No es pot al·legar desconeixement. Amb
el que està passant a Catalunya, amb el PP governant a Espanya (malgrat els
seus múltiples casos de corrupció), sense que ningú hagi
"il·legalitzat" la llotja del Bernabéu –una autèntica icona del
capitalisme més corrupte-, sense que existeixi la necessària transparència de
la Casa Reial, sense que, en fi, no s'hagi avançat, ans al contrari, en un
sistema democràtic més participatiu... hom no pot fer-se el despistat sobre la
baixíssima intensitat de la democràcia del Règim del 78.
I tanmateix, no deixa de sorprendre
veure, negre sobre blanc, que un informe recent del Consell d'Europa deixa clar que en el Regne d'Espanya
no han estat implementades satisfactòriament cap de les onze mesures,
plantejades pel mateix Consell d'Europa, sobre independència judicial i lluita
contra la corrupció. Poca broma!
Val a dir que l'informe fa retrets a
tots els membres del parlament, no només al partit governant. És, dit sense
embuts, un problema estructural. Es critica, per exemple, el mal funcionament
del parlament espanyol que, entre altres coses, encara no ha regulat la relació
dels membres amb qualsevol lobby o grup de pressió que pugui -i de fet ho fa-
influir en la forma de legislar. A parer meu, el més cridaner de l'informe és
la pèssima valoració que es fa del Poder Judicial: Ni independència del Consell
General del Poder Judicial, ni de les Audiències Provincials, ni de l'Audiència
Nacional, ni del Tribunal Suprem... La conclusió és demolidora: no funciona la
separació de poders. Un breu informe –tot just 12 pàgines-, però difícilment es
pot ser més contundent.
El que més m'emprenya de tot plegat és
que sembla que la força d'aquell 15-M, que a les places clamava per
democratitzar la democràcia (l'econòmica també), es va diluint entre els plecs
de la moqueta institucional. Cal posar novament sobre la taula el dilema “democràcia
radical o barbàrie” al que ens interpel·là el filòsof i economista francès Cornelius Castoriadis.
En aquest sentit, aquesta setmana em
sembla especialment escaient recordar que "el dret de vaga s'aconsegueix
fent vagues; el dret de reunió, reunint-se; el dret d'associació, associant-se;
i tots aquests atributs de la llibertat, és únicament l'acció de masses la que
pot acabar imposant-los". Són paraules de Marcelino Camacho en el
"Charlas en la prisión: El movimiento obrero sindical" (1976).
Diumenge d'aquesta setmana, 21 de gener, Marcelino Camacho compliria 100 anys. Fem
nostres aquestes paraules de la, en moltes ocasions, necessària desobediència.
La democràcia es democratitza democratitzant-la, l’autodeterminació
determinant-nos, la sobirania construint
sobiranies des de la base.... Per molts d’anys, Marcelino Camacho en el
record!
En qualsevol cas, en una setmana tan
rellevant quant a festes populars es refereix, em ve de gust acabar aquestes
línies fent una crida: El color groc –el que reivindica la llibertat dels
presos polítics catalans- és el mateix que el de l'Orgull Llonguet. Omplim,
idò, de groc els carrers i places de Palma en aquest Sant Sebastián. I recordeu
que cal estar "atent, perquè el podrit present no viurà eternament" (At
Versaris).
Visca Sant Antoni! Visca Sant
Sebastià!
Publicat originalment a dBalears
(15/01/2018)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada