SÍMPTOMES DE DESCOHESIÓ SOCIAL

La punxa d'en Jap. El Punt/Avui 15.05.2012

“El aumento del déficit público ha sido el resultado de la propia crisis, no su desencadenante” escrivien en un molt recomanable article els professors d’economia Fernando Luengo i Jorge Uxó

Els membres  del col•lectiu econoNuestra  podrien donar un curset ràpid d’economia al President Bauzá perquè  entenguí que l’agreujament de la descohesió social a les Illes Balears és conseqüència de les  polítiques de retallades  aplicades  i que aquestes no són la solució  sinó el problema.

Vegem algunes dades –més o menys  conegudes-  que ens proporciona l’EPA del primer trimestre de 2012. Persones aturades: 163.900  (19.800 més que el primer trimestre de l’any passat). Taxa d’atur: 28.01 ( 2.65 punts més que el mateix trimestre de 2011). Persones amb més d’un any en atur: 60.000  (12.700 més que ara fa un any).

Vegem ara els indicadors de descohesió social  que crec són més importants i que, alhora, són menys coneguts. Aquestes dades les podeu consultar amb més detall a la publicació de la Fundació Gadeso “Claus perentendre el mercat laboral” Nº 25.

1.- Des de que s'inicià la crisi no ha deixat de créixer el percentatge de llars amb tots els seus membres en atur. D’un 4,85% del primer trimestre de 2008 hem arribat a un 15,55% aquest any.  Això palesa un progressiu empitjorament de la situació de cohesió social ja que disminueix la intensitat de la xarxa familiar per fer front a la situació d’atur.

2.- Des de l’any 2009 l’ocupació parcial creix un 38,19%. Hem passat de 48.700 a 67.300 persones. Cal tenir present que l’EPA classifica com ocupats a temps parcial a aquelles persones, de 16 o més anys, amb una jornada laboral inferior a les 30 hores setmanals. Però moltes persones figuren com a ocupades tot i que la seva situació és de subocupació i en alguns casos de quasi atur, ja que parlam de jornades setmanals de 2-3 hores. En aquest sentit, val a dir que a  alguns països, entre ells, els EUA s’elabora una estadística d’atur estructural que inclou a les persones que treballen a temps parcial perquè no han trobat feina a jornada completa que els hi permeti cobrir les necessitats bàsiques. Si s’apliqués aquest criteri a les Illes Balears, el col•lectiu de persones aturades podria superar amb escreix  les 200.000.

3.-  Després de la baixada del nombre  d’autònoms produïda en els primers anys de la crisi, s’aprecia des de el primer trimestre de 2011 un considerable increment (16,8% en dos anys). Aquesta evolució és poc  creïble (el primer trimestre és la pitjor època de l’any per posar un negoci propi, el context és de reestacionalització de l’activitat econòmica i laboral illenca i d’absència de crèdit financer per noves activitats empresarial). Tot indica, idò, que la prolongació de la crisi provoca una progressiva conversió no desitjada de treball per compte d’altri a treball per compte propi.  Dit dit d’una altra manera: L’augment del “falsos autònoms” i del Treballadors Econòmicament Dependents (TRADE) i de bastant “economia submergida”   és una nova forma de precarietat laboral.

La cruesa de la realitat sociolaboral,  amb evidents símptomes  de descohesió social,  hauria de fer canviar el discurs i la pràctica del Govern. Dir que l’austeritat,  les retallades i poc més  és la solució és mentida. Al president Bauzá li aniria bé fer cas a Michael P. Lynch  quan diu que “El concepte de veritat cobra rellevància social: ens permet distingir entre el que succeeix i el que els qui ostenten el poder creuen que succeeix”. La veritat és, que als "no rics"els va molt,  molt, malament.