divendres, 5 d’octubre del 2012

Presentació del llibre ¿Para qué sirve un sindicato?


Aquí vos deixo la meva intervenció a l’acte de presentació  del llibre “¿Para que sirve un sindicato?  A la Llibreria Drac Màgic el 3.10.2012

Bona tarda a tothom.
Gràcies en nom de la Llibreria Drac Màgic i de l’Ateneu Pere Mascaró per la vostra assistència avui aquí.

A l’Ateneu tenim la voluntat de promocionar la cultura critica i el pensament alternatiu. Millor dit, la cultura i el pensament sense adjectius. Si no és critica tindrà poc de cultura. Si no és alternatiu al pensament únic dominat, s’han equivocat vostès de lloc.

 En aquesta  tasca,  les presentacions de llibres tenen un paper important. Llegir és un del exercicis més saludables i alhora subversiu. Recolzar llibreries com aquesta és, al meu parer,  una acte de militància. De fet nosaltres tenim voluntat de fer presentacions a quantes llibreries de Palma o  de Mallorca ens sigui possible. Crec que només descartem les grans superfícies i, per raons  obvies, la Llibreria San  Pablo.

No els hi negaré que  aquesta primera presentació de llibre que fa l’Ateneu  aquest curs, té una claríssima intencionalitat:

Volem fer la nostra contribució per combatre la sindicalofobia. Aquesta malaltia  antidemocràtica  tant estesa arreu de tot l’Estat i  que aquí, a Balears, arriba a situacions surrealistes: que tot un Govern autonòmic  dediqui temps i recursos a querellar-se  contra un dirigent sindical, com ara, Lorenzo Bravo secretari general  d’ UGT de Balears, és molt més que una anècdota!

La quasi permanent campanya contra el fet sindical no és altra cosa que la permanent campanya contra el dret laboral i social. Contra els estendards de civilització –entre ells la negociació col•lectiva-  que es varen instaurar la Europa  democràtica desprès de la Segona Gran Guerra.

Per això, insisteixo,  no és casual que avui presentem aquest llibre sobre el qual només en diré dues paraules.

 Almudena Grande  ha dit  que és un llibre que emociona, i que ajuda a resistir,  perquè és un antídot contra el verí de la mentida, que ajuda a desmuntar les falses idees que l' ideari neoliberal transmeten a través dels discursos polítics, econòmics i en els mitjans. Sospito que Almudena és amiga d'Antonio Baylos,  però té molta raó.

Només hi afegiria  una cosa: És un llibre amè, molt bo de llegir... la qual cosa no és habitual a la gerga sindical.
 
 El  propi autor diu que:

 

“¿Para que sirve un sindicato? Se tiene que contestar de forma diferente a como se habría hecho antes de la crisis  y del ataque programado  contra el modelo social  del cual el sindicato constituye una pieza fundamental”

 A partir de d’aquí articula una narració sobre els polièdrics conceptes  de representació  i representativitat sindical. Dos conceptes cabdals i,  en ocasions,  enfrontats.

 La composició actual de la classe obrera  i, per tant, la diversitat de subjectes  representats, els problemes de la representació  per a la defensa dels interessos de la gent treballadora en el marc de la globalització,  la configuració de la representació en el cas del sindicalisme espanyol i el “mapa” que  la pluralitat sindical que d’ ella en surt,  son els fils conductors  del discurs de Baylos.  A les primeres parts del llibre.

 Però tot això ho fa pensant,  sobre tot, amb  els representats,   i no tant,  amb les estructures organitzatives.

 El llibre acaba amb el que jo considero capítol més important: “El Sindicalismo en la crisis (2010-2012)” . El llegeixin   amb atenció, per favor.  Comença amb  un una cita tremebunda de  Mario Draghi, president del BCE, 24.02.2012:

No hay escapatoria posible a la puesta en práctica de políticas  de austeridad muy dura en todos los países sobre-endeudados y eso implica renunciar  aun modelo social fundado sobre la seguridad del empleo y la redistribución  social generosa […] El modelo social europeo está muerto.”

 
El text de Antonio Baylos és un llibre de combat, per la mobilització i l’organització. Diu :


“La situación de explotación y miseria por sí sola no podía constituir germen d cambio. Era preciso que a la percepción de abuso y de violencia  ejercida sobre ese cuerpo social se añadiera la conciencia de lo colectivo”


 
 Però fonamentalment, és un llibre  de reflexió.

És per això que hem volgut  tenir amb nosaltres, per reflexionar sobre aquests assumptes,  a José Luis López Bulla.

Un català, nascut a la província andalusa  de  Granada. Avui que Catalunya és, per a alguns,  centre d’atenció exclusivament per qüestions relacionares amb les seves llibertat nacionals,  per a molta gent -José Luís-,  Catalunya  segueix  sent t un referent també per a l’alliberament de classe.

Un company que fou el primer SG de la CONC, les CCOO de Catalunya a les quals, per cert, comença a prestar els seus coneixements com economista en Pere Mascaro, a qui l’Ateneu testimonia gratitud dugen  el seu nom.

José Luis no s’ha jubilat, ni  molt manco s’ha retirat de la militància de impulsor  del pensament del sindicalisme com a moviment alliberador. Bona prova és la seva activitat, per exemple a la blogosfera de  Parapanda, espiralment en Metiendo Bulla.  Tant de bo  fossin més  les persones que ens "robessin" temps d’altres lectures per seguir les seves reflexions sobre la utilitat del sindicalisme del segle XXI.

No sigui cosa que al acabar el debat hagi estat molt animat i se me n’oblidi. No deixin de comprar i llegir el llibre ¿Para qué sirve un sindicato? de Antonio Baylos.

 Hi trobaran  instruccions d’ús molt útils per la lluita i la resistència. Gràcies.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada