diumenge, 24 de març del 2019

Pólvora mullada contra la precarietat laboral


Publicat originalment a dBalears (18-03-2019)

Richard Sennett a la seva obra "La corrosió del caràcter" ens explica que, entre "les conseqüències personals del treball en el nou capitalisme", està el malestar (el caràcter corroït) que a la gent que pateix la precarietat provoquen els eufemismes sobre la seva situació, o sobre les polítiques que s'implementen per a, suposadament, facilitar projectes de, per dir-ho d'alguna manera, relatives bones vides laborals. Val la pena recordar que Sennett en el citat text, la primera edició del qual és de l'any 2000, ja ens advertia que "... en l'actualitat, el terme flexibilitat s'usa per a suavitzar l'opressió que exerceix el capitalisme".
Fet i fet, en la política de les acaballes del segon decenni del segle XXI proliferen força aquests eufemismes, que sovint s'acosten perillosament a la falsedat. Un exemple de desconstrucció de la veritat en matèria de lluita contra la precarietat laboral es va produir al Consell de Ministres del passat divendres, 8 de març. Anem a pams:
La literalitat de la referència oficial de la reunió ministerial, sota el títol de "mesures contra la precarietat laboral", era la següent: “El Real Decreto-ley aprobado en el Consejo de Ministros modifica el Texto Refundido del Estatuto de los Trabajadores para establecer la obligatoriedad de registrar el inicio y la finalización de la jornada laboral. De esta forma, se garantiza el cumplimiento de los límites del horario de trabajo y se posibilita el control por parte de la Inspección de Trabajo y Seguridad Social. Se facilita, así, la resolución de discrepancias en cuanto a la jornada y por tanto, sobre el salario...”.
No obstant això, al BOE de 12 de març, que publicà el susdit Reial decret llei, el registre de la jornada laboral i dels horaris realment realitzats deixa de ser obligatori. Ara resulta que haurà d'implantar-se "mediante negociación colectiva, o acuerdo de empresa, o, en su defecto, decisión del empresario, previa consulta con los representantes legales de los trabajadores en la empresa”.
Una mesura que, segons l'anunciat, a ben segur hauria estat molt eficaç per a combatre alguns dels aspectes (com ara prolongacions de jornades no retribuïdes, contractes a temps parcial que veritablement fan jornades de temps complet, incertesa en la turnicitat, etc.) de la precarietat laboral característica dels sectors de serveis, tan majoritaris a les Illes Balears, s'ha quedat en pólvora mullada, fogueig efectista sense efectes en la millora de les vides laborals de la gent.
Mala peça al teler. En l'època de la precarietat integral, per a combatre el neofeixisme es requereixen polítiques reals –i no d'artifici- que restitueixin seguretats a partir de les quals la gent no estrictament rica pugui prosperar i viure vides que valguin la pena ser viscudes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada