divendres, 10 de febrer del 2012

L’ACORD SOCIAL: “DESPISTE” TOTAL?


Manifesto  el meu escepticisme sobre els resultats que en matèria d’ocupació i major cohesió pugui tenir l’Acord  per a l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva que el passat dia 25 de gener signaren CEOE-CEPYME i CCOO-UGT.  Considerar que la flexibilitat interna  és “una potente herramienta para facilitar la adaptación competitiva de las empresas, favoreciendo una mayor estabilidad en el empleo, así como la calidad del mismoem sembla un despropòsit.  Promoure l’ordenació flexible de la jornada laboral  amb la que  l’empresari  disposi  d’una borsa d’hores i de dies laborals a la seva disposició pot ser molt perillós per a unes relacions laborals estacionals com les de Balears...

L’escepticisme es converteix en perplexitat quan observo que la moderació salarial no introdueix cap element de contenció de les  rendes altes ni cap intent de dignificar els sous de misèria.

En definitiva un acord amb elements positius però amb mentalitat industrialista, amb una política salarial més pròpia de l’època  de “renda salarial escassa i crèdit abundant i barat” i amb poques indicacions per reduir les desigualtats. En aquest sentir em sembla interessant recordar una cita del llibre La crisis del euro  de Josep Borrer i Andre Missé : En 1986, el presidente ejecutivo de General Motors tenía una remuneración equivalente a 66 veces el salario de un empleado típico de la cadena de montaje. Hoy, el ejecutivo máximo de Wal Mart, red de supermercados de productos de bajo coste, la mayoría importados, gana 900 veces el salario de un empleado medio.” Això ja passa per aquestes contrades.

Si a més, el Govern del PP  fa avui  un decretàs de Reforma Laboral, la meva percepció ja no serà ni escepticisme ni perplexitat... serà “despiste total”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada