divendres, 10 de desembre del 2010

ÉS EL MODEL ECONÒMIC, ESTÚPID

Canvi de model amb més del mateix

Les dades més recents del mercat laboral palesen que la nova legislació laboral ni crea ocupació, ni minva la temporalitat. És cert que hi ha molts temes de la Reforma Laboral pendents de desenvolupament, però amb cinc mesos de vigència els símptomes són, si més no, de fracàs en els objectius hipòcritament invocats per part del Govern de ZP, objectius que, cal recordar-ho, eren precisament la creació d’ocupació de més qualitat.

En el cas de les Illes Balears aquests símptomes són consemblants als del conjunt de l’Estat, amb la peculiaritat que s’estan agreujant els trets diferenciadors negatius del nostre mercat laboral. Això es nota especialment en la gestió de l’estacionalitat laboral amb relacions laboral temporals i precàries, i no amb l’estabilitat discontínua del contracte fix discontinu. L’absència de millora en la regulació i protecció social d’aquesta modalitat contractual té molt a veure amb aquest deteriorament lent però continu de les condicions de feina illenques. Podeu veure una anàlisi en calent i molt conjuntural a una entrada anterior d’aquest Bloc, i una més pausada i més estructural a l’informe del tercer trimestre que recentment ha fet públic el sindicat CCOO de les Illes.

Precisament el que més m’ha preocupat d’aquest darrer informe de CCOO és allò que fa referència a l’ocupació en els sectors de la tecnologia. L’informe diu textualment “l’evolució negativa de l’afiliació afecta també aquelles activitats econòmiques associades a una alta i mitjana alta tecnologia, les quals experimenten en línies generals una baixada del‐5,4%”.

També m’han preocupat les declaracions de la consellera de Turisme i Treball en el sopar anual de Foment del Turisme de Mallorca. Segons la premsa, va dir que “ el Govern aposta per potenciar l'activitat turística per poder sortir de la crisi econòmica” i que “la crisi i la competència d'altres destinacions ha posat de manifest la necessitat de reinventar-nos com a destinació vacacional.”

Aquesta constatació de retrocés en l’ocupació de sectors i activitats tecnològiques i aquestes invocacions a la superstició de la crisi per la via de més turisme em causa incertesa. No estic segur que anem per bon camí. De la incertesa passo a la intranquil•litat, en assabentar-me que el problema més gran del sector financer en l’àmbit estatal està en els 180.800 milions d'euros en préstecs concedits a la construcció i a la promoció immobiliària. És a dir, la banca no està segura de poder cobrar 4 de cada 10 euros prestats al sector dominant del model de creixement anterior a la crisi. Quina magnitud té aquest assumpte a les nostres illes? És aquesta la causa del boicot financer al crèdit per a l’economia productiva i, particularment, per a les PIME?


En qualsevol cas, és el model econòmic, i no el mercat laboral, el que s’hauria de reformar, estúpid!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada