Aquí vos deixo la meva intervenció a l’acte de
presentació del llibre “¿Para que sirve
un sindicato? A la Llibreria Drac Màgic
el 3.10.2012
Bona tarda a tothom.
Gràcies en nom de la Llibreria Drac Màgic i de
l’Ateneu Pere Mascaró per la vostra assistència avui aquí.
A l’Ateneu tenim la voluntat de promocionar la cultura
critica i el pensament alternatiu. Millor dit, la cultura i el pensament sense
adjectius. Si no és critica tindrà poc de cultura. Si no és alternatiu al
pensament únic dominat, s’han equivocat vostès de lloc.
No els hi negaré que aquesta primera presentació de llibre que fa l’Ateneu aquest curs, té una claríssima intencionalitat:
Volem fer la nostra contribució per combatre la
sindicalofobia. Aquesta malaltia antidemocràtica tant estesa arreu de tot l’Estat i que aquí, a Balears, arriba a situacions
surrealistes: que tot un Govern autonòmic
dediqui temps i recursos a querellar-se
contra un dirigent sindical, com ara, Lorenzo Bravo secretari general d’ UGT de Balears, és molt més que una
anècdota!
La quasi permanent campanya contra el fet sindical no
és altra cosa que la permanent campanya contra el dret laboral i social. Contra
els estendards de civilització –entre ells la negociació col•lectiva- que es varen instaurar la Europa democràtica desprès de la Segona Gran Guerra.
Per això, insisteixo, no és casual que avui presentem aquest llibre sobre el qual només en diré dues paraules.
Almudena Grande
ha dit que és un llibre que
emociona, i que ajuda a resistir, perquè
és un antídot contra el verí de la mentida, que ajuda a desmuntar les falses
idees que l' ideari neoliberal transmeten a través dels discursos polítics,
econòmics i en els mitjans. Sospito que Almudena és amiga d'Antonio
Baylos, però té molta raó.
Només hi afegiria
una cosa: És un llibre amè, molt bo de llegir... la qual cosa no és
habitual a la gerga sindical.
El propi autor diu que:
“¿Para que sirve un sindicato? Se
tiene que contestar de forma diferente a como se habría hecho antes de la
crisis y del ataque programado contra el modelo social del cual el sindicato constituye una pieza
fundamental”
“No hay
escapatoria posible a la puesta en práctica de políticas de austeridad muy dura en todos los países
sobre-endeudados y eso implica renunciar
aun modelo social fundado sobre la seguridad del empleo y la
redistribución social generosa […] El
modelo social europeo está muerto.”
“La situación de explotación y miseria por sí sola no podía constituir germen d cambio. Era preciso que a la percepción de abuso y de violencia ejercida sobre ese cuerpo social se añadiera la conciencia de lo colectivo”
Però
fonamentalment, és un llibre de
reflexió.
És per això que hem volgut tenir amb nosaltres, per reflexionar sobre
aquests assumptes, a José Luis López
Bulla.
Un català, nascut a la província andalusa de
Granada. Avui que Catalunya és, per a alguns, centre d’atenció exclusivament per qüestions
relacionares amb les seves llibertat nacionals,
per a molta gent -José Luís-, Catalunya segueix
sent t un referent també per a l’alliberament de classe.
Un company que fou el primer SG de la CONC, les CCOO
de Catalunya a les quals, per cert, comença a prestar els seus coneixements com
economista en Pere Mascaro, a qui l’Ateneu testimonia gratitud dugen el seu nom.
José Luis no s’ha jubilat, ni molt manco s’ha retirat de la militància de
impulsor del pensament del sindicalisme
com a moviment alliberador. Bona prova és la seva activitat, per exemple a la
blogosfera de Parapanda, espiralment en
Metiendo Bulla. Tant de bo fossin més
les persones que ens "robessin" temps d’altres lectures per
seguir les seves reflexions sobre la utilitat del sindicalisme del segle XXI.
No sigui cosa que al acabar el debat hagi estat molt
animat i se me n’oblidi. No deixin de comprar i llegir el llibre ¿Para qué
sirve un sindicato? de Antonio Baylos.
Hi
trobaran instruccions d’ús molt útils
per la lluita i la resistència. Gràcies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada