El fracàs i l’abandonament
escolar és un assumpte complex i polièdric. Hi ha abundant literatura que
il·lustra aquesta complexitat, i una multitud de factors que influeixen en
aquest fenomen. Simplificant molt, m'atreviria a dir que els autors i les
autores es divideixen en dos grans grups: per una banda, els que emfasitzen com
a causa l'especialitat productiva d'una determinada comunitat humana, i la
dinàmica del mercat laboral associada a tal especialitat; i, per una altra, els
que posen l'èmfasi en la problemàtica del mateix sistema educatiu. I,
tanmateix, hi ha bastantes passarel·les entre tots dos enfocaments en concloure
que "el risc de fracàs i
d'abandonament escolar no es distribueix de forma aleatòria entre la població.
Ans al contrari, són precisament els nois de baix estatus socioeconòmic i
cultural i d'origen migratori els que, de forma sistemàtica, estan
sobrerepresentats en les estadístiques de fracàs i abandonament escolar".
Aquesta conclusió de l'informe de la Fundació Jaume Bofill, signat per la
professora del Departament de Sociologia de la UAB Aina Tarabini, sota el títol
"L'escola no és per a tu: el rol dels centres educatius en l'abandonament
escolar", m'ha plantejat els següents dubtes en relació a aquesta
problemàtica a les Illes Balears:
A casa nostra s'ha convertit en,
gairebé, una veritat absoluta que la causa principal de l'alta taxa
d'abandonament escolar primerenc -el 26,7% de mitjana en els tres primers
trimestres d'enguany, i un percentatge molt similar en els dos anys anteriors-
és la facilitat que té la joventut per incorporar-se a un mercat laboral que
requereix poca formació. Però, per ventura, aquesta facilitat que té -i
històricament ha tingut- la nostra joventut per incorporar-se a llocs de
treball amb baixos requeriments formatius, posem per cas a sectors com ara la
construcció o l’hostaleria, no va associada a la necessitat pels factors
socioeconòmics de les respectives famílies? Altrament dit: és una primerenca
incorporació al treball remunerat voluntària o induïda? En el cas de la ciutat
de Barcelona hi ha estudis que indiquen que l'abandonament i el fracàs escolar
té la seva primera i més important causa en la pobresa de les famílies, i, de
fet, la taxa de fracàs escolar dels barris de menor renda multiplica fins per
vuit la dels barris dels districtes rics. No seria molt interessant saber si
aquesta situació es dona a Palma i a la resta de ciutats i pobles de les
Balears i les Pitiüses?
Un altre assumpte que es dona per
sentenciat és que la problemàtica de l'abandonament escolar primerenc és una
conseqüència de les carències del sistema educatiu. Però, potser, caldria
ampliar el focus i investigar l'associació existent entre la taxa de risc de
pobresa i d'exclusió social (el 19.1% el passat 2016 i entorn del 25% en el
període 2008-2015) i l'abans citada taxa d'abandonament escolar primerenc. Val
a dir que, on s'ha estudiat aquesta associació, les conclusions indiquen que
existeix una estreta relació entre pobresa en la família dels joves i
abandonament escolar prematur. D'altra banda, encara que no disposi de dades
empíriques, intuesc que una societat en la qual la majoria de la població
adulta té el saludable hàbit de participar en activitats formatives al llarg de
la vida és una societat amb menor taxa d'abandonament escolar primerenc. En
aquest sentit, paga la pena tenir en compte que, segons el recentment publicat
avanç de resultats de l'Enquesta elaborada per l'INE sobre Participació de la
Població Adulta en Activitats d'Aprenentatge de l'any 2016, del total de
754.319 persones illenques de 18 a 64 anys, només el 15.3% i el 36% va
realitzar, respectivament, activitats d'educació formal i informal.
No fa massa temps, una recerca de
FOESSA (Foment d'Estudis Socials i de Sociologia Aplicada) -una entitat lligada
a Càrites-, després d'identificar diversos factors de caràcter estructural que
participen del fenomen de la pobresa (el nivell d'estudis, la situació laboral,
l'ocupació i la renda), arribava a la dramàtica conclusió que la pobresa
s'hereta. Estem segurs i segures que la principal causa i conseqüència de
l'abandonament- i del consegüent fracàs escolar- no és la transmissió
intergeneracional de l'empobriment? Sigui com sigui, em sembla urgent acabar
amb l'abandonament prematur d'una anàlisi més complexa i polièdrica del fenomen
de l'abandonament escolar primerenc a casa nostra.
Publicat originalment a l’Ara Balears (14-XII-2017)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada