dimecres, 12 de novembre del 2025

Militarisme arreu, desmemòria aquí

La curolla de 12/11/2025 a https://vida.cat/programes/

La curolla d'avui transita entre una notícia a Bèlgica i una desmemòria a Mallorca.

Resulta que el Govern belga ha enviat aquesta setmana 149.000 una carta a homes i dones de 17 anys del país en la qual els encoratja provar, en 2026, la carrera militar, o, almenys, a inscriure's per a fer un servei militar voluntari d'un any a canvi d'un sou net mensual de 2.000 euros. A Bèlgica el servei militar va deixar de ser obligatori el 1993.

Les autoritats belgues no han ocultat que allò que pretenen és obrir la ment del jovent a la cosa militar. La mateixa campanya de propaganda i ideologia militarista que ja es va fer a Països Baixos, a Alemanya, i que està en estudi a França. Fins quan no s'implantarà en el Regne d'Espanya?

Tot això coincideix  amb una desmemòria històrica: Mallorca té una tradició de pacifisme que, a parer meu, es coneix poc. Per exemple, des del pacifisme d'arrel llibertària de finals del segle XIX i principis del XX, als objectors i insubmisos a la mili de la dècada dels 80 fins als inicis dels anys 2000. La fi de la mili a casa nostra va ser una lluita de molts de joves. No només una clàusula dels "Acords del Majestic" entre Aznar i Pujol per a la investidura del aleshores líder del PP.

dissabte, 8 de novembre del 2025

Macromagnituds de l'ocupació laboral versus la realitat de cadascú

Publicat originalment a dBalears (02-11-2025)

No seré jo qui, en l'augment a tot arreu de les expectatives electorals de l'extrema&extremada dreta, menysvalori la importància de l'impacte algorítmic en la desinformació, l'expansió de falsedats, la proliferació de teories conspiracionistes, i, sobretot, de discursos de l'odi a balquena. No li llevaré ni un bri d'importància en l'auge de l'autoritarisme turboneoliberal, masclista, racista i aporofòbic del segle XXI a les anomenades "guerres culturals", o, altrament dit, al domini de l'agenda del diàleg públic global i local perquè parlem d'allò que ells volen i no, per exemple, dels explotadors o de la lacerant concentració de la riquesa. No debades, l'extrema dreta ha esdevingut en un instrument funcional molt útil per al poder econòmic

Ara bé, discrep que aquestes siguin les causes primigènies de tot plegat. A parer meu, el quid de la qüestió rau en les condicions materials (capacitat adquisitiva, habitatge, temps, possibilitats de conciliació-corresponsabilització en els treballs de cures, riscos psicosocials associats al treball...) de les persones, de les majories socials. Fa massa temps que hi ha una forma ecumènica d'avaluar la situació econòmica, social, laboral, política i sociològica en funció de les dades macro (PIB, IPC, EPA, Mercats de Valors, Estadístiques de producció, fabricació, i d'arribada de turistes, Despesa Turística, etc.). Aquest ha sigut un dels grans errors del progressisme, més o menys neoliberal, mentre ha governat les institucions autonòmiques a casa nostra. Ho és, encara ara, al Regne d'Espanya. L'economia va bé, diuen. Però massa gent té problemes per omplir la nevera i arribar a fi de mes, és a dir, obvien la realitat de cadascú.

La publicació fa uns dies de l'Enquesta de Població Activa (EPA) del tercer trimestre del 2025 n'és un bon exemple. PPVOX bravegen de les macrodades del mercat laboral illenc, i l'oposició abans governant critica la situació amb la boca petita.

Què ha passat en el trimestre estiuenc per excel·lència? Fonamentalment el següent: Una xifra de població de persones de 16 i més anys espectacular (1.069.500); unes taxes d'activitat [percentatge de la població incorporada al mercat laboral o en condicions i desig de fer-ho] altíssimes (66,73% la total, i 63,68%, 59,68%, i 75,69%, segons el lloc de naixement a les Illes Balears, a altres comunitats autònomes, o a altres països, respectivament). Aquestes dues macrodades ens mostren que el model de creixement econòmic de les Illes Balears -la turistificació- és absolutament dependent del creixent de població, i que el fenomen immigratori és per raons de cerca de feina. Les persones immigrades motivades per subsidis o "paguetes" no arriben, ni tan sols, a ser una anècdota.

