"Quan les paraules
no diuen res,
quan són promeses
que s’endu el vent,
quan l'aire costa respirar,
hi ha cadenes per deslligar,
hem de trencar-les
per poder-ne escapar.”
Els temps estan canviant de SAU
Que tal si desprès del 20 de novembre hi ha algú al Congrés dels Diputats que faci honor a la paraula donada, faci feina per materialitzar els compromisos adquirits i, a més a més ho faci de manera participativa i perquè s’oregin les institucions? Que vos sembla que desprès del proper diumenge hi ha algú d’aquí que trenqui les cadenes del bipartidisme? Vos imagineu a algú d’aquestes illes a les Corts Generals de l’Estat fora de la lògica de la dictadura del mercats i sense lligams amb els partits de l’establiment espanyol? Idò això no és un somni, és possible. Però el que és una passada és que puguin ser en Miquel Ensenyat o en David Abril.
La situació actual és la següent: O sortim de la crisi -que han provocat els més especuladors dels capitalistes- amb solidaritat amb els més febles, amb més democràcia, amb una economia menys especulativa, amb garanties de sostenibilitat ecològica i mantenint els avanços en drets civils i d’autogovern; o anem cap una sortida a favor dels poderosos amb una política fiscal encara més injusta, amb menys drets laborals i socials, amb retallades en allò que és clau per a la cohesió social: educació, sanitat, cultura, amb poca economia productiva. Aquesta vegada no hi valen “mitges tintes”
Per una alternativa de sortida progressista veus i esforços com els de PSM-INICIATIVAVERDS-ENTESA-EQUO son imprrscinibles. Si el que toca és batallar i fer resistència a una sortida imposada pels poderosos i els mercats, igualment s’hi ha de ser. Per sumar capacitats i albirar futurs escenaris polítics, socials i institucionals de progrés a l’Estat i a Europa hi hem de ser.
Que tal si desprès del 20 de novembre hi ha algú al Congrés dels Diputats que faci honor a la paraula donada, faci feina per materialitzar els compromisos adquirits i, a més a més ho faci de manera participativa i perquè s’oregin les institucions? Que vos sembla que desprès del proper diumenge hi ha algú d’aquí que trenqui les cadenes del bipartidisme? Vos imagineu a algú d’aquestes illes a les Corts Generals de l’Estat fora de la lògica de la dictadura del mercats i sense lligams amb els partits de l’establiment espanyol? Idò això no és un somni, és possible. Però el que és una passada és que puguin ser en Miquel Ensenyat o en David Abril.
La situació actual és la següent: O sortim de la crisi -que han provocat els més especuladors dels capitalistes- amb solidaritat amb els més febles, amb més democràcia, amb una economia menys especulativa, amb garanties de sostenibilitat ecològica i mantenint els avanços en drets civils i d’autogovern; o anem cap una sortida a favor dels poderosos amb una política fiscal encara més injusta, amb menys drets laborals i socials, amb retallades en allò que és clau per a la cohesió social: educació, sanitat, cultura, amb poca economia productiva. Aquesta vegada no hi valen “mitges tintes”
Per una alternativa de sortida progressista veus i esforços com els de PSM-INICIATIVAVERDS-ENTESA-EQUO son imprrscinibles. Si el que toca és batallar i fer resistència a una sortida imposada pels poderosos i els mercats, igualment s’hi ha de ser. Per sumar capacitats i albirar futurs escenaris polítics, socials i institucionals de progrés a l’Estat i a Europa hi hem de ser.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada