii)
la privació material augmenta malgrat el creixement econòmic; iv) la feblesa de
les prestacions monetàries condicionades determina un risc més gran de pobresa; v) les
desigualtats en la riquesa s'han ampliat, sent l'habitatge el factor clau (no
em puc estar de dir que FOESSA desmunta el "mite de l'escassetat" amb
la següent dada: 3,8 milions d'habitatges buits conviuen amb l'exclusió
social); vi) la desigualtat d'oportunitats en l'origen (de classe,
nacionalitat, etc.) determina la vulnerabilitat futura, que és cada vegada més
perdurable; vii) la transició energètica genera noves desigualtats. Sense
esgotar els temes que analitza la Fundació FOESSA m'interessa subratllar les
àmplies referències al deteriorament ecològic, la insostenibilitat ambiental
del model de desenvolupament, o el paper dels moviments socials i dels nous
cicles de protesta com, a tall d'exemple, els protagonitzats per la plataforma
"Menys turisme, més vida".
Ara bé, el punt més
rellevant, per venir d’on ve, és l'apartat intitulat "Recursos per a la
construcció d'una societat alternativa", que proposa actuar sabent-nos
part d'un sistema-món, tenint molt presents els riscos de la prolongació del
model present, conscients que el futur no està escrit, però que l'hem de
decidir ja. I, com a recursos per a la construcció de l'alternativa, proposen:
"La imprescindible, però oblidada, perspectiva feminista";
"l'ecologia profunda / ecologia social / ecologia integral"; "l'aportació
de l’/les espiritualitat(s)"; i "la rellevància de
l'ecofeminisme". Tot plegat acabant amb una crida "Per una societat i
un món centrats en la cura". Després de cadascun d'aquests informes
d'àmbit estatal, FOESSA sol fer una explotació de les dades i una adaptació
dels anàlisis generals aterrant en la realitat concreta de les Illes Balears.
Per tant, ocasió hi haurà per a comentar-les. Mentrestant, quedem-nos amb
aquesta caixa d'eines per combatre la intempèrie neoliberal dita
turistificació.