Ara bé, en relació amb les condicions materials de les persones, cal tenir en compte que els Fixos Discontinus -malgrat que tinguin feina remunerada, posem pel cas, sis mesos a l'any – són considerats per l'EPA i altres estadístiques laborals, indefinits. És a dir, no sabem quantes persones assalariades no tenen ingressos salarials tot l'any. Allò que sí sabem és que, segons l'EPA, aquest estiu gairebé el 34% de les 563.300 persones assalariades tenien menys d'un any d'antiguitat de contracte. És a dir, una situació de precarietat pròpia de persones infraassalariades, o treballadores pobres.

Aquestes situacions de carències en les condicions materials són les que provoquen que, com bé s'explica en aquest reportatge, la pobresa i l'habitatge siguin la cara amarga del boom economicoturístic. Les precarietats vitals i d'expectatives són, sens dubte, un gran caldo de cultiu idoni per a la ultradreta.

Què fer? Reconec que quan tinc dubtes sobre aquests assumptes acostum a consultar "EL MÓN NO SE'N SURT. Un tractat sobre els malestars del present", de Tony Judt. Un llibre editat el 2010 i que no envelleix. Perquè els malestars socials no siguin ferment del reaccionarisme, Judt recomana que "ens hem de tornar a fer les preguntes de sempre, però oberts a altres respostes". Per exemple, la Renda Bàsica Universal i Incondicional?

 

dissabte, 1 de novembre del 2025

Pensionistes pobres


Publicat originalment a dBalears (26-10-2025)

Fa uns dies, la Xarxa per a la Inclusió Social EAPN-Illes Balears va publicar el seu informe anual sobre l'estat de la pobresa a les Illes Balears, del qual s'ha prestat poca atenció a les següents dades: el 38,5% de les pensions que es perceben a les Illes són d'una quantia inferior al llindar de la pobresa (827 €, en 14 pagues), i, d'aquestes, gairebé la meitat no supera el 40% de la renda mediana (pobresa extrema), és a dir, menys de 552 €. És tot un símptoma d'un impressionant pou de pobresa en el col·lectiu de persones pensionistes.

Fa menys dies que la premsa hi ha posat cara i ulls a aquestes estadístiques: El diari Ultima Hora feia una peça sobre les dificultats vitals de Luisa María amb una pensió de 600 €, i Diario de Mallorca ens parlava dels malviures d'Eloy Santos. Són dos exemples d'exclusió social a causa de pensions insuficients (formalment i tècnicament pensions de pobresa), i d'haver convertit el dret i necessitat bàsica d'habitatge en un privilegi.

Ara bé, associar la suficiència de les pensions a la superació del llindar de la pobresa és el somni humit dels enemics, més o manco dissimulats, d'unes pensions públiques dignes. Per això, el moviment pensionista exigeix que la referència al "llindar de la pobresa" sigui expulsada de la llei per a fer el càlcul de les pensions mínimes (tant contributives com no contributives). La referència ha de ser, com a mínim, el Salari Mínim Interprofessional (SMI) que, val a dir-ho, hauria de ser regionalitzat per apropar-lo a la real carestia de la vida de cadascú.

Aquest és el sentit de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) pel dret de la gent gran a una vida digna que ha impulsat la Coordinadora Balear per la Defensa de les Pensions Públiques, amb l'objectiu que cap pensionista hagi de viure amb ingressos inferiors al SMI (fixat pel 2025 en 1.184 €/mes). Per tant, avançar de debò en l'erradicació de la pobresa de les persones pensionistes.

Mentre a les Illes Balears vivim una triple crisi social de pobresa material (Pobresa Laboral, Pensionistes Pobres, Pobresa Habitacional), des del Consolat de Mar tenen una agenda d'impuls al menfotisme social, a l'aporofòbia, a la xenofòbia, als incentius a les desigualtats, a l'enfrontament del penúltim contra l'últim. És l'agenda trumpista a la balear.